Hem tornat a tirar els daus i aquests són els microrelats que han sorgit del imaginari de Les Blogueres de Sant Marti. Esperem que os agradin.

Mes de maig, mes de les flors, mes de Maria. Vaig a l’escola amb un pom a les mans. Era menuda. Ho recordo com un somni que revius quan sona el despertador i de cop i volta estàs aquí i allà a la vegada. Es dissabte, dia de neteja. Aprofito per tirar coses velles. Pujo a l’altell i baixo la capsa que tinc mes a ma. Papers escrits, retalls de diaris esgrogueïts, postals de viatges, nadales, figuretes del tortell de Reis… i en el fons una cassette. La poso. Mes flors: A Margalida, d’en Joan Isaac. Aquest cop em deixo emportar per el somni.

Rosa C.L.

El despertador sonava insistentment, sense miraments amb un cop de mà el va fer emmudir, mentre buscava la casset de música clàssica, de seguida li va semblar  veure un camp ple de flors, de margarides blanques. I es que Vivaldi era especial per transmetre aquest quasi oníric paisatge.

Teresa Vidal

Nena, estira la mà i dona’m el cassette que té el dibuix de la margarida perquè abans que soni el despertador anunciant l’hora d’anar a dormir, vull escoltar el diàleg polític que hi ha entre un home cregut i una dona sàvia.

Montse Sales

Avui he rebut un WatsApp que deia:
Em venen pernil envasat en plàstic, llet en ampolles de plàstic, oli en bidons o ampolles de plàstic, iogurts en plàstic, I després em diuen a caixa que he de pagar la bossa de plàstic perquè perjudico al planeta.

Primer m’he posat a riure, l’he trobat divertit, però després me n’he adonat que en aquest país, la llei de l’embut funciona en tots els àmbits perquè en definitiva, el planeta està pràcticament igual de brut amb els plàstics que generen les empreses, però només el consumidor ha de pagar per una ridícula bossa.

Els aliments estan envasats en plàstic, als mercats et cobren la bossa però no l’import de les bosses de plàstic que utilitzen per posar-hi dintre el peix, els fruits secs, etc, etc. Si anem a comprar determinades peces de roba van envasades en plàstic, si anem a la farmàcia els medicaments estan envasats en pots de plàstic, si anem a la ferreteria, claus, eines, llanternes, etc envasades en plàstic. I així podríem seguir fins l’infinit.

LLegiu-ne més »

En aquest apartat,  hem volgut reflectir la visió que cadascuna de Les Blogueres tenim sobre les escales de veïns i veïnes en les que en algun moment de la nostra  vida hem viscut. Amb això volem reflectir les diferents experiències que hem tingut: relació amb els veïns i veïnes,  relació amb el barri i fins i tot, una petita pincellada que mostra les diferents èpoques per explicar un fet comú: la convivència.

Casas que hablan… guardan historias…rompen silencios…amasan recuerdos…diversos escenarios, distintos actores.

Casa rústica, casa rural, casa de campo, casa modernista, casa de pueblo, casa adosada…, etc.

Tu función no  es  tu nombre, ni tu estado ni tu categoría. Fuiste concebida como refugio y guarida de las personas. Naciste de la mano del hombre dejándote moldear a su modo y deseos. Con el tiempo y para muchos eres artículo difícil de soportar . Si las casas hablaran y explicaran sus historias, no habrían suficientes escritores para poderlas contar .Historias gloriosas, familias unidas, harmonía en sus estancias, risas en el patio, pan caliente en la cocina. Otras no tan gloriosas, bañadas de tristeza y soledad, privación y necesidad.

Casas abandonadas sin personas, personas desahuciadas de sus casas. La perversión del poder tomando como prenda las casas, sin importarles con ello dejar a familias destrozadas, al amparo del desamparo.

 Joana Nevado