jul 31

Bones Vacances!!!

Escrit per Blogueres Arxivat a: Informació 1 Comentari »

vacances

Les Blogueres marxem de vacances, pero tornem el setembre.

 

T’esperem!!!

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
jul 25

abraçar un arbreDes de que era una menuda amb trenes i boca mellada, no havia tornat a estiuejar al poble. Tot i el temps transcorregut, recordo amb nitidesa la casa pairal del avis. La petita entrada donava pas a la cuina-menjador i a mà dreta una petita porta donava pas a les escales que portaven a les habitacions i una mica mes amunt a les golfes. Encara puc recordar amb alegría,  molts moments inolvidables.

Cada vespre sentada al costat de la llar de foc que presidia la cuina-menjador, esperaba que sortis un petit ratoli de darrere les grans pedres de la ximenea. El primer dia que el vaig veure, em vaig emportar un ensurt molt gran, però al veure a la mare agafar l’escombra, vaig posar-me a plorar amb tan de sentiment que finalment la mare va deixar l’escombra i va agafar unes engrunes de pa i uns bossins de formatge i els va deixarl al costat de la llar de foc perque el ratoli tornes a sortir a buscar el gran tiberi. I aquesta “trovada” va tenir lloc un estiu i un altre estiu, fins que un any el ratoli ja no va sortir, per molt formatge i moltes engrunes de pa que vaig deixar al costat de la ximenea.

LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
jul 18

El color del río

Escrit per Magui Turnes Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

la última dosLa copiosa lluvia no permitía al limpiaparabrisas barrer la cortina de agua que cubría el cristal. A pesar de ser verano, Verónica sentía un frío estremecedor que iba en aumento según se acercaba a su destino, los recuerdos se agolpaban en su cabeza. No podía evitar recordar todo lo que allí había vivido.

 Alma dormía en el asiento trasero del coche ajena a todo, desconocía lo que suponía para su madre regresar al pueblo donde había nacido. Paró el motor del coche y el silencio se apoderó del lugar. Verónica acarició la mejilla de la pequeña y le susurró ¡Cariño hemos llegado!

La pequeña se restregó los ojos con cierta torpeza, como el que no acaba de estar despierto y refunfuñó ¡Mamá tengo sueño!

No fue fácil hacer girar la oxidada llave en la vieja cerradura de la puerta de la casa que llevaba años deshabitada. Verónica entró en la habitación de sus padres, sacó una manta del armario y se acurrucó junto a la niña, vencidas por el cansancio durmieron hasta bien entrada la mañana. Las despertó un rayo de sol que, furtivo, se colaba por la contraventana de madera desajustada por la vejez.

La lluvia había cesado, hacia un calor asfixiante típico del mes de agosto. Verónica fue al coche y descargó las provisiones, se prepararon un buen desayuno y con la taza de leche en la mano recorrió la casa. Recordó que siempre hacia eso cuando llegaba a un lugar desconocido y había pasado tanto tiempo que fue precisamente eso lo que le pareció, un lugar desconocido. Se paró delante de una antigua mecedora de caña de bambú y por un momento vio a su abuela allí sentada, explicándole aquellas historias que tanto le gustaban. LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
jul 11

El viajero

Escrit per Mª Jesús Mandianes Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

hombre_rezando_en_el_desiertoEra un naufrago a la deriva perdido en el mar de arena del desierto, que vencido por el agotamiento y la soledad se derrumbó sobre las dunas sacudidas por la furia del viento rojo del Sahara. Deslumbrado por la claridad cegadora creyó ver una sombra alargada acercándose, sin duda un delirio producido por la sed que lo devoraba. Paralizado por el terror y tan indefenso como un recién nacido, adivinó las pupilas amarillas de la reina clavadas sobre su cara.

Erguida frente a él, con la piel cobriza brillando bajo los rayos del Sol, parecía la reencarnación de alguna divinidad antigua. El viajero leía en aquella mirada hipnótica que era inútil suplicar, el iris vertical revelaba una naturaleza depredadora. Frente a su poder invenciblemente solo podía oponer el arma de los más débiles: La astucia

En un dialogo sin palabras le contó que el lugar donde venia estaba recorrido por ríos placidos donde se escuchaba el agua saltar alegre entre las piedras y las gotas de lluvia repicar sobre la vegetación de bosques centenarios pintados de todos los verdes posibles…

No pudo seguir, la lengua húmeda de la tirana se paseaba sobre el rostro del viajero oliendo el miedo que lo atenazaba. A pesar del temor descifró la pregunta escrita sobre su piel ¿Porque abandonó ese paraíso un ser tan cobarde? ¿No sabia que en su reino solo sobreviven los héroes que no temen perder la vida? ¿Los profetas que buscan el aislamiento de este lugar sagrado para hablar con el Dios supremo? ¿Las viejas deidades que se enfrentan cada noche a su poder destructor? LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
jul 04

Un llac molt especial

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

 

hevizEls trons i també la pluja que cau de manera intermitent em mantenen reclosa a casa. Es per això que desprès de passar un estona llegint un llibre el  deixo a banda i decideixo  regirar les pàgines del meu diari personal, on es barregen i conviuen la major part dels sentiments, pensaments i sensación que vaig experimentant al llarg dels meus dies. Les anotacions que vaig fer tres anys enrera en el transcurs d’un viatge extraordinari,  atrauen de sobte la meva mirada. M’aturo i llegeixo…

“Dia 9– Tinc sort, fins el moment el  temps a Hungria s’ha mostrat generosament esplèndit, però tinc la sensació que no trigarà gaire a fer un tomb. El sol ja declina quan arribo a Hévíz, una petita i encantadora ciutat rodejada de nombroses  “villas” molt boniques, i és justament en una d’elles on em disposo a passar un parell de nits.

Dia 10- El meu presentiment ha estat una realitat. En arribar la nit la pluja s’ha fet present  i el nou dia s’ha despertat mandros,  ennuvolat i fins i tot força fresc i ventós, un inconvenient que em contraría força perquè nomès avui tinc l’oportunitat de sumergir-me dins  el més gran llac termal al aire lliure de Europa. L’estany és aquí  als afores de Hévíz i funciona com a centre terapeutic degut a les nombroses propietats curatives de les seves aigues. LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
jun 27

JAU

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció 1 Comentari »

cascadas 1El seu cos destrossat, rebentat per la bomba, jeia en un carrer qualsevol del seu poble. Quatre anys endarrere  aquell mateix carrer, veia passar una alegre comitiva de gent, amb els seus pares al front, que el duien a coll, tot lluint-lo i celebrant amb els amics i veïns el seu naixement.

Ara, el poblat alegre i bulliciós estava mig desert amb la fugida dels veïns, que sota la pluja de bombes, sense saber de on venien ni perquè, escapaven com podien.

La cobdícia i l’afany de tiranitzar dels dirigents del seu propi país , aviat ho feren pagar, com sempre ha passat, a la gent senzilla, ofegant tota la tendresa, alegria i en definitiva, vida d’aquell llogarret.

Jau no tenia qui el pugues recollir i enterrar . Els pares i la majoria de familiars havien mort,  pocs aconseguiren fugir, així que el seu petit cos s’anava desmuntant  sota un sol de “justícia”, mentre els que passaven corrents se’l miraven però no feien res.

LLegiu-ne més »

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
jun 23

Literatura en Veu Alta

Escrit per Blogueres Arxivat a: Agenda Cap comentari »

club_adults_lecturaAquesta és l’última trobada del grup que fem Literatura en Veu alta, abans de les vacances. Ens trobaras al Casal de Barri Espai Antoni Miro Peris (Pl. Carme Monuriol, 10) el pròxim

28 de juny  de 10:30 a 12:30h.

Vina a compartir, comentar, opinar, escoltar, aprendre sobre les lectures que cadascuna de las paticipants aporten: un conte, un parraf, un poema, un article d’opinió….

T’esperem!!!

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email
Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress