Aquesta vegada hem canviat l’estretegia del joc. Hem agafat quatre daus i cadascuna ha fet una tirada. Algunes imatges han sortit repetides pero els microrelats no tenen cap coincidencia entre ells, tot i els mots repetits. Coses de la fantasia. Esperem que os agradi.

Hi havia una vegada una abella molt agressiva que una nit, va picar l’ull d’una tortuga. Sort que en Joan li va treure el fibló amb l’ajuda d’una llanterna.

Montse Sales

Hi havia una vegada una nena a qui li agradava molt que la seva àvia l’expliques contes que s’inventava mitjança un joc que havien ideat entre les dues. La nena deia quatre paraules i l’àvia havia d’explicar una narració on sortien les quatre paraules, i eren narracions com aquesta:

Hi havia una vegada una tortuga enamorada de la lluna i cada nit pujava del fons del mar i esperava amb ànsia veure-la sortir. I tota la nit, fins a l’albada, es quedava tirant-l’hi floretes i recitant poemes que anava improvisant sobre la marxa.

Com que la nit la passava sense aclucar els ulls, dormia durant el dia. Es tancava en clau dins de la seva closca perquè ningú la molestes. Però tant va mirar a la lluna, que un dia va quedar cega.

El seu amic mussol en veure-la tan trista, va intentar ajudar-la. Buscant pel seu cau ple d’andròmines, va trobar una llanterna. A l’arribar el vespre va anar a buscar-la i enfocant a les parpelles cegues de la tortuga, va encendre-la, dient que eren els raigs de la lluna que venia a escoltar els seus poemes.

Rosa C.L.

 Enmig d’un bell tapís nocturn sobresurt la lluna amb la seva esplendorosa rodonesa. Avui no es mostra blanca, avui és ben diferent, és tota ella enrojolada com una ànima enamorada.

Tinc clar que l’amant de la lluna no pot ser el sol perquè és pur foc ardent que tot ho crema. Em pregunto si no serà algun altre astre, més o menys llunyà, qui l’ull li té posat.  Fins i tot també un bell planeta podria molt ben ser la causa d’aquest enrojolament.

Intentant desvetllar el motiu d,aquest aconteixement, faig girar amb la mà el petit globus terraqui plastificat que és damunt la meva taula, però per més voltes que li dono al mapamundi no aconsegueixo endevinar quin dels nostres extraordinaris Continents li pot tenir el cor robat.

Pilar Zabala

Hi havia una vegada una tortuga i una abella que es van trobar tot caminant pel bosc. La tortuga li va picar l’ullet a l’abella i li va dir:

Abella, abelleta, Ai! Com m’agrades! Vols passejar amb mi?

Mira tortuga, caminaré amb tu si portes una llanterna perquè tinc un ull malalt , no hi veig gaire bé i s’està fent de nit.

Faré el que dius, -digué la tortuga-

I així ben juntetes, continuaren la seva il.luminada caminada tot gaudint d’un capvespre ple de colors encisadors.

Montse Sales

Em preocupa l’afany, al meu entendre desmesurat, que ha sorgit per part d’algunes escoles, de demonitzar i ocultar als ulls de la canalla molts dels contes, llegendes i llibres infantils que fins ara formaven part del seu món, igual que abans ho havien estat de nosaltres i també dels nostres pares i avis.

De debò cal emprendre una tasca tan exhaustiva, buidant prestatgeries i armaris i llençar a les flames de l’oblit una llarga llista de títols, perquè ara ens hem adonat que són  masclistes com “La llegenda de Sant Jordi” o massa ensucrades, com “La Ventafocs”? O fins i tot les que a més de ser sexistes poden arribar a fer por com “La Blancaneus” ?, per citar  només algunes.

Em pregunto quina serà la següent acció que amagarem als ulls dels nens. Potser pel·lícules  com “Mickey Mouse”,  “La dama y el vagabundo”, “La bella i la bèstia” , “El llibre de la Selva”?   Realment la feina pot ser llarga i esgotadora.

Estic plenament  d’acord  amb la coeducació i amb tot allò que doni impuls a  un treball igualitari, jo mateixa he escrit algun relat on intercanvio  personatges que sempre havien estat mascles per femelles heroïnes. Per a mi es tracta de fer un clic, o sigui, transformar (sense caure en un parany ultra feminista) en lloc d’amagar. LLegiu-ne més »

DEJADME YA

Amanece otro día

estoy cansado y sin vida

nadie se da cuenta

sin alma mi cuerpo está

Todo es negra penumbra

la luz mis ojos ya no ciega

todo quedó en la cuneta

aquella noche nefasta

Mi yo, de un hilo cuelga

deshilachado, no aguantara

le queda una sola hebra

¿Para que la desigual lucha?

LLegiu-ne més »