Nací un caluroso día de verano. Era Agosto. La noche caía y mi madre empezaba a sentir mis ganas de venir al mundo. Dicen que durante mi infancia fui llorona. Yo siempre mantuve la opinión de que era mi forma de protestar y reivindicar mis derechos.

Los años fueron pasando. Fui una niña feliz, la quinta de siete hermanos y aunque hay un refrán (que mis hermanas se encargaban de repetir para hacerme rabiar) que dice “no hay quinto bueno”, he de decir que yo era la excepción que confirma la regla.

Era nerviosa, eso sí, pero dulce y cariñosa, un poco movida (pero qué niño no lo es) a muy temprana edad mostré interés por aprender. En el colegio era sociable, tenía muchos amigos, y aparte de de las manualidades, me decantaba con claridad por las letras. Como disfrutaba escuchando a Mª Jesús (mi profesora de primaria) recitar mi poesía preferida o la biografía de algún novelista, poeta o cuentista ilustre. LLegiu-ne més »

A mitja escala, tapada amb una flassada, una persona es protegia del fred, asseguda, arraconada, la única cosa visible d’ella era una ma, una ma estesa de cara enlaire demanant pietat .

Feia molt fred i un vent gelat circulava mes depresa que les mateixes persones que a aquell hora corren a agafar el metro com cada dia . Una d´aquelles persones era jo, que feia tard per anar a casa la filla, sempre faig tard per tot .

Tot d’una vaig sentir la seva veu. Una veu apagada, tremolosa, esporuguida, -Deme algo… tengo mucho frio…- Vaig recobrar el graó que amb separava d´ella i al mateix temps la vaig mirar als ulls uns ulls grans, foscos, tristos, molt tristos.

Sense adonar-men li vaig dir -No hauries de ser aquí, et posaràs malalta, a l´altre costat del carrer hi ha un centre social … i ella va dir -No tienen sitio, està todo lleno, ya lo he mirado . LLegiu-ne més »

Como aire que respiro

y no de la ciudad

aire puro que respiro

aire puro de verdad

agua tibia

llegaste a mi vida

tierra caliente, tierra viva

tierra que da como fruto alegría.

Alimento, que faltaba en mi cuerpo

semilla que siempre germina

agua tibia

llegaste a mi vida

fuego que calienta

fuego que no quema.

Agua que no escapa entre mis dedos

agua que se queda en mi cuerpo

agua tibia

llegaste a mi vida.

Magui Turnes

A pesar de lo vivido

yo volvería a nacer,

sólo por sentiros dentro

respirando de mi piel.

Por compartir vuestras vidas,

por veros reír y crecer,

por acunar vuestros cuerpos

y alimentar vuestro ser.

Por verme en vuestras caritas,

por notar vuestro querer,

por acariciar el alma

el alma, que amamanté. LLegiu-ne més »

Està molt clar que tots els que hem assistit a l’escola hem hagut de prendre apunts i fer redaccions. Durant els dies de l’adolescència potser vàrem confiar les nostres protestes i les nostres reflexions a un full de paper, vam escriure cartes als amics, vàrem iniciar un diari íntim i, fins i tot, és possible que provéssim d’escriure poesia.  Amb això vull dir que, en un moment o altre, hem tingut contacte amb l’escriptura.

Es diu que l’escriptor neix quan sent la necessitat d’expressar pensaments, opinions i sentiments en un full de paper o a través d’un ordinador i és per això que penso que escriptors ho som pràcticament tots. Hem de deixar a banda els mites que tendeixen a fer pensar que els escriptors formen part d’una elit molt especial.

No ens aixopluguem sota el paraigües dels falsos prejudicis. Qui no prova d’escriure un conte, una poesia o un relat vivencial, tot dient que li fa vergonya perquè no en sap prou, està barrant el pas a l’oportunitat de descobrir la seva veritable capacitat. Cal posar-se a prova, jo ho vaig fer i ara escriure, ja sigui bé o malament, tant se val, s’ha convertit en una necessitat per a mi. LLegiu-ne més »

Premio Nobel de la Paz 2011: En representación de todas las mujeres Islámicas, por el importante papel que estan desempeñado en las revueltas conocidas como la Primavera Árabe, que han desafiado a los regímenes autoritarios en el Medio Oriente.

Tawakul Karman, (nacida e 1979 en Ta’izz, Yemén), es periodista, política y activista yemení por la defensa de los derechos humanos, además una personalidad política del partido islámico “Congregación Yemení por la Reforma”. Fundó en 2005 el grupo Mujeres periodistas sin cadenas, con el objetivo de defender la libertad de pensamiento y de expresión así como los derechos de las mujeres y la modernización de su país.

A la “Che Guevara de Yemen”, la noticia del premio la sorprendió en la tienda que ocupa frente a la universidad de Sana, desde que ocho meses antes decidiera echarse a la calle para exigir el fin de la dictadura. Consciente del simbolismo de su elección, y sabiendo que el Nobel de la Paz supondría un duro golpe para un régimen que se resiste a escuchar la voz del pueblo, dice: Es un premio para todos los yemeníes, una victoria para nuestra revolución que logrará su objetivo por medios pacíficos y una victoria de las revoluciones de nuestros hermanos árabes. Se lo dedica “a todas las mujeres y a todos los jóvenes de los países árabes, en especial a los de Túnez, Egipto, Libia y Siria porque se premia no ya el derecho a ser libre, sino el derecho a pedir la libertad”. LLegiu-ne més »

L’any 1975, amb l’intenció de recolzar les demandes veïnals es va fundar l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa. Joana Tomàs i Sabaté en fou la secretària des del començament. Nascuda a Barcelona a principis dels anys trenta, fou veïna del Clot de tota la vida.

Als anys 70 les associacions de veïns i veïnes aglutinaven moltes de les aspiracions polítiques, les preocupacions i les necessitats de la gent. Des de ja feia anys els barris de les perifèries de les grans ciutats estaven creixent, degut a la immigració de les zones més pobres del país, sense planificació urbanística ni ajudes oficials. La falta d’infraestructures i de previsió provocaren greus problemas d’accessos o de salubritat i els ajuntaments, encara fidels al règim franquista, negaven qualsevol ajuda.

Joana Tomàs no pertanyia a cap partit polític, tot i el momento que vivía el país. La seva eina de lluita fou treballar per a ajudar a la gent del barri en un moment en que encara estaba tot per fer. Reivindicant, per exemple, el trasllat de l’empresa Alcohols Momplet, pel gran perill que aquest tipus d’indústria comportava. De fet, el Clot, un barri històricament obrer, compta amb molts edificisis industrials que han anat perdent el seu ús original i s’han convertit en espais del barri. Un exemple en són Fibracolor, Can Robacols, La Farinera o Can Miralletes.

Juana Tomás i Sabaté morí l’any 1982 i fins a l’últim moment va estar lligada a l’Associació. Immensament volguda i estimada, des de la seu del carrer Sibèlius, encara coincideixen a dir que sempre estaba a tot arreu.

Text extret íntegrament del llibre “Els carrers parlen de dones” editat per l’Ajuntament de Barcelona del districte de Sant Martí

Pilar Zabala