El  dia 30, últim dimarts de mes i dins de l’activitat En Veu Alta, és va fer un especial en memoria de l’estimada Almudena Grandes. Es va visionar i comentar el llibre “La madre de Frankenstei”

Argument de la novel.la

La madre de Frankenstein es una novela contemporánea contextualizada en la posguerra española. Está escrita por Almudena Grandes y fue publicada en el año 2020. La narración describe una de las peores décadas del siglo XX – los 50- y la situación de la psiquiatría en España en esa época, con eje central en la última etapa de la vida de Aurora Rodríguez Carballeira, ingresada en el manicomio de Ciempozuelos. Aurora Rodríguez Carballeira fue conocida en los años 30 por haber asesinado a su hija prodigio Hildegart Rodríguez Carballeira, cuando percibió que perdía el control sobre ella y se sintió fracasar en la educación de la joven como “modelo de mujer del futuro”.​

En esta novela, Almudena Grandes intercala hechos históricos con relatos de personajes ficticios, mostrando así un reflejo de la sociedad española de la época. De hecho, hay un total de 117 personajes en la novela, de los cuales 7 son reales, incluyendo en a Antonio Vallejo Najera y López Ibor, dos estandartes de la psiquiatría en el Franquismo,así como la propia Aurora Rodríguez Carballeira. En palabras de la autora, “este libro, la represión tiene que ver con la vida cotidiana, no con grandes derramamientos de sangre ni con persecuciones policiales.”

​ Con esa realidad, choca Germán Velázquez, proveniente de un régimen mucho más abierto, tiene que convivir con personajes muy peculiares de la historia de España, como el psiquiatra Vallejo Nájera, el “menguele español”.  También era eugenesista, pero a diferencia de los teóricos alemanes, como buen católico, no creía en la esterilización. Para él, existía un “gen rojo”, al que estaba ligado la “imbecilidad” y la “debilidad mental”. Para extirparlo de la mente de los niños, y conservar así la raza hispana, había que separarlos de sus padres cuando eran bebés, fusilando a los padres y educando a los hijos en los valores del Movimiento Nacional.​También tiene que convivir con López Ibor, que fue conocido por sus métodos para “curar” la homosexualidad con tratamientos mediante eletroshocks o lobotomías. ​

Manifest amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones 25 de novembre de 2021

Avui, 25 de novembre de 2021, commemorem el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones i volem que totes les accions i tots els actes al voltant d’aquesta data s’estenguin a tots els dies de l’any. La lluita per una vida lliure de violències ha de ser diària.

En un món cada cop més accelerat i canviant hi ha, però, estructures que es resisteixen a canviar, com ara les causes que provoquen tots els tipus, formes i àmbits de les violències masclistes. D’aquestes formes de violència, n’hi ha que evolucionen, altres que sorgeixen i altres que són reconegudes, tal com ha succeït a partir de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, que modifica i amplia la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.

La modificació d’aquesta Llei introdueix el reconeixement de noves formes de violència, com ara:

― La violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius, que es defineix com la violència que s’exerceix amb l’objectiu d’impedir o dificultar l’accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades. Pot afectar els diferents àmbits de la salut física i mental, incloent-hi la salut sexual i reproductiva, i pot impedir o dificultar a les dones prendre decisions sobre llurs pràctiques i preferències sexuals, i sobre llur reproducció i les condicions en què es duu a terme. LLegiu-ne més »

A continuació podreu gaudir d’unes quantes històries relacionades amb fantasmes- Existeixen o no? Saps si dins de l’edifici de la teva comunitat habita algun? Saps que hi havia abans que s’aixequés el bloc de pisos en el mateix solar? T’has fixat en aquella fàbrica abandonada des de fa anys? Com és que cada 30 de novembre es veuen llums i ombres en la quarta planta? Has visitat algun cop el castell de Montsoriu?

Quan va sonar el telèfon, la Rosa ja sabia que la trucada era de l’hospital, Efectivament, li van confirmar el dia i l’hora de la intervenció que li havien de fer. Nomes va haver una petita modificació. L’operació tindria lloc a l’antic Hospital del Mar i no al de Sant Pau. El dia assenyalat es va prendre la medicació que li havien recomanat, un Diapazant per relaxar-se, ja que era la primera vegada que li feien una intervenció quirúrgica -ni una apendicitis ni una cesarea- i estava força nerviosa. La seva parella la va acompanyar fins la porta perquè degut a la pandèmia que estava patint la ciutat no deixaven entrar als acompanyants. Dels seus fills s’havia acomiadat per telèfon, -tranqui-la mama, ja veuràs com tot anirà molt be i serà molt ràpid- li havia dit la seva filla.

La van ingressar al pavelló de Santa Tecla, habitació 2023 llit 23A. Era una habitació amb dos llits, un ocupat per una dona gran i l’altre al costat de la porta era el destinat per a ella. Tot va anar molt ràpid. L’anestesista li va dir: conti del 90 fins al 1 i el món va desaparèixer.  Al obrir de nou els ulls un calfred li va recorre de dalt a baix. Encara estava sobre la taula del quiròfan i tenia tot el ventre obert i regalimant sang, mentre el metge i les infermeres remenaven i tallaven per aquí i per allà. Va començar a cridar i dir que estava desperta, que li donessin mes anestesia fins que acabes l’operació, però ningú l’escoltava. De nou el món va desaparèixer. LLegiu-ne més »

Quin enrenou hi havia, tothom cridava, els nens ploraven i jo que dormia com una soca em varen despertar. D’un vot salto del llit amb un mal de cap horrorós, una sequedat de boca que sense pensar-m’ho un moment em vaig abocar directament sota l’aixeta del lavabo, no sé el que passava tota la gent dels pisos del  bloc estaven al carrer. Els meus companys de pis no hi són. Agafo el imprescindible i a l’anar a apagar els llums s’apaguen tots de cop, ara sí que estic espantada de veritat i m’espavilo de cop i surto al carrer.

Un fantasma! un fantasma! cridava la gent. Un altre deia jo he vist dos!! No m’ho podia creure el que sentia, ja que sempre he sigut una mica incrèdula amb aquestes coses, però el cert és que alguna cosa passava. Quan preguntava el que els va espantar, tots deien el mateix, les llums s’anaven apagant i encenent a l’hora i no hi havia manera de què es quedessin enceses, a tots els pisos era la mateixa situació, i això els va esfereir i van escapar espantats. Els minuts anaven passant i ningú treia l’aigua clara d’aquest embolic. De sobte vam sentir: LLegiu-ne més »

Potser pot semblar poc estimulant en l’àmbit creatiu d’escriure sobre allò que veus per la finestra de casa teva. Potser et pot semblar que el paisatge és sempre el mateix, que no passa res de nou pel teu carrer, cada dia és igual, cotxes amunt i avall, veïns que treuen al gos a passejar, nens que van a l’escola, dies de pluja, i vent, dies de sol torrit i xafogor… però fitxat bé i  veuràs coses meravelloses, coses que et faran riure, coses que t’enfadaran. No tot allò que veus per la teva finestra és una paret de maons.

Si mires a través d’una finestra, que hi veus? Tot depèn de com em llevo.

La meva finestra dona a una via on el trànsit de cotxes és constant, però també i tinc una petita plaça amb bancs per anar a prendre el sol, hi ha un petit espai per a lleure dels nens, dues taules per jugar a tenis de taula i suficient espai per fer petites rutes en bicicleta o anar amb patinet, sempre que es tingui cura de la gent que hi transita i rectifico crec que tampoc és tan petita.

Bé doncs diré que en realitat és el que hi ha, però depèn de l’estat d’ànim en què em llevo, em concentro a mirar i no veig una plaça, m’hi imagino, a vegades, un bosc espès d’arbres on a penes puc caminar, no hi ha camins, i hi ha desnivells que em fan trontollar. No m’agrada, i ho canvio per un jardí pler de flors i em quedo embadalida… de sobte un soroll brusc em torna a la realitat, m’oblidava de l’altre espai, de la via on el trànsit de cotxes és constant, dos cotxes han topat, es crea un caos, la poca gent que transita pel carrer s’atura, algú fa un truc en el mòbil i no tarda a aparèixer una ambulància o dos, la policia més d’una. Per sort ni hi ha  ferits, tot ha aquedat en un ensurt.

Clara Bruguera
14 de Maig 2021