set 02

¿Quan ens arrivarà una mica de la obligatoria “solidaritat catalana” als ciutadans del nostre Païs?  

Al terminar el curso a todos los padres que tienen hijos en edad escolar se les plantea un problema: ¿donde colocarlos durante las largas vacaciones de verano? . Las opciones son pocas: o convierten a los abuelos en “canguros a tiempo completo” o recurren a  casals de estiu, colonias y Campus Olímpia. Esta última alternativa está gestionada por l’ Ajuntament de Barcelona y consiste en iniciar a los jóvenes en uno o varios deportes. La característica común de todas ellas es su precio abusivo.  

En Catalunya a una pareja con dos niños que tenga que recurrir a esta segunda opción les puede suponer un desembolso de prácticamente las dos pagas extras, mientras en otras comunidades del Estado Español este tipo de servicios son gratuitos o tienen un coste simbólico. Como alternativa a este lucrativo negocio, habría que preguntarse porque no se aplica el Programa de conciliación de la vida familiar, escolar y laboral en el ámbito educativo consistente en mantener abiertos los centros docentes públicos y concertados todos los días laborables durante el mes de julio.  

Al llegar el temido mes de septiembre los sufridos padres catalanes han de afrontar un gasto un gasto de unos  400 euros en libros y material escolar por hijo. En cambio en Andalucia son gratuitos. De la gratuidad de los libros de texto hasta la Secundaria se benefician un  millón de niño andaluces entre los 6 y los 16 años.  Mientras tanto en Cataluña nos limitamos a poner en marcha una iniciativa para su  reutilización acordada entre la Consejería de Educación y la Federación de Asociación de Padres con el objetivo de reciclarlos  mediante el sistema de préstamo entre alumnos de diferentes cursos de un centro.  

Habría que recordarle a la clase política el Art. 27.4 y 27.5 de nuestra Constitución, que establece el derecho a la enseñanza obligatoria y gratuita para todos y la obligación de los poderes públicos de garantizar este derecho mediante el desarrollo de programas adecuados.  

Mª Jesús Mandianes

Etiquetes:
set 01

Me la presentaron cuanto yo tenía 14 años. Anteriormente ya la había visto en diversas ocasiones, pero siempre se había interpuesto entre nosotras una cierta distancia que, a mi pesar, impedía que pudiera conocerla de una manera exclusiva i directa.

Su aspecto era pulcro y parecía muy bien conservada a pesar de que ya llevaba unos cuantos años a cuestas, pero eso a mi no me importaba en absoluto. Lo que yo deseaba en aquel momento era poder relacionarme enseguida con ella.

En un principio dejé que mis dedos la tanteasen poco a poco con el fin de poder descubrir todas las posibilidades que ella podía ofrecerme, y más tarde, en la misma medida que avanzaba en su conocimiento, mis primeras dudas e inseguridades fueron desapareciendo y en su lugar fui adquiriendo más confianza y una mayor seguridad, cosa que me permitió poder avanzar con más rapidez.

Se puede decir que a partir de ese encuentro me dediqué a ella casi exclusivamente durante quince años, y no fue hasta el final del último que empecé a sentir que a lo largo de todo aquel recorrido se habían ido perdiendo todas mis ilusiones, y que el hecho de seguir con ella me estaba provocando un malestar que no estaba dispuesta a soportar por más tiempo, y por esa causa decidí que lo mejor que podía hacer era dejarla y intentar cambiar así el rumbo de mi vida. Sentía la necesidad de respirar un aire nuevo, y por ello me prometí que nunca más volvería a tocar a ninguna que ni tan solo se le pareciera, pues tenía miedo de que si lo hacía quizás volvería a depender de ella hasta el resto de mis días. LLegiu-ne més »

set 01

Els punts que formen aquest itinerari us conviden a endinsar-vos en els rics testimonis històrics i culturals del barri i també a conèixer les transformacions més recents del barri del Clot. El motiu de l’itinerari és un intent per apropar la realitat del nostre barri als ciutadans a fi d’encetar un debat producte de la necessària sensibilització col·lectiva entorn dels nostres racons, d’aquells que sense adonar-nos-en, esdevenen el marc de la nostra vida, que quasi sempre discorre excessivament de pressa. Cal aturar-se un instant i observar tot allò que ens envolta i on, sense dubte, trobem els nostres signes d’identitat. Els pocs que ens queden llegats dels nostres avantpassats i que malgrat el pas del temps i la irracionalitat d’uns homes, encara resten dempeus i que tant nosaltres com la generació que ve hem d’aprendre a estimar per poder seguir mantenint-los i defensant-los de l’especulació perquè formen part del nostre patrimoni cultural i sentimental.

Cal recobrar la passejada lenta mans a la butxaca,  carrer avall o aturar-se en les seves places i amb els sentits desperts observar tot el que ens envolta. Descobrirem el que sabíem i hem oblidat, i, també, el que sempre hem desconegut malgrat ensopegar-hi diàriament. Retrobarem les pedres, els bancs, els fanals i balcons colgats de flors. Caminarem amb tots els sentits a l’aguait. Els ulls podran pausadament a més de mirar, observar i si parem l’orella podrem també escoltar i adonar-nos que hi ha diferents tipus de pardals que ens acompanyen en els seus diferents cants.  El nas ens farà de caçador d’olors que ja teníem oblidades. Veurem que estem vius., llavors respirarem ben fort … i ens empassarem el fum d’un cotxe que passa a gran velocitat, i el soroll d’aquella motocicleta ens deixarà els timpans vibrant durant una bona estona. Però el nostre barri és així. perquè també això és avui part del nostre decorat.

Començarem donant una ullada al passat per conèixer les nostres arrels, qui som i d’on venim. Barrejarem part d’aquest passat amb el present actual perquè així és com està estructurat actualment el nostre barri i podrem analitzar si ens agrada cap a on va. Cal recordar que el nostre barri és sens dubte el més trinxat de Barcelona perquè l’han tallat dues línies de ferrocarril, una gran avinguda Meridiana (malgrat tot, recuperada una part amb la eliminació dels ponts que la creuaven i amb la col·locació de semàfors que fan una mica més pacífic el seu transit per els vianants) i una Gran Via on també s’ha aconseguit pacificar el seu transit tornant a unir dos barris com son el Clot i el Poblenou.

Us convidem a passejar, a través del nostre barri, i per això hem elaborat aquest itinerari que es pot seguir a peu, seguint un plànol o deixant-se perdre per els seus carrers del casc antic. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
ago 15

ADEU A UNA BLOGUERA

Escrit per logogrif Arxivat a: Noticies 8 Comentaris »

El passat dia 12 d’agost la Mª Eugènia ens va deixar. Durant dos anys ha lluitat contra un càncer que finalment ens la ha arrancat dels nostre costat. Era una de les blogueres que inicialment varem començar aquest bloc. Voldria demanar a la resta de blogueres que van tenir l’oportunitat de compartir la seva amistat i afecte que facin un escrit en memòria seva. Jo ho he intentat, però els sentiments i el dolor m’ho impedeixen. Sempre estaràs amb nosaltres, Les Blogueres de Sant Martí.

ago 03

La involución de la evolución

Mujeres cuidandoSoy la mayor de seis hermanos y desde la más tierna infancia me recuerdo  lavando culos, cambiando pañales, dando biberones y cargando con los hijos de mis padres a donde quiera que haya ido. Harta de sometimiento, obligaciones y responsabilidades que no me pertenecían me prometí a mi misma que cuando fuese mayor cambiaria todas esas cosas.

Como tantas y tantas otras mujeres de mi generación luché para ser diferente a mis antecesores y al medio en el que vivíamos. Queríamos ser visibles en una sociedad ciega, hipócrita y machista, donde el papel de la mujer y las niñas era subyugado a la dependencia y las necesidades de la propia familia.

Conseguir un trabajo con horarios y salarios dignos fue nuestra prioridad. Entonces trabajar 10 o 12 horas diarias era lo habitual, sin fiestas, horas extras, seguridad social, días personales, ni siquiera contrato y, por supuesto, si no eras mayor de edad tampoco representaba un problema para nadie.

Te casabas y para la familia era como si ya te hubiesen colocado definitivamente, te arrancaban del hogar materno y si comías, comías, y si llorabas, llorabas y si te amaban ¡¡¡bingo!!! Te había tocado la lotería. En aquel entonces no te ayudaba nadie, ni económica ni personalmente. Si tenias dinero afrontabas tus gastos y si no lo tenias te espabilabas buscando otro trabajo además de las 12 horas que ya hacías aunque no durmieses. Si necesitabas ayuda personal te volvías loca preguntando a diestro y siniestro pero nadie correspondía.  El lema era: tus problemas para ti. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Les Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.
  • Amb el suport de:

    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.xarxantoni.net
    La Farinera del Clot
    www.farinera.org
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress