abr 08

images gLa mar! Cóm n´és de bonic el mar!; és masculí i és femení. Refresca la meva mirada d’enamorat amb el seu color sempre manllevat als núvols, amb la seva lluentor, el seu esplendor, el suau rumor del seu parlar agradable, melangiós. El mar que fa somniar, que em porta a un estat de calma i de tranquil.litat quasi mística. La mar de la meva infantesa, curulla d´onades quan, palplantat a la platja, venien corrent cap a mi deleroses d´abraçar-me i, en arribar esgotades, només besaven la nuesa dels meus peus, tremoloses i avergonyides.

Però la mar és quelcom més. El mar és un món misteriós, desconegut en gran mesura. En les seves entranyes reuneix nombrosos animals i plantes encara per descobrir. Diversos peixos senyoreixen com amos orgullossos controlant la inmensitat de les seves propietats humides, o allà on la foscor esdevé més intensa, més viva, en les profonditats desconegudes, allà, en l´abisme tenebrós, viuen criatures fantàstiques que àdhuc fabriquen la seva pròpia llum.

I en els fons més elevats trobem joies vives de la natura, estrelles de mar, reflexos marítims dels cels nocturns que, lentament, s´abraonen damunt minúscules preses innocents i coralls de colors diversos, aparentment immòbils, que creixen en el silenci d´aquest món marí, anèmones amb les seves cabelleres terribles a l´aguait sempre, portades pel moviment aquàtic, capturant petits éssers que pupul.len desprevinguts, o boniques i humils esponges a l´espera que l´home les recolli per fregar el seu cos amb suavitat. I no podem oblidar les lànguides algues verdes, marrons, granatosses, amb la seva dansa incansable al ritme dels corrents amables que les gronxen. I tantes altres meravelles vives que no hem contemplat, arrapats com estem en terra seca.

Però no sempre el mar és agradós, de vegades, quan s´enrabia es torna un monstre terrible i poderós. La seva força pot destruir tot el que jau en la costa propera, o bé en les seves aigües esvalotades, colpint alguna nau coratgiosa però imprudent, que oblida en quines mans entrega la seva existència.

Per tot això cal fer-me amic de la mar, mirar-la amb amor i confiança i, si cal, cantar-li alguna cançoneta que adormeixi les seves fúries imprevistes i em permeti gaudir de la seva dolça companyía.

Armand Muntés

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “La mar que estimo”

  1. Magui Turnes escrigué:

    La mar, el mar un gran tema para escribir…
    Armand como bien describes en tu relato la inmensidad del mar lo encierra todo, la vida, la fuerza, el amor, y hasta la muerte.
    Felicidades

  2. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    El Mediterráneo ha sido además la vía por la que han circulado todas las culturas que forjaron nuestra civilización. Inspirador de epopeyas, de leyendas, de historias grandes y otras pequeñas, entrañables e intimas como esta.
    Gracias por tu participación y tu colaboración Armand.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress