Agenda Dona

El Centro de Informacion y Recursos para las Mujeres (CIRD) es un servicio del Ayuntamiento de Barcelona tiene como finalidad ofrecer informacion, asesoramiento y recursos a les mujeres y asociaciones de mujeres de la ciudad. Funciona desde el año 1985 y es uno de los servicios pioneros de todo el estado español.

Durante estos 24 años ha acumulado experiencia, saber y material documental (material pedagogico, exposiciones itinerantes, biblioteca publica con mas de 4000 volumenes y servicio de prestamo, bases de datos de asociaciones de mujeres de la ciudad y de expertas, etc.) que ha puesto al servicio de las mujeres de Barcelona. Tambien edita la publicacion mensual Agenda Dona (Agenda Mujer) que recoge las actividades de interes para las mujeres de Barcelona, a partir de la informacion facilitada por asociaciones, entidades y recursos de la ciudad y contribuye a promover la participacion de mujeres en la vida publica. Otro de los servicios basicos del CIRD es la atencion a las demandas de informacion de las mujeres, que consultan personalmente, por telefono o por correo electronico. LLegiu-ne més »

El pròxim dia 28 de novembre tindrà lloc el Mercat d’Intercanvi d’hivern, organitzat per XARCLOT (Xarxa d’Intercanvi del Clot-Camp de l’Arpa). L’horari del Mercat serà de 10:30 a 13:30 i tindrà lloc al carrer Sibelius, 3 (davant la sortida de la LII del Metro Sortida c/Sibelius).

En el Mercat d’Intercanvi pots portar allò que ja no vols o no necessites com petits electrodomèstics, llibres, DVD, CD, jocs d’ordinador, articles de decoració, roba,… i sense necessitat d’utilitzar els diners. Hi hauran taules on podras mirar que porten els altres i si veus alguna cosa que t’agrada…INTERCANVIA!.

La participació es totalment gratuïta i oberta a tothom. Recorda que no s’admet l’adquisició dels articles exposats a canvi de diners. Els articles hauran d’estar en bon estat …tal com a tu t’agradaria trobar-los.

Pots fer la reserva de taules a:

932324610 de 18 a 21h (de dilluns a dijous)

XARCLOT (Xarxa d’Intercanvi del Clot-Camp de l’Arpa)

El proxim dia 26 de novembre a les 20:15 hores tindrà lloc al local de l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa una xerrada debat per informar i recollir les preguntes i dubtes del públic assistent sobre la nova recollida de la brossa orgànica, els nous contenidors, i sobre com cal separa la brossa per garantir la seva màxima recuperació.  Estan convidats a participar tècnics del nou pla metropolità i especilistes del moviments ecologista.

Cal que ens informem bé de com fer la separació de la brossa, com podem reduir els residus que generem a les nostres llars i tambè quin el destí que se’ls dona a aquests residus (tractament final).  Us esperem.

Queridos cibernautas, este es el primer vídeo que hemos hecho para colgarlo en youtube, os pido disculpas por las deficiencias evidentes que estoy segura se subsanaran con la practica y el conocimiento. Como aún no ha llegado ese momento y la ilusión nos embarga, esto es lo que se llamaría un proyecto piloto. Gracias por la paciencia y el buen humor.

La reunion con las pizarrinas fue una “gozada”. Poder participar con ellas exponiendo nuestra opinion sobre el tema planteado y compartir los diferents puntos de vista es algo que siempre enriquece y permite cuesionarte muchas cosas que das por sentado. Todas las opiniones eran validas. Sobre la invitación que hicimos de que escriban y nos hagan llegar sus escritos a las blogueras (de una forma u otra) creo que seria muy interesante para ellas. Muchas veces escribiendo expresamos aquello que de palabra no podemos comunicar. Esto lo tengo comprobado en propia persona. Y si alguna tiene dificultad para escribir… se puede grabar una entrevista, tal comno tu expusiste muy sabiamente. Espero que ayer se tejiera un finisimo hilo de seda entre las blogueras y las pizarrinas y surga una hermosa tela de araña.

La Festa Major del Clot-Camp de l’Arpa està organitzada per totes les entitats que formen el teixit associatiu del nostre barri, sota l’aixopluc de la Federació d’Entitats. Us invitem a que entreu a l’enllaç del programa per coneixer tots els actes que tindran lloc durant la FESTA MAJOR. Esperem que Sant Marti faci bondat i ens regali el seu estiuet. PROGRAMA DE FESTES MAJORS

Conte

Una vegada, temps era temps, a Can Prat hi havia un amo poderós que governava amb intel.ligència terres, espessoralls i ramats. Tothom és sabedor, per aquella contrada del Montseny, que Can Prat és una casa antiga que té més de cinc-centes quarteres de bosc i cent noranta de terra campa i prats frescals. En aquella època, a més, li feien censos de domini dotze masos petits i arreu de la muntanya, posseïa altres set masoveries que habitaven bona gent pagesa.
A l’amo de Can Prat li esqueia, a vegades, de caminar per les rouredes. Coneixia el que vol dir el vent quan passa pel cim dels pollancres.
Copsava el bordar dels gossos, a l’hora vespertina, entre els suros i els aulets o el dring a penes audible, del ramat que va cap a la cleda. Com que era un home triscador, sovint se li feia de nit ben enllà dels dos turons que atermenaven la seva propietat i, encara amunt i amunt, pujava- segur de pas-, sota la celístia variable, tiranys i migs camins fins a les engires de la Vall de Santa Fe, on hi ha la gran penombra. LLegiu-ne més »

Dona treballadora

No se si això que vaig a explicar li passa a tothom o nomes a mi. Cada cop que per algun motiu he d’omplir un document on se’m demana “professió”, el fet de tenir que deixar-ho en blanc, significa que quant l’entrego, la persona sempre acaba preguntant-me si treballo o no, i davant aquesta pregunta sempre m’he sentit molt incomoda perquè no se mai que respondre. El fet de tenir que dir que “no treballo”, em resulta fals. Es cert que no tinc un treball amb un horari, ni uns companys de feina, ni m’he de desplaçar en cotxe o transport públic per arribar al meu lloc de treball i encara menys, a final de mes no tinc cap retribució econòmica per les tasques que he realitzat. Tot i així, considero que sí que soc una dona treballadora. Encara que el meu lloc de treball ha estat sempre la meva llar, durant més de trenta anys, me he encarregat de portar la gestió econòmica, controlant els ingressos i les despeses, procurant estalviar cada més per pogué a l’estiu gaudir tota la família d’unes vacances ben merescudes o de fer front alguna despesa imprevista.  He estat l’encarregada de gestionar la intendència de la llar, es a dir, procurar sempre tenir els aliments necessaris, perquè la família anés ben alimentada, he fet de infermera, psicòloga i sociòloga quant els meus fills venien amb algun problema de l’escola o de relació amb els seus amics, he fet de senyora de la neteja i de secretaria, tasques de planxa i de costura i no se si m’oblido d’alguna cosa més. Ara que els fills ja no estan amb nosaltres sembla que algunes tasques desapareixen, però no es cert. Ara em toca cuidar dels meus pares que s’han fet grans i malauradament amb necessiten perquè els resolgui problemes quotidians amb els que ells ja no poden fer front. Tinc que acompanyar-los a les visites amb els metges i especialistes, ja que la seva salut, cada cop requereix més d’aquests professionals, i ells molts cops no entenen la prescripció que se’ls fa de la medicació, m’encarrego de llegir tota la correspondència que reben, perquè molts cops no saben de que esta parlant aquell document, que potser es propaganda. Així com quedem? Tinc que posar que treballo o deixar-ho en blanc?. I si poso que treballo quina ocupació he de posar?.

Aquesta reflexió es la continuïtat de l’anterior que vaig escriure sobre Dones Treballadores. A tot ho expressat anteriorment, cal afegir i reconèixer la tasca de moltes dones d’ahir i d’avui, que han realitzat o realitzen un treball remunerat fora de la seva llar, però que acabada la jornada laboral, han de continuar fent-se càrrec de les tasques domèstiques. Desprès d’una jornada dura, aguantant un encarregat o “jefecillo”poca solta, o uns companys/es que et miren mal.lament,  s’han de fer càrrec dels fills, del marit, dels pares, procurat que a la nevera no hi falti res, fer el sopar i el dinar del dia següent, posar una rentadora, recollir la roba que has estes al matí abans de marxa a la feina, demanar permís a la feina perquè has de portar al nen al metge. Son dones amb una jornada interminable.

I ara vull obrir un debat. Realment val la pena?. La dona es sent més realitzada si treballa fora de casa?. No es cert que aquesta doble jornada crea una sensació d’angoixa i de que no arribes a tot arreu?.  Conec dones que viuen amb un estat  d’angoixa constan. Molts  homes encara no tenen assumit el rol de company, es a dir, compartir les tasques doméstiques es cosa dels dos.  No es tracta sols “d’ajudar” en les tasques baixant la basura, parar la taula o posar el rentavaixella, sino responsabilitzar-se i descarregar d’ obligacions a la dona. Malauradament amb els temps que corren de crisis moltes parelles no tenen més remei que treballar els dos per pogué pagar la hipoteca del pis, i pregar perquè cap dels dos quedi a l’atur…, però això serà un altre tema.

logogrif