Hoy he leido esta noticia en la prensa: El presidente de Brasil, Lula da Silva, defendió este lunes la construcción de la polémica planta hidroeléctrica de Belo Monte, en la región amazónica. Da Silva recordó que el proyecto, que enfrenta fuertes críticas de sectores ambientales y comunidades indígenas, ha sido discutido desde hace 30 años. Afirmó que sería “insano” sustituir la energía de origen hídrico por termoeléctricas a diesel, por ejemplo. Tengo una enorme confusión en la cabeza. Por una parte no dejo de reconocer que Lula està intentando crear riqueza en su país para sacar de la pobreza a miles de persones que malviven en poblados prefabricados con cartones i chapas de metal,  en las favelas. Por otro lado no dejo de pensar que una planta hidroeléctrica conlleva arrasar con una gran extensión de territorio para su construcción más lo que conlleva de talar grandes zonas de selva amazonica (pulmon del mundo), más el tener que inundar zonas donde habitan tribus indigenas sus poblados y sus cultivos. No se si solo es este su proposito o si para pagar “favores” recibidos tiene que realizar una serie de concesiones.  Tambien me pregunto si realmente la riqueza que se va a crear con la construcción de esta y otras centrales hidroelectricas servira para paliar la miseria de los más necessitados o si solo se van a enriqueces unos pocos (como es costrumbre). LLegiu-ne més »

Se presenta el diseño de la primera cápsula del tiempo macrocolectiva de la ciudad condal. Se sellará dentro de 80 días y contendrá los mensajes que están dejando los ciudadanos, hasta ahora más de 1.600, acerca de cómo se imaginan la ciudad en el año 2159, fecha en que se abrirá.

La cápsula guardará en formato digital toda la información recopilada sobre el Año Cerdà, incluyendo documentación desde el año 1859 más los mensajes de vídeo, imagen y texto que se recojan en la web barcelona2159.org. La caja de plomo contendrá también 10 postales físicas recibidas por correo ordinario en el Apartado Postal 2159 de Barcelona.

barcelona2159 Diseñada por un equipo multidisciplinar de científicos, antropólogos, historiadores, diseñadores e ingenieros dentro de los actos de conmemoración del Año Cerdà de Barcelona. Mide 2 metros de alto y 1,1 metros de ancho, recubiertos de acero inoxidable. LLegiu-ne més »

L’Institut Català de les Dones convoca les subvencions per a projectes d’entitats que promoguin la igualtat entre dones i homes

L’any passat es van atorgar ajudes a un total de 998 projectes

Encuentros Con

El lunes 26 de abril de 2010, a les 17:00 horas, la ong CONOSUD, realiza en colaboración con la Associació de Dones La Pizarra de Raimunda, un acto-debate y la proyección de un documental sobre la cadena productiva solidaria del algodón ecológico “Justa Trama”, formada por seis cooperativas brasileñas integradas mayoritariamente por mujeres, que producen ropa de algodón totalmente  orgánico y libre de cualquier producto agrotóxico. Participarán en el acto Eleonora Olivero, autora de una tesis doctoral presentada en la Universidad de Turín (Italia) sobre el proceso de organización, las tecnologías sociales creadas y el impacto de la constitución de la Justa Trama en la vida de sus integrantes y Gabriel Abascal, de la Junta Directiva de CONOSUD.  El acto se realizará en la sede de esta Asociación de Mujeres, en el centro cívico Sant Martí, (c/ Selva de Mar, 215 6ª planta, de Barcelona, Metro línea 2, estaciones Bac de Roda i Sant Martí), a partir de les 17:00 h.

Els PIAD ofereixen formació i assessorament al col.lectiu femení de la ciutat, entre altres serveis.

L’any  2004 es va crear el primer PIAD. Es tracta d’un servei de proximitat, dependent de la regidoria de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, obert a totes les dones de la ciutat. Ofereix informació formació i assessorament en tots els temes d’interès per a les dones. Actualment hi ha 10 PIAD a Barcelona (un per cada districte).

Els PIAD ofereixen informació tan a nivell individual com grupal. Faciliten l’accès a diferents recursos de la ciutat de tipus laboral, associatiu, cultural i formatiu, i tenen com a objectiu contribuir a que totes les dones que vulguin puguin avançar en la seva autonomia. Promouen accions especifiques de prevenció, sensibilització i detecció precoç de situacions de discriminació i de violència contra les dones.  També treballen conjuntament amb els grups de dones i les seves aportacions al conjunt de la societat, i ofereixen suport psicològic i assessorament jurídic.

Al Districte de Sant Martí podem trobar el PIAD al carrer Pallars, 277 (3ª planta) Telf. 93.307.72.60

piad_santmarti@bcn.cat

Moltes vegades em pregunto que vol dir exactament la frase “dones treballadores”. Pot ser suggereix que hi ha dones que treballen molt i d’altres que no fan res?. Ja sé que a les dones que treballen fora de la llar se les anomena dones treballadores, però  què passa amb las que prenen la opció de quedar-se a casa per tenir millor cura dels fills, de la gent gran, o dels malalts?. Pel que sembla  la societat no valora prou la seva tasca perquè dins els tràmits de la burocràcia no consten com a dones treballadores sinó com a dones dedicades a “les seves labors”. Això estaria molt bé si amb la paraula “labors” es donés per sabut que no només fora de casa és possible assumir responsabilitats. Són moltes i no prou reconegudes la quantitat de feines importants i del tot necessàries que han d’assumir diàriament les dones dins la seva llar, i generalment amb l’agreujant de que no sempre  poden disposar d’algun tipus d’ajuda que faci més lleugera la seva tasca.

Ja fa anys que la dona es va començar a incorporar dins el món laboral, primer ho va fer  lentament i després, amb el pas dels anys i  un cop es va reconèixer el seu dret a fer-ho, ha acudit massiva ment. Respecte a  això hi ha diferents punts de vista que són causa de debat entre  les mateixes dones, ja que n’hi ha que són partidàries de treballar fora de casa i d’altres que no. Un dels arguments que més sovint he escoltat és que la dona només es pot veure realitzada com a persona útil a través de la feina que fa fora de la llar. Un altre argument tendeix a culpabilitzar les dones que deixen la cura dels seus fills a la llar d’infants o a d’altres persones. També hi ha qui diu que el deure d’una dona és dedicar tots els seus esforços  a la casa i la família perquè només així  podran ésser feliços com en dècades anteriors. LLegiu-ne més »

Son les set i mitja del matí d’un dia qualsevol del mes de juliol.  Avui, igual que faig tots els dies de dilluns a divendres, surto de casa per anar a treballar. Es podria dir que encara estic una mica adormida quan baixo les escales de l’estació del metro de Sagrera, per situar-me cap a l’andana  central, però em desperto de cop quan comprovo que la línia que va en direcció a Santa Eulàlia, que és la que jo agafo, és avui plena de gent, i això vol dir que ja fa molta estona que no passa cap comboi. L’espera aquí baix es fa feixuga i desesperant, fa una calor insoportable i amb cada minut que passa, més s’allunya la meva esperança de poder arribar puntual a la feina. Definitivament no és una bona manera de començar el dia. Em pregunto quina pot ser avui la causa d’aquest endarreriment, una fallada de motor?, les portes no tanquen bé?, algú que ha pres mal?. El panorama que hi ha és ben descoratjador. El fil dels meus pensaments queda suspès per uns moments davant l’arribada d’un tren que va en direcció contrària, i mentre observo amb enveja que a dins es veuen amplis espais lliures de passatgers se’m fa clara una idea i, sense pensar-m`ho dues vegades  pujo ràpidament i em situo cap al fons del segon vagó. Dues parades després baixa tothom, perquè és final de trajecte, però jo em quedo tranquil.lament al meu seient  confiant que un cop tanquin les portes aquestes es tornarán a obrir passats uns minuts per deixar entrar a  la gent que s’espera a l’andana però, cosa estranya, les coses no succeeixen així.  Les portes es tanquen i el comboi segueix marxa endavant per acabar aturant-se dins la espessa negror del tunel, i tot seguit s’apaguen  els llums. Estic més que esverada, no comptava pas que em passés una cosa així i m’esgarrifa saber que em trobo completamente sola dins d’aquesta soterrada foscor sense que ningú ho sapiga. LLegiu-ne més »