Muy buen ambiente en la reunión de blogueres del pasado viernes 18 de junio organizada en el restaurante Danzarama de plaza Universidad pordonesenxarxa, empeñadas en dar a conocer a mujeres de todas las edades las últimas novedades en el mundo de la comunicación: Blogs de cocina, salud, emigración, contra las asociaciones homófobas y ¡como no, blogueresdesantmarti! Todas intercambiando opiniones y experiencias ¡Amigas esto es la blogoesfera! os esperamos en la próxima convocatoria.
Mi primera casa fue una pequeña barraca en el barrio de la Perona. Mis abuelos paternos cedieron a mis padres parte de su terreno para que construyesen la casa. Dos compartimentos cuadrados que hacían las veces de dormitorio, cocina y comedor.
Un cuadrado era la habitación y en ella había un armario y dos camas: la de mis padres y la de todos los niños separadas entre si por un diminuto espacio. Entonces éramos cuatro hermanos: dos dormíamos a la cabecera de la cama y los otros dos a los pies. Nos pasábamos la noche tropezándonos los unos con los otros hasta que un cachetazo de mi madre ponía fin a las quejas constantes, así dormíamos calientes como solía decir ella. El otro cuadrado era la cocina para todo: cocinar, comer, estar, el baño. Todo incluido en un mismo cubículo. Cuando nacieron los gemelos mis abuelos volvieron a ceder otro trozo de su casa y se añadió un nuevo cuadrado a los dos que había. De día era el comedor y de noche se habría una cama plegable donde dormíamos mi hermana y yo. Esta fue la casa de mi infancia, una infancia aglomerada y compartida a milímetros. LLegiu-ne més »
S’acosta de nou la festa de Sant Joan i no puc deixar de recordar que anys enrere, quant faltaven pocs dies per celebrar aquesta revetlla, calia espavilar-se per començar a recaptar i emmagatzemar tot de trastos vells per poder construir ben alta i gran la foguera que, com cada any, es feia al mig de la majoria dels carrers. En el nostre barri érem els joves els encarregats d’anar per les cases a recollir tot allò que ens volguessin donar i la gent aprofitava l’ocasió per desempallegar-se de totes les andròmines que ja no feien servir. Es produïa llavors un traginar amunt i avall carregant mobles vells, matalassos, cadires, fustes, pals d’escombra, roba, paper, cartrons i tot alló que anava bé per cremar.
Tots els productes d’aquesta fantàstica recaptació es duien, de la manera més discreta possible, a algun lloc secret, ja fos ben amagats dins algun dels solars que, vorejats per una paret, hi havia a tocar del meu barri o bé al fons més obscur d’algun dels desmanegats magatzems que restaven abandonats. Això es feia així perquè, a causa de les rivalitats que hi havia amb els nois d’altres carrers propers, es donava el cas que uns i altres s’espiaven per mirar de descobrir on eren els amagatalls i anar després a robar part de la llenya aprofitant els moments en què no vigilava ningú. LLegiu-ne més »
No coneixiem cap manual d’instruccións i potser per això, en el nostre començar a viure junts ens varem adonar que la realitat del fet era lluny de semblar-se a les flors i violes que haviem sommiat collir, però per fortuna teníem el clar propòsit de voler-nos estimar i això ens va salvar d’una crema segura. Ara que ja portem quasi mitja vida junts me n’adono que en el nostre tosut anar endavant hem anat escribint, sense adonar-nos, el nostre millor manual. Una carta d’amor damunt la tauleta de nit, un diàleg inesgotable, un petó inesperat, un gest amb la mà al girar la cantonada, caminar junts amb les mans plegades, un somriure a temps, una mica l’humor, i saber que enfadar-se i discutir és sens dubte un bon símptoma de confiança que pot reforçar l’entesa si se sap reconduir.
Tot això pot donar-te resposta noia estimada, del que és per a mi l’amor.
Aquell dia, igual que tants d’altres abans, també va aparéixer gris i pesant encara que ja es veia que més enllà del balcó el sol lluïa amb tot el seu esplendor. Vaig a buscar tabac em vas dir, però van anar passant les hores i tú ja no vas tornar.
Em vas deixar a mi igual que ho vas fer amb les teves camises, americanes, pantalons i roba interior, però saps què? passats els primers díes d’angoixa, desesperació i frustració hem vaig adonar que olvidar-te no em seria difícil, només calia que deixés de pensar en tú per poder començar a pensar en mi, i ho vaig fer.
Per fi havia arribat el gran dia i ells dos molt feliços es van casar. Van convidar a tots els amics i parents a menjar pastis, confits i pollastre rostit i, aquest conte que us he contat…… ………… ¿ Ja s’ha acabat ?
El clítoris és l’estructura amagada i sovint desconeguda per a moltes noies, responsable dels orgasmes. És més gran del que sembla perquè només veiem la seva part exterior: el gland que està protegit per una caputxa de pell. Està molt vascularitzat, amb moltíssimes terminacions nervioses i amb capacitat d’erecció. Aquesta erecció es produeix quan hi ha excitació i els cossos cavernosos i esponjós que formen part del clítoris “s’omplen” de sang.+ en la Pizarra de Raimunda
![[Valid RSS]](http://www.blogueresdesantmarti.net/blg/wp-content/uploads/valid-rss-rogers.png "Valida el RSS")
