Teresa llegeix A. Rich i escriu a Lisa

Enyorada Lisa,

Des que vas marxar a Toronto, he estat força atrafegada i no he tingut gaire temps de res. Però, tot i així, t’he trobat a faltar… aquestes últimes setmanes no he pogut parlar amb gairebé ningú de les meves lectures ni de les meves ultimes dèries i cavil·lacions. Ni dels meus neguits i angúnies, que tot sovint, se m’amunteguen cap endins. Em sembla molt bona idea el que vam parlar l’altre dia per telèfon. Escriure’ns per explicar-nos tot allò que anem vivint, llegint, pensant, o imaginant… dels nostres projectes, petits o grans. Tot i que ara amb els smartphones i les web-cams ens podem veure i comunicar amb facilitat, crec que només escrivint podem continuar el fil de les converses que compartíem quan encara vivies a Barcelona. Recordo i enyoro sovint les tardes de divendres que passàvem a la galeria de casa teva, parlant llargament i prenent una tassa de te amb galetes de taronja i panses o amb aquell plum cake teu de xocolata.

Espero que així, si ens escrivim, no caldrà interrompre el diàleg continu que teníem obert i podrem seguir parlant dels articles i els llibres que triem, de les idees que ens passen pel cap, dels autors i les autores que anem descobrint.., dels sentiments i dels desitjos que ens mosseguen. Casualment, he recordat que Avui, 27 de Març de 2012, fa justament dos anys, va morir Adrienne Rich. Sempre tinc el seu llibre Sobre mentiras, secretos y silencios sobre la taula, ara mateix rellegeixo alguns dels seus articles i voldria aprofitar aquesta primera carta per parlar-te’n. Ja saps que Rich és una de les autores que més m’ha seduït durant aquests últims anys. És una autora completa; m’agrada com a teorica i pensadora, com a crítica i assagista, com a poeta,.. Com a defensora dels drets civils.

Voldria començar comentant, és clar, el seu replantejament de la sexualitat i el lesbianisme. L’ànalisi que en fa Rich em semblen, encara ara, d’una agudesa extraordinària. Mantenir la idea que l’amor heterosexual no és natural, ni biològic, sinó una imposició social institucionalitzada soscava i esquerda tot el sistema patriarcal des dels seus propis fonaments i representa un enfrontament radical a les creences més arrelades. Tota una gosadia.,Em resulta curiós, a més, veure confirmades les nostres intuicions juvenils. Te’n recordes? No sóc lesbiana però hauria pogut ser-ho, dèiem, tot sovint. I Rich parla de: la lesbiana que hi ha amagada en cada una de nosaltres.. No anàvem gaire errades. Ara me n’adono. Aquestes reflexions obren una porta a espais i escenaris de llibertat impensats, inviten prendre noves opcions de vida, a deixar anar el desig i el cos. No hi ha dubte que Rich s’avança Judith Butler i a les teories que, ara estan de moda.

Vaig a apagar el foc, els raviolis ja deuen estar al punt.. ja saps,.. sovint se’m crema allò que he posat a coure. Continuo. Rich,també em sembla uma capdavantera pel que fa a les seves reflexions sobre la maternitat. La diferenciació que fa Rich entre la maternitat com a institució i la maternitat com a experiència em sembla cabdal. A. Rich fa veure el caràcter construït de la maternitat i rebutja la ideologia segons la qual totes les dones tenen un instint maternal innat que les porta a relacions materno-filials univoques i similars. Enfront d’aquestes teories, manté que la maternitat pot ser ambivalent i contradictòria i defensa la necessitat de reconèixer la pròpia experiència, de buscar formes plurals i diferents de ser mares….d’escoltar el propi cos i convertir-lo en font de coneixement. No sé com ho veus, però a mi em sembla difícil anar més enllà.. Tant de bo tota aquestes idees es poguéssin divulgar més i millor.

Però, fixa’t Lisa, tot i que aquestes aportacions d’A.R em semblen excepcionals, hi ha altres aspectes de la seva obra que m’interessen tant o més. Per exemple, la transformació de l’educació, la cultura i la Universitat que ella proposa. Re-visar la història cultural, llegir-la amb amb una nova mirada que ens permeti autoconeixer-nos i reconeixer-nos, veure’ns i imaginar-nos més enllà dels estereotips que impregnen tota la tradició. No volia enfarfegar la carta amb cites però em sembla que aquesta s’ho val: Re- vision, el acto de mirar atrás, de mirar con ojos nuevos, de asimilar un nuevo texto con una nueva orientación crítica, esto es para las mujeres más que una capítulo de historia cultural, es un acto de supervivencia.*L’ Adrienne defensa la cultura i l’educació i la poesia com a element centrals de la societat i aboga per una reorganització del coneixement des d’una nova perspectiva que inclogui els/les altres: dones, lesbianes, negres, altres cultures… Una cultura no burgesa, no classista, no androcèntrica i no etnocèntrica que permeti conèixer les nostres avantpassades, avaluar la situació política actual i convertir-nos en creadores d’una cultura més crítica i àmplia, que no deixi a ningú en els marges.

De fet, la seva pròpia obra és un diàleg i un retrobament continuat amb les seves predecessores. Els seus magnífics estudis literaris m’han acostat a figures cabdals de la literatura angloxasona com Emily Dickinson o Charlotte Bronté,.. He de reconèixer ( oh, quina ignorància..) que no coneixia Emily Dickinson abans de llegir Rich i ha estat una descoberta important, bàsica; la seva història i la seva figura- imatge, els seus poemes se’t queden a dintre. Quina dona , escriure milers de poemes, sola , tancada a la seva habitació…

Ja veus, no acabaria mai de parlar sobre tot allò que m’aporta Rich. Encara em queda el tema del continuum lèsbic i la seva poesia, és clar: Doy por sentado que la poesía —si es poesía— es liberadora en su esencia- que donarien per una altra carta sencera.. però intento tancar. Com veus, Rich pensa a partir de la seva pròpia experiència, com a filla, com a mare, com a lesbiana, com a universitària.. M’agrada Rich perquè tot en Rich és polític, i alhora, tot en Rich és experiència, és personal. I já saps, Lisa, que això és el que més m’agrada: les autores que pensen a partir de les seves vida i de les seves observacions, ens ensenyen a a pensar-nos a nosaltres.

Si ara et va bé llegir Rich, já em diràs…com la llegeixes tu, si no ja em parlarem en un altre moment. Si prefereixes comentar alguna novel·la o ficció digues-m’ho. Però, sobretot, Lisa, si us plau, explica’m com estàs, com et va tot. No deu ser fàcil viure en un país tan diferent del nostre. Encara fa tan fred? Ja tens un nou apartament? Com és? L’has empaperat amb molts coixins, com fas sempre? Has fet alguna nova amiga/amic? Espero que, malgrat les dificultats, aquesta experiència sigui molt satisfàctòria per a tu. M’encantarà que m’expliquis el que vagis descobrint aquí al Canadà i com va el teu treball sobre Margaret Atwood i Alice Munro.

Espero que aviat puguem retrobar-nos….aquí o allà.

Una gran abraçada

Teresa

Sara Rene