mai 19

Amb el trasllat de l’activitat sanitària, el que fins fa poc havia estat el recinte de l’hospital de Sant Pau emprèn ara una nova etapa. Per una banda s’inicia el procés de recuperació i rehabilitació dels pavellons modernistes, i, de l’altra, un ambiciós projecte per aplegar-hi una sèrie d’institucions dins els àmbits de la ciència, la docència, el món empresarial i els col.lectius socials, i amb l’objectiu de donar a conèixer  aquest projecte es va oferir al ciutadans poder visitar l’actual estat de les obres.

La filera de gent que es va formar a dos quarts d’onze del matí per poder-hi entrar  ja anava des de l’entrada de la porta principal fins al llarg de tota la façana del carrer Pare Claret. La veritat és que quan jo vaig arribar em van agafar ganes de donar mitja volta i anar a un altre lloc, però per sort no ho vaig fer.

És cert que un cop passada la porta d’entrada  també es va fer necessari tornar a fer cua per entrar a cadascun dels pabellons que es podien visitar però el temps d’espera en el jardí no es feia gens feixuc. Una sèrie de personatges que semblaven sortits del teatre de La Cubana es dirigien a tothom encetant converses que ens feien somriure. Una orquestra tocava música del temps del Xarleston mentre una noia ballava animadament i més enllà hi havien diversos tallers i també titelles per els més menuts. L’aire alegre de la festa es barrejava per tot arreu amb el perfum dels tarongers i l’aroma de la vegetació medicinal que una primavera esclatant ha omplert de fruits i flors.

Encara queda molta feina a fer per retornar de nou a l’interior de cadascun dels pavellons tot l’esplendor original que l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner va  construir amb un magnífic estil modernista, però ara ja s’ha donat el primer pas per  deslliurar els espais de les barreres que impedien la visualització de tot el  seu abast.

Em va costar reconèixer que  aquelles naus eren les mateixes que jo havia recorregut per anar a veure a amics i parents malalts, i encara perdura en els meu pensament la quantitat de vegades que vaig haver de dur cuita corrent a un dels meus fills a aquest hospital. Eren ocasions on l’angoixa que m’aclaparava no deixava espai ni temps per la admiració del lloc on em trobava

Ara res no impedeix que la claror del dia s’escoli lliurament per les finestres i el sol faci estada dins les amples rotondes deixant així al descobert sostres bellament enrajolats i columnes que abans quedaven amagades per unes parets que no podien evitar que es fes patent tant i tant de sofriment.

Em satisfà pensar que on abans hi havia foscor hi haurà llum, on abans hi havia dolor  hi haurà pau.

Es d’esperar que un cop acabades les obres de recuperació aquest sigui un espai obert a tothom, on es pugui passejar lliurement per els seus jardins i gaudir amb calma i tranquil·litat de tota la bellesa que emmarca  aquest conjunt.

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress