mar 08

Dia de la Dona 2021 cartellFa molts anys que parlem del maltractament a la dona. Si demanem en què consisteix, la majoria de la població, davant les notícies dels mitjans de comunicació, ens respondrà que és el maltracta físic que l’home infligeix a la dona arribant a matar-la (aquí ens descuidem de considerar que a part de les parelles heterosexuals hi ha les homosexuals i també les transgènere).

Quan demanem que afinin una mica més el concepte de maltractament, molts responen que també hi ha el maltractament psicològic que imparteix generalment l’home i que aconsegueix desvaloritzar a la dona fins que és converteix en el reflex del que la seva parella li dicta, tota convençuda de que la parella té raó i que ella no val, com dirien els castellans, ni un “pimiento”.

Tornem a equivocar-nos al descuidar altres tipus de relacions i potser ens hauríem de qüestionar més,  quan d’una parella homosexual diem, aquest fa d’home i aquest de dona. Això també passa amb les lesbianes, moltes vegades diem aquesta és la dominant, es una “marimacho”. En el fons estem intentant explicar que en les parelles, tinguin l’orientació que tinguin, sempre n’hi ha un dels components que domina l’altre, o dit en altres paraules, sempre s’intenta posar els rols heteros a parelles que no ho són. No ens preguntem que passa amb el creixement personal de l’ésser humà i no pensem que quan hi ha un dels dos components de la parella que mima o decideix per l’altre, el que fa, és imposar-se i no permetre que el company/ a , creixi com a persona. Sembla molt bonic però és una forma de dominació.

A vegades al demanar si el fet que la dona ocupi en el món del treball càrrecs inferiors als dels homes i que cobrin menys , pot ser maltractament, et responen que no, que això és discriminació de gènere, i jo em pregunto, i quina és la diferència? De la mateixa manera, moltes parelles, tinguin l’orientació sexual que tinguin, ja es reparteixen les tasques de la casa o de cuidar els fills, però no ens enganyem, generalment són parelles joves que es plategen la vida d’igual a igual i no són totes; veig com fills d’amics et diuen la meva dona no treballa perquè ho vàrem decidir així. Ella es queda a casa perquè la seva feina és inferior a la meva i cuida de la casa, els fills i de mi, confonent tasca important amb tasca ben remunerada. Si aquesta confusió en la parella no hi és, no hi ha cap problema en repartir les tasques. I com és pot valorar la importància d’una feina?

Realment és més important la feina d’un arquitecte que la d’un escombriaire? Perquè en definitiva si no tenim un arquitecte que construeixi una casa podem viure en cabanes i potser no tindrem tantes comoditats però viurem bé, mentre que si no s’escombren i es netegen els carrers de les nostres poblacions agafarem tot tipus de malalties. Així que podem valorar les tasques des de molts punts de vista, no solament l’econòmic.

Sembla que tot plegat ha avançat molt, però si mirem bé, en les parelles hi ha un substrat molt gran de maltractament implícit que no es veu.
Encara hi ha una majoria de dones molt vàlides que prefereixen quedar-se cuidant de la família en comptes de sortir al món laboral, si a la parella hi ha una relació d’igualtat està bé, però encara hi ha una gran majoria de marits que ho permeten perquè en el fons es consideren millors que elles i amb més drets. Perpetuen aquesta situació fins al punt de que les dones estan convençudes que això és el millor i que és el que elles volen . Per a mi això és un maltractament social, no resolt, és el mateix que passa quan alegrement una muller a vegades també, home, -no oblidem que alguns també pateixen maltractaments per part de la seva parella- diu que la parella, amb tota la raó, li ha pegat una bufetada perquè la camisa estava mal planxada o una cosa similar.

Sé que em direu que gràcies a Déu, hi ha moltes parelles que ja no pensen ni actuen així, però hem de considerar que el substrat en què es basa la societat encara és del domini de l’home i de les formes dites “varonils” per sobre la dóna i per resoldre aquest problema ens calen molts professionals, perquè és molt fàcil dir que si pegues a la teva parella pots anar a la presó però com li fas entendre a aquesta parella (provingui d’una relació hetero, o homosexual) que ha de revisar tota la seva forma de pensar perquè està basada en idees masclistes? I cal fer-ho amb nous paràmetres i des de una base d’igualtat ? I com fem entendre als maltractadors/es, el mateix?

Em sembla molt difícil perquè s’ han de canviar molts criteris, paràmetres de pensament i eradicar molts privilegis que tenim assumits com a drets acceptats socialment, i que no són altra cosa que petits masclismes que s’han d’eliminar. És tota la societat que ha de fer baixar l’home del seu pedestal d`errada superioritat i posar la dona en el seu lloc, frec a frec, amb igualtat, però per poder fer-ho, hem de construir un substrat de pensament social molt diferent. Sabrem fer-ho algun dia?

Montse Sales

Novembre 2020

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress