oct 07

 

images23Frederica Montseny, nascuda el 12 de Febrer de 1905, és coneguda per les seves idees revolucionàries, clarament avançades al seu temps, i la ferma posició anarquista que va manifestar en la passada Guerra Civil Espanyola, convicció que va seguir mantenint fins el dia de la seva mort, ocorreguda a Toulose el 14 de gener de 1994.

A pesar del seu declarat antigovernamentalisme, Frederica va accedir, desprès de molts dubtes, a ser ministre de sanitat amb el govern de Largo Caballero durant la segona república i va projectar, entre altres objectius avançats al seu temps, la promulgació d’una llei d’ínterrupció voluntaria del embaràs, paralela a la aprobada per decret a Catalunya el 1936.

És clarament reconegut que, per sobre de moltes de les seves idees, Frederica sempre es va posicionar en la defensa dels drets de les dones.

La  tradició i les pressions de la societat a favor del matrimoni, com a única unió perfecta i reconeguda, empenyia a la dona a cedir i sometre´s als designis de l´home. Amb aquesta renunciació, asseverava Frederica, naixia l’esclavitut de la dona en la llar perquè es trobava  relegada a la  dedicació de la casa i la família en detriment de la seva llibertat i drets.

Per a Frederica els conceptes de “l’amor romàntic”, la “camaraderia amorosa”, o el  “tots per a totes i totes per a tots”, que en aquells dies es postulava en molts medis anarquistes, tampoc significava cap avenç a favor de la llibertat de la dona. Ella ho senyalava com un clar retrocés en les relacions personals perquè vulgaritza l’amor i segueix sent la unió subordinada d’una dona a un home.

Seguint la seva pròpia concepció de l´anarquisme, Montseny propugnava “l’individualització” com a solució al problema dels sexes, és a dir, l’amor sense  convivència. Considerava que tota unió basada en la convivència formalitzada comporta imposició, i que aquest era un obstacle que impedia desenrotllar amb normalitat la autosuperació i la llibertat de la persona. Afirmava que en una societat on totes les persones tinguessin cobertes les seves necessitats, i no existís la lluita de l´home per l’home, no tindría sentit la unió a base de convivència. La concepció del matrimoni representava per a ella “la tomba de l’amor”.

Respecte al fills, Frederica defensava que, “per llei natural pertanyen a la mare” perquè són les mares les que inspiren l’ànima i nodreixen el cos i, que per tant, han de ser elles les encarregades de formar-los i educar-los.  Una opinió  que jo no comparteixo

Fent referència al tema amorós estic d’acord amb Federica Montseny en la seva manifestació de que “l’amor no ho és si no significa la superació de la persona”. És ben clar que per a  la realització d’aquest amor no hi ha d’haver  exigències ni coaccions.

Reconec que Frederica Montseny va ser una dona extraordinariament valenta al  exposar, defensar i lluitar per aquestes i altres conviccions seves davant una societat aferrada al poder del masclisme però, tot i així  haig de dir que, vistos a dia d’avui, tan sols alguns dels seus arguments han fet que em replantegi la meva manera de pensar i fer. Cada persona és un mon, i crec que les decissións i models a seguir les ha d’escollir un mateix segons siguin els seus objectius, gustos o preferències, o bé empeses  per les circunstàncies que visqui o pateixi.

Pilar Zabala

 

 

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

9 Comentaris a “El pensament de Frederica Montseny”

  1. Àngels escrigué:

    Pili, tienes tanta facilidad para expresar todo aquello que sentimos, que es genial.

  2. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    Pilar, llegar a ser ministra en esa época era toda una azaña y atreverse a plantear una ley del aborto era una audacia. Lo demás queda en segundo lugar ¡Vaya pedazo de mujer!

    • pilar Zabala escrigué:

      Tienes toda la razón Mª Jesús, a Federica no le resultó fàcil hacerse oir. Su lucha y la convicción de sus ideas a favor de las mujeres. representó toda una revolución en aquellos dias i aunque no consiguió alcanzar todos sus objetivos dejó una honda huella en el camino.

  3. Magui escrigué:

    Totalmente de acuerdo pedazo de mujer valiente, atrevida, luchadora y un montón de adjetivos más y que ahora en pleno año 2014 venga Gallardon e intente tirar todo por tierra… Sin comentarios

  4. pilar Zabala escrigué:

    Si Magui, desgraciadamente siempre surge algun recalcitrante personajillo dispuesto a enarbolar la bandera del rancio inmovilismo i poner trabas a todo lo que represente un “peligroso” paso hacia adelante. Ya Federica Montseny, como tambien tantas otras, tuvo que luchar contra viento i marea para reclamar el derecho a la libre elección en todo lo que atañe a su propia persona. I pensar que todavia seguimos en ello….

  5. Roser Segura escrigué:

    Pili, molt bé.

  6. pilar Zabala escrigué:

    Moltes gràcies Roser
    Un Petò

  7. montse sales escrigué:

    Quanta dona oblidada o menystingudes les seves idees, només pel fet de ser dona. Com és possible que al 2014, encara els polítics no siguin capaços d’avançar. Només intenten canviar-ho tot segons el seu estil o les seves idees petites i partidistes …
    Però les dones seguirem intentant-ho. Unes lluiten creant noves estratègies i altres com tu, fent que surtin a la llum.
    Gràcies Pili

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress