feb 21

Alice GuyFa pocs dies,  es van celebrar els Premis Goya. Al començament per la coneguda catifa vermella van desfilar diferents personatges lluint vestits de dissenyadors de prestigi. Hi havia una gran quantitat de dones i era interessant recordar el perquè hi desfilaven. Unes anaven d’acompanyants de les seves parelles, altres eren actrius que tenien nominacions o no i unes poques, més desconegudes i vestides amb més normalitat, eren dones que havien participat d’una manera o una altra en la creació d’una pel•lícula.

Em vaig sentir molt bé quan van donar el premi de Millor Muntador per Dolor y Gloria a Teresa Font i el del Millor Curt de Ficció per Suc de Síndria a la seva directora Irene Moray, que ja havia guanyat altres premis i que va fer un gran discurs parlant dels drets de les dones abusades.

Em preguntava perquè a part de les actrius, hi havia tantes poques dones al món del cinema. La resposta em va venir ràpid. L’industria del cinema està en mans d’homes. Homes directors, homes productors, homes guionistes, etc. La segona pregunta que em vaig fer és si en el transcurs de la història del cinema hi ha hagut alguna dona destacada més enllà de les actrius, i sí, n`hi ha unes quantes.

Avui dia trobem bones directores com per exemple, Greta Gerwig que acaba d’adaptar amb molt èxit, la novel•la de Little Woman, de Luisa May Alcott, en la que és capaç de valorar i perfilar molt bé el personatge de cada una de les quatre noietes, que a partir de unes perspectives de vida molt diferents, hi ha un gran desig de superació i això les fa molt valuoses a totes.

Mirant una mica més endarrere amb trobo amb la genialitat de Barbra Streisand que partint de la novel•la Yentl de l’escriptor Isaac Bashevis, a l’any 1983 fa una pel•lícula on ella participa com a guionista, productora, directora i actriu. És la segona pel•lícula de la història on una dona és capaç d’assumir els quatre rols,. Guanya dos globus d’or i un Oscar a la millor banda sonora. La pel•lícula tracta de l’afany de superació d’una dona que viu en una societat molt tancada i que per poder estudiar i viure una vida més plena, ho ha de fer vestida d’home. És una història de superació personal, cosa per la que moltes dones hem hagut de lluitar. La meva petita opinió és que no se li va donar el valor que tenia per ser una pel•lícula feminista.

Segueixo indagant a través del Viquipèndia i em trobo amb moltes grans actrius, alguna directora..etc. però no una dona que hagi participat en quatre tipus de feina diferents en una pel.licula, com la Barbra, fins que arribo a l’any 1896, si heu entès bé, 1896. L’ Alice Guy (1873 – 1968), també anomenada La Mare del Cinema, un any després de que els germans Lumière ideessin el cinematògraf, roda una pel•lícula, la primera en la història del cinema, sobre una idea pròpia, titulada La Fée Aux Choux. Ella també fou la guionista, la productora, la directora i l’actiu. Va ser pionera en l’utilitzar efectes especials, llenguatge cinematogràfic, ciència ficció fílmica, etc i com diu la Viquipèndia, va aconseguir viure d’aquesta professió. A l’any 1902 també va ser pionera del primer sistema de sincronia entre imatge i so.

Durant la seva vida, va filmar més de 300 pel•lícules entre França i Estats Units. A l’any 1953 fou guardonada amb La Legió d’Honor pel govern francès. A Barcelona , la 3a. Edició de la Mostra Internacional de Films de Dones, se li va dedicar a ella, passant moltes de les seves pel•lícules. Segur que en un treball més extens, encara trobaria més tasques interessants fetes per dones dins el món del cinema , però aquesta informació, no és massa coneguda, a l’igual que el seu treball en altres àmbits com pintura, música, escultura, etc….

Montse Sales

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “La Dona i el Cinema”

  1. Pilar Zabala escrigué:

    Desgraciadament a la societat encara li costa reconeix amb prou rellevància l’important treball que fan les dones en tota mena d’avanços. Gràcies Montse pel teu treball de recerca per donar a conèixer els triunfs d’algunes d’aquestes dones.

  2. teresa vidal escrigué:

    M’ha agradat molt totes les explicacions que ens dones referent a la majoria de les dones oblidades. Amb escrits com el teu vas obrint una mica el camí dificil que tenen totes les fémines a la vida, per aconseguir, una mica -o molta- relevancia durant molt anys. I encara sort que amb el pas del temps ho puguin aconseguir.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress