des 03

soledad2Per parlar de la soledat, primer en hauríem de qüestionar què és. La soledat és sentir-se sol? O més bé és estar sol? També es poden combinar les dues coses?

En el primer cas, sentir-se sol li pot passar a qualsevol, sigui infant, adolescent o adult. És propi de les persones que tenen una ment una mica rígida i en determinades ocasions, creuen que l’entorn no respon a les seves necessitats. Els passa als nens que viuen en una família mancada d’empatia que no saben caminar al costat del creixement de l’infant, als adolescents que davant les noves perspectives que li veuen a la vida, estan insegurs i no es senten recolzats, a vegades ni tant sols pels amics perquè l’evolució de tots ells no va al mateix ritme i es senten molt sols. I també els passa als adults. Uns es senten sols perquè recau a sobre d’ells la responsabilitat de ser el motor de la família, d’haver d’omplir les expectatives econòmiques o de organització dintre de la llar, altres perquè no troben el que busquen i desitgen de la vida.

Estar sol és una altra situació. Una persona pot estar sola perquè li agrada la seva pròpia soledat que comporta una llibertat infinita per fer el que vol, qual vol o ho necessita i no ha de donar comptes a ningú. També es dona el cas de qui no té família i pel motiu que sigui, tampoc té amics.

Personalment, a mi hi ha dos col•lectius que em preocupen: el de molts joves que viuen en un món on només hi ha el seu mòbil i ells, els podem veure en el metro, autobús o caminant pel carrer sense interactuar amb cap ser humà, ja que els amics amb els qui parlen, ben bé podrien ser màquines perquè a través del mòbil poden amagar els seus veritables sentiments o pensaments, la qual cosa seria impossible de fer si el tinguessin davant. Hom es pregunta si seran capaços de deixar el seu mòbil i treballar de forma corporativa, o si seguiran tota la vida aïllats del món. L’altre col•lectiu del que m’agradaria parlar, és el de la gent gran. Les persones que després de donar-ho tot a la vida, es troben recloses a casa o en residències, i els familiars, si els tenen, les van a visitar més per obligació que per altra cosa , mentre van disminuint les seves facultats mentals i físiques, i amb això es perd tota la riquesa d’un món de experiències i de saviesa que ningú aprofita.

Estem acostumats a valorar l’adult perquè pot ser productiu i la seva feina es remunerada, amb poc o molt, i a través d’ell s’enriqueixen les empreses, però la gent gran, els ancians, que podrien transmetre les seves vivències amb les conseqüències que els hi ha comportat, la memòria històrica que representen, estan totalment desaprofitats i a sobre la societat propicia que es considerin inútils, disminuint així les seves ganes de viure. Dins de la gent gran hi ha un altre col•lectiu que són les persones que tenen una situació de salut en la que ja no es poden valdre, ni física ni mentalment i que començant per les institucions i acabant per nosaltres, hauríem de procurar que tinguessin una atenció més curosa i adequada.

Per acabar, voldria que penséssiu també, en la soledat en que es troben moltes famílies que es fan càrrec a casa seva de familiars grans i malalts, sense tenir tot el recolzament que caldria per part d’unes institucions que en definitiva estem pagant entre tots perquè ens procurin un bon servei.

Montse Sales

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “La soledat”

  1. teresa vidal escrigué:

    M’ha agradat molt la visió que descrius de la gent jove. Aquest distanciament que ells mateixos provoquen amb les seves actituds, amb gens ni mica d’empatia, en vers a que els envolten. Aixó també, com molt be dius, es una manera de soletat, que la busquen ells mateixos,, pero que en definitiva estan mancats d’un afecte efectiu, un afecte que cap artefacte mecanic pot transmetre.

  2. Pilar Zabala escrigué:

    Montse, trobo molt clara l’exposició que fas sobre les diferents classes de soletat. De debó que ajuda a pensar i reflexionar fondament sobre aquest tema tan complexe i preocupant.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress