des 22

belenJa ha arribat. El tenim aquí i com cada any quan s’acosten aquest dies, retornen amb força aquelles imatges que durant molts mesos s’havien quedat arraconades.

Els records de com preparàvem a casa el pessebre. El cel es feia amb aquell paper blau fort que fèiem servir per resguardar el llibres- cosa que ens obligaven a l’escola- ara era el tros que tapava la paret del menjador de casa. D’entre els estels tots grocs,  n´havia un amb cua que cridava l’atenció. Després venien les muntanyes que eren trossos d’escorça d’arbres que posats de manera coherent feien tanmateix la sensació del que volien semblar. No podia faltar un pont que passava pel damunt d’aquell paper “de plata” que volia semblar un riu. Moltes figuretes escampades per aquella improvisada estampa bucòlica. Pastorets amb xais camí de la cova, d’altres menjant sota un arbre, on un àngel anunciava la bona nova del naixement. Cases de suro simulant un petit poble, i finalment el pessebre, on destacaven els principals protagonistes del moment que es representava. No hi mancava ningú, una mula i un bou volien donar escalfor al acabat de nàixer i els posàvem tapant una mica l’entrada volent  frenar el vent,  i un àngel posat miraculosament, gracies a les agulles llargues clavades a la cova, el fèiem semblar que es mantingués surant al espai.

No hi faltava res. Quasi podria dir que sobrava il·lusió. Perquè després venien els càntics. Sortien totes les nadales que havíem aprés temps enrere.

Aquella sensació de pau, d’harmonia ens feia sentir a tots feliços i contents.

I trista,  em pregunto on anat a parar aquell esperit?

Per més que el busco no el trobo. Ja no és com abans.

Només queden els records, i comprenc que em fa feliç retrobar-me amb ells, però això cada desembre torno a posar un naixement, per petit que sigui. No sento el mateix de llavors, però s’hi assembla una mica, y em sento contenta de tenir aquelles imatges tan agradables.

Sempre ens quedaran els records.

Teresa Vidal

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “Nadal”

  1. Rosa escrigué:

    M’agradat molt el teu escrit. M’ha fet recordar la meva infantesa i, com tú, la il.lusió que em feia muntar el pessebre, encara que qui col.locava les figuretes era el pare i jo nomes podia col.locar la figura principal per a mí…el caganer. Sempre el deixava darrere la cova, en un lloc molt visible.
    Però un cop havia passat el dia de Nadal, el pare em deixava moure les figures dels Reis Macs d’Orient, perque s’anessint apropant cada dia, una mica més al pesebre, fins que el dia 6 de gener els podia col.locar davant del neixament

    Es cert que els temps canvien molt rapidament i l’esperit nadalenc s’ha perdut, però com tú dius, sempre ens quedaran els records.Gracies per compartir-los.

  2. teresa vidal escrigué:

    Gracies Rosa pel teu comentari, quasi no ens coneixem, pero ja veus que tenim moltes coses en comú. Una abraçada.

Fes un comentari a teresa vidal

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress