oct 11

el turo de les creusAquest estiu he tingut la sort de poder fer un viatge de vuit dies visitant les ciutats bàltiques de Estònia, Letònia, Lituània i Helsinki.

Feia temps que em delia per conèixer aquest països i, ara que he acomplert aquest desig, puc dir que tot el que he vist ha superat les espectatives que hi tenia. Són països plens de contrastos, cada un amb particularitats diferents dins els seus idiomes i costums, a més de posseir un excel.lent patrimoni artístic i cultural molt ric i interessant.

La meva intenció ara no és descriure els llocs i tot allò que més m’ha agradat, perquè la llista és força llarga i necessito  temps suficient per poder-m’hi  dedicar amb detall,  però el que sí puc i vull comentar és el meu sentiment davant el panorama que vaig veure en un indret anomenat “El Turó de les Creus”.

Sembla ser que el 1863, en aquest lloc i després de dues revoltes perdudes contra la Russia zarista, unes poques famílies lituanes van posar aquí una creu per cada un dels seus familiars  caiguts, davant la impossibilitat de recuperar els seus cossos. Contraris a aquesta pràctica els russos van treure les creus però els lituans les van tornar a posar, un fet que es va anar repetint molts cops, tot i així la quantitat de creus anava creixent ràpidament gràcies a la solidaritat dels ciutadans.

Així va ser com aquest turó es va convertir en un espai d’identitat nacional, cultural i religiosa però també un símbol de la resistència contra l’invasor, sobretot en els moments de més gran repressió  per part de la Unió Soviètica.

Ara ja són molts els milers de creus de tots tamanys, imatges i rosaris, disposats de manera caòtica, que els peregrins i altre gent han portat i encara  segueixen deixant, al llarg i ampla d’aquest turò. Tant és així que a dies d’ara aquest lloc presenta un aspecte que, al meu parer, s’allunya força de la intenció que va motivar el seu inici. Considero que ha perdut la seva arrel i la seva veritable raó de ser, per passar a convertir-se en un espectacle que, sense ànim d’ofendre a ningú, jo califico de tenebrós i fins i tot esperpèntic.  El cert és que tot plegat em va provocar un profund  sentiment  de confusió, inquietut i preocupació.

Haig de dir que bon punt vaig tenir coneixement d’aquesta part de la història lituana, contada per la guia que ens acompanyava, vaig tenir clar que en arribar compraria i posaria una creu en aquest turó, però desprès de veure el panorama que s’estenia davant els meus ulls, també vaig tenir clar que no ho faria i no ho vaig fer. Per a mi una cosa és la manifestació identitària d´un poble i una altre són els sentiments religiosos portats fins a la exageració i la superstició.

Pilar Zabala

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress