Sant Jordi és una llegenda que ve de molt lluny, sempre s’ha explicat de la mateixa manera, el que vull dir és que sempre l’hem situada en un ambient masclista que al llarg dels anys mai ha evolucionat.

Sempre s’ha parlat d’un país dominat per un rei, mai s’ha dit que pogués ser una reina, disposat a sacrificar la seva única filla en el seu propi benefici, amb l’argument de què també beneficiava els seus súbdits, homes també, ja que les dones estaven a disposició del drac.

Aquest gran rei descarrega en el pobre Sant Jordi la responsabilitat d’arreglar la situació, de matar al drac i al mateix temps de treure’s de sobre la seva filla perquè si Sant Jordi guanyava la batalla amb el drac, la pobra princesa a qui no se li donava veu ni vot, s’havia de casar amb ell, el rei li donava aquest privilegi partint de la base de què la filla era un objecte seu, ja que la llegenda en cap moment diu que li consultés la seva decisió i si Sant Jordi perdia, el drac es menjava la princesa o sigui que també desapareixia.

Caldria preguntar-se quin podria ser el simbolisme del drac, la del conjunt de dones que estaven fartes de la situació de no ser ningú i estar sempre a disposició del pare o el poble? Per què al llarg de la història les dones han tingut sempre una part tan important en la resolució dels problemes dels pobles? Per què se’ls ha atribuït a elles afers que no eren seus? Em ve a la memòria la famosa batalla de Troia, suposadament feta per alliberar a la famosa i bella Helena, quan en realitat va ser una lluita per posseir el pas dels Dardanels, punt estratègic entre el mar Egea i el mar Negre, per on si volien passar els vaixells, havien de pagar forts impostos.

La meva preocupació és que després de tants anys tot segueix igual. A l’entrega dels Oscars d’enguany, un marit va necessitar defensar la seva possessió, la seva muller, a bufetades amb el que l’havia ofès, i des del meu punt de vista, amb aquesta acció la va considerar una ciutadana de segona, ja que la senyora si s’havia sentit ofesa, podia perfectament com a persona, defensar-se ella, amb paraules o amb bufetades si voleu, però amb tota aquesta situació, all meu entendre es va demostrar un cop més que la societat segueix sent patriarcal.

Malgrat el que us he explicat, el dia de Sant Jordi sortiré a passejar tot mirant paradetes de llibres, com si fos l’únic dia de l’any que existeixen les llibreries i tornaré a casa amb una rosa vermella.

Montserrat Sales

Abril 2022