gen 25

AlzinaPlaDeConill-4-1024x788 Alzina singular

TEMA: escriu sobre un arbre situat entre ruïnes

Reconec que m’agrada perdrem per diferents llocs de la meva ciutat i caminar sense rumb per indrets que són lluny del barri on visc. Descobrir nous indrets amb l’entramat dels seus carrers, places i racons ho visc amb l’ànim d’emprendre tota una aventura.

Així i tot aquest cop he decidit no allunyar-me massa. El fred i la grisor matinal d’aquest diumenge ha motivat que dirigís les meves passes cap als carrers que conformen la part més antiga i extrema de la Vila d’Horta, uns espais que m’atrauen de manera especial. Aquí m’he sentit a gust i a raser del vent, protegida pel traçat dels seus carrerons.

Ha estat tot passejant ben d’hora per aquestes emmandrides calçades de botigues i finestres tancades quan més m’he fixat en els interessants detalls que perseveren en les façanes d’algunes de les cases i en les baranes de ferro forjat dels vells balcons.

Així mateix, aquest cop he estat més conscient del brancatge i l’extensa capçalada que sobresurt esplendorosa darrere d’una tàpia, en un dels llocs més emblemàtics de la zona. Ara, un gran forat en un extrem del mur que mantenia presoner el seu interior, em deixa veure tota sencera la magnífica alzina que perviu enmig de les runes d’una construcció que ha estat abandonada. Observar la desolació i deixadesa que hi ha en aquest lloc m’ha trencat el cor.

No m’ho he pensat gens i amb pas decidit he passat a l’altre costat de la tanca. Fustam i un munt de porqueria es barregen amb les males herbes que creixen en desmesura per tot arreu. El meu disgust fa costat a la ràbia que sento en veure la falta d’interès i el maltractament que es produeix en aquest solar tants anys tancat i abandonat.

No puc deixar de pensar que algú va plantar l’alzina quan era poc més que una llavor, i que ho va fer a tocar del mas on la família que l’habitava tenia cura de la terra, dels arbres i de tot allò que conreava. Ben segur que això era el que succeïa aquí abans que tot l’espaiós terreny que ocupava acabés sent venut i posteriorment urbanitzat.

No soc pas una experta jo, però en contemplar aquesta gegantina i singular alzina em dic que com a poc deu ser més que bicatenària. És tan gran el diàmetre del seu tronc que, en el meu intent de mostrar-li admiració i agraïment amb una acollidora abraçada, els meus braços tan sols han aconseguit abastar una part de la seva amplària.

En sortir del recinte el meu sentiment és de tristesa i preocupació. És necessari que aquest arbre gaudeixi de la protecció màxima i entri a formar part del “llistat d’arbres d’interès local” abans que sigui massa tard, i que el desconeixement i la indiferència d’alguns ens dugui a lamentar la seva pèrdua.

Salvem l’alzina!!

P. Zabala

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress