Comencem l’any i comencem amb nous reptes d’escriptura creativa. El primer repte és la creació d’un conte on dos objectes amb vida pròpia són els protagonistes de la narració. T’animes a escriure el teu conte i a enviar-ho a Les Blogueres de Sant Martí perquè el publiquem al bloc?

Un dels apartats del nostre bloc esta adreçat als barris que conformen l’entremat del Districte de Sant Martí. En aquest apartat hem intentat recollir petits retalls que formen part de la historia dels nostres barris. Potser poca gent recordi, un antic barri de barraques, potser l’últim barri de barraques de Barcelona: El barri de La Perona.

Estava situat, seguint la ronda de Sant Martí, per sota de les vies de Rodalies, entre el punt on ara hi ha el pont de Bac de Roda (1987) i l’antic emplaçament del pont del Treball Digne, a tocar del barri de la Verneda, amb una extensió aproximada d’uns dos kilòmetres de llargada.

Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent és el títol de l’exposició que fins al 22 de maig es podrà visitar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona

El  dia 30, últim dimarts de mes i dins de l’activitat En Veu Alta, és va fer un especial en memoria de l’estimada Almudena Grandes. Es va visionar i comentar el llibre “La madre de Frankenstei”

Argument de la novel.la

La madre de Frankenstein es una novela contemporánea contextualizada en la posguerra española. Está escrita por Almudena Grandes y fue publicada en el año 2020. La narración describe una de las peores décadas del siglo XX – los 50- y la situación de la psiquiatría en España en esa época, con eje central en la última etapa de la vida de Aurora Rodríguez Carballeira, ingresada en el manicomio de Ciempozuelos. Aurora Rodríguez Carballeira fue conocida en los años 30 por haber asesinado a su hija prodigio Hildegart Rodríguez Carballeira, cuando percibió que perdía el control sobre ella y se sintió fracasar en la educación de la joven como “modelo de mujer del futuro”.​

En esta novela, Almudena Grandes intercala hechos históricos con relatos de personajes ficticios, mostrando así un reflejo de la sociedad española de la época. De hecho, hay un total de 117 personajes en la novela, de los cuales 7 son reales, incluyendo en a Antonio Vallejo Najera y López Ibor, dos estandartes de la psiquiatría en el Franquismo,así como la propia Aurora Rodríguez Carballeira. En palabras de la autora, “este libro, la represión tiene que ver con la vida cotidiana, no con grandes derramamientos de sangre ni con persecuciones policiales.”

​ Con esa realidad, choca Germán Velázquez, proveniente de un régimen mucho más abierto, tiene que convivir con personajes muy peculiares de la historia de España, como el psiquiatra Vallejo Nájera, el “menguele español”.  También era eugenesista, pero a diferencia de los teóricos alemanes, como buen católico, no creía en la esterilización. Para él, existía un “gen rojo”, al que estaba ligado la “imbecilidad” y la “debilidad mental”. Para extirparlo de la mente de los niños, y conservar así la raza hispana, había que separarlos de sus padres cuando eran bebés, fusilando a los padres y educando a los hijos en los valores del Movimiento Nacional.​También tiene que convivir con López Ibor, que fue conocido por sus métodos para “curar” la homosexualidad con tratamientos mediante eletroshocks o lobotomías. ​

Manifest amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones 25 de novembre de 2021

Avui, 25 de novembre de 2021, commemorem el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones i volem que totes les accions i tots els actes al voltant d’aquesta data s’estenguin a tots els dies de l’any. La lluita per una vida lliure de violències ha de ser diària.

En un món cada cop més accelerat i canviant hi ha, però, estructures que es resisteixen a canviar, com ara les causes que provoquen tots els tipus, formes i àmbits de les violències masclistes. D’aquestes formes de violència, n’hi ha que evolucionen, altres que sorgeixen i altres que són reconegudes, tal com ha succeït a partir de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, que modifica i amplia la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.

La modificació d’aquesta Llei introdueix el reconeixement de noves formes de violència, com ara:

― La violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius, que es defineix com la violència que s’exerceix amb l’objectiu d’impedir o dificultar l’accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades. Pot afectar els diferents àmbits de la salut física i mental, incloent-hi la salut sexual i reproductiva, i pot impedir o dificultar a les dones prendre decisions sobre llurs pràctiques i preferències sexuals, i sobre llur reproducció i les condicions en què es duu a terme. LLegiu-ne més »

A continuació podreu gaudir d’unes quantes històries relacionades amb fantasmes- Existeixen o no? Saps si dins de l’edifici de la teva comunitat habita algun? Saps que hi havia abans que s’aixequés el bloc de pisos en el mateix solar? T’has fixat en aquella fàbrica abandonada des de fa anys? Com és que cada 30 de novembre es veuen llums i ombres en la quarta planta? Has visitat algun cop el castell de Montsoriu?

Potser pot semblar poc estimulant en l’àmbit creatiu d’escriure sobre allò que veus per la finestra de casa teva. Potser et pot semblar que el paisatge és sempre el mateix, que no passa res de nou pel teu carrer, cada dia és igual, cotxes amunt i avall, veïns que treuen al gos a passejar, nens que van a l’escola, dies de pluja, i vent, dies de sol torrit i xafogor… però fitxat bé i  veuràs coses meravelloses, coses que et faran riure, coses que t’enfadaran. No tot allò que veus per la teva finestra és una paret de maons.

Són dos quarts de vuit i com cada matí surto al balcó per veure quin temps fa. És curiós, però aquest any no estic passant gens ni mica de calor. Aquella calor humida i enganxosa típicament barcelonina. Un vent suau i fresc remena el voraviu de la meva camisola de dormir. Recolzada sobre la barana, miro carrer amunt i carrer avall.

Una senyora passeja amb el seu gos, que delicadament diposita una petita bola d’excrement d’amunt la vorera. Ella la recull –quin fàstic- i d’una petita ampolla que porta a la ma llença un xorro d’aigua on abans hi havia el cagarro fastigós. Sort, que aquesta és de les “civilitzades” i no deixa la mostra de la merda del seu gos damunt la vorera, perquè tothom que passi la pugui contemplar o millor encara, trepitjar i endur-se un bon record enganxat a la sola de la sabata fins a casa seva.

Sento veus, però els arbres no em deixen veure a les persones que les emeten. Al cap d’una estona distingeixo unes cames dins d’uns camals de pantaló verd fluorescent. Són l’equip de neteja de l’Ajuntament. Van fent la seva feina amb calma, tranquil·lament, com si estiguessin passejant mentre amb l’escombra van recollint les fulles dels plataners. Sento cada cop més a prop les veus. Primer arriba un home espitjant un carretó, amb un cabàs i una escombra i darrere venen dues dones amb escombra, però sense cabàs. LLegiu-ne més »