jun 12

Melancolia Avui m’he llevat, he anat al lavabo, m’he mirat al mirall i m’he preguntat: qui és aquesta dona que em mira?

No recordo quan van aparèixer aquestes petites esquerdes a la pell. No recordo quin dia van decidir les parpelles deixar-se caure, com una persiana, sobre el globus ocular. Aquesta ombra imperceptible sobre el pòmul és una taca? Com és que el rictus de la boca mira cap a baix, en lloc de mirar amunt, tot dibuixant un somriure? Fins i tot observo que la mirada ha canviat. L’alegria i la brillantor han desaparegut i en el seu lloc s’ha instal·lat un tel que tan sols deixa traspassar una mirada carregada de melangia i que enyora altres temps. Tan sols els cabells conserven un toc juvenil gràcies al tint i als reflexos artificials.

Em rento les mans i la cara. Finalment les dents. Em poso la crema hidratant i faig un lleuger massatge procurant estiregassar les petites esquerdes. Em pentino i deixo caure unes gotes de perfum darrere les orelles. Finalment una mica de crema a les mans.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 06

SIRÁCIDA

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció Cap comentari »

siracida

Enamorémonos; yo de ti tú de mí.

Colmemos nuestra sed de pasión

De ternura

De miradas de miel de azahar

De silencios de mar en calma

De caricias onduladas.

De amor desparramado

En la alegría

En el dolor,

En la confianza

En la duda

En la comprensión

En la vida.

Enamorémonos

Yo de tu Ser

Tú de mi Ser.

Bebamos juntos

Del manantial de Sirácida

 

 

Fabián

Etiquetes:
abr 14

Lamentem haver de comunicar el traspàs de l’Annna Collado, ocorregut pocs dies després que ens fes arribar aquest  relat per col.laborar  amb la nostre prosposta de “Joc de paraules”.

Vaig conèixer personalment a l’Anna en el taller d’escripura “Escriguinarda”, on jo també participo i puc dir d’ella, sense cap mena de dubte, que va ser una dona decidida, valenta i molt lluitadora  tot i ser conscient de les seves limitacions físiques davant la gran quantitat de barreres arquitectòniques que li sortien al pas, moltes d’elles insalvables, va tenir molt clar que res ni ningú li posaría pals a les rodes, és per això que es desplaçava allà on calia, tant per fer sentir la seva veu com  per gaudir de tot allò que l’apassionava. L’Anna va marxar quan encara no tocava i ho va fer sobtadament, sense avisar.

 Pilar Zabala

 parxis 1—Vols fer el favor d’obrir el pont d’una vegada?

L’Andreu remena el cubilet blau i deixa caure el dau. L’hi surt un sis.

—Noooo… —es lamenta l’Andreu.

—Sííí! Ara ja no tens excusa, obre’l, obre’l! —crida l’Ariadna mentre pica de mans i

comença a remenar el cubilet de color groc. El deixa anar amb un efecte parabòlic i surt un

sis.— Sis! Un, dos, tres, quatre, cinc i sis! —diu mentre mou la fitxa groga amb la que esperava

de feia estona enganxada al pont de l’Andreu —I ara un u, dauet, un u…

L’Ariadna mou el cubilet i mira l’Andreu amb cara de “venjança”. Finalment deixa anar

el dau. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 10

 A continuació publiquem els microrelats que  amics i col.laboradors ens van fer arribar, com activitat que vam desenvolupar dins dels actes de celebració del nostre 7è aniversari. I tal com varem informar, tots els que no heu pogut o no heu gosat participar en aquesta juguesca, un animem a que ho proveu. Comprovareu que escriure un microrelat o un relat és a l’abast de tothom. Només cal decidirse, despres, la pràctica fa l’aprenent. Nosaltres en donem fe.

juguets vellsAurelio

Rebuscant entre la brossa dels demés, l’Aurelio va trobar una caixa atrotinada plena de joguines velles, un estel mig estripat, una baldufa corcada i un taulell de parxís que li faltaven les fitxes.

Deixalles per uns, bocins de records d’infantes perduda per d’altres.

 

 

Esther Flores

 

estelsQuan era una baldufa

Quan era una baldufa,
Cançons del parxís a la radio,
Estels a la nit del camping,
Jocs amagats arreu.
 Laia

baul_juguetes_antiguos_retrotoysJoguines

 – Per què plores, baldufa? – va preguntar l’estel, que reposava en una branca d’un pi.

- El meu amo no vol jugar amb mi. Els nens d’ara ja no volen jugar a la xarranca, al parxís o a l’oca. Ara prefereixen les consoles – va gemegar la baldufa.

- No tots, dona. Vine amb mi i t’ensenyaré com arreu hi ha infants que aprecien la màgia de veure’t voltar.

I així és com la baldufa va muntar sobre l’estel i junts van recórrer el món a la recerca de nens amb qui jugar. I la baldufa no va tornar a plorar mai més.

Lorena Catalàn

TEC-CA (Taller d’escriptura del Casal de la Gent Gran de Cardedeu)
escriptura creativa 5
El parxís li diu a la baldufa i a l’estel: deixeu de fer voltes i voltes, esteu evadint els problemes, selleu amb mí que us ensenyaré a pensar!!
Joana Nevado
 
Obsessionat per la por de quedar-me sense tu la meva ment, com una baldufa girant frenètica sobre el tauler d’un parxís, no para de donar voltes de com convèncer el teu cor. No te’n vagis! Ets l’estel que guia el meu nord i m’il·lumina i m’escalfa. Sense tu tot serà nit i fredor…
Ines Fernandez
 Gira la baldufa i marca el camí de l’estel en l’espai de la vida: un parxis amb quatre estacions on anar a descansar… verda, groga, blava o vermella fins l’endemà.
Rosa Maria Pascual
a

 

 Taller d’Escriptura Creativa de la Cooperativa Rocaguinarda 

Logo Taller

 

Les joguines preferides

Tots tres germans tenien gustos ben diferents per a les joguines. En Juan passava les hores mortes jugant al parxis amb qualsevol familiar o amic que s’hi prestés. En Pere dedicava tot el seu temps a la baldufa, amunt i avall per tota la casa. I en Lluís només gaudía fent volar un estel fet de cartró, pintat de colors i amb una gran cua feta de papers de coloraines, a dalt del terrat.

Montserrat Fortuny

 Els quatre colors

Vam tirar els daus damunt del parxis. Cada dau vacomençar a girar com una baldufa mentre anava d’un color a l’altre. Es va formar un remolí que va xuclar els quatre colors i els daus es van convertir en un estel de fantasia, amb els colors blau, groc, verd i vermell del seu cos.

Antonia Garcia

 jo passava per aquí…

Un parxís, tot descolorit, plorava la pèrdua de les seves fitxes desaparegudes d’una forta ventada. La baldufa veïna de jocs, fent un giravolt cridà  a l’estel perquè cerqués a les desaparegudes des de el cel. Segur que les trobaria.

Carme Marqués

Transformació

Un dia de Reis, sota una llar, ven nèixer tres germans, en Parxís, na Baldufa i na Estel. Va pasar el temps, i en Parxís va esdevindre un eminent matemàtic, na Baldufa una famosissima ballarina i na Estel una espectacular hostesa de vol.

Elisabet Prades

 

images estel 6

L’estel

 Quan jo era una baldufa de criatura m’agradava pujar al terrat de casa els dissabtes d’estiu ventosos a fer volar l’estel que els Reis m’havien portat mentre, a dins de casa, els meus pares mataven la tarda jugant al parxís.

 

 

Armand Muntés

 

images parchis 

Fugida

 Roden els daus al parxis, talment baldufes encegades. I si algún s’escapa taulell enllà, fugint de l’atzar, desapareix sota les cames o bé   s’envola  com un estel.

 

 

Roger Muntés

 

 

Etiquetes:
nov 23

Aquellos años

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 4 Comentaris »

niños jugando en la calle

Qué lejos queda la infancia

y el barrio donde crecí,

los juegos con los amigos

y aquel mundo infantil.

Jugábamos en la calle

con lo poco que teníamos,

no nos faltaba de nada

sobraba imaginación. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 06

images

Ja estem a mitjans d’agost, com passa l’estiu!!, massa depressa. Dins l’aigua, entre mig de criatures, quatre dones. No nadem, flotem amb el nostre “xurro”, com les criatures. Tots hauriem de ser més criatures. Ens deixem portar, parlem, escoltem, riem, juguem, plorem? No!!! Dins l’aigua les llagrimes es fonen. No som amigues però sabem de les nostres emocions, dels nostres sentiments, dels nostres neguits. L’aigua ho barreja tot, ho fa més fluid.

Res és prou important com per trencar el nostre moment de confidències. Com una amanida d’estiu, dins l’aigua es barregen les nostres preocupacions, desitjos, alegries, pallassades, preguntes sense resposta… en definitiva, la nostra vida.

 Pilar Calveras

Etiquetes:
jul 09

Se nos pasa la vida

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Literatura i Ficció 5 Comentaris »

rosa y lluvia

Se nos pasa la vida

sin darnos cuenta

es tan solo un suspiro,

una gota de lluvia

perdida en la tormenta.

 

Nos hicimos preguntas

que no tenían respuesta,

buscábamos un camino

luchamos, amamos, vivimos. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress