Enamorémonos; yo de ti tú de mí.

Colmemos nuestra sed de pasión

De ternura

De miradas de miel de azahar

De silencios de mar en calma

De caricias onduladas.

De amor desparramado

En la alegría

En el dolor,

En la confianza

En la duda

En la comprensión

En la vida.

Enamorémonos

Yo de tu Ser

Tú de mi Ser.

Bebamos juntos

Del manantial de Sirácida

Fabián

Lamentem haver de comunicar el traspàs de l’Annna Collado, ocorregut pocs dies després que ens fes arribar aquest  relat per col.laborar  amb la nostre prosposta de “Joc de paraules”.

Vaig conèixer personalment a l’Anna en el taller d’escripura “Escriguinarda”, on jo també participo i puc dir d’ella, sense cap mena de dubte, que va ser una dona decidida, valenta i molt lluitadora  tot i ser conscient de les seves limitacions físiques davant la gran quantitat de barreres arquitectòniques que li sortien al pas, moltes d’elles insalvables, va tenir molt clar que res ni ningú li posaría pals a les rodes, és per això que es desplaçava allà on calia, tant per fer sentir la seva veu com  per gaudir de tot allò que l’apassionava. L’Anna va marxar quan encara no tocava i ho va fer sobtadament, sense avisar.

 Pilar Zabala

 —Vols fer el favor d’obrir el pont d’una vegada?

L’Andreu remena el cubilet blau i deixa caure el dau. L’hi surt un sis.

—Noooo… —es lamenta l’Andreu.

—Sííí! Ara ja no tens excusa, obre’l, obre’l! —crida l’Ariadna mentre pica de mans i

comença a remenar el cubilet de color groc. El deixa anar amb un efecte parabòlic i surt un

sis.— Sis! Un, dos, tres, quatre, cinc i sis! —diu mentre mou la fitxa groga amb la que esperava

de feia estona enganxada al pont de l’Andreu —I ara un u, dauet, un u…

L’Ariadna mou el cubilet i mira l’Andreu amb cara de “venjança”. Finalment deixa anar

el dau. LLegiu-ne més »

Qué lejos queda la infancia

y el barrio donde crecí,

los juegos con los amigos

y aquel mundo infantil.

Jugábamos en la calle

con lo poco que teníamos,

no nos faltaba de nada

sobraba imaginación. LLegiu-ne més »

Ja estem a mitjans d’agost, com passa l’estiu!!, massa depressa. Dins l’aigua, entre mig de criatures, quatre dones. No nadem, flotem amb el nostre “xurro”, com les criatures. Tots hauriem de ser més criatures. Ens deixem portar, parlem, escoltem, riem, juguem, plorem? No!!! Dins l’aigua les llagrimes es fonen. No som amigues però sabem de les nostres emocions, dels nostres sentiments, dels nostres neguits. L’aigua ho barreja tot, ho fa més fluid.

Res és prou important com per trencar el nostre moment de confidències. Com una amanida d’estiu, dins l’aigua es barregen les nostres preocupacions, desitjos, alegries, pallassades, preguntes sense resposta… en definitiva, la nostra vida.

 Pilar Calveras

Se nos pasa la vida

sin darnos cuenta

es tan solo un suspiro,

una gota de lluvia

perdida en la tormenta.

Nos hicimos preguntas

que no tenían respuesta,

buscábamos un camino

luchamos, amamos, vivimos. LLegiu-ne més »

Poc abans de les festes nadalenques  va tenir lloc la campanya anomenada “ La Marató,” habitual cada any des de fa força temps i que té com a objectiu segons els seus promotors, recollir diners per a la investigació de diverses malalties. En el mateix sentit  ens trobem periòdicament davant d´altres campanyes amb la mateixa intenció. En principi em sembla bé tot el que sigui lluitar contra la malaltia, i si no que ho preguntin a aquelles persones que ho pateixen, per això els governs compten amb un Ministeri, el de Sanitat, dedicat a aquest afer entre d´altres . El que passa però, és que una part dels nostres impostos ja van destinats a promocionar les investigacions que he esmentat  (o ,si més no, hi haurien d´anar) i és clar, amb aquestes  campanyes  estem subvencionant un altre cop allò que ja hem fet indirecta, però efectivament, a través de la imposició tributària habitual. Amb tot i com diuen en castellà “ lo cortés no quita lo valiente” i, si les nostres aportacions voluntàries  reforzen les mesures destinades a aquets nobles i necessaris objectius,  benvingudes siguin. LLegiu-ne més »