Buscant inspiració
Tu estimada Musa pirenaica
que inspires a l’humil poeta
a cantar temes d’alabança,
li omples l’ànima d’una flama
i ell el gran espectacle plasma
de la llum en els cims de l’ocàs.
Tu Musa, com àliga que escodrinya l’horitzó,
burxes en la ment adormida del poeta,
li fas bullir la sang, i remous la seva ment,
la seva mirada guspireja i el pols s’accelera,
de les seves mans surten frases harmonioses
prats i abismes amb sonets, amb rima.
Geni de les immenses soledats,
geni de les escarpades muntanyes,
tu Musa de la Cordillera pirenaica,
on ets, on estàs? Perquè estàs callada?
Quin profund pesar talla el teu alè?
Aixeca’t i parla, oh Déu, parla. LLegiu-ne més »