Ara que alguns experts diuen que, no només el cervell, sinó també el cor posseeix Intel.ligència, aprofito per destacar-ne una capacitat de la que poc se´n parla : la sensibilitat, i fer-ne algunes reflexions.
No m´agraden les definicions perquè em sonen a pedanteria i, a més, un mateix mot es pot explicar de diverses maneres. Amb tot ara m´arriscaré a definir ( si bé d´una manera escassament acadèmica ) això de la sensibilitat: és la facultat de captar més del que es veu a cop d´ull i /o de sentir més del que molts altres senten.
De fet hi ha diversos tipus de sensibilitat, que poden ser els següents .
1- Sensibilitat física, que és la percepció del dolor, del plaer, de la temperatura, etc. Aquest tipus de sensibilitat afecta el nostre cos biològic i ,de retruc, el nostre grau de satisfacció o insatisfacció mental.
2- Sensibilitat estètica, que fa referència a la capacitat per captar la bellesa en totes les seves manifestacions, comparant-les i escollint ,conscient o inconscientment ,aquelles que més desperten el nostre estat emotiu tot i que, de vegades ,la bellesa resta discretament amagada i constitueix un repte a la nostra sensibilitat, el descobrir-la. Tant la Natura com les creacions humanes ( art, tècnica,etc .) són fonts de bellesa, però com que allò que per un és bell per un altre és lleig, potser cal sospitar que la bellesa és una construcció interna del cor de cadascú, és a dir , potser aquesta està en els ulls i no en l´objecte suposadament bell, el qual, això sí, n´és l´excusa material que es transmet a través dels sentits. LLegiu-ne més »