mai 19

se nos mean¿Para que ha servido exactamente la reforma laboral?. Evidentemente, para aumentar el numero de parados, debido a que muchas empresas, aun teniendo beneficios, han decidido reducir la plantilla para aumentar ganancias, otras se han desubicado del país, para instalarse en países donde los derechos laborales de los trabajadores o los derechos humanos brillan por su ausencia. De nuevo la amenaza de una nueva rebaja en los sueldos, ya escuálidos de los trabajadores y trabajadoras de este pais se cierna sobre nuestras cabezas, con la justificación de frenar el paro. ¿De verdad se creen que nos lo vamos a “tragar”?.

 Leo en la prensa que el presidente del Banco de España, Luis María Linde, aboga por bajar sueldos para frenar el desempleo. Si me vuelven a bajar el sueldo, menos consumiré y si consumo menos las ventas de los comercios de mi barrio lo van a notar, también el mercado, el restaurante donde íbamos una vez a la semana, el bar donde íbamos los fines de semana a desayunar y leer el periódico, el cine, el teatro, la prensa, los libros, la música… son gastos que se han eliminado de nuestro presupuesto. Si lo que yo hago lo multiplicamos por las miles de familias que se encuentran en la misma situación, el resultado és que muchos comercios y empresas van a ver reducidos sus ingresos y automáticamente van a continuar despidiendo personal y cerrando empresas. ¿Estas son las medidas que piensan tomar para frenar el desempleo o para aumentarlo?.

Rosa Carrillo

Etiquetes:
mar 09

Cointreau per a dos

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 6 Comentaris »

audrey-hepburn-1En aquella reunió de Cap d’Any no coneixia a ningú. La Teresa, la meva companya de feina, havia insistit que hi anéssim, en lloc de quedar-me mirant les dotze campanades a traves de la caixa tonta, com un mussol. L’excusa que li vaig donar era d’allò més ximple que se’m podia ocórrer. No tinc res per posar-me -vaig dir-. I a ella li va faltar temps per organitzar-me una tarda de shopping. Anar al centre sempre m’ha produït angoixa, tanta gent amunt i avall em dona vertigen.

 Crec que varem entrar a totes les botigues del centre. Em va fer emprovar un munt de vestits, conjunts i combinats de diferents estils. Pantaló negre de nit i una brusa de gassa transparent que deixava veure la meva roba interior. Massa extremat pel meu gust. Un top amb escot “paraula d’honor” combinat amb una faldilla llarga fins als peus, però amb una obertura que arribava fins a mitja cuixa. Nomes em faltava penjar-me un cartell amb els serveis i les tarifes que cobrava. 

 Cansada i marejada de donar tantes voltes li vaig pregar que ho deixés corre. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 23

Yo dejo mi palabra en el aire, sin llaves y sin velos

en el aire para que flote libremente,  para que tú la recojas

para que tú la atrapes como tenue mariposa

para que algún día, anide en tu boca.

 

Yo dejo mi palabra en el aire, sin llaves y sin velos

sin codicia por retenerla,  te la ofrezco

para que la mimes y para que la explores

para que la retengas y para que la liberes.

 

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 19

El safareig

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 3 Comentaris »

De menuda acompanyava a l’avia a fer la bugada al safareig públic que hi havia al nostre carrer. S’entrava per una porta vella de fusta i tot seguit havies de baixar unes escales. El safareig, era una gran bassa rectangular de mig metre d’alçada que continuament s’omplia amb un petit raig d’aigua  que sortia per un tub incrustat a la pared. L’aigua venia d’un ramal del Rec Comtal i era molt freda. Totes les dones que anaven a rentar, tenien les mans envermellides i arrugades com a panses.

Jo portava un cubell de llautó amb tots els estris que necessitava per fer la bugada -la pastilla de sabó que ella mateixa havia fet a casa, la pala de fusta i el farcellet amb “el blauet”-. M’agradava anar amb ella perquè deixava que xapoteges en el gibrell on deixava la roba blanca en remull, però l’avia no deixava que m’apropes al safareig. Deia que en el fons, dormia una dona d’aigua que havia perdut a la seva filla i quant una nena s’apropava per xapotejar, la dona d’aigua se l’enduia aigües avall, pensant que era la seva filla perduda. Jo mai m’apropava i l’avia podia fer la bugada amb la tranquil·litat de que no hauria d’estar pendent de les meves entremaliadures. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 30

Es curioso, como a poco que te preocupes de buscar información, por aquí o por allá, vas descubriendo como a lo largo de la história , esa historia, escrita principalmente por los hombres, estos han ido recopilando hechos acontecidos a lo largo de la humanidad, donde el protagonista siempre es el hombre: inventores, sabios, filosofos, matematicos, escritores, pintores, escultores… podria seguir, pero no és este el tema.

El tema es que las mujeres de todas las epocas tambien han contribuido en gran medida en muchos de estos logros, pero misteriosamente, siempre han sido anuladas, ignoradas e incluso vilipendiadas por ello. Ahora no vamos a exponer una lista de nombres de mujeres y sus meritos como artistas, o como mujeres eruditas en alguna de las ramas del saber, solamente queremos dejar constancia de que han existido y  existen, valga como muestra este pequeño descubrimiento que acabamos de hacer sobre Augusta Ada King. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 18

Roberto tiene sesenta dos años y vive en la calle Castillo, mejor dicho, vivía. El banco le embargo el piso porque hacia seis meses que no podía hacer frente el pago de la hipoteca. Hace dos años que la empresa donde trabajaba, hizo una regulación de empleo y a él y a otros compañeros en edad de pre-jubilación los echaron a la calle. Durante un año y medio busco trabajo, pero la respuesta siempre era la misma: reúne el perfil para ocupar el puesto, pero es demasiado mayor.

Ahora vive en casa de su hermana viuda y con dos hijos a su cargo, ya que estos están también sin trabajo, aunque el caso de ellos es totalmente diferente al de Roberto. Sus sobrinos tienen carrera universitaria, idiomas y están al día de las nuevas tecnologías, pero no tienen experiencia laboral. Asi es la vida. Comparten el piso y los gastos, con las dos pagas de miseria que les han quedado.

Cada mañana, Roberto va a la plaza Cataluña, donde se junta con otras personas que tienen el mismo problema que él. Hablan discuten, buscan soluciones, pero lo único que encuentran es el consuelo del grupo. Todos ellos se consideran “proscritos” por la sociedad capitalista en la que les ha tocado vivir. Pero Roberto no se conforma, no quiere darse por vencido. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 29

Fa cosa d’un cinc anys vaig tenir l’oportunitat de pogué visitar el refugi que es troba al carrer Mallorca, entre Navas i Biscaia. Aquell dia també havíem visitat la Torre del Fang del carrer Espronceda perquè potser amb les obres del túnel de l’AVE que tenia que passar tot just per sota de La Torre, ho més segur, era que li quedessin pocs dies de vida. Un edifici que havia aguantat nou segles en peu no podria aguantar la tuneladora que buidaria les seves entranyes.

La visita al refugi va ser per a mi una experiència inoblidable. Em va sorprendre molt saber que en aquell indret hi havia un refugi de la guerra civil. La persona que ens va acompanyar va explicar que el refugi l’havien construït els mateixos veïns que ocupen l’edifici, un bloc d’habitatges que agafa pràcticament tota una illa de cases. Una de les persones que hi viu a l’edifici, era una nena quant va veure com es construïa, però un cop acabada la guerra mai més va voler tornar a baixar. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress