jul 08

La isla fantasma

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

IslaDicen que cuando menos te lo esperas aparece en el horizonte. Cerca de Menorca, existe una isla fantasma que aparece y desaparece. No se puede visitar, porque existe el peligro de que desaparezca mientras te encuentras en ella. Toda aquella persona que ha querido descubrir y explorar la isla, no ha vuelto para contarlo.

Esta información tan surrealista llego a mis oídos, durante una noche bochornosa de verano, tomando una clara en la terraza del  hotel San Luis de Menorca. Mi prima y yo pasábamos unos días de vacaciones visitando la isla.  Durante nuestra estancia en el hotel,  habíamos hecho amistad con dos chicos de Burgos, profesores de educación física y que se hallaban con un grupo de alumnos de viaje de fin de curso. Ellos nos contaron el misterio de la isla fantasma, una isla que aparece y desaparece y que según cuentan los viejos del lugar,  quien logra visitarla no regresa jamás. Nosotras estábamos convencidas, que solo era una treta para engatusarnos y llevarnos al huerto.

Habéis oído alguna vez aquel dicho que dice: “la curiosidad mato al gato”, pues esto es lo que nos paso a mi prima y a mí. Fuimos un día de visita turística a Ciudadela. Queríamos comprar algún suvenir para regalar a nuestros padres como recuerdo de nuestro viaje. Encontramos en una callejuela, cerca del puerto, una pequeña tienda de objetos de artesanía de la isla. El señor que nos atendió, tenía un aire marinero, de viejo lobo de mar. No podía ir más acorde con la tienda, el paisaje, la ciudad, el ambiente…, Le encantaba hablar y explicarnos el origen de algunos de los objetos que tenía expuestos. Entre ellos había una figura que representaba un hombre con sombrero montado en un caballo. O al menos esto me parecía a mí, se llamaba siurell o silbato. Al parecer lo usaban los pastores para reunir a las ovejas, aunque también se utilizaba como instrumento musical en muchos bailes y danzas típicas de la isla. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jul 06

El taüt

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

CARROZAAAAAATant va patir pensant que es moria, que un bon dia es va morir d’angoixa. Sabia que havien enterrat viva a una besàvia i era allò que més por li feia, pensant que potser també li podria passar el mateix. Si es refredava, tenia por de morir-se, si li sortia un gra, tenia por de morir d’una infecció, si es feia un petit tall o una ferida lleu, tenia por de morir dessagnada.

Com que venia d’una família rica i pudent, antics indians tractants d’esclaus, i com que era la pubilla de la casa, la varen vestir amb un vestit de núvia que havia estat de l’àvia, ple de puntes i blondes, gases i tuls. Al front li varen col·locar una diadema de flors blanques i un vel de gasa quasi transparent, per cobrir el seu Immaculat cos de cap a peus. Van dipositar suaument el seu cos, dins d’un taüt folrat de vellut i amb un petit coixí per tenir el cap recolzat més còmodament. Cosa que va agrair.

Com és que podia descriure tan detalladament la seva vetlla? Era com si estigues damunt un petit núvol, des d’on podia observar tot allò que estava passant; tot allò que li estava passant a ella. Podia veure i sentir com plorava la mare i les seves germanes. Com els diferents membres de la família cosins, cosines, tiets i tietes anaven desfilant per davant del taüt, eixugant-se les llàgrimes. El pare es va tancar a la biblioteca, sense voler parlar ni veure a ningú, amb l’única companyia d’en Tristan, el vell gos predigué que seia mansament al seu costat, aixecant de tant en tant les orelles a la guaita que l’amo li manes quelcom. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 29

Dixit-Cartas.jpg 1Las primeras estrellas empezaban a brillar en el tapiz celeste. Con más intensidad unas que otras, con parpadeos luminosos o quietas e inamovibles, azules, amarillas, naranjas o blancas…El reloj sin agujas marcaba los segundos, minutos y las horas en silencio. Una gruesa cadena dorada de eslabones, pendía de una argolla.

Mientras el tapiz celeste se iluminaba, el hombre de papel encamino lentamente sus pasos hacia un destino incierto. La fragilidad de su cuerpo –no era más que simples hojas de papel superpuestas unas sobre otras- no le permitía avanzar más rápidamente- De pronto una suave brisa empezó a mover las hojas de los árboles y  también las hojas del hombre de papel. Se fueron desprendiendo poco a poco y se quedaron revoloteando a su alrededor, como blancas palomas que no encuentran el palomar de donde han iniciado el vuelo. Una gran nube negra empezó a formarse en lo alto del firmamento tachonado de estrellas y lentamente fueron apagándose sus luces. Y el hombre de papel se perdió en la oscura noche. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 08

Una estética de pliegos de cordel | El Norte de CastillaCapítol I

El mossèn Xavier Maspons, va entrar a la vicaria per canviar-se la sotana amb la qual havia celebrat la seva primera missa. De la porta del vell armari regalimava un líquid espès i fosc. Va obrir la porta, i un cos ensangonat, va caure-l’hi a sobre, fent que perdés l’equilibri i caient els dos cossos, un sense cap i l’altre amb prou feines, a terra. Per fi apareixia el cos d’en Tomàs el de Can Calbot.

Feia setmanes que se’l buscava per tota la comarca de La Garrotxa. La seva dona, la Tomaseta de Can Xiulet, havia denunciat la seva desaparició a la caserna de la Guàrdia Civil. Feia tres nits que no apareixia per casa. Algun cop s’havia quedat a dormir a la borda quan pujava a donar una ullada al bestiar, però sempre baixava de bon matí. Segur que haurà patit algun accident –deia la Tomaseta, al sergent de la benemèrita. Van enviar una patrulla dalt de la muntanya, fins a la borda del Tomàs, però encara que es veia que havia dormit algú en el vell llit de fusta i barrots, el Tomàs no va aparèixer. I tampoc el van trobar amb el bestiar.

La gent del poble i la dels masos de la comarca, van organitzar batudes durant dies i fins i tot la Guàrdia Civil, va demanar un helicòpter per fer batudes, per buscar entre els penya-segats de difícil accés a peu pla. Res. Semblava que el Tomàs, se l’havia engolit la terra. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 01

El Sopar de Gala

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

sopar de galaFeia poc que havia començat a treballar a la nova escola. Potser un parell o tres d’anys. Era un centre concertat, meitat públic, meitat privat. Els alumnes pagaven una petita quantitat cada mes. Per alguns pares no era res, però per altres significava treure una quantitat considerable del sou mensual. I tot i això, se sacrificaven perquè els seus fills o filles tinguessin una millor formació educativa. Altres pares no s’ho podien permetre. Donava classe de matemàtiques i de ciències i s’havia guanyat la confiança del director, a l’adaptar-se tan fàcilment al funcionament de l’escola i també per la seva empatia envers els alumnes i els companys de l’escola. Treballava a gust, perquè li agradava la seva feina i sobretot el tracte amb els seus alumnes.

Un bon dia, a l’obrir la bústia de casa seva, va trobar-se amb un sobre d’una qualitat exquisida, amb el segell de l’escola i amb el seu nom i cognoms. L’ensurt va ser considerable. Alló que primer la va venir al cap,  és que l’estaven acomiadant. No va gosar a obrir el sobre fins que va arribar a casa. Va deixar la cartera, es va treure l’americana i va seure, disposat a entomar la mala notícia. Dins del sobre, en lloc d’una carta d’acomiadament, hi havia una invitació d’allò més luxosa. La va obrir i va llegir… estava invitat a un sopar de gala al Palau Nacional de Montjuïc, que tindria lloc, tal dia i tal hora, al saló ovalat… amb la presència del president de la Generalitat, el molt honorable senyor Jordi Pujol. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 22

Un conte diferent

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

Personas leyendo animadas - ImaguiEl senyor Llop seu a la porta de la cabana, en el vell balancí de l’àvia de la Caputxeta. Vesteix una camisola amb puntes, unes plantofes i el barret de dormir de l’àvia. Llegeix el diari, mentre escolta la dolça cantarella dels pardalets i es deleix amb la flaire que es desprèn del bosc i la terra humida per la rosada. En una petita tauleta auxiliar una tassa de te, reposa esperant refredar-se. Aquesta pau i tranquil·litat s’esquerda quan, pel camí més llarg del bosc apareix el carter del poble i li fa entrega d’una carta que diu:

Distingit senyor Llop,

Li escrivim en nom de la nostra clienta, la senyoreta Caputxeta Vermella i de les seves cosines germanes, La Ventafocs i la Blanca Neus, a propòsit de l’àvia d’aquestes. La senyoreta Caputxeta Vermella ens diu que vostè està ocupant la cabana de la seva àvia i es posa les seves robes sense consentiment de l’esmentada senyora. També ens comunica que la té tancada en un armari, lligada i emmordassada, i li fem saber que aquesta situació no es pot mantenir.

Li demanem que prengui nota que, si aquesta situació continua, avisarem el llenyataire major i –si calgués- tots els homes del rei, infanteria i al setè de cavalleria inclosa. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 18

Cordón sanitario para bibliotecarios - El blog de InfobibliotecasEl blog de  InfobibliotecasPienso y recapacito sobre los héroes de mi infancia y juventud. Són los años 60 y los comics que guardo en el cajón de la cómoda son del Capitán Trueno, Jabato, Superman -más tarde aparecerán Tintín i Conan el Bárbaro, aunque me aficione más a Conan que a Tintín-. También me leía los tebeos o cómics de Hazañas Bélicas que mi padre compraba y los de Esther, Azucena, Claro de Luna… pero claro estas no son heroínas. Sigo recapacitando y solo encuentro a Sigrid princesa vikinga que vive en Thule, compañera y eterna prometida del Capitán Trueno y a Claudia, compañera del Jabato.

Sigrid és la dama del Capitán Trueno, todo caballero ha de tener una dama, aunque si no recuerdo mal siempre acaba perdiéndola y teniendo que ir a buscarla. Los villanos siempre acaban raptándola para pedir rescate o para dar captura al héroe del cómic. Pero Sigrid es algo más que su dama. Sigrid es una belleza nórdica, con una larga cabellera rubia, esbelta y en más de una ocasión tiene que intervenir para salvar a su héroe y a sus amigos. Ella es la reina de la isla de Thule y su padre adoptivo és Ragnar Loghbroth. Sigrid no és la típica dama que pacientemente aguarda en el balcón de su palacio o castillo el retorno de su amado, sino que por el contrario acompaña en diversas aventuras al trió protagonista formado por el Capitán Trueno, Crispín y Goliat, convirtiendo el trió en cuarteto  y salvando en más de una ocasión al resto de los compañeros de aventuras (algo impensable en los años en que nació el Capitán Trueno), aunque siempre permaneció como la eterna novia del Capitán Trueno ya que mantenía su amor y fidelidad sin haber llegado a casarse. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress