oct 15

Guiza

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

Egipto_4175La Montse, una enamorada d’Egipte i de la seva història, ha vist realitzat el seu somni; visitar la piràmide  de Guiza. Les agulles del rellotge es desplacen molt lentament. Els turistes esperen al guia al saló de l’hotel.

Finalment fa acte de presencia. La seva cara no augura res de bo. Es refrega les mans amb un mocador rebregat, que ha conegut temps millors. Es disculpa per el retard i els comunica que no es podrà realitzar l’excursió programada, per causes alienes a la seva voluntat.

A continuació exposa els fets. La piràmide “ha desaparegut”. S’ha enlairat  i s’ha perdut en la immensitat del firmament. Sembla ser que, l’estrambòtica teoria de que les piràmides van ser construïdes per essers extraterrestres era certa. Però no cal que es preocupin –diu tot seguit- que els dines de l’excursió se’ls retornaran sense cap problema.

Rosa C.L.

Etiquetes:
jul 04

Joc de paraules

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

margaritaMes de maig, mes de les flors, mes de Maria. Vaig a l’escola amb un pom a les mans. Era menuda. Ho recordo com un somni que revius quan sona el despertador i de cop i volta estàs aquí i allà a la vegada. Es dissabte, dia de neteja. Aprofito per tirar coses velles. Pujo a l’altell i baixo la capsa que tinc mes a ma. Papers escrits, retalls de diaris esgrogueïts, postals de viatges, nadales, figuretes del tortell de Reis… i en el fons una cassette. La poso. Mes flors: A Margalida, d’en Joan Isaac. Aquest cop em deixo emportar per el somni.

Rosa C.L.

Etiquetes:
jun 18

L’escala del nº 9

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Els Nostres Barris 4 Comentaris »

comunidadL’escala del 9 tenia una porta vella de fusta amb uns claus gruixuts de cap arodò i un picaporta de ferró rovellat. Per entrar utilitzàvem una clau de grans dimensions i si no portaves la clau havies de picar amb el pic corresponent a casa teva. Cada pis tenia el seu toc. Nosaltres els del 2º2ª teniem que donar dos pics i repico. Els del 2º1º nomes dos pics sense el repico.

La porta de l’escala és podia obrir des de cada repla, sense necessitat de tenir que baixar, perquè hi havia una cadena que anava lligada, des de el pany de la porta del carrer  fins a dalt de tot, el l’ últim pis que donava al terrat.  L’entrada era molt estreta, amb un petit replà on hi havien els contadors de l’aigua dins una porta minúscula (això va ser quan ja havien tret els dipòsits d’aigua que hi havia a dalt del terrat). Hi havia també les busties al començar el primer tram d’escales. Abans de que les posessin,  era el carter qui repartia les cartes pis per pis. Per els vols de Nadal venia amb un cartonet molt bonic amb un dibuix nadalenc i amb una nadala al darrera que posava: “El cartero le desea felices navidades”. També pujava el sereno que encenia els fanals del carrer al cap vespre amb un pal molt llarg i al mati a tret d’alba els apagava. I el sereno, que era una persona que vigilava els carrers pel vespre fent la ronda i si arribaves tard a casa i no tenies claus, t’obria la porta de l’escala.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 21

llunaHi havia una vegada una nena a qui li agradava molt que la seva àvia l’expliques contes que s’inventava mitjança un joc que havien ideat entre les dues. La nena deia quatre paraules i l’àvia havia d’explicar una narració on sortien les quatre paraules, i eren narracions com aquesta:

Hi havia una vegada una tortuga enamorada de la lluna i cada nit pujava del fons del mar i esperava amb ànsia veure-la sortir. I tota la nit, fins a l’albada, es quedava tirant-l’hi floretes i recitant poemes que anava improvisant sobre la marxa.

Com que la nit la passava sense aclucar els ulls, dormia durant el dia. Es tancava en clau dins de la seva closca perquè ningú la molestes. Però tant va mirar a la lluna, que un dia va quedar cega.

El seu amic mussol en veure-la tan trista, va intentar ajudar-la. Buscant pel seu cau ple d’andròmines, va trobar una llanterna. A l’arribar el vespre va anar a buscar-la i enfocant a les parpelles cegues de la tortuga, va encendre-la, dient que eren els raigs de la lluna que venia a escoltar els seus poemes.

 

Rosa C.L.

Etiquetes:
abr 21

DragonEl que avui escoltareu, ningú més ho sap. Quan era menuda, l’avi Joan acostumava a explicar-me contes que ell mateix s’inventava a mida que els anava  narrant. Però un bon dia asseguts a l’eixida de casa, va començar la narració d’un conte que mai fins ara m’havia explicat; però amb la condició que mai  l’expliques a ningú.  I per primera vegada vaig escoltar la llegenda del drac, la donzella i el rei, però molt diferent de com la coneixem avui en dia.

Hi havia una vegada un llenyataire que vivia en mig del bosc amb la seva dona i la seva filla. La dona va fer un traspàs d’aquest mon a un altre més llunya quan es va posar de part. L’home no sabia que fer amb la criatura que gemegava tot el dia. Va decidir deixar-la al mig del bosc, perquè alguna fera ferotge se la cruspís. Però no va ser la fera ferotge qui la va trobar. El rei d’aquell país, era un gran caçador que acostumava a recórrer el bosc buscant una peça que caçar i a la menuda un bon dia va trobar. No s’ho va pensar gaire i cap el castell que la va portar.

Dues filles tenia el rei, lletges com un pecat. No es d’estranyar, ja que en lloc d’un bon cor, tenien un fetge ennegrit que regalimava fel. I la menuda va créixer turmentada per les princeses i per un rei despòtic. Setze anys ja tenia i moltes ganes de fugir també.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 21

El Karma

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 3 Comentaris »

 buen karmaMariano  nunca tuvo  un buen karma en esta vida. Triste, solo y amargado decidió un buen día suicidarse. Estaba convencido de que su reloj biológico debía dar las últimas campanadas.

Se puso unos cuernos de alce y se fue a un coto de caza, para ver si lo confundían con una gran pieza y le daban una buena perdigonada, pero habían decretado la veda del alce.

Con la ayuda de la lupa consulto en el listín telefónico –porque tenían que hacer las letras y los números con un tamaño tan reducido?- Buscaba una agencia de alquiler de avionetas para lanzarse en paracaídas sin monitor. Estaba  decidido a no tirar de la anilla, pero solo consiguió romperse una pierna y la clavícula.

La doctora que lo recompuso había sido su “novia” del instituto. Empezaron a salir y el karma de Mariano cambio de color.

Rosa C.L.

Etiquetes:
gen 15

Ahir

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Cabories i altres reflexions 2 Comentaris »

alzheimerAhir vam sol·licitar una plaça a un Centre de Dia per la mare i ens la van concedir. Durant aquests quatre anys que la mare porta vivint amb nosaltres,  he omplert la documentació necessària per sol·licitar la Llei de Dependència tres vegades i tres vegades l’he llençat. Era el pas indispensable per pogué sol·licitar una plaça a un Centre de Dia, tal com ens havia recomanat la doctora i per sol·licita plaça a una residencia, ja que com ens va informar, més tard o més d’hora, caldrà ingressar a la mare, perquè nosaltres arribara un moment en que ja no podrem fer-nos càrrec d’ella, ni física ni psicologicament. 

Mentre la mare ha mantingut un grau estable en la seva malaltia de l’Alzheimer, no he gosat de tramitar els papers. Sempre en l’últim moment, quan tan sols calia entregar tota la documentació, tirava enrere la decisió final. Aquest cop no.

La plaça sol·licitada es pública, es a dir, amb la resolució de grau dos que ens han concedit, tenim dret a unes ajudes públiques que poden ser des de rebre una quantitat econòmica per subvencionar una part del que caldrà pagar de quota mensual al Centre de Dia, fins a tenir una dona durant unes hores a la setmana per atendre a la mare i tenir allò que s’anomena “descarrega familiar”.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress