jun 14

Acluofobia: cuando el miedo a la oscuridad nos paralizaL’Archie va descobrir els seus super poders quan tan sols tenia quatre anys. Un bon matí, mentre la senyoreta Estefany repartia l’esmorçar comunitari a l’escola bressol, aquella nena que sempre plorava quan es volia sortir amb la seva, li va agafar un tros de maduixa del seu plat i se’l va posar en el seu. Ell no va dir res, no va cridar, ni va plorar, però es va quedar mirant el maduixot que havia canviat de plat fixament, molt fixament i va desitjar que tornes un altra vegada al seu plat. I així va succeir. El maduixot es va elevar lentament del plat d’aquella nena repel·lent i va tornar al seu lloc. Els crits i els brams que va donar es van sentir per tota l’escola. Quan la senyoreta Estefany va preguntar que havia passat, la nena repel·lent, va respondre que l’Archie li havia pres el maduixot del seu plat. Per molt que va protestar per pogué explicar allò que realment havia passat, no va tenir sort. La senyoreta Estefany el va tancar al “quarto de pensar” i li va dir que no sortiria fins que demanes perdo.

El “quarto de pensar” no era més que un petit habitacle, que s’utilitzava per guardar material escolar, cubells, escombres i una escala. Hi havia una cadira petita, on seient els infants que havien de rumiar allò que havien fet malament. L’Archie no entenia que havia passat realment amb el maduixot volador i va començar a rumiar una teoria: seria fantàstic que pogués moure les coses només pel fet de pensar-ho. Com no tenia res millor a fer, va intentar provar la seva teoria. Va mirar fixament l’escombra recolzada a la paret i va pensar que seria divertit veure com donava la volta cap amunt i així va succeir. Després li va tocar a un pot de pintura que va acabar aterrant suaument al terra. L’Archie s’estava divertint d’allò més, quan de sobte la bombeta que il·luminava la petita habitació va esclatar i tot va quedar a les fosques. Allò ja no li va agradar gens ni mica. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 03

Avistamientos de ovnis que nadie puede explicar | Newsweek México

Aquella pel·lícula em va impressionar tant, que vaig sortir del cinema convençuda que allò que se suposava que era ciència-ficció, tenia una part molt important i real en la seva història de ciència. No era possible, que éssers d’una altra galàxia, ens visitessin sense que nosaltres tinguéssim coneixement d’aquest fet? O  teníem coneixement, per què les “autoritats competents” gastaven tans diners públics per fer quedar en ridícul a les persones que deien que havien tingut una trobada o havien estat abduïdes i retornades al cap d’un temps?

Des d’aquell dia em vaig obsessionar per llegir llibres especialitzats que parlessin sobre fenòmens amb OVNIS. Seguia un programa de TV que feia el professor Giménez del Oso i un altre per la ràdio que donaven els dissabtes a la nit, quasi de matinada. Creia que no hi hauria gaire gent que seguis aquell programa, però m’equivocava. Molta gent trucava per explicar el seu cas.

Finalment, vaig decidir apuntar-me a una associació on un grup d’experts en l’observació d’ovnis i fenòmens paranormals, organitzaven excursions nocturnes a diferents llocs de la nostra comunitat com Montserrat o el Montseny, però també a les illes on es deia que s’havien fet molts avistaments. Fins que un dia, el meu somni de poder contactar, es va realitzar. Vaig tenir una trobada en la tercera fase, és a dir, un contacte directe amb un ésser d’un altre galàxia. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 28

TQuince actrices que interpretaron papeles de monjas y algunas curiosidades  | ENTRE EL CAOS Y EL ORDEN MAGAZINEenia tretze anys, quan a casa em van preguntar que volia ser de gran. Jo ho tenia molt clar, volia ser monja de missions.

De petita m’agradava cuidar de les nines. Els feia el dinar, les curava quan estaven malaltes i les rentava i pentinava, explicava el que havia après aquell dia a l’escola. Un dia ens va venir a visitar un parell de monges. Deien que venien del Congo belga. Jo no sabia per on parava aquell país, només sabia que estava molt lluny. Ens van explicar que allà hi vivien uns nens que eren negres, que pasaven molta fam i tenien moltes malalties.

Portaven unes guardioles que ens van repartir a cadascuna de nosaltres, dient que sortíssim al carrer per demanar a les persones que ens donessin unes pessetes per salvar als nens del Congo Belga. Vaig ser de les que vaig recollir més diners. Aleshores ho vaig tenir clar. Amb aquells cèntims es podrien construir escoles i hospitals pels nens del Congo Belga i algun dia seríem recompensades. Tambè el cinema de l’epoca va tenir una part de culpa de la meva obsesió. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mar 31

Estructura de una carta formalEstimada Marta

Quina alegria em va donar la trobada de l’altre dia a la plaça Masada. Després de tants anys de no veure’ns, sembla mentida que encara ens poguéssim reconèixer. No has canviat gens ni mica. I quina casualitat que ens anéssim a trobar en aquella botiga especialitzada en productes gluten fre. Una altra cosa que tenim en comú: les dues celíaques. No sé què devia pensar el pobre cambrer del bar que ens va servir les infusions de roibos, després de passar tota la tarda assegudes a la terrassa xerrant i posant-nos al dia.

Em va alegrar tant el saber que estàs buscant pis a Barcelona, després del teu èxode a les Amèriques, que no vaig pensar a preguntar-te si continues treballant per la mateixa empresa i si han obert alguna delegació aquí. Ja sabia jo que aquell brètol no era precisament l’home que més et convenia. Però finalment has pogut desempallegar-te d’ell i el vas deixar anar com es deixa anar un sac de sorra que ens frena per continuar caminant lliurement.

Com ja saps segueixo treballant al mateix lloc, però com sempre, continuo sent una “tasta olletes” i no paro de fer cursos, tallers i activitats esportives per “cremar l’adrenalina”. Això m’ha permès mantenir la ment, mínimament equilibrada en la meva feina i també, el fet de saber desconnectar en el moment just que trepitjo el carrer sortint de la feina. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 25

Zafarranchos Merulanos // Víctor Balcells Matas - Iago Fernández: "El  esperpentismo lo ha inventado Goya". De la influencia goyesca en la  estética valleinclanianaEn el club de las primeras esposas, pase mis últimas tardes con Teresa. Una sonata de primavera sonaba en el jardín la primera vez que la vi. Ella me dio a morder la manzana, que acababa de morder la tia Tula y me enamore perdidamente de ella.

Yo era el típico caballero de la armadura oxidada , vanidoso y engreído que espera que las mujeres caigan rendidas a sus pies. Venia de haberme batido en duelo en el paraíso, nombre que damos los duelistas al bosque que se halla junto el rio. El pobre infeliz, era el típico jovenzuelo retador, pero para mi era solo un Cándido. Lo que no sabía era que, más tarde ese gallan se convertiría en rey y que el mismo escribiría sus crónicas del rey pasmado, donde acabaría relatando el duelo que habíamos mantenido y que tan desafortunado fue para su amor propio.

Pero Teresa dejo claro desde el primer momento  que ella era la mujer rota y que por mucho que se pasara los días mirando por la ventana de su habitación a través de los visillos, nunca dejaría de formar parte del grupo de mujeres que corren con los lobos. Este era su mundo y estaba dispuesta a cambiar príncipe por lobo feroz, si fuera necesario. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 31

10 Curiosidades y datos interesantes sobre los Gatos Negros

Quan vaig arribar a la casa la primera que em va abraçar va ser la Martina i ja no em va deixar anar en tot el dia, fins que el pare li va dir que havia d’anar a dormir.  Plorant va deixar que m’escapollis sota el fogons on m’havien preparat un calaix folrat amb draps vells.

Cada nit abans de sopar, seu al costat de la ràdio per escoltar “Cascabel”, un programa on cada dia s’explica un conte. Abans d’anar a dormir pren un got de llet i el pare la porta a la seva habitació on l’ajudaa posar-se el pijama, li rasca l’esquena i la tapa. Abans de sortir de l’habitació, l’hi fa un petó al front.

Com tots sabeu, les bestioles de la nostra espècie acostumem a dormir de dia i a moure’ns molt activament a la nit. Mentre vaig ser un cadell, vaig deixar que m’agafessin i em tinguessin a la falda, però ara, soc jo qui decideix quan pujo a la falda d’algú i a qui deixo que m’acariciï. De nit, quan tothom dorm, acostumo a fer corredisses per tot el pis. M’enfilo a la taula i a les cadires. Pujo damunt els fogons per veure si s’han deixat alguna olla o paella amb restes de menjar i em dono un festí. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 04

Feliz día de la marmota! Conocías estas curiosidades? - The CornerEn  casa ya no se comen las uvas de la suerte desde hace más de dos años. La pandemia ha transformado las costumbres. Cada unidad familiar en su casa y Dios en la de todos –eso decía mi abuela.

Algunos se acuestan mucho antes de que den las campanadas. Otros se quedan haciendo zapping entre los muchos canales o plataformas a los que están inscritos, esperando la hora señalada para olvidarse de los cuartos -como cada año-  y atragantarse con las uvas, abrir una botella de cava para brindar y felicitarse alegremente por haber cambiado de año. En este noche tan especial, se acostumbra a realizar promesas, que de antemano se sabe que no se van a cumplir. pero que nos hacen sentir mejor: dejar de fumar, apuntarse al gimnasio, aprender inglés, perder peso, acabar de  leer los libros que se tienen empezados…

Y finalmente las fiestas navideñas han finalizado, por este año. Volvemos a la rutina diaria. El pico sigue subiendo. Se recomienda llevar la FPR2  incluso por la calle. Al parecer la nueva variante es mucho más agresiva y contagiosa, pero menos maléfica, si te has vacunado. Ahora que el 70%  de la población ya estamos inoculados, algunos con la trifásica incluida, la sensación, es que aunque lo pillemos, lo pasaremos como un simple resfriado,  con un poco de fiebre y malestar general  para unos cuantos días. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress