Ensurt
Els pares es van veure obligats a deixar el pis on havien viscut tota la seva vida, ells, els avis i jo mateixa. Podeu imaginar l’enrenou que això suposa per un matrimoni gran?
Per alleugerar aquesta càrrega jo i el meu marit ens vàrem encarregar de buscar un nou habitatge a ser possible en el mateix barri, per tal de no desubicar-los del seu entorn més proper.
Ens va costar un temps, però finalment vam trobar un habitatge amb una distribució semblant a l’actual. No era gaire gran. Era un pis molt antic, un principal sense ascensor –és el que tenen aquests edificis- però amb una escala d’esglaons no gaire alts i el més important era, que no tenien clots ni descarnats per l’antiguitat, com en el pis vell.
Feia molts anys que no hi vivia ningú. La cuina –que era molt petita- encara conservava la campana de la xemeneia i la pica de marbre. Vam haver de fer obres per adequar el pis a les necessitats dels pares, però intentant conservar el màxim possible l’actual distribució. Només vam ampliar la cuina tirant un envà que la separava d’una galeria coberta i aconseguint una peça amb més espaí i claror. LLegiu-ne més »