M’aniria bé una lupa per desxifrar la lletra petita de les fotudes instruccions, per si es dóna el cas de pluja, llamps i trons durant el vol d’aquest avió . Millor activo el despertador per d’aquí a mitja hora i no em preocupo més. Tanco els ulls. No trigarè a fer una bona dormida.

Pilar Zabala

Aquest estiu he tingut la sort de poder fer un viatge de vuit dies visitant les ciutats bàltiques de Estònia, Letònia, Lituània i Helsinki.

Feia temps que em delia per conèixer aquest països i, ara que he acomplert aquest desig, puc dir que tot el que he vist ha superat les espectatives que hi tenia. Són països plens de contrastos, cada un amb particularitats diferents dins els seus idiomes i costums, a més de posseir un excel.lent patrimoni artístic i cultural molt ric i interessant.

La meva intenció ara no és descriure els llocs i tot allò que més m’ha agradat, perquè la llista és força llarga i necessito  temps suficient per poder-m’hi  dedicar amb detall,  però el que sí puc i vull comentar és el meu sentiment davant el panorama que vaig veure en un indret anomenat “El Turó de les Creus”. LLegiu-ne més »

—Hola, cómo te llamas?

La pregunta em sorpren en un moment on  el meu pensament viatjava distret cap a   un espai que encara no he trepitjat i on no trigaré a accedir embolicada com estic, amb un barnús dues talles més gran del que necessito.

Aixeco els ulls i descobreixo a la noia que seu ben repantingada al meu davant. El seu rostre de traç peculiar i ulls ametllats, el cos rodanxó, i les mans petites em duen a pensar que es tracta d’una persona que té  unes certes particularitats diferents. Observo la vivesa de la seva mirada i la complicitat d´un somriure que busca satisfer la seva curiositat. No és difícil deduir que   són els seus pares els qui es troben al seu costat.

—Me llamo Paula, li dic, i tú cómo te llamas?

—Yo soy la Laura i tengo 32 años. Cuantos tienes tú? – És éste tu marido?,-  cómo se llama? – De donde sois?

Davant la incomoditat que mostren els pares per la sobtada pluja de preguntes de la seva filla els dic que és magnífic que ella s’expressi sense cap recansa i que es mostri tan comunicativa.  Tot seguit passo a satisfer la curiositat de la Laura. LLegiu-ne més »

Són les sis del matí quan sona el DESPERTADOR. Em passo la MÀ per la cara per defugir la son que m’aclapara, surto del llit, poso un CASSETE dins el walkman i deixo que el meu esperit es reconforti amb el so de la música. Truco a la MARGARIDA i li dic que avui arribaré tard a la feina.

Pilar Zabala

-De acuerdo, no se preocupe usted,  tan pronto como vea al señor Castro le entregaré el  paquete, puede estar tranquilo.

Paquetes, recados… esto es un no parar, menos mal que por ahora todavía me funciona la memoria. Son tantas las cosas que tengo que atender que hay días que  mandaría este trabajo a rodar. Naturalmente esto es sólo hablar por hablar porque en estos tiempos que corren no está una para buscar otra ocupación, además tal como decía sabiamente mi madre “en todas partes cuecen habas i en mi casa calderadas”. Lo que ocurre es que me siento cansada porque  los años no perdonan y no puedo dejar de pensar que todavía me faltan cinco para llegar a la jubilación.

Hace frío hoy pero a medida que voy barriendo la acera noto que mi cuerpo va  adquiriendo un poco de energía calórica. – Buenos días señorita Carmen, hoy va a llegar con el tiempo un poco justo al trabajo.

Da pena de ver lo sucia que está la parte baja de la fachada, y todo por culpa de esa gente que deja que sus perros se orinen allí donde más les gusta. Está claro que no sirve de mucho que hoy me afane a limpiarlo porque mañana volverá a estar esto hecho un asco y lo raro es que hoy no haya un pastelito olvidado por ahí, porque esta también acostumbra a ser la norma diaria. No es que yo tenga nada en contra de los perros, no, que ellos pobrecillos bastante hacen con aguantar sus necesidades hasta que pueden salir a la calle, yo doy la culpa a sus amos y cuando pillo a uno de ellos “in fraganti”no puedo dejar de decirle que es un guarro y un incívico y que ya que el perro es suyo lo que tiene que hacer es dejarlo mear en las paredes de su casa. Las respuestas que tengo que oír abarcan todos los colores del arco iris, pero eso a mi no me importa porque me da lo oportunidad de  decir lo que pienso.

LLegiu-ne més »

 Enmig d’un bell tapís nocturn sobresurt la lluna amb la seva esplendorosa rodonesa. Avui no es mostra blanca, avui és ben diferent, és tota ella enrojolada com una ànima enamorada.

Tinc clar que l’amant de la lluna no pot ser el sol perquè és pur foc ardent que tot ho crema. Em pregunto si no serà algun altre astre, més o menys llunyà, qui l’ull li té posat.  Fins i tot també un bell planeta podria molt ben ser la causa d’aquest enrojolament.

Intentant desvetllar el motiu d,aquest aconteixement, faig girar amb la mà el petit globus terraqui plastificat que és damunt la meva taula, però per més voltes que li dono al mapamundi no aconsegueixo endevinar quin dels nostres extraordinaris Continents li pot tenir el cor robat.

Pilar Zabala

Em preocupa l’afany, al meu entendre desmesurat, que ha sorgit per part d’algunes escoles, de demonitzar i ocultar als ulls de la canalla molts dels contes, llegendes i llibres infantils que fins ara formaven part del seu món, igual que abans ho havien estat de nosaltres i també dels nostres pares i avis.

De debò cal emprendre una tasca tan exhaustiva, buidant prestatgeries i armaris i llençar a les flames de l’oblit una llarga llista de títols, perquè ara ens hem adonat que són  masclistes com “La llegenda de Sant Jordi” o massa ensucrades, com “La Ventafocs”? O fins i tot les que a més de ser sexistes poden arribar a fer por com “La Blancaneus” ?, per citar  només algunes.

Em pregunto quina serà la següent acció que amagarem als ulls dels nens. Potser pel·lícules  com “Mickey Mouse”,  “La dama y el vagabundo”, “La bella i la bèstia” , “El llibre de la Selva”?   Realment la feina pot ser llarga i esgotadora.

Estic plenament  d’acord  amb la coeducació i amb tot allò que doni impuls a  un treball igualitari, jo mateixa he escrit algun relat on intercanvio  personatges que sempre havien estat mascles per femelles heroïnes. Per a mi es tracta de fer un clic, o sigui, transformar (sense caure en un parany ultra feminista) en lloc d’amagar. LLegiu-ne més »