mai 04

Escriure és una decisió

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Articles d'Opinió 4 Comentaris »

Està molt clar que tots els que hem assistit a l’escola hem hagut de prendre apunts i fer redaccions. Durant els dies de l’adolescència potser vàrem confiar les nostres protestes i les nostres reflexions a un full de paper, vam escriure cartes als amics, vàrem iniciar un diari íntim i, fins i tot, és possible que provéssim d’escriure poesia.  Amb això vull dir que, en un moment o altre, hem tingut contacte amb l’escriptura.

Es diu que l’escriptor neix quan sent la necessitat d’expressar pensaments, opinions i sentiments en un full de paper o a través d’un ordinador i és per això que penso que escriptors ho som pràcticament tots. Hem de deixar a banda els mites que tendeixen a fer pensar que els escriptors formen part d’una elit molt especial.

No ens aixopluguem sota el paraigües dels falsos prejudicis. Qui no prova d’escriure un conte, una poesia o un relat vivencial, tot dient que li fa vergonya perquè no en sap prou, està barrant el pas a l’oportunitat de descobrir la seva veritable capacitat. Cal posar-se a prova, jo ho vaig fer i ara escriure, ja sigui bé o malament, tant se val, s’ha convertit en una necessitat per a mi. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 27

L’any 1975, amb l’intenció de recolzar les demandes veïnals es va fundar l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa. Joana Tomàs i Sabaté en fou la secretària des del començament. Nascuda a Barcelona a principis dels anys trenta, fou veïna del Clot de tota la vida.

Als anys 70 les associacions de veïns i veïnes aglutinaven moltes de les aspiracions polítiques, les preocupacions i les necessitats de la gent. Des de ja feia anys els barris de les perifèries de les grans ciutats estaven creixent, degut a la immigració de les zones més pobres del país, sense planificació urbanística ni ajudes oficials. La falta d’infraestructures i de previsió provocaren greus problemas d’accessos o de salubritat i els ajuntaments, encara fidels al règim franquista, negaven qualsevol ajuda.

Joana Tomàs no pertanyia a cap partit polític, tot i el momento que vivía el país. La seva eina de lluita fou treballar per a ajudar a la gent del barri en un moment en que encara estaba tot per fer. Reivindicant, per exemple, el trasllat de l’empresa Alcohols Momplet, pel gran perill que aquest tipus d’indústria comportava. De fet, el Clot, un barri històricament obrer, compta amb molts edificisis industrials que han anat perdent el seu ús original i s’han convertit en espais del barri. Un exemple en són Fibracolor, Can Robacols, La Farinera o Can Miralletes.

Juana Tomás i Sabaté morí l’any 1982 i fins a l’últim moment va estar lligada a l’Associació. Immensament volguda i estimada, des de la seu del carrer Sibèlius, encara coincideixen a dir que sempre estaba a tot arreu.

Text extret íntegrament del llibre “Els carrers parlen de dones” editat per l’Ajuntament de Barcelona del districte de Sant Martí

Pilar Zabala

Etiquetes:
abr 18

Un lunes del mes de febrero, inicio junto a mi marido, mi hermano Jaime, y Luisa su mujer,  unas breves vacaciones. Un autocar nos espera a la salida del aeropuerto de Sevilla para conducirnos hasta un hotel situado en Matalascañas, una urbanización costera  perteneciente a Almonte,  provincia de Huelva.

Son las seis de la tarde cuando decidimos recorrer a pie un  tramo del paseo de seis quilómetros que transcurre a lo largo de la playa. Un viento desapacible y frio me obliga a subir al máximo la cremallera del anorak y a introducir las manos en los bolsillos a la vez que  un nutrido grupo de golondrinas, ajenas al estado del tiempo, revolotean  gritonas y amenazantes a nuestro alrededor para que abandonemos su territorio.  Durante el camino de regreso al hotel el sol se tiñe de un rojo intenso antes de desaparecer bajo las plateadas aguas que bordean el horizonte.

Compruebo que los amaneceres son más perezosos aquí. La oscura sombra  de la noche  sigue reinando impasible a la misma hora que en Barcelona empieza a asomar el día. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 25

Lo bueno de elogiar

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Articles d'Opinió 4 Comentaris »

El otro dia estaba en una cafetería tomando un té con unas amigas i entre una y otra conversación salió a relucir el tema de si era bueno o no alabar las virtudes de los demás i a partir de aquí el tema se convirtió en un interesante debate.

Reconocimos que a todas nos costaba darle a conocer a una persona  lo bueno que veíamos en ella. No podíamos impedir que nos frenasen los siguientes pensamientos: el qué pensará, creerá que lo hago para conseguir algo, puede que se le suban los humos a la cabeza, dirá que exagero, desconfiará de mi sinceridad, no és bueno alimentar su ego. Estas fueron algunas de las  opiniones que enseguida salieron a relucir  aquella tarde.

De pronto y sin apenas proponérnoslo, el debate cambió de enfoque y todas acabamos admitiendo que lo que causa disgusto son los comentarios superficiales pero que las  alabanzas sinceras son un bien para todos. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 03

Bien Cultural?

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Articles d'Opinió 2 Comentaris »

En el diario de hoy vienen dos titulares que  llaman poderosamente mi  atención.  El primero dice:  “MARATON CONTRA LA POBREZA, bajo el lema que nadie se quede fuera de juego, TV3 i Catalunya Radio organizarán una maratón para recaudar fondos para las entidades sociales que luchan contra la pobreza”.

El segundo titular señala:  “EL MINISTRO DE EDUCACION, CULTURA Y DEPORTE, José Ignacio Wert, estrenó ayer cartera. Wert dedicó una parte importante de su intervención a defender la tauromaquia y anunciar ayudas para los toros como disciplina artística i la fiesta de los toros como bien cultural”

Yo creía que decir cultura era equivalente entre otras razones a  decir sensibilidad, pero parece ser que estoy equivocada.  Según lo da a entender ese señor y también algunos otros, cultura es entre otras cosas una puerta abierta a la permisividad de infringir dolor i  ensañamiento  hasta conseguir la muerte de un toro, con el único fin de que la concurrencia allí presente disfrute al máximo del macabro espectáculo.

No importa si no hay dinero para luchar contra la pobreza, su dolor y su sangre no sensibiliza  a los poderosos, lo que importa es que sí habrá dinero para que los aficionados a la tauromaquia puedan contemplar cómo se desangra un toro.

Pilar Zabala

Etiquetes:
des 24

Navidad, Navidad

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 4 Comentaris »

A ver que hora es? – Madre mía, si ya son las 12!  Debo darme prisa si quiero que esté todo preparado antes de que vengan mis hijos.

A ver Pili, no te pongas nerviosa, el caldo de verduras ya está hecho, solo falta añadir a última hora la pasta de galets, los tronquitos de champiñones y el par de huevos duros troceados. Esto ya lo tengo controlado. Hay que ver lo que gusta este caldo a la familia porque cada año me piden lo mismo.

Ahora  voy a cortar los filetes de “Seitán” y los pondré en la cazuela junto con los champiñones las ciruelas sin hueso, los piñones y el sofrito de cebolla, tomate y  zanahoria, y  lo dejaré cinco minutos a fuego lento para que vaya haciendo “chup-chup” .

Bueno esto ya está, ahora voy a por el “Tofu”. Esta vez lo cortaré a dados y lo saltearé a la plancha espolvoreado con una mezcla de polvo de canela, romero y jengibre y  lo serviré en una bandejita rodeado de aceitunas verdes y negras deshuesadas. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 09

Volver a empezar

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Articles d'Opinió 4 Comentaris »

Cuando algo en nuestro interior se desmorona, se destruye, no queda más remedio que volver a empezar. Seguir viviendo entre las brasas de unos escombros embrutecidos significa resignarse a aceptar una situación que a todas luces es insostenible para la propia mujer, pero sobre todo también para sus hijos. Toda mujer que es golpeada, ultrajada y menospreciada en el ámbito familiar ha de darse cuenta que tiene por compañero a un macho cabrón que descarga sus  frustaciones sobre ella porque no puede tolerar que sea mejor, más capaz y más fuerte que él

Te quiero pero te golpeo. Este “toma y daca” sin fin por parte del hombre termina anulando la voluntad de toda mujer que piensa que el amor conlleva sumisión y aceptación. Es éste un camino sumamente peligroso que puede llevarle a creer que ella es realmente inferior i una inútil porque  no consigue que él se encuentre a gusto y feliz con ella. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress