jun 19

images hierba de san juanAquests són alguns dels paràgrafs que la seva autora Cristina Chapela ha publicat en la revista “Plantas y bienestar” amb el títol “Ritual mágico a base de plantas para la noche de San Juan” i que jo em permeto exposar a continuació.

“En el seu origen la nit del 23 de Juny era una festivitat pagana que celebrava el solstici d’estiu, encara que en realitat aquest es produeix un parell de dies abans.

Molts són els llocs que, en aquesta nit màgica, donen cabuda a la celebració d’unes tradicions ancestrals que han sobreviscut al pas dels temps i que es basen en infinitat de creences referents a la nit, la bruixeria i la salut del cos i de l’ànima. La fantasia i la realitat es donen la mà i es fonen en el foc de les fogueres per espantar bruixes, follets, mals d’ull i qualsevol mal auguri.

Són nombroses les tradicions que es basen en el poder curatiu de les plantes medicinals, i és que les seves propietats terapèutiques i netejadores les converteixen en una de les eines bàsiques  per els “ritus” que en aquesta nit es celebren a tot el llarg i ample del territori.

El costum més famós i que es repeteix en varis països europeus, especialmente en la vertent atlàntica, és el de preparar un gibrell  amb les nomenades “herbes de sant Joan”. Segons la tradició han de ser les dones les que recullin les herbes i les posin en remull dins l’aigua que hagin dut de set fonts. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 05

Qui ets tu?

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

 imagesLa teva figura magestàtica em va cridar força l’atenció  dies enrera quan  visitava una sala on era exposat el teu retrat. Una obra de la extraordinaria pintora Lita Cabellut.

Em vaig proposar retenir-te i a la fi vaig poder aconseguir un petit póster de la teva imatge. És per això que ara ets emmig  d’altres de ben diferents, en una de les parets del meu petit estudi.

Avui, tot buscant una mica d’inspiració per a la  nova narració que vull escriure, he fugit del confús garbuix d’idees que em venien a la ment fixant els ulls fora de la pantalla de l’ordinador. En un primer moment els meus pensaments han vagarejat distrets entre els  diversos objectes que reposen damunt de la taula. Després en aixecar la  vista, he ensopegat sobtadament amb el teu rostre.

Alguna cosa hi ha en aquest retrat teu que no sé definir de manera clara, però el  cas és que cada cop que et miro experimento un munt de sentiments del tot contradictoris. Jo diria que una part de tu m’agrada i m’asserena i per altra banda  m’inquieta i em trasbalsa. De debò que moltes vegades he tingut la temptació de treure’t del meu davant i ficar-te en un calaix. No m’he decidit encara a donar aquest pas però sé que no trigaré a fer-ho.

Llueixes un front més aviat ample i els cabells amagats dins una ben disposada còfia blanca, un fet que contribueix a donar realç i bellesa al teu rostre ovalat; unes celles fines i lleugerament alçades i un nas força harmoniós.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 30

Plantes de la bona sort

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Croniques Culturals Cap comentari »

images lirio 2El seguent  escrit correspond al article que la terapeuta Audrey Gauduchon va publicar en la revista “Plantas & Bienestar”.

 El petit Lliri de maig o “muguet”,  creix en el sotabosc segons avança la primavera. Es diu que a Grècia, en el mont Parnàs, Apol.lo va teixí amb ell una suau estora per els peus de les seves nou muses. I en l´antiga Roma es feien garlandes de Lliris de maig en honor a Flora, la ninfa de la floració.

Els celtes, per la seva part, celebraven dins el primer dia de maig la gran festivitat de la primavera i, per a ells, aquest  lliri era sobretot un arma contra els esperits malignes i també  l’anunci del retorn de la abundància. Per aquest motiu, el posaven tant en els coneguts “arbres de maig” com en les portes de les cases.

Segons els cristians, el Lliri de maig va néixer al peu de la creu per les llàgrimes vesades per la Verge. Sembla ser també que aquesta planta tintineja a les portes del Paradís a l’entrada dels homes justos.

La popularitat d’aquesta planta ja ve del temps del Renaixement, quan es va convertir de nou, un primer de maig, en un veritable amulet de la sort en la cort del rei gal Carles IX. Aquest rei, encantat amb el regal que va rebre d’un cavaller, va demanar que a l’any següent totes les dames de la seva cort rebessin un ram d’aquelles flors. Així va ser com la tradició ha arribat fins els nostres dies.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 21

Temps de dracs

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 1 Comentari »

 

índice drac 1Va haver-hi un temps que, en arribar la primavera, es podien veure molts dracs sobrevolant el nostre país. Provenien de terres llunyanes i cada any es des-plaçaven al llarg de molts quilòmetres tot buscant un lloc més atemperat.

És per això que travesaven pobles i muntanyes emmig d’una gran cridòria i també d’algunes baralles, per mirar d’aconseguir els millors llocs on poder covar els  ous que no trigarien a posar les femelles.

Els espais que oferien les coves eren sens dubte els més apreciats, però era molt clar que no n´hi havia prou per a tots, així que la gran majoria es van espavilar  a ocupar els cims més atapeïts i els barrancs més costeruts i profunds que van trobar.

Però… sempre hi ha un però. Resulta que, entre tots els dracs nouvinguts n´hi havia un, el més jove de tots, que va arribar l’últim a les nostres terres i en va tenir prou amb un cop d’ull per adonar-se que els llocs més convenients ja eren ocupats.

Aquest drac es resistia a haver de buscar un lloc lluny d’on eren els seus companys, volia poder volar amb ells i compartir jocs i menjar, com sempre havien fet. Així és que, després de recórrer el terreny diverses vegades, va decidir que dalt la torrassa del castell  hi havia suficient lloc per a ell.

No s’ho va pensar més. Estava ben decidit i, amb aquesta convicció, va començar a portar grans feixos d’herba cap a la torre per fer-se un bon coixí on poder descansar. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mar 29

 

primavera 1Aquest any la primavera encara juga a fet- i- amagar. Que jo recordi sempre ha estat una mica joganera però considero que aquest cop, ja a les portes del mes d’abril,  està fent un gra massa en la seva joguesca.

Tan aviat sembla que es treu la mandra del damunt i  apareix suau, esplendorosa  i  riallera per tot arreu, com s’ho repensa i poc després  corre a amagar-se de nou dins el seu cau de la son.

A la primavera no sembla que li incomodi gaire deixar pas lliure al fred vent del nord, un vent que encara se sent fort i segueix arrossegant grans nuvolades que causen estralls al mar i les platges, gelades als prats i neu blanca a les muntanyes.

Tot i així, als camps fa dies que s’ha produit un meravellós esclat de colors. Avellaners, presseguers i cirerers, entre d’altres arbres,  han plantat cara al mal temps i mostren les branques atapaïdes de flors  com a mostra  del que després seran els seus fruits, però les humils margarides i rosselles estan indecises, segueixen esperant els senyals ferms de la primavera per obrir-se del tot i mostrar la seva bellesa.

—Primavera on ets?  Desperta, que els teus dies ja són arribats. La presència del teu suau mantell  foragitarà el vent que ens aclapara i la lluïsor del sol que t’acompanya serà el meu desitjat escalf.

Pilar Zabala

 

 

 

 

 

 

Etiquetes:
mar 22

 

 

DSC00089arce blancoFullejant les pàgines de la revista “Plantas i Bienestar” he trobat un article de Claire Bonnet que m’ha semblat molt curiós i interessant i és per això que, amb l’ànim de contribuïr a la seva divulgació,  m’he permès transcriure els  paràgrafs que exposo a continuació:

“De la mà del calendari dels arbres es troben multitud de camins per recórrer l’any. De similituds a convergències, combina ciència i conciència per aquells que busquen respostes en la natura. Connecta arbres, persones i déus a diferents nivells, però  sempre buscant l’armonia.

En les societats antigues l’arbre ocupava un lloc privilegiat i és que, va ser a resultes del coneixement de la natura, que els nostres avanpassats van entendre les lleis fonamentals que organitzen la vida de la Terra. El culte a les plantes, molt antic a Europa, pertany  als ancestrals  ritus dedicats a la naturalesa. En ells l’arbre il.lustra la idea del pas del temps amb les seves metamorfosis. El ser humà, que també pertany a la natura, es nodreix de les mateixes forces que la papallona o un bri d’herba,  només que cada un les rep de manera diferent a la seva pròpia naturalesa. Per tant aquest calendari es pot observar des de diferents perspectives: fisiològica, emocional, psicològica, espiritual o simplement poètica.

Ens situem en el període que va del 24 de Desembre al 20 de Gener. El solstici d’hivern ja ha passat. El sol recupera el seu curs ascendent i el Galanto (campaneta d’hivern) mostra la punta de la seva campaneta. És temps de renovació, de retornar amb noves forces, de plantejar futurs projectes… i les qualitats del BEDOLL (abedul) ens conviden a netejar-nos i a regenerar-nos psicològicament.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 05

El preu de la cobdicia

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

 

índice98En Marcel conduïa per una estreta carretera que s’enfilava sinuosament muntanya amunt. La ruta era llarga. Feia dues hores que havia aturat el cotxe per descansar uns moments, omplir el dipòsit de combustible i prendre un merescut cafè a l’àrea que hi havia  al costat de la benzinera.

Estava cansat, però tenia  clar que no es podia entretenir  més. No li agradava gens conduir de nit. La tarda ja començava a declinar i volia arribar a l’hotel  abans no es fonguessin els ultims vestigis de claror. És per això que, al pas d’un encreuament de camins, va seguir les indicacions que assenyalaven una oportuna drecera.  L’endemà assistiria a  una important reunió on, amb grans paraules i foscos subterfugis, confiava aconseguir la firma d’un contracte que aportaria més diners a la seva creixent fortuna.

Passat un temps es va adonar que cap altre cotxe s’havia creuat amb ell i això el va intranquil·litzar. Avançava amb precaució, els ulls atents als revolts de la carretera i al profund abisme que s’obria pel costat dret. Certament la verdor i frondosidat del paisatge l’havien captivat en un començament, però ara la seva valoració davant la nova realitat que contemplava era una altra. La zona que travessava era gairebé desèrtica, només creixien matolls resecs i tota mena de plantes punxadisses. De tant en tant algun arbre solitari, més mort que viu, allargava les seves escanyolides branques al buit, tot buscant remei a l´agonia que el corsecava. En les altures, un parell d’aus carronyaires volaven en cercle a la recerca d’alguna menja putrefacta per als polls del seu niu. En l’horitzó grans i fosques nuvolades començaven a enterbolir el cel.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress