des 14

 images6vcdTemps era temps. Llavors l’admiració i el desconcert omplien per igual  les hores i els dies d’aquella llunyana nena que el pas dels anys m’han tornat a fer  propera.  La seva imatge, innocent i tendra, segueix mostrant-se ferma dins la tènue nebulosa que envolta altres records i altres pensaments.

La fragilitat dels seus pocs anys la van fer vulnerable a les normes d’aquella creixent societat recentment estrenada i llavors, aquella nena, com tans i tantes d’altres, va viure algunes  situacions opressives  que la van fer patir.

Va aprendre que la frase “porque sí, i basta” era la resposta a moltes de les seves preguntes.  Va aprendre a obeir, perquè aixó era el que s’esperava d’ella.  A mostrar-se atenta i educada. A agrair la roba heretada. A acceptar i no demanar més del que li pertocava. Que el pa blanc era privilegi d’altres taules. Que no era cert que “la letra con sangre entra”. Que les llàgrimes no ajudaven a empassar  els  grumolls dels plats de farinetes. Va aprendre tantes i tantes coses…

A aquella nena també la trasbalsava la poca paciència de la mare. L’extrema rigidesa de les monges i la fregadissa de la creu i el rosari damunt la negror de les seves robes. L,haver d,omplir el carnet mensual amb les misses i bones obres realitzades. La por a les eternes penúries dels inferns. Les súpliques al Senyor del cel que tot ho veía. El llimb i les innocents criatures no batejades. El silenci imposat a l’escola i el so de la campana  marcant el pas lent de les hores.

Aquella nena tan sols oblidava els seus temors  quan jugava al carrer o dins el gran pati interior de l’illa on vivia, llavors podia córrer, saltar i cridar tant com volia, enfilar-se descalça al munts de sorra humida i fer equilibris damunt les amuntegades vigues de ferro, destinades a la construcció d’una obra força complexa. Llavors  gaudia amb cor i ànima, sentint i assaborint la frescor del vent damunt la pell i l’escalfor del sol abraçant el seu cos feble.

Llavors era feliç, llavors se sentia valenta, llavors se sentia lliure.

Pilar Zabala

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “Aquella nena”

  1. teresa vidal escrigué:

    Molt ben descrit l’ambient d’aquells anys. Jo no el vaig viure d’aquesta manera. No m’agradava anar a jugar al carrer. A casa m’hi trobava molt a gust. Teniem una galeria plena de geranis, on passava hores.
    I de la segona escola on vaig anar, només en puc dir lloances.
    Peró sigui com sigui ens ha fet fortes, i al cap i a la fi, aixó es el que compta.
    Una abraçada.

  2. Pili escrigué:

    Tens raó Teresa, dins de cada època no tothom viu les situacions de la mateixa manera. L’important, com molt bé dius, és que ens ha fet fortes.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress