feb 11

choiceTotes les persones al néixer tenim un camí marcat?.  Un destí inamovible?. Crec que no. Quan agafes un camí per primer cop, no saps quin es el recorregut que caldrà fer, ni el temps que trigaràs, ni si farà sol o plourà… un camí és un recorregut ple d’imprevistos. Potser les noves tecnologies ens poden ajudar una mica i podem “programar” el camí a seguir en un GPS abans de sortir de casa, però no m’estic referint a aquest tipus de camí.

Al llarg de la nostra vida són molts i molt diversos els camins que tenim que recorre. Cal prendre decisions… el de la dreta o el de l’esquerra? el que fa pujada o el que va camí avall? agafo la drecera o el camí llarg? el camí recte o el camí amb corbes? No hi ha cap camí idèntic a un altre.

Ni tan sols el camí que segueixen dues persones juntes és el mateix camí per cadascuna d’elles. Una pot caminar amb passes mes llargues que l’altre o potser li pot agradar aturar-se al mig del camí i mirar el paisatge que l’envolta, o potser pujar a un turo i contemplar el bosc, els núvols, sentir l’aire a la pell, sentir les olors de la natura…mentre que l’altre persona continua el camí perquè creu que te que arriba a un lloc concret, a una hora determinada i no te temps per aturar-se.

Molts cops el camí escollit no és el més indicat per arribar allà on ens hem marcat l’objectiu, però no cal amoïnar-se, perquè les persones quan prenem una decisió, sigui la correcta o no, estem aprenent a viure.

R. Carrillo

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

6 Comentaris a “Camins al llarg d’una vida”

  1. Mª jesús Mandianes escrigué:

    Haces una reflexión casi filosófica oponiendote al “determinismo” que establece que “el camino” de cada uno de nosotros está marcado por una serie circunstancias y es “casi imposible desviarse” o salirse de la ruta marcada. Yo estoy de acuerdo contigo, nuestras decisiones, sean correctas o equivocadas, nos enseñan a vivir.

    • Rosa escrigué:

      Gracias por tu comentario. Veo que has “pillado” el sentido que he querido darle al pensamiento. La decision final siempre dependera de nosotros.

  2. pilar Zabala escrigué:

    Aquest és un tema molt complicat. En castellà hi ha un adagi que diu “cada maestrillo tiene su librillo” i en aperò tu l’has resolt molt bé. Sigui quin sigui el camí escollit, l’important és que ens ensenya a viure

  3. Pilar Zabala escrigué:

    En castellà hi ha la dita “cada maestrillo tiene su librillo” i penso que aixó es pot aplicar perfectament a aquest tema. De debó que resulta molt complicat això dels camins però no puc menys que felicitar-te per haber exposat el teu parer d’una manera sencilla, però molt clarificadora. “aprendre a viure”, quina bona lliçó.

  4. Rosa escrigué:

    Gracies Pili. De tan en tan em ve un “rampell”. Ultimament estic molt “filosofica”.

  5. Magui escrigué:

    A pesar de que creo que, creo en el destino sin duda alguna debemos dejar que nuestra intuición nos lleve por el camino que escogemos sea el acertado o no.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress