Aquest any la primavera encara juga a fet- i- amagar. Que jo recordi sempre ha estat una mica joganera però considero que aquest cop, ja a les portes del mes d’abril,  està fent un gra massa en la seva joguesca.

Tan aviat sembla que es treu la mandra del damunt i  apareix suau, esplendorosa  i  riallera per tot arreu, com s’ho repensa i poc després  corre a amagar-se de nou dins el seu cau de la son.

A la primavera no sembla que li incomodi gaire deixar pas lliure al fred vent del nord, un vent que encara se sent fort i segueix arrossegant grans nuvolades que causen estralls al mar i les platges, gelades als prats i neu blanca a les muntanyes.

Tot i així, als camps fa dies que s’ha produit un meravellós esclat de colors. Avellaners, presseguers i cirerers, entre d’altres arbres,  han plantat cara al mal temps i mostren les branques atapaïdes de flors  com a mostra  del que després seran els seus fruits, però les humils margarides i rosselles estan indecises, segueixen esperant els senyals ferms de la primavera per obrir-se del tot i mostrar la seva bellesa.

—Primavera on ets?  Desperta, que els teus dies ja són arribats. La presència del teu suau mantell  foragitarà el vent que ens aclapara i la lluïsor del sol que t’acompanya serà el meu desitjat escalf.

Pilar Zabala