gen 14

images 99Enrera han quedat les festes del Nadal, fins l’any que ve no tornarà la gatzara i el malversament que desgraciadament l’acompanyen. Ara, allunyada de tots els inconvenients que comporta viure en una ciutat tan turística com Barcelona, reposo damunt la fina sorra de la platja. Estant aquí experimento una profunda sensació de serenor i plaer, el plaer d’haver aconseguit a la fi una petita parcel.la  d’aillament i tranquil.litat. Amb els  ulls tancats aixeco uns instants el meu rostre cap  els atemperats rajos d’aquest sol d’hivern que tan m’agrada, la seva escalfor em reconforta, la meva ànima es calma i els pensaments neguitosos fugen tan depressa que acaben diluint-se dins les entranyes d’un núvol vaporós.

La platja és gaire bé deserta aquest matí. En un extrem i assegut damunt les roques un pacient pescador  és a l’aguait del més petit moviment de la seva canya, una petita galleda i un sarró són la seva companyia.  Més enllà un gos joganer es fica a l’aigua per recollir el bastonet que un xicot pel roig li llença una vegada i un altre. De tant en tant algú passa corrent o a peu lleuger a ran de mar i es perd en la distància. Són escenes que apareixen i desapareixen per deixar lloc a unes altres de semblants però cap d’elles em molesta, cap d’elles distreu la meva ment capficada tant sols a admirar la mar i el  constant moviment  de les seves aigües, unes aigües que avui són serenes  però qui sap si la força del vent les arrauxarà demà.

Un vaixell apareix mig amagat dins una boira llunyana, a primer cop d’ull  sembla aturat, immóbil en un punt de l’horitzò, però no hi ha dubte que avança posant rumb  a un altre port, qui sap si  cap a algun altre país on també hi ha gavines que es gronxen tranquil.les al pas de les onades.

La mar… olor de sal dolça, olor d’algues, de coralls vermells i perles blanques, olor d’escuma cargolada, olor de sol resplendent enmirallant-se en l’aigua, olor de reflexos platejats surant en la mar, i de barques que van i venen amb les veles desplegades.

La mar no és culpable de les lluites a canonades, de les guerres anomenades santes,  de la sang inutilment vessada, de la fam dels infants, de la gent que fuig de la misèria, de les pateres sobrecarregades, dels cossos que les onades abandonen a les platjes.

La mar es mare paridora de vida. La mar és dolça i salada.

Pilar Zabala

 

 

 

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “Hivern de sol i mar”

  1. Roser Segura escrigué:

    Ets tu la de la foto?. Pili aquest escrit es preciós, es com si hi fos jo també mirant el mar. Quina enveja…

  2. Blogueres escrigué:

    Gracies Roser per el teu comentari. Es millor que no parlem d’envejes perque llavors sortirà a relluir la admiració que em despertes per les moltes capacitats que tens, i de manera especial per els magnífics poemes que ens regales. La de la foto no soc jo, ets tu, és ella i també son totes les que es deixen atrapar uns instants per les petites i grans meravelles d’aquest mon.
    Un petó

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress