nov 03

 

5806a763a49424d5e30e89690a9db5d4No podia creure que fos possible el que estava veient. Aquella caixeta de música que s’exposava a terra com una andròmina més en aquell mercat de vell, em va accelerar el cor. Era tan idèntica a la que jo recordava que fins i tot semblava la mateixa.

Una força més gran que jo m’impedia apartar la vista d’aquell objecte que m’atreia com un imant. Em vaig quedar palplantada al seu davant, concentrada en un munt de pensaments i tan sols vaig reaccionar quan el venedor, un jove amb moltes ganes de vendre, el va posar a les meves mans.

La tapa es veia una mica desencaixada i coberta de pols, peró la superfície de tota la resta encara es mantenia en bones condicions. És cert que la ballarina havia perdut la perruca i part del dit d’una mà, però encara es mantenia ferma dins el seu precari equilibri. També hi faltava la clau que permetia escoltar el compàs de la melodia, però el giny de la maquinària semblava estar en bon ús. Tot feia pensar que no seria difícil poder reparar aquelles mancances.

Vaig recordar la dolça tonada d’aquelles notes i els hipnòtics girs de la ballarina reflectits en els tres mirallets al seu darrere.

Llavors, moguda per un sobtat impuls la vaig girar cap per avall amb molt de compte i en aquell mateix moment es van esvair els meus dubtes. No és que s’assembles a la caixeta que jo recordava, sinó que era la mateixa que m’havia fet embadalir moltes vegades quan jo era petita. Encara es podia veure el rastre de l’arbre i la caseta que en un descuit de la meva mare vaig pintar a la part de sota.

Com havia anat a parar aquella relíquia a un lloc tan precari és tot un misteri. Només sé que a la mort de la meva tia-àvia es van haver de vendre gran part de les seves pertinences.

Ara aquest nou venedor estava disposat a rebaixar el preu d’aquell preciós objecte que per a ell no tenia més valor que l’import dels diners que en podia treure. La temptació que jo sentia en acceptar el tracte era molt forta. Era una oportunitat que de ben segur no es tornaria a repetir.

Vaig sospesar els motius que m’empenyien a fer aquella adquisició i la fi tot el pes de la raó es va acabar imposant a aquell aferrament evocador. No és possible atrapar el passat amb el mateix color i sabor que recordem i per aquest motiu no em vaig endur la caixeta de música. Com llavors em va passar a mi, també ara aconseguirà entusiasmar una altra criatura.

Cal mirar el futur a la cara. Això és el que he après a fer jo.

Pilar Zabala

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress