set 26

poble nadalJo tinc una caseta petita i bonica dalt d’un turó. És als afores d’un poble de muntanya que jeu al peu d’un generós rocam, el mateix que custodia la placidesa de la vall i les seves pastures. Em vaig enamorar del lloc i d’aquella construcció de pedra quan ja ningú l’estimava perquè era vella i una despiatada escletxa pretenia enderrocar les seves parets.

Fa més de vint anys que la vaig fer meva, i del seu antic mal només en queda el boirós senyal d’una antiga cicatriu. Tant en els mesos de bonança com en els de fredor la caseta m’ha proporcionat el goig de poder gaudir plenament de la natura i de la serenor que proporciona. És per a mi un refugi i alhora un bon “amagatall”, representa un lloc de repós per els fills  i també de descoberta, tant per als nets més joves com per als més petits. Això sense oblidar les bones estones passades amb els amics que ens han acompanyat.

Una planta enfiladissa puja arrapant fortament les seves ventoses a les parets on més hi toca el sol, guarnint així la casa amb un esplèndid enramat de fulles que creixen verdes i tendres a l’estiu i roges com les flames a la tardor.

La figuera borda que creix al costat ho està fent de manera tan desmesurada que, envejosa ella, vol atrapar les tiges que s’enfilen al seu davant. Desitja fer-lis ombra i quedar-se ella sola amb tot el protagonisme.

A l’ampit del finestrestral hi ha testos amb flors, i també alguna petita sargantana que aprofita la pasejada per aturar-se i prendre el sol.

Altre cop aquest estiu un parell de garses comunes alimenten els seus pollets dins el niu que s’endevina han construit dalt d’un arbre proper. La atapeïda vegetació que el cobreix és perfecta per amagar i protegir la niuada d’aquesta saga d’ocells. Em fascina contemplar les anades i vingudes d’aquestes aus de blanc plomatge a la panxa, en contrast amb el negre irisat de les ales i el llom. Així mateix, els seus crits guturals em recorden el so de les carraques de fusta que la canalla fèiem girar sense descans el dijous de setmana santa; d’això ja fa molts anys.

Avui he vingut a passar uns pocs dies a la caseta de la muntanya i qui sap si hi tornaré, perquè és força lluny i el llarg camí ja se’m fa feixuc. Per si de cas, quan marxi m’acomiadaré en silenci d’aquest refugi, del poble, dels bells paisatges, de la gent i dels amics que aquí he fet.

Pilar Zabala

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress