És dissabte i encara que els carrers estan quasi buits de gent, de tant en tant ens creuem dues persones amb mascareta, guants (o no) i el carro de la compra. Mai els carros de la compra havien fet tan quilometratge per arribar o tornar a casa, com també les mascotes canines, que ja estan fartes que els treguin tres cops al dia, a fer les seves necessitats, cada un dels membres de la família.
Tan sols surto un dia a la setmana al carrer. És el dia que dedico a realitzar la compra per tota la setmana. Sempre m’he organitzat d’aquesta manera i per aquest motiu, el fet que hàgem de limitar les nostres sortides al màxim, no ha significat per a mi cap trasbals.. Hi ha persones que prefereixen sortir a comprar diàriament allo que necessiten. Mentre fan camí cap al mercat, botiga a gran superfície, van rumiant, que faran avui per dinar i els ingredients o productes que caldran per fer un estofat de llenties, de patates amb cap de costella, un arròs amb pollastre…, jo prefereixo tenir més disponibilitat en el dia a dia per organitzar el meu temps, amb altres activitats. Per aquest motiu tinc una llista de la compra al mòbil, dels productes que necessito al llarg de la setmana. Els menús setmanals els tinc ja elaborats -més o menys- i només em cal afagir allò que em farà falta. Reviso el rebost o la nevera i anoto allò que necessitaré. Potser entre setmana hagi de baixar al súper a buscar un paquet de formatge ratllat o mitja dotzena d’ous, però aleshores aquesta activitat ja la delego, i és el meu marit el que té el plaer de sortir a la cantonada de casa
La compra diària del pa, el diari o baixar les diferents fraccions de residus –paper, vidre, plàstic, orgànica i rebuig- la reservo pel meu marit, per tal que pugui gaudir d’aquestes curtes passejades a menys cent o dos-cents metres de casa. Ell baixa cada dia una fracció diferent de brossa, per tal de tenir un justificant per pogué baixar a estirar les cames. Aprofita si l’hi ve de gust, comprar el diari, o fer algun encàrrec, com per exemple, buscant un lloc on reparar l’ordinador. I així és com ens hem anat organitzant el dia a dia i el fet de realitzar les compres, dins del nostre confinament.
Però quan tot aquest mal son acabi, algú haurà d’explicar que va fer amb tots els rotllos de paper de wc que va comprar.
Rosa C. L.
![[Valid RSS]](http://www.blogueresdesantmarti.net/blg/wp-content/uploads/valid-rss-rogers.png "Valida el RSS")
Tots el relats tenen aquesta sensació d’impotencia. El sol fet de quedar.se a casa per obligació ja és antipàtic. Des de el primer dia que també m’he preguntat si seria o no cert la gran quantitat de paper de WC que diuen es va vendre. Molt bo l’escrit.
Gràcies Teresa, m’en alegro que t’hagi agradat. Sempre intento donar un toc de sentit de l’humos i crec que en aquests moments que ens toca viure és ho que em fa mantenir una mica el seny i no caure en la rauja.
Un petonet (sense virus) ben fort.
Jo com tots vosaltres també i soc tancat a casa. Una estona de bici estàtica, catorze o quinze kilòmetres des de la cuina a la terrassa i de la terrassa a la cuina (es broma), menjar beure i poca cosa mes.
DE paper de WC com sempre, ni mes ni menys.
Salutacions
Sembla que finalment, tots ens “adaptem” a la nova situació. Gràcies Ferran pel teu comentari. Arreveure
El relat que fas del teu dia a dia en aquest confinament necessari és molt interessant. Es ben clar que t’ho saps pendre amb filosofia, però amb dies i moments millors que d’altres, naturalment. També és clar que admnistras el teu temps amb molta saviesa, repartint algunes feines pensant en el bé dels altres. Estic d’acord amb tu en aixó del paper higiènic.
Una abraçada
Aquesta capacitat que tenim “d’adaptació al medi”es ho que es fa tirar endavant, i sobreviure sense desesperar-nos gaire. Gràcies Pili. Una abraçada ben forta i lliure de virus.