jun 04

 images BOTELLA HIELOQuasi bé ja era l’hora. Els amics que esperava a sopar no trigarien a trucar a la porta. Vaig repassar-ho tot  per si m’havia oblidat alguna cosa i el resultat em va satisfer.  Damunt la taula no hi faltava res, tot era llest, cuinat i preparat. A punt per a ser menjat.

El timbre va sonar amb insistència, d’aquella manera tan característica que sempre fa servir en Jaume per anunciar la seva arribada.

Ja erem tots  asseguts al voltant de la taula quan de sobte algú em va demanar si tenia aigüa fresca. No, no en tenia, havia oblidat una cosa tan senzilla com posar l’ampolla  dins la nevera. Em vaig disculpar i vaig córrer a ficar-ne una dins el congelador, segur que en pocs minuts seria ben freda.

La trobada va transcórrer com sempre amb una bona entesa entre tots. La conversa, les anècdotes i els bons records amanits amb frases divertides van fer que semblés curta la nit.

A l’endemà em vaig adonar que l’ampolla seguia dormint dins el congelador.  Allà s’estava la pobreta oblidada de tothom i amb la seva pell de plàstic esguinçada per la presió que l’aigua  va exercir al seu interior.

Alliberada de la cuirassa plastificada, l’aigua apareixia ara amb la mateixa forma que la ampolla que minuts abans la constrenyia. Durant un estona vaig contemplar extassiada aquella aigua gelada, brillant i transparent que, per una circunstància que res tenia a veure amb la màgia o els miracles, es trobava ara amb aparença d’ampolla.

El cas és que jo em pregunto: Si aquesta porció d’aigua tingués conciència es sabria només aigua o s’identificaria més amb l’ampolla?

I ara, extrapolant la frase a nosaltres mateixos:  Ens identifiquem amb l’aparença del nostre cos o tenim conciència del que realment som?

Vet aquí la questió.

Pilar Zabala

 

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

3 Comentaris a “L’aigua i l’ampolla”

  1. Montserrat Sales escrigué:

    Molt bona reflexió sobre les cuirasses que tots portem. Sabem el que som? Penso que la majoria de vegades, no. Tampoc som conscients de que portem cuirasses i això encara és més trist perquè des de el que som, no ens les traiem i si alguna circumstància, com el congelador, aconsegueix trencar-les seguim mantenint la forma de la cuirassa, com la teva ampolla.

  2. Pilar Zabala escrigué:

    Montse la teva reflexió a més d’encertada és molt clara. Costa veure i aceptar que ens amaguem darrera una cuirassa i encara més quan les cuirasses son dos o tres. M’he adonat que les meves ja em pesen massa i he decidit fer-les fora. No és fàcil, però “estoy en ello”

    Una abraçada

  3. Roser Segura Riera escrigué:

    Noia, he pensat en tu, doncs m’he oblidat una petita ampolla al congelador, i el primer que m’ha vingut a la memòria ha estat el teu escrit i la teva ampolla, saps l’he trobat molt profund, m’ha fet pensar una bona estona, et felicito.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress