des 21

VENDEDORACada cop falta menys perquè arribi Nadal i el meu cor es va encongint, però suposo que com cada any em posaré una bona cuirassa i fingiré amb la família, els nets i els amics. Assistiré a grans menjars familiars, passejaré tot observant les boniques llums que ornen els carrers, i mentre miro amunt per veure-les no veuré els rodamóns que demanen alguna almoina, perquè no tenen res. Em fixaré en les botigues, amb les seves magnífiques decoracions, llums i coloraines, compraré regals i més regals per a tots i fruiré veient il•lusió en els ulls dels nets….

Però al tornar cap a casa i quedar-me sola, la cuirassa se m’afluixarà i trencaré a plorar. Ploraré pels bells records perduts, però sobre tot, per la gent que res no té, pels nens que passaran fam, pels pobres infants i les seves famílies, que es troben en camps de refugiats, sota l’abric d’una manta, si és que la tenen, per la gran quantitat de gent que ha perdut la vida en el mar, la muntanya o el desert, tant se val, el cas és que per a mi el Nadal significa compartir amb tothom, no solament amb la família o amb la gent que tenim a prop.

Nadal vol dir estimar i llavors no té sentit que permetem totes les barbaritats que està sofrint tanta gent que a l’igual que nosaltres només busca un món millor i poder fruir de pau, il.lusió i felicitat, o sigui: poder viure la vida.

Després d’aquestes reflexions, aniré a dormir tot esperant el nou dia i desitjaré que ja hagi passat el Nadal per no haver de patir per unes situacions a les que jo intento posar el meu granet de sorra, però no es necessita un gra de sorra, sinó tones d’amor i empatia pels demés.

Montse Sales

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “Nadals”

  1. Rosa escrigué:

    Estimada Montse, quin sentiment de tristor regalima el teu escrit. Es curios, però cada cop més, sento entre amigues, conegudes i veïnes el mateix comentari: quines ganes tinc de que passin aquestes festes.

    No podem “solucionar” totes les desigualtats socials que existeixen al nostre voltant, però sí que podem deixar el nostre petit gra de sorra (encara que sigui petit) fent que al nostre voltant la gent s’hi trobi una mica més feliç.

    Enlloc d’anar amb cares llargues pel carrer, regalem somriures, un bon dia, bona tarda o bona nit, una abraçada, una caricia…

    Una abraçada ben forta.

  2. teresa vidal escrigué:

    Aquestes festes a tots ens fan pensar molt. Tu ho has descrit molt bé. Ha quedat trist, pero molt verídic. Una abraçada.

Fes un comentari a Rosa

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress