La meva tieta Trini treballava darrera el taulell. No era la mestressa però tenia bona mà i millor tracte amb les clientes. Venia pollastres i conills, tant era que fossin vius o morts, sencers o tallats a quarts. En un altre taulell hi havia un bon munt d’ous distribuits per tamanys i colors, els blancs per un costat i els rossos per un altre. Jo era petita llavors i m’encantava veure com feia la seva feina, això de mostrar i pesar el gènere, calcular el preu i tornar els diners sobrers era una cosa que em fascinava.

Anys després va deixar la polleria i es va establir en una parada al voltant del “Mercat del Ninot”. Llavors el seu taulell va passar a ser més petit i la mercaderia diferent. Venia devantals, mocadors de coll, mocadorets, calces, mitges i mitjons.

En temps de vacances escolars van ser moltes les estones que vaig passar darrera aquell taulell mentre la meva mare era comprant dins el mercat. Tot era perfecte. La tieta podia esmorzar tranquil·la a la barra del bar i jo disfrutava d’allò més atenent a les clientes. Tenia clar que arribat el moment jo seria botiguera.

I el moment va arribar amb dues oportunitats ben diferents; dependenta en una cistelleria, o administrativa en una empresa discogràfica. Vaig haver d’escollir aquesta última perquè el sou era millor i a casa feien falta els diners.

De vegades em pregunto com hauria estat la meva vida si hagués agafat el camí que tant m’atreia des de petita. Potser hauria aconseguit tenir una botiga de prestigi, o un altre que sols em permetria anar tirant i prou. Potser hauria arribat a tenir una ajudant o dos, o potser la crisi general m’hauria forçat a tancar el negoci. Potser …

Aquella opció que vaig pendre fa tans anys, i de la que no m’he penedit, em va dur a canviar tres cops d’empresa. La quarta vegada va ser en una escola on vaig treballar més de 20 anys fins el dia que em vaig jubilar. Ara puc dir que ha estat una bona experiència, naturalment amb els corresponents moments més bons uns que altres, com totes les coses de la vida, però amb un resultat molt gratificant. Vaig tenir la sort de conèixer excel·lentes companyes de feina i amb algunes d’elles encara seguim mantenint una bona amistat.

Ara que només tinc 79 anys, ara que encara tinc prou força i no tinc l’ànima morta vull fer realitat aquell somni que vaig haver d’abandonar sense haver-lo començat. Ho tinc molt clar, em dedicaré a la venda directa de productes utils per a la llar. Tupperware, robot Roomba, Vaporeta, etc Naturalment no és el mateix que vendre darrera el taulell però a aquestes alçades ja em val.

Heu de saber que per cada reunió d’amigues, veïnes o conegudes que em prepareu us faré un bon regal. Vinga, no cal que us empenteu per ser les primeres en apuntaros a la llista, us asseguro que hi haurà temps per a totes.

Pilar Zabala