nov 07

 

imagesmujeres i espejo 4El fil dels meus enrebessats pensaments nocturns es desvien vers una realitat més present tan aviat com surto de la dutxa. Ja ben desperta i relaxada embolico el meu cap amb una tovallola de color blau cel, en conjunt amb el barnús que cobreix el meu cos. Una tènue cortina de vapor vagareja lentament per tot l’espai del  bany  fins a  formar un  baf ploraner que abraça el mirall.  La temptativa de dispersar amb la mà el tel que encega aquest vidre no dóna bons resultats. Tan sols aconsegueixo que la meva imatge es reflexi precàriament confosa uns instants, per tornar a ser engolida ràpidament per la boirina.  No és fins que obro la finestra que l’aire fresc del matí retorna la normalitat a l’estança. Llavors eixugo i pentino bé els meus  llargs  cabells, alhora que examino amb molta atenció la meva aparença. I haig d’admetre que la imatge que em torna el mirall no és precisament tan engrescadora com per a tirar coets.

Que lluny han quedat els anys de jovenesa de la Dina, quan les sabates de taló d’agulla i l’estretor de les faldilles que duia feien cimbrejar el seu cos com un jonc.  La cintura normalment  comprimida sota la pressió d’amples cinturons, de cuir o de roba, per allò d’aconseguir treure més pit. El ulls sempre ombrejats i pintats amb una atrevida ratlla, resseguida a pinzell amb un “eyeline” negre anti-al·lèrgic, provinent d’Andorra.  Els pòmuls realçats amb una lleugera capa de pólvores de color siena clar, per imprimir més realç i vivesa al rostre. Els cabells pentinats segons la moda del moment; agafats amb una cua dalt del cap, deixats anar ben llisos, o tot al contrari, ben rinxolats. El “crepat” que incloïa un monyo a l’estil Grace Kelly, o un altre que  acabava en forma de “bucle”.  Alguns d’aquests pentinats els aconseguia a força de dormir tota la nit amb els “rulos” posats.  No hi ha dubte que amb tot aquest envernissat la Dina feia una certa patxoca.   

Mira Claudina, ara la teva realitat és una altra, cal reconèixer que els cabells han anat perdent volum i brillantor amb el pas del temps.  Els pèls de les celles són ara gairebé inexistents. La pell del rostre ja no té l´elasticitat i finor que li conferien els teus dies de joventut. Ara un conjunt de  petites arrugues han pres els extrems del teus ulls. També hi són a la comissura dels llavis. Els beneficis del sol han ofert a una de les teves galtes un parell de petites, però punyeteres taques marronosses molt complicades d’amagar. També la temuda “papada” ha començat a fer la seva aparició.

Naturalment he tingut temps per adonar-me dels canvis que, lenta però inexorablement, es van produint en l’aspecte del meu cos. És per això que, vist el que hi ha, jo diria Claudina que tens dues opcions: et deixes portar per l’absurda estupidesa de creure alló de “ja no tinc  edat”, i t’abandones dins l’opacitat de les ombres fins fer-te invisible, o permets que segueixin fluint les millors característiques d’aquella llunyana Dina que encara portes a dins.

De debò que la segona opció em resulta molt més engrescadora i, sense dubtar-ho, he apostat per ella.  Algú va dir que “l’arruga és bella”. Algú altre va afegir que és  “fruit de la maduresa i que, com a tal, aporta distinció i bellesa”. M’agraden les dues opinions. Són un repte molt valent contra uns  cànons de bellesa irreals, implantats  i exigits pel conjunt de la societat.

El temps no s’atura. Apareixeran més arrugues al meu rostre i seguiran avançant els senyals de laxitud en el meu cos. No em rebelo contra aquest procés perquè, vulgui o no, forma  part de la llei de la naturalesa, però el que no deixaré és que s’arrugui el meu ànim. Cuidar el meu aspecte continua sent important per a mi.

A dies d’ara he aconseguit observar  les meves arrugues amb un cert orgull, considero que són els trofeus que he adquirit per tots els anys que he viscut i encara penso adquirir unes quantes més.

Pilar Zabala

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

2 Comentaris a “Realitats”

  1. Martina escrigué:

    M’agrada molt el pensament positiu que destil.la la teva narració.

    • Pilar Zabala escrigué:

      Gràcies Rosa. Veure la part positiva de les coses em dona bons resultats i em fa sentir be. De totes maneres t’haig de confessar que no sempre ho aconsegueixo, aixó succeeix quan les situacions o les coses nomès em presenten la seva cara més opaca o gris.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress