abr 29
tablero-parchis-oca

Tirada de daus: Casa, arbre, llibres, pany, daus. interrogant

 Joc del Parchís i l’Oca

No en tenim prou amb aquest confinament que ens manté tancats a casa que, a sobre, la grisor dels núvols ens beneeix amb uns dies de pluja fina

Benvinguda la pluja que rega els camps i les collites, que fa fora de la ciutats la pol.lució i les plagues dels arbres.  Benvinguda sigui, tot i que no sent sabonosa, ens  pugui ajudar a combatre aquest corona-virus que  ens està colpejant fort.

El mal temps no convida a seure al balcó (soc afortunada, tinc balcó) més enllà de quan surto a  fer un aplaudiment a tots els herois sanitaris.

Els meus dies són ara força monòtons, amb poques variacions. Avui és igual que ahir i semblant a com ho ser demà, feinejo per casa, m’ocupo del dinar i camino pel passadís al so de ritmes “bailongos”, obres musicals, o temes clàssics, segons sigui el meu estat d’anim.

Reportatges, “pelis”, llibres, música, ordinador, repàs de diapositives i fotos familiars, telèfon, i algun joc de taula als vespres, són els entreteniments que em  mantenen ocupada i amb la ment gairebé distreta.

Avui, en obrir el pany del calaix on reposava gairebé oblidat, el joc del Parxís i l’Oca, s’ha despertat en mi la curiositat per saber d’on va sorgir l’idea d’aquestes i altres antigues creacions. Això que segueix a continuació és només part de la informació que he trobat en el número 92 de la revista Integral.

“La majoria dels jocs infantils són d’origen iniciàtic. Són una ensenyança preparatòria per el coneixement intuït d’una realitat que trascendeix. El Parxís posseeix més de dos mil anys de vida i es creu que prové del “Pacisi indú” en forma de creu. Es jugaba entre quatre persones provistes de daus i de peons de diferents colors per combinar sort i estratègia.

També recorda, de manera sorprenent als “mandalas” tibetans de meditació. Quadrat en aquest cas, i amb quatre cantonades acolorides de vermell, groc, blau i verd, estan protegides per els bodhishatvas, genis benèfics de l´India. Com tot mandala, té un centre i un camí que permet accedir a ell, i ha de ser recorregut en sentit contrari al de les agulles del rellotge, com si es tractés d’aturar el temps o prescindir d’ell.

I què en diu Jean Servier del joc de l’Oca?- Entre altres coses comenta que cada participant reviu l’aventura de Teseu i el Minotaure.

L’espiral, reproduïda en el disc de Faestos, en terracota del S. XVI a.C., va ser trobat en el palau cretenc del mateix nom. No s,ha pogut desxifrar l’escriptura jeroglífica i es considera un himne a alguna divinitat, però la seva forma evoca el simbòlic joc de l’Oca.

La recreació que  coneixem es divideix en caselles que marquen  un sender ple de prohibicions, avenços, retrocesos, penalitats  i cops de sort, que es produeixen en caure a la casella de l’oca, (fada de pota palmejada emparentada amb la Merelle i la Vieira i que l’ajuden a desenvolupar  la troca del laberint).

Pels Hopis, poble indi d’Amèrica del Nord, el laberint és el motiu que representa la Mare Terra de matriu i renaixement –idea compartida per la major part de cultures antigues-. A la vegada, l’Oca és el símbol dels dons que ofereix aquesta mateixa terra, i que és necesari saber fecundar.

En aquest joc es troba present el destí o atzar personificat pels daus, peces cúbiques capaces de conduir al jugador pel bon o el mal camí. Sembla ser que les anomenades “tabas” són els primers daus coneguts de la humanitat, fetes servir per canviar la sort”.

Aquests passatemps, i molts d’altres que queden per explicar, com “el corro de la patata, el tejo, la cometa, tres en raya, la rayuela, el aro”… són molt més que un joc. Són les restes d’un antic saber que  gairebé ja s’ha perdut.

 Pilar Zabala

37 dies de Confinament

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

3 Comentaris a “Story Cubes: joc de paraules”

  1. Rosa C.L. escrigué:

    Pili, m’encanta la informació que has compartit explicant l’origen i el significat d’aquests jocs de taula tan entranyables. És molt curios. Una abraçada i un mua!

  2. Pilar Zabala escrigué:

    Ja veus Rosa, la meva curiositat per conèixer la procedencia d’aquets jocs “de tota la vida” ha trobat espai i temps dins aquests dies de llarg confinament.
    M’alegro que la información t’hagi agradat. Una llarga abraçada.

  3. teresa vidal escrigué:

    Feia dies que no entrava per aquí. Molt interessant tota la investigació que has dut a terme. No en tenia ni idea i m’ha agradat molt. Et felicito. Una abraçada.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress