mar 26

Igualtat

Escrit per Clara Bruguera Arxivat a: Articles d'Opinió 1 Comentari »

igualdad-de-generoHavia una vegada una dona que va tenir una nena, la mare era feliç amb la petita sempre  li deia: ets la meva princeseta. Tenia uns cabells rossos, rinxolats, ulls blaus , una pell clara amb unes galtones rosenques, una meravella de nena. La mare només vivia per ella, tenia cura dels seus cabells sempre molt polida, llacets de color rosa, faldilles, mai duia pantalons.

La nena s’anava fent gran i només vivia pendent de la seva imatge. A l’escola es sentia una mica marginada, veia a les seves companyes que igual jugaven amb els nois o be es reunien elles soles parlant de les seves coses.

Aquesta nena es va fent gran cuidant sempre la seva imatge. En el treball sempre impecable, sabates de taló, mitges fines, perruqueria cada setmana, en fi un figurí. Era callada, obedient, mai tenis un no per resposta, els companys la veien com si vingués d’un altre mon i de fet pocs pretendents tenia. No l’importava gaire, la mare sempre li deia que trobaria el seu príncep. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mar 25

Hedy Lamarr

Escrit per Teresa Vidal Arxivat a: Articles d'Opinió, Dones 2 Comentaris »

hedy-lamarr-actriz-invento-wifiSoc molt afeccionada al cinema, i quant veig algun escrit que em crida l’atenció i dedico uns moments per assabentar-me de que va la cosa. He pogut assessorar-me, que aquesta actriu, d’una bellesa difícil d’oblidar, quan anava a l’escola ja demostrava ser una persona amb unes facultats innates per a les matemàtiques, i d’altres temes científics a quin mes interessant.

El seu veritable nom era Hedwing Eva María Kiester, descendent d’una família jueva. Va nàixer a Viena, el 9-11-1914, y mori el 19-1-2000. Amb el pas dels anys es va nacionalitzar com Nord-americana.

Segons els seus mestres des de petita,ja va demostrar que era una superdotada, pels estudis,  però als 16 anys va deixar d’anar a l’escola perquè va sentir la crida de la interpretació, arribant a ser una bona actriu, a mes de la seva bellesa. Una pel·lícula li va donar fama, perquè en aquell temps va ser la primera dona que es va mostrar nua davant les càmeres.

El que seria després el seu marit, va voler fer desaparèixer aquell film sense aconseguir-ho. Gelós fins a extrems malaltissos, li va fer la vida impossible, fins al extrem, que ella va fugir del seu costat, fent-se passar per un altra persona. Va arribar a Paris on va començar una nova vida.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mar 19

forgesCada any el 8 de març celebrem el Dia de la Dona Treballadora. Quanta hipocresia! Què vol dir Dia de la Dona Treballadora? Potser n’hi ha alguna que no treballi? Unes ho fan en empreses grans o petites, en serveis públics o privats, altres treballen a casa, però totes treballen, incloses les que fan cantonades per poder sobreviure.

Potser podríem celebrar el dia que les dones es començaren a emancipar del domini dels homes i per a mi la pregunta no seria: què fan avui en dia les dones? Si no que considerant que han estat, i encara ho estan, sotmeses a l’altre sexe, voldria que es fes un balanç de com els homes han anat canviant o evolucionant la seva actitud, si aquests anys hi ha més homes que deixant enrere el masclisme, han millorat la relació home-dona i han avançat cap a la relació entre persones, sent més tolerants, escoltant més els altres  anant deixant enrere aquest complex d’inferioritat pel qual necessiten sentir-se tant per sobre de les dones i d’altres col•lectius que consideren més dèbils.

És molt còmode que un dia a l’any fem xerrades, manifestacions, etc. sobre el tema, però que passa amb la resta de l’any? Segueixen havent dones mortes per les seves parelles, violència domèstica, tant en forma psicològica com de pallisses que les porta a la seva pròpia desvaloració.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mar 05

Celebrar i reivindicar

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Articles d'Opinió, Dones 4 Comentaris »

 imagesSabem que són molts els llocs que, coincidint amb el mes de març, porten anys celebrant l’anomenat “dia de la dona”.

Em consta que hi ha poblacions que, durant la festivitat de Santa Àgueda, fan processons en honor a aquesta santa. Fins i tot  anuncien a “bombo i plateret” el privilegi que tenen les dones de  deslliurar-se, en  aquesta jornada, de les seves “labors” dins la llar. També es concedeix el bastó de comandament a una d,elles anomenant-la “alcaldesa per un dia” perquè durant unes hores  tingui l’honor de dir, fer o desfer  el que consideri  necessari.  Després, l’endemà tot torna al seu curs habitual.

Desconec quí es fa càrrec aquest dia de la custòdia dels fills petits. També ignoro si són poques o moltes les dones que s’afanyen a preparar amb antelació la roba i els àpats de tota la familia, perquè no es produexi cap desgavell mentre elles son fora celebrant la seva festa. Si la resposta és que són els homes els que s’encarreguen de fer aquestes tasques durant unes hores, llavors jo em pregunto: LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 22

Nadal

Escrit per Teresa Vidal Arxivat a: Articles d'Opinió 2 Comentaris »

belenJa ha arribat. El tenim aquí i com cada any quan s’acosten aquest dies, retornen amb força aquelles imatges que durant molts mesos s’havien quedat arraconades.

Els records de com preparàvem a casa el pessebre. El cel es feia amb aquell paper blau fort que fèiem servir per resguardar el llibres- cosa que ens obligaven a l’escola- ara era el tros que tapava la paret del menjador de casa. D’entre els estels tots grocs,  n´havia un amb cua que cridava l’atenció. Després venien les muntanyes que eren trossos d’escorça d’arbres que posats de manera coherent feien tanmateix la sensació del que volien semblar. No podia faltar un pont que passava pel damunt d’aquell paper “de plata” que volia semblar un riu. Moltes figuretes escampades per aquella improvisada estampa bucòlica. Pastorets amb xais camí de la cova, d’altres menjant sota un arbre, on un àngel anunciava la bona nova del naixement. Cases de suro simulant un petit poble, i finalment el pessebre, on destacaven els principals protagonistes del moment que es representava. No hi mancava ningú, una mula i un bou volien donar escalfor al acabat de nàixer i els posàvem tapant una mica l’entrada volent  frenar el vent,  i un àngel posat miraculosament, gracies a les agulles llargues clavades a la cova, el fèiem semblar que es mantingués surant al espai.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 04

Desembre

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Articles d'Opinió 1 Comentari »

igualdad-de-generoS’acosta el mes de desembre i ja començo a sentir un neguit dintre meu. Cada any passa el mateix. Mentre passen els mesos, la feina i les obligacions, que a vegades són feixugues,  però que no et deixen molt espai a pensar, tot i que el nostre entorn està ple de notícies de tota mena, moltes de elles molt emprenyadores, altres també neguitejants com les relacionades amb la violència a les dones, llavors penso que caldria que d’un cop per sempre, tots els homes se n’adonessin que home i dona són iguals. Per això m’empipa que el més de desembre comenci amb la festa de l ’Immaculada Concepció.

No es tracta de ser creient o no. Es tracta d’adonar-se que a la pobre Maria, mare de Jesús, li han negat el dret a sentir plaer durant la concepció del seu fill. I no solament passa això en la nostra cultura marcada pel sentiment de culpa que des de el meu punt de vista, posa de manifest el sentiment d’inseguretat vers la dona, la manca de coneixença que l’home té de l’altre sexe, sinó que aquest fet es dona en totes les cultures, només cal veure les que mutilen el sexe de les dones perquè no puguin sentir plaer.

Només li veig una solució. Caldria igualar els drets d’homes i dones i sobretot fer que en totes les religions els sacerdots o els equivalents a aquests, no fossin solament homes, sinó que cada un d’ells estes obligat a conviure i a prendre decisions en parella. I si un home o dona vol ser cèlibe, evidentment ha de tenir el dret a ser-ho, però llavors no hauria d’intervenir en la creació de lleis, normes, etc. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 10

Conocete a ti mismoSe le atribuye a Sócrates la conocida frase “Conócete a ti mismo”, que ha sido ampliamente difundida por filósofos y científicos, intentando significar la importancia de comprender y conocer los resortes que nos mueven a los humanos.

A medida que la ciencia ha ido teniendo mayor capacidad para saber como reaccionamos, la frase ha ido adquiriendo una perspectiva mayor -y de mayor conciencia también,- sobre el hecho de que faltaba algo más para completarla.

Conocer es importante, pero la finalidad del conocimiento es experimentar y aplicar para obtener resultados mejores; sólo conocerse, es una primera fase indispensable, pero no tendría ningún sentido si no existiera la aplicación posterior a ello.

De hecho, con sólo conocer, el ser humano no generaría ninguna evolución y estaría siempre estancado en un mismo nivel de conocimiento. La experimentación y la observación de los resultados obtenidos, con sus consiguientes correcciones y búsqueda de mejoras, es la segunda parte esencial de la frase, que le da un sentido completo.

Aplicado al ser humano, uno suele preguntarse sobre la finalidad de la frase, cuando se trata de saber como conocerse, y especialmente cuando se pregunta: ¿para qué?.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress