Avui he rebut un WatsApp que deia:
Em venen pernil envasat en plàstic, llet en ampolles de plàstic, oli en bidons o ampolles de plàstic, iogurts en plàstic, I després em diuen a caixa que he de pagar la bossa de plàstic perquè perjudico al planeta.

Primer m’he posat a riure, l’he trobat divertit, però després me n’he adonat que en aquest país, la llei de l’embut funciona en tots els àmbits perquè en definitiva, el planeta està pràcticament igual de brut amb els plàstics que generen les empreses, però només el consumidor ha de pagar per una ridícula bossa.

Els aliments estan envasats en plàstic, als mercats et cobren la bossa però no l’import de les bosses de plàstic que utilitzen per posar-hi dintre el peix, els fruits secs, etc, etc. Si anem a comprar determinades peces de roba van envasades en plàstic, si anem a la farmàcia els medicaments estan envasats en pots de plàstic, si anem a la ferreteria, claus, eines, llanternes, etc envasades en plàstic. I així podríem seguir fins l’infinit.

LLegiu-ne més »

Em preocupa l’afany, al meu entendre desmesurat, que ha sorgit per part d’algunes escoles, de demonitzar i ocultar als ulls de la canalla molts dels contes, llegendes i llibres infantils que fins ara formaven part del seu món, igual que abans ho havien estat de nosaltres i també dels nostres pares i avis.

De debò cal emprendre una tasca tan exhaustiva, buidant prestatgeries i armaris i llençar a les flames de l’oblit una llarga llista de títols, perquè ara ens hem adonat que són  masclistes com “La llegenda de Sant Jordi” o massa ensucrades, com “La Ventafocs”? O fins i tot les que a més de ser sexistes poden arribar a fer por com “La Blancaneus” ?, per citar  només algunes.

Em pregunto quina serà la següent acció que amagarem als ulls dels nens. Potser pel·lícules  com “Mickey Mouse”,  “La dama y el vagabundo”, “La bella i la bèstia” , “El llibre de la Selva”?   Realment la feina pot ser llarga i esgotadora.

Estic plenament  d’acord  amb la coeducació i amb tot allò que doni impuls a  un treball igualitari, jo mateixa he escrit algun relat on intercanvio  personatges que sempre havien estat mascles per femelles heroïnes. Per a mi es tracta de fer un clic, o sigui, transformar (sense caure en un parany ultra feminista) en lloc d’amagar. LLegiu-ne més »

Avui vull parlar de feminisme i política. Diuen que és El Dia de la Mare i jo em pregunto de quina o quines mares? De les que acaronen criatures tot cantant cançons de bressol? De les que ensenyen costums ben “nyonyes” a les seves filles per tal de perpetuar-se elles mateixes?, de les que apallissen els fills per desfogar les seves penúries, de les que treballen en fàbriques tot cosint roba de soldat per fills o filles, pròpies o d’ altres, sense saber si estan cosint un vestit o un sudari? de les mares bel•licoses que lluiten per aconseguir justícia com per ex. “Las madres de Mayo”?

Si hi pensem ens venen a la ment molts tipus de mares però jo crec que n’hi ha unes que sempre queden com si fossin invisibles. Són les que fan que la família rutlli bé, que tenen la casa ben neta que cuiden dia a dia els infants, que escolten els marits, i en molts dels casos han de deixar enrere totes les seves il•lusions, i esperances, perdent part de la seva personalitat, sempre al servei del marit. Avui en dia encara en queden forces, d’aquestes. I que dir, de tots aquests homes famosos dels que sabem que ho han pogut ser gràcies a les seves dones?

El mateix passa si parlem de política. Segur que tots i totes hem sentit parlar de “los Padres de la Pàtria”, políticament estan a l’ordre del dia, però qui ha sentit parlar de Les Mares de la Pàtria? Per a mi les Mares de la Pàtria, son totes les mares que lluiten dia a dia, tant per la salut, educació, alimentació, etc dels seus fills/es, i considero també com a mares, a totes les dones que treballen per aquest fi, sigui des de l’àmbit de la maternitat, com de la política, com de l’educació, etc. Per a mi són mares totes aquelles dones que pensant en un futur millor ajuden als infants des de que són nadons, i els preparen perquè la seva Pàtria pugui ser ben gran, amb un màxim d’humanitat que faci obsoletes les fàbriques que tinguin alguna cosa a veure amb enfrontaments armats.

LLegiu-ne més »

Havia una vegada una dona que va tenir una nena, la mare era feliç amb la petita sempre  li deia: ets la meva princeseta. Tenia uns cabells rossos, rinxolats, ulls blaus , una pell clara amb unes galtones rosenques, una meravella de nena. La mare només vivia per ella, tenia cura dels seus cabells sempre molt polida, llacets de color rosa, faldilles, mai duia pantalons.

La nena s’anava fent gran i només vivia pendent de la seva imatge. A l’escola es sentia una mica marginada, veia a les seves companyes que igual jugaven amb els nois o be es reunien elles soles parlant de les seves coses.

Aquesta nena es va fent gran cuidant sempre la seva imatge. En el treball sempre impecable, sabates de taló, mitges fines, perruqueria cada setmana, en fi un figurí. Era callada, obedient, mai tenis un no per resposta, els companys la veien com si vingués d’un altre mon i de fet pocs pretendents tenia. No l’importava gaire, la mare sempre li deia que trobaria el seu príncep. LLegiu-ne més »

Soc molt afeccionada al cinema, i quant veig algun escrit que em crida l’atenció i dedico uns moments per assabentar-me de que va la cosa. He pogut assessorar-me, que aquesta actriu, d’una bellesa difícil d’oblidar, quan anava a l’escola ja demostrava ser una persona amb unes facultats innates per a les matemàtiques, i d’altres temes científics a quin mes interessant.

El seu veritable nom era Hedwing Eva María Kiester, descendent d’una família jueva. Va nàixer a Viena, el 9-11-1914, y mori el 19-1-2000. Amb el pas dels anys es va nacionalitzar com Nord-americana.

Segons els seus mestres des de petita,ja va demostrar que era una superdotada, pels estudis,  però als 16 anys va deixar d’anar a l’escola perquè va sentir la crida de la interpretació, arribant a ser una bona actriu, a mes de la seva bellesa. Una pel·lícula li va donar fama, perquè en aquell temps va ser la primera dona que es va mostrar nua davant les càmeres.

El que seria després el seu marit, va voler fer desaparèixer aquell film sense aconseguir-ho. Gelós fins a extrems malaltissos, li va fer la vida impossible, fins al extrem, que ella va fugir del seu costat, fent-se passar per un altra persona. Va arribar a Paris on va començar una nova vida.

LLegiu-ne més »

Cada any el 8 de març celebrem el Dia de la Dona Treballadora. Quanta hipocresia! Què vol dir Dia de la Dona Treballadora? Potser n’hi ha alguna que no treballi? Unes ho fan en empreses grans o petites, en serveis públics o privats, altres treballen a casa, però totes treballen, incloses les que fan cantonades per poder sobreviure.

Potser podríem celebrar el dia que les dones es començaren a emancipar del domini dels homes i per a mi la pregunta no seria: què fan avui en dia les dones? Si no que considerant que han estat, i encara ho estan, sotmeses a l’altre sexe, voldria que es fes un balanç de com els homes han anat canviant o evolucionant la seva actitud, si aquests anys hi ha més homes que deixant enrere el masclisme, han millorat la relació home-dona i han avançat cap a la relació entre persones, sent més tolerants, escoltant més els altres  anant deixant enrere aquest complex d’inferioritat pel qual necessiten sentir-se tant per sobre de les dones i d’altres col•lectius que consideren més dèbils.

És molt còmode que un dia a l’any fem xerrades, manifestacions, etc. sobre el tema, però que passa amb la resta de l’any? Segueixen havent dones mortes per les seves parelles, violència domèstica, tant en forma psicològica com de pallisses que les porta a la seva pròpia desvaloració.

LLegiu-ne més »

 Sabem que són molts els llocs que, coincidint amb el mes de març, porten anys celebrant l’anomenat “dia de la dona”.

Em consta que hi ha poblacions que, durant la festivitat de Santa Àgueda, fan processons en honor a aquesta santa. Fins i tot  anuncien a “bombo i plateret” el privilegi que tenen les dones de  deslliurar-se, en  aquesta jornada, de les seves “labors” dins la llar. També es concedeix el bastó de comandament a una d,elles anomenant-la “alcaldesa per un dia” perquè durant unes hores  tingui l’honor de dir, fer o desfer  el que consideri  necessari.  Després, l’endemà tot torna al seu curs habitual.

Desconec quí es fa càrrec aquest dia de la custòdia dels fills petits. També ignoro si són poques o moltes les dones que s’afanyen a preparar amb antelació la roba i els àpats de tota la familia, perquè no es produexi cap desgavell mentre elles son fora celebrant la seva festa. Si la resposta és que són els homes els que s’encarreguen de fer aquestes tasques durant unes hores, llavors jo em pregunto: LLegiu-ne més »