mai 04

Escriure és una decisió

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Articles d'Opinió 4 Comentaris »

Està molt clar que tots els que hem assistit a l’escola hem hagut de prendre apunts i fer redaccions. Durant els dies de l’adolescència potser vàrem confiar les nostres protestes i les nostres reflexions a un full de paper, vam escriure cartes als amics, vàrem iniciar un diari íntim i, fins i tot, és possible que provéssim d’escriure poesia.  Amb això vull dir que, en un moment o altre, hem tingut contacte amb l’escriptura.

Es diu que l’escriptor neix quan sent la necessitat d’expressar pensaments, opinions i sentiments en un full de paper o a través d’un ordinador i és per això que penso que escriptors ho som pràcticament tots. Hem de deixar a banda els mites que tendeixen a fer pensar que els escriptors formen part d’una elit molt especial.

No ens aixopluguem sota el paraigües dels falsos prejudicis. Qui no prova d’escriure un conte, una poesia o un relat vivencial, tot dient que li fa vergonya perquè no en sap prou, està barrant el pas a l’oportunitat de descobrir la seva veritable capacitat. Cal posar-se a prova, jo ho vaig fer i ara escriure, ja sigui bé o malament, tant se val, s’ha convertit en una necessitat per a mi. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 22

Mujeres, crisis y recortes sociales

Escrit per Mª Jesús Mandianes Arxivat a: Articles d'Opinió, Dones 1 Comentari »

Después de generaciones de lucha, cuando por fin las mujeres hemos conseguido los mayores niveles de independencia, formación, e influencia social. Vemos como España encabeza la lista de los países de la UE con la tasa más alta de desempleo femenino de toda Europa (2.358.834 paradas). A pesar de que un 60% de los titulados universitarios somos mujeres, la falta de oportunidades laborales y profesionales para nosotras se ha agravado con la crisis. Obligándonos a aceptar trabajos precarios, temporales y a tiempo parcial, con una fuerte discriminación salarial, forzándonos a asumir como mal menor la pérdida de derechos y categoría profesional.

Puedo contar de primera mano como algunas directivas, después de que su empresa fuese absorbida por “otra entidad con el propósito de reflotarla”, han pasado a realizar tareas de auxiliares administrativas con la consiguiente rebaja no solo de categoría profesional, sino también de sueldo. Otras llevan diez meses trabajando sin cobrar, a cambio de mantener las cotizaciones de la SS, con la ingenua ilusión de llegar cobrar las pensiones de jubilación.

La crisis instalada en España desde hace 5 años, unida a la política de recortes puesta al servicio del mercado capitalista, afecta sobre todo a las mujeres trabajadoras, que vemos como día a día se acentúan las desigualdades económicas, laborales y sociales. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 10

La radio

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Articles d'Opinió 2 Comentaris »

Part dels meus records tenen una banda sonora associada a un aparell domestic: la radio. La radio que jo recordo es la de la senyora Elena Francis i els seus consells a les dones casades, solteres, joves, madures i a les de dubtosa honorabilitat que li escribien unes cartes precioses demanant el seu consell. Jo sentia les seves recomanacions, mentre feia els deures de l’escola, l’avia preparava el sopar i la mare cosia asseguda ben a prop de la radio per no perdre detall.

La radio que jo recordo es la dels serials del Taxi Key, protagonista d’una serie de ficció policiaca o de “novel.la negre”  que tota la familia escoltaven els dissabtes al vespre seguint amb molt  interes la narració mentre anavem sopant. Eren les aventures d’un detectiu-taxista, la seva novia Nora i el seu inseperable amic Glossop. Al  final de cada capitol, despres  d’haver presentat el cas, es preguntava al public assistent a l’estudi de gravació (i als oïents): “saber quien es el culpable?”.  I despres d’una tanda d’anuncis es donava la resposta del cas.

La radio que jo recordo es la del programa “España para los españoles” un programa dedicat a recordar a tots aquells que per motius economics o politics havien hagut de marxar del pais a guanyar-se la vida a França o Alemania i per mitja d’aquest programa contactaven amb les seves families d’aquí o d’allà. Es llegien les cartes que els imigrants escribien  i tambè es dedicaven cançons. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mar 09

Violencia en las aulas

Escrit per Magui Turnes Arxivat a: Articles d'Opinió 3 Comentaris »

Parece que otras noticias, (no menos importantes) han desbancado a la siempre actual y gravísima noticia sobre la violencia existente en las aulas de los colegios. Alumn@s enfundados en sus uniformes urbanos y escondidos tras sus pinturas de guerra, acuden a sus clases como quien va a un campo de batalla. Se trata, de ¿quien es más fuerte quien da primero o quien da más? Se disputan el “título” con orgullo, jactándose más tarde de ser el mejor.

Los que tuvimos la fortuna de no vivir esa violencia en primera persona no entendemos que es lo que está pasando. ¿Qué le sucede a la sociedad? ¿Qué provoca esta reacción en los niños y jóvenes que son nuestro futuro? ¿Les faltan alicientes, están desatendidos, se les da demasiado? preguntas que cada vez nos hacemos con mas frecuencia.

Pienso que, algunos de los factores que pueden favorecer a este comportamiento es la interacción que los alumnos establecen en la escuela, la que existe en la familia y la mala calidad de la colaboración entre ambos contextos o la falta de la misma, la mala influencia de los medios de comunicación, el conjunto de creencias, la falta de valores y de estructuras de la sociedad de la que forman parte, son algunas de las posibles causas de estos comportamientos. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 25

Lo bueno de elogiar

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Articles d'Opinió 4 Comentaris »

El otro dia estaba en una cafetería tomando un té con unas amigas i entre una y otra conversación salió a relucir el tema de si era bueno o no alabar las virtudes de los demás i a partir de aquí el tema se convirtió en un interesante debate.

Reconocimos que a todas nos costaba darle a conocer a una persona  lo bueno que veíamos en ella. No podíamos impedir que nos frenasen los siguientes pensamientos: el qué pensará, creerá que lo hago para conseguir algo, puede que se le suban los humos a la cabeza, dirá que exagero, desconfiará de mi sinceridad, no és bueno alimentar su ego. Estas fueron algunas de las  opiniones que enseguida salieron a relucir  aquella tarde.

De pronto y sin apenas proponérnoslo, el debate cambió de enfoque y todas acabamos admitiendo que lo que causa disgusto son los comentarios superficiales pero que las  alabanzas sinceras son un bien para todos. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 21

Menudo desayuno el de esta mañana no se me ha agriado el café con leche por que la leche es de soja ¿¿¿ Qué es esto??? ¡¡¡Estamos locos o qué!!!

Indignante las imágenes que he visto por televisión y aun más las declaraciones del jefe superior de la Policía Nacional en el País Valenciano que ha calificado a los estudiantes como el ¡enemigo! Y ha añadido que “no es prudente revelar al enemigo cuáles son mis fuerzas”. Refiriéndose ha la cantidad de agentes que había en la contienda. “hay que demostrar quien tiene el poder “ha dicho el cretino dando golpecitos en la mesa, como si fuese el mini yo de Hitler.

El estropicio se ha saldado con un balance de una veintena de detenidos, cinco de ellos menores, y una decena de heridos.

Lamentables imágenes que nos han catapultado una vez más a los años 70 cuando los españoles salíamos de una dictadura y peleábamos por un país libre y prospero.

Uno de los policías ha declarado in-situ, hasta ahora hemos jugado un rato, a partir de ahora esto es desobediencia. Patético y surrealista ¿qué significa esto? Que vamos a tener que ser buenos y obedientes por que si no viene “papa” y nos pega.

Es espeluznante esta situación y la respuesta que se han dado al respecto sobre ella, una situación gravísima que de no tener un golpe de coherencia rápidamente puede movilizar a la juventud adormecida hasta este momento. La delegada de gobierno no ha dado la talla en este conflicto y su NO actuación sensata e inteligente nos ha revelado que de momento la paridad en el gobierno esta por venir.

Bajo mi punto de vista la mujer en los cargo públicos y o de poder debería aportar además de una nueva visión de hacer las cosas, un talante diferente en sus actuaciones. De no ser así que más da quien este arriba si todos se comportan igual. Sólo es” un quítate tú que me pongo yo”
Vergüenza sin comillas ni otros manifiestos ortográficos.

Etiquetes:
feb 09

Tots sabem per pròpia experiència que l’ésser humà, sigui home o sigui dona viu episodis emotius als quals denominem “sentiments”. Els sentiments estan íntimament relacionats amb els pensaments, de tal manera que uns són causa dels altres, i viceversa. Així, si jo, per exemple, he d’agafar un avió i començo a pensar que, un cop estigui volant, pot caure, immediatament, apareix en mi un sentiment de por. O bé, a l’inrevés ,si estic deprimit (sentiment)  fabricaré sovint pensaments negatius,( el mateix fenomen es dóna naturalment entre pensaments i sentiments positius). Aquest és un aspecte de com funcionem a nivell mental les persones.

De tota manera, sovint s’associa la paraula “sentiment”a l’activitat psíquica de la dona més que a la de l’home. Segons aquesta manera de pensar, la dona té molts més sentiments que l’home i reacciona més emotivament que els seus companys barons. Aquesta manera de veure la qüestió ve reforçada pel fet real segons el qual la dona  exterioritza més sovint i amb més contundència el seu estat anímic. La neuròloga, Dra. Rita Levi-Montalcini  deia que “la diferència  entre el cervell de l’home i de la dona, només es dona en les funcions cerebrals relacionades  amb les emocions i té a veure amb el sistema endocrí”. Així doncs, segons aquesta prestigiosa científica, el cervell femení està més ben dotat per a l’experiència sentimental. I a més, li és relativament fàcil exterioritzar amb freqüència aquests diversos sentiments  que formen part de les seves vivències interiors. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress