jun 02

papel-higic3a9nico-elefanteLo del papel higiénico

no es ninguna tontería:

cuando uno tose, se cagan

los 20 que tiene alrededor…

duda resuelta, de nada.

Lcuentapasosa aplicación que

me cuenta los pasos

me acaba de

preguntar si me he

muerto

ModaQue ilusión me

ha hecho salir

a tirar la

basura, no

sabia que ponerme

ranaCientíficos han hallado

la vacuna para curar y

prevenir el coronavirus,

a partir de células de culo

de rana que si no

te sana hoy te  sanará mañana.

SanFermín-imagen-2-638x368Aplazan las

Fallas, la Feria,

la Semana Santa

y sin embargo,

adelantan San Fermin;

hoy tercer día de

encierro!!!

la puertaMuy estrecha veo

yo la puerta de casa

para salir por ahí

dentro de 15 días.

confinament7) Si las escuelas siguen

cerradas por más

tiempo, los padres  van a

encontrar la vacuna

antes que los cientificos.

 

Etiquetes:
abr 29
tablero-parchis-oca

Tirada de daus: Casa, arbre, llibres, pany, daus. interrogant

 Joc del Parchís i l’Oca

No en tenim prou amb aquest confinament que ens manté tancats a casa que, a sobre, la grisor dels núvols ens beneeix amb uns dies de pluja fina

Benvinguda la pluja que rega els camps i les collites, que fa fora de la ciutats la pol.lució i les plagues dels arbres.  Benvinguda sigui, tot i que no sent sabonosa, ens  pugui ajudar a combatre aquest corona-virus que  ens està colpejant fort.

El mal temps no convida a seure al balcó (soc afortunada, tinc balcó) més enllà de quan surto a  fer un aplaudiment a tots els herois sanitaris.

Els meus dies són ara força monòtons, amb poques variacions. Avui és igual que ahir i semblant a com ho ser demà, feinejo per casa, m’ocupo del dinar i camino pel passadís al so de ritmes “bailongos”, obres musicals, o temes clàssics, segons sigui el meu estat d’anim.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 18

guantsHaig de confessar que necessito cultura per a afrontar la nova era que viurem.

Ahir, després d’un mes de confinament, vaig sortir a comprar. Com de costum em canvío de roba, em maquillo… i quan estic maquillada penso…- pero que faig?, si haig de posar-me la mascareta, la tacaré amb el pintallavis. Agafo una tovalloleta i em tret el maquillatge.

Em poso la mascareta, pujo al cotxe… oh! no puc conduir amb ella posada, se m’entelen les ulleres ¡ doncs… fora mascareta!.

En arribar al poble, em sentía una mica extranya, carrers deserts, – eren les 16,30 -, el meu pensament estaba en el fet que haig de cumplir unes normes que mai abans havia seguit. Em poso la màscara, tanco el cotxe i vaig cap a la farmàcia. Pel camí em trobo amb una amiga – Quina il·lusió… fa molts dies que no ens veiem ¡ em recorda la distància que hem de respectar. Aquí em ve el primer dubte: són 1,50, 2 ó 3 metres?. Comencem a parlar i a ballar els metres, calculant la distancia. Haig de dir que va ser divertit.

Ens acomiadem. Vaig cap a la farmàcia. Compro 2  mascaretes, líquid desinfectant etc, sempre amb l’ull posat en les persones que entren i on es van   col·locant .

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 14

alzinaCada matí al aixecar la finestra, em saluda l’alzina, majestuosa, potent! Avui m’ha donat una lliçó, m’ha ensenyat que, seguint el cicle de la natura es va desposseir de tot lo vell i ara torna renovada, treu els seus brots d’un verd càlid, delicat que aniran creixent fins arribar a la maduresa… Quins cicles segueixo jo per fer el mateix, desposseir-me de tot lo vell? No parlo de coses materials, sinó de tot allò que no em deixa anar creixent en valors com a persona.

Joana Nevado

22 de març 2020

Etiquetes:
abr 12

La compra

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Cabories i altres reflexions 6 Comentaris »

 paper wcÉs dissabte i encara que els carrers estan quasi buits de gent, de tant en tant ens creuem dues persones amb mascareta, guants (o no) i el carro de la compra. Mai els carros de la compra havien fet tan quilometratge per arribar o tornar a casa, com també les mascotes canines, que ja estan fartes que els treguin tres cops al dia, a fer les seves necessitats, cada un dels membres de la família.

Tan sols surto un dia a la setmana al carrer. És el dia que dedico a realitzar la compra per tota la setmana. Sempre m’he organitzat d’aquesta manera i per aquest motiu,  el fet que hàgem de limitar les nostres sortides al màxim, no ha significat per a mi cap trasbals.. Hi ha persones que prefereixen sortir a comprar diàriament allo que necessiten. Mentre fan camí cap al mercat, botiga a gran superfície, van rumiant, que faran avui per dinar i els ingredients o productes que caldran per fer un estofat de llenties, de patates amb cap de costella, un arròs amb pollastre…, jo prefereixo tenir més disponibilitat en el dia a dia per organitzar el meu temps, amb altres activitats. Per aquest motiu tinc una llista de la compra al mòbil, dels productes que necessito al llarg de la setmana. Els menús setmanals els tinc ja elaborats -més o menys-  i només em cal afagir allò que em farà falta. Reviso el rebost o la nevera i anoto allò que necessitaré. Potser entre setmana hagi de baixar al súper a buscar un paquet de formatge ratllat o mitja dotzena d’ous, però aleshores aquesta activitat ja la delego, i és el meu marit el que té el plaer de sortir a la cantonada de casa LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 11

arcsantmartiLa situació que estem vivim aquestes setmanes em sobrepassa. Mai havia imaginat que podia arribar un dia en que el més convenient per a tots seria quedar-nos tancats a casa i rentar-nos les mans sovint, incidint sobremanera en els dits, un per un, per ofegar amb sabó i destruir amb glicerina el fotut virus Covit-19 que ens està atacant.

Alarma social i confusió van estar ben servides. Davant del pànic generat dels primers dies, vàrem córrer a comprar tot el que vam poder i més. Coses tan simples com l’alcohol i el paper higiènic es van esgotar arreu en poques hores, igual que  la glicerina. També van ser moltes les prestatgeries que van quedar buides del seu contingut. De cop ens sobrevenia un estrany i inesperat estat de guerra. No va ser fins passat aquells primers moments de por i desconcert  que va quedar clar que eren moltes les actituds que haviem de canviar.

A diferència de les set plagues que en el seu dia van afectar la família del faraó d’Egipte i els seus súbdits, ara  la cosa va de debò. Tenim una pandèmia que ens afecta a tots, sigui quin sigui el color de la pell, el lloc on es viu o els diners que es poseeixin. Els virus no fan distincions però ara, una vegada més, és com sempre la gent més feble, i per descomptat els més mancats de recursos, els primers en rebre els pitjor pronòstics d’aquest mal que ens sobrepassa. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 10

La ciutat

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Cabories i altres reflexions 2 Comentaris »
Fotograma de la pel.lícula "Soy leyenda"

Fotograma de la pel.lícula “Soy leyenda”

Quan veig per la televisió imatges de la nostra ciutat amb els carrers i les grans avingudes, buits de gent i de tràfic, em fa venir una mica d’angoixa. Em ve el record d’algunes d’aquelles pel·lícules catastrofistes com El último hombre vivo on un Charlon Heston es passeja, amb el seu cotxe i el seu gos per uns carres completament buits de vida. Després es va fer un remake d’aquesta pel·lícula, interpretada per Will Smith Soy leyenda, fins i tot, tenim una pel·lícula espanyola interpretada pel Quim Gutierrez i José Coronado Los ultimos dias escrita i dirigida pels germans Alex i David Pastor, on podem veure unes imatges insòlites dels carrers i llocs més emblemàtics de Barcelona, completament buits, on la natura ha començat a reconquistar allò que en algun moment li va pertànyer. Fins i tot, podem veure els animals del zoo, passejant lliurement pels carrers o edificis deshabitats.

Aquests dies, també hem pogut veure animals pels carrers de Barcelona, en llocs tan poc habituals com l’avinguda Diagonal. Des dels cotxes o des dels balcons, la gent els tirava rosegons de pa i es podien sentir els comentaris i les rialles de la canalla, tota emocionada de veure aquelles bestioles tan a prop, mentre gravaven les imatges tan surrealistes. Potser no és un fet tan inusual (insoli’t), ja que des de fa temps els senglars de Collserola, cada cop més, s’han anat aproximant i envaint zones habitades, per tal de buscar el seu aliment, que cada cop més troben a faltar, ja que, el seu hàbitat natural ha estat modificat per la pressió urbanística de la zona. Els contenidors i papereres són ara la seva font d’alimentació.

Rosa C. L.

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress