jun 26

350px-Estacion_Clot_Arago_-_okataiNormalment no agafo seient al metro, prefereixo anar dreta i recolzar-me a la porta. Però l’altre dia havia d’anar fins al final de la línia i quan després de dues estacions es van buidar alguns seients, m’ho vaig repensar i vaig seure. No acostumo a llegir cap llibre quan em desplaço amb el transport públic, perquè els trajectes són curts i em fa molta rabia haver d’interrompre la lectura. Normalment porto un petit llibret de sudokus, però aquell dia havia canviat de bossa. Vaig dedicar a contemplar a les persones que compartien el mateix espai i trajecte. Com sempre em dóna un cert desencís comprovar que tothom va pendent del seu mòbil Davant meu hi havia una parella d’alemanys -molt rossos i amb la pell esblanqueïda- que estan mirant els seus mòbils i rient, una noia asiàtica i una noia sud-americana prenyada -molt prenyada- ocupen tota la bancada.

 El tren s’atura i es produeix un lleuger moviment de gent que baixa i de gent que puja. Miro un altre cop als seients de davant i comprovo que han canviat algunes de les fisonomies que ja m’eren “familiars”. La parella d’alemanys rossos i blanquets han desaparegut. Giro el cap per veure en quina estació està aturat el tren: Sagrada Família. Ara és més comprensible els canvis soferts en el personal.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 12

Melancolia Avui m’he llevat, he anat al lavabo, m’he mirat al mirall i m’he preguntat: qui és aquesta dona que em mira?

No recordo quan van aparèixer aquestes petites esquerdes a la pell. No recordo quin dia van decidir les parpelles deixar-se caure, com una persiana, sobre el globus ocular. Aquesta ombra imperceptible sobre el pòmul és una taca? Com és que el rictus de la boca mira cap a baix, en lloc de mirar amunt, tot dibuixant un somriure? Fins i tot observo que la mirada ha canviat. L’alegria i la brillantor han desaparegut i en el seu lloc s’ha instal·lat un tel que tan sols deixa traspassar una mirada carregada de melangia i que enyora altres temps. Tan sols els cabells conserven un toc juvenil gràcies al tint i als reflexos artificials.

Em rento les mans i la cara. Finalment les dents. Em poso la crema hidratant i faig un lleuger massatge procurant estiregassar les petites esquerdes. Em pentino i deixo caure unes gotes de perfum darrere les orelles. Finalment una mica de crema a les mans.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mar 29

 

primavera 1Aquest any la primavera encara juga a fet- i- amagar. Que jo recordi sempre ha estat una mica joganera però considero que aquest cop, ja a les portes del mes d’abril,  està fent un gra massa en la seva joguesca.

Tan aviat sembla que es treu la mandra del damunt i  apareix suau, esplendorosa  i  riallera per tot arreu, com s’ho repensa i poc després  corre a amagar-se de nou dins el seu cau de la son.

A la primavera no sembla que li incomodi gaire deixar pas lliure al fred vent del nord, un vent que encara se sent fort i segueix arrossegant grans nuvolades que causen estralls al mar i les platges, gelades als prats i neu blanca a les muntanyes.

Tot i així, als camps fa dies que s’ha produit un meravellós esclat de colors. Avellaners, presseguers i cirerers, entre d’altres arbres,  han plantat cara al mal temps i mostren les branques atapaïdes de flors  com a mostra  del que després seran els seus fruits, però les humils margarides i rosselles estan indecises, segueixen esperant els senyals ferms de la primavera per obrir-se del tot i mostrar la seva bellesa.

—Primavera on ets?  Desperta, que els teus dies ja són arribats. La presència del teu suau mantell  foragitarà el vent que ens aclapara i la lluïsor del sol que t’acompanya serà el meu desitjat escalf.

Pilar Zabala

 

 

 

 

 

 

Etiquetes:
mar 22

 

 

DSC00089arce blancoFullejant les pàgines de la revista “Plantas i Bienestar” he trobat un article de Claire Bonnet que m’ha semblat molt curiós i interessant i és per això que, amb l’ànim de contribuïr a la seva divulgació,  m’he permès transcriure els  paràgrafs que exposo a continuació:

“De la mà del calendari dels arbres es troben multitud de camins per recórrer l’any. De similituds a convergències, combina ciència i conciència per aquells que busquen respostes en la natura. Connecta arbres, persones i déus a diferents nivells, però  sempre buscant l’armonia.

En les societats antigues l’arbre ocupava un lloc privilegiat i és que, va ser a resultes del coneixement de la natura, que els nostres avanpassats van entendre les lleis fonamentals que organitzen la vida de la Terra. El culte a les plantes, molt antic a Europa, pertany  als ancestrals  ritus dedicats a la naturalesa. En ells l’arbre il.lustra la idea del pas del temps amb les seves metamorfosis. El ser humà, que també pertany a la natura, es nodreix de les mateixes forces que la papallona o un bri d’herba,  només que cada un les rep de manera diferent a la seva pròpia naturalesa. Per tant aquest calendari es pot observar des de diferents perspectives: fisiològica, emocional, psicològica, espiritual o simplement poètica.

Ens situem en el període que va del 24 de Desembre al 20 de Gener. El solstici d’hivern ja ha passat. El sol recupera el seu curs ascendent i el Galanto (campaneta d’hivern) mostra la punta de la seva campaneta. És temps de renovació, de retornar amb noves forces, de plantejar futurs projectes… i les qualitats del BEDOLL (abedul) ens conviden a netejar-nos i a regenerar-nos psicològicament.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 15

Temps de Nadal

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Cabories i altres reflexions 2 Comentaris »

 

images manos 3Nadal, temps de celebració i joia, de repartir petons i abraçades, de desitjos de pau i armonia. Temps de retrobar vells amics, de fer regals i compartir taula amb la família. Temps de tornar a fer bullir l’olla grossa, preparar canalons i altres menges  delicioses. Temps d’escollir un bon vi i alçar la copa del cava i, com no pot ser d’altre manera, acabar l´atipamenta amb varietat de neules i torrons i una caixa de bombons.

És temps de tornar a construir un petit poble amb escorça d’alzina surera, molsa, branquillons, un pont i un riuet de  paper de plata.  No hi faltarà la representació d’un humil naixement del tot extraordinari,  envoltat de bestiar, gent pagesa, un parell d’àngels i tres Reis Mags vinguts de l’orient, tots ells a tocar d’un cel blau de paper cobert d’estrelles.

És temps de posar garlandes de llums en carrers i places. És temps de cantar cançons, recitar poemes i encendre  espelmes per els que ja no hi són. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 07

Realitats

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Cabories i altres reflexions 2 Comentaris »

 

imagesmujeres i espejo 4El fil dels meus enrebessats pensaments nocturns es desvien vers una realitat més present tan aviat com surto de la dutxa. Ja ben desperta i relaxada embolico el meu cap amb una tovallola de color blau cel, en conjunt amb el barnús que cobreix el meu cos. Una tènue cortina de vapor vagareja lentament per tot l’espai del  bany  fins a  formar un  baf ploraner que abraça el mirall.  La temptativa de dispersar amb la mà el tel que encega aquest vidre no dóna bons resultats. Tan sols aconsegueixo que la meva imatge es reflexi precàriament confosa uns instants, per tornar a ser engolida ràpidament per la boirina.  No és fins que obro la finestra que l’aire fresc del matí retorna la normalitat a l’estança. Llavors eixugo i pentino bé els meus  llargs  cabells, alhora que examino amb molta atenció la meva aparença. I haig d’admetre que la imatge que em torna el mirall no és precisament tan engrescadora com per a tirar coets.

Que lluny han quedat els anys de jovenesa de la Dina, quan les sabates de taló d’agulla i l’estretor de les faldilles que duia feien cimbrejar el seu cos com un jonc.  La cintura normalment  comprimida sota la pressió d’amples cinturons, de cuir o de roba, per allò d’aconseguir treure més pit. El ulls sempre ombrejats i pintats amb una atrevida ratlla, resseguida a pinzell amb un “eyeline” negre anti-al·lèrgic, provinent d’Andorra.  Els pòmuls realçats amb una lleugera capa de pólvores de color siena clar, per imprimir més realç i vivesa al rostre. Els cabells pentinats segons la moda del moment; agafats amb una cua dalt del cap, deixats anar ben llisos, o tot al contrari, ben rinxolats. El “crepat” que incloïa un monyo a l’estil Grace Kelly, o un altre que  acabava en forma de “bucle”.  Alguns d’aquests pentinats els aconseguia a força de dormir tota la nit amb els “rulos” posats.  No hi ha dubte que amb tot aquest envernissat la Dina feia una certa patxoca.    LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 15

abuelaEl pasado verano me despedí de las mini-vacaciones que hacemos desde que mi madre y el señor Alzheimer viven con nosotros. Cada año el deterioro cognitivo y físico avanzan con más rapidez. La medicación ya no frena el avance de los daños colaterales: perdida de memoria inmediata, recuerdos del pasado que desaparecen, seres queridos que ya no puede recordar ni reconocer en las fotografías familiares, preguntas obsesivas por temas como por ejemplo, preguntar la hora cada dos minutos después de haber consultado su reloj, para confirmar que sigue funcionando y sigue marcando la hora correcta. Si a esto se le añade la falta de control ocasional de una función metabólica bastante engorrosa ya tenemos todos los ingredientes para no animarte ni ilusionarte por salir de la “zona comoda”. Con este panorama por delante pensamos que ya no podríamos salir de nuestro encierro casero.

¿Que podíamos hacer? Coger el mismo apartamento en Calafell? Imposible, después del “incidente” en la piscina del ultimo verano. ¿Un hotel? demasiado barullo de gente, los tres en la misma habitación, problemas con las comidas de fritanga y rancho cuartelario. Totalmente inapropiado. ¿Coger un apartamento sin piscina, con la única opción de bajar a la playa? Tampoco podíamos por los problemas de movilidad de mi madre. ¿Que nos quedaba? Y alguien dijo: ¿y si cogemos un bungalow en el camping de Santa Susana? Yo al principio creí que se trataba de una broma, pero poco a poco fuimos analizando los pros y los contras. Un bungalow para nosotros tres con dos habitaciones individuales. Bien! Con piscina. Bien! Siempre podríamos bañarnos por turnos. Recordaba que la playa no era una maravilla, ya que estaba formada por pequeñas calas con rocas y poca arena, y muy mal camino para acceder, pero siempre podríamos dar un remojon a los pies de la abuela en la playa larga. Y al camping que nos vamos.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress