mai 07

 

ABECEDARIOHi han coses que hem acabat acceptant com a fets inamobibles i, talment com si fossin un “dogma”, segueixen estant en el mateix ordre que es va establir en el seu  dia.

Un d’aquest casos és el de l´anomenat “Abecedari”. Totes les lletres, de la “A” a la “Z” es troben  encadenades de manera fixe i inalterable, és així com ens hem acostumat a veure-les, una darrera de l’altre, com soldadets en una desfilada des que ens les varen fer aprendre i recitar de  memòria en el parvulari. A,B,C,D,E,F,G,H.I,J,K,L,M,N,O,P,Q,R,S,T,U,V,X,,Z.

Després d’aquest inmobilisme perpetuat a través dels anys penso que ja va sent hora que li donem un gir més original i innovador al “abecedari”. La meva proposta és que li concedim a la lletra “Z”  l’oportunitat de passar a ser la primera i que darrera d’ella es vagin col.locant totes les que ara són al seu davant.  Per que m’entengueu tots millor; es tracta simplement d’invertir el seu ordre, que a partir d’ara seria: Z,,X,V,U,T,S,R,Q,P,O,N,M,L,K,J,I,H,G,F,E,D,C,B,A.

Sé perfectament que aquest canvi significaria un gran d’altabaix en l ´obscur i laberíntic món dels arxius i un gran maldecap per tots els arxivers. És ben segur també que una impressionant aturada es produirïa en tots els despatxos, oficines bancàries, comerços, arxius, registres, etc. etc. i dies i més dies de feina pesada i força laboriosa, però… tindria  l’avantatge que, durant un temps, donaria feina i un sou a gent que, sense ells voler-ho, es trobessin desesperadament a l’atur, la majoria amb les mans buides i els plans d’ajuda  vergonyosament caducats. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 03

NO RES

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Cabories i altres reflexions 1 Comentari »

camiSap que està tancat en un casa plena de gent. Quan es desperta sempre veu la mateixa porta tancada al costat d’un finestral. Pensa que està presoner i que no ha de relacionar-se amb la gent que es troba a prop, una mica més enllà de la seva habitació. El seu pensament des del matí fins a la nit, és com poder obrir aquella porta, com sortir cap el camí que des de la finestra, veu avançar fins l`horitzó, tot envoltat d’arbres i flors.

Com desitja sortir i caminar per aquell camí fins el seu final! Mentre passa el dia, va fent suposicions sobre cap a on deu anar, que hi ha quan s’acaba el camí…

Menja just el que cada dia li porten per tal de mantenir-se viu, per tenir forces per pensar com fugir… Les persones que entren a la seva habitació i que contínuament li parlen, les veu desdibuixades, no li agrada sentir la remor de les seves veus, no les escolta perquè el distreuen de la seva fita: FUGIR!

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 14

images 99Enrera han quedat les festes del Nadal, fins l’any que ve no tornarà la gatzara i el malversament que desgraciadament l’acompanyen. Ara, allunyada de tots els inconvenients que comporta viure en una ciutat tan turística com Barcelona, reposo damunt la fina sorra de la platja. Estant aquí experimento una profunda sensació de serenor i plaer, el plaer d’haver aconseguit a la fi una petita parcel.la  d’aillament i tranquil.litat. Amb els  ulls tancats aixeco uns instants el meu rostre cap  els atemperats rajos d’aquest sol d’hivern que tan m’agrada, la seva escalfor em reconforta, la meva ànima es calma i els pensaments neguitosos fugen tan depressa que acaben diluint-se dins les entranyes d’un núvol vaporós.

La platja és gaire bé deserta aquest matí. En un extrem i assegut damunt les roques un pacient pescador  és a l’aguait del més petit moviment de la seva canya, una petita galleda i un sarró són la seva companyia.  Més enllà un gos joganer es fica a l’aigua per recollir el bastonet que un xicot pel roig li llença una vegada i un altre. De tant en tant algú passa corrent o a peu lleuger a ran de mar i es perd en la distància. Són escenes que apareixen i desapareixen per deixar lloc a unes altres de semblants però cap d’elles em molesta, cap d’elles distreu la meva ment capficada tant sols a admirar la mar i el  constant moviment  de les seves aigües, unes aigües que avui són serenes  però qui sap si la força del vent les arrauxarà demà.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 11

espejoDavant del mirall em pregunto:   t’agrada la persona que veus?  físicament acceptable, crec  que és simpàtica i agradable, encara que a vegades treu el seu mal geni , però em cau bé.

Veig que ha tingut molta sort, ha estat dotada de totes les facultats que es necessita per gaudir de la vida. Ha tingut els seus sentits en perfectes condicions i a pogut veure, sentir, estimar, pensar, raonar, tenir sentiments de tota mena, ha pogut emocionar-se al escoltar una cançó, al veure una flor, un arbre, un ocell, al llegir una poesia, al relacionar-se amb els altres . Ës veritat que tot no ha estat flors i violes, però he volgut fer-li un seguiment d’una part de la seva història i trobo que ha d’estar sumament agraïda per tot el que he citat anteriorment .

Abans d’anar-me’n del seu costat li he fet una pregunta:  Essent conseqüent amb tot el que has rebut, no creus que has tingut i tens un deute a retornar a la vida?. No m’ha contestat, però coneixent-la, ella mateixa trobarà la resposta.

 

Joana Nevado

Etiquetes:
jun 04

 images BOTELLA HIELOQuasi bé ja era l’hora. Els amics que esperava a sopar no trigarien a trucar a la porta. Vaig repassar-ho tot  per si m’havia oblidat alguna cosa i el resultat em va satisfer.  Damunt la taula no hi faltava res, tot era llest, cuinat i preparat. A punt per a ser menjat.

El timbre va sonar amb insistència, d’aquella manera tan característica que sempre fa servir en Jaume per anunciar la seva arribada.

Ja erem tots  asseguts al voltant de la taula quan de sobte algú em va demanar si tenia aigüa fresca. No, no en tenia, havia oblidat una cosa tan senzilla com posar l’ampolla  dins la nevera. Em vaig disculpar i vaig córrer a ficar-ne una dins el congelador, segur que en pocs minuts seria ben freda.

La trobada va transcórrer com sempre amb una bona entesa entre tots. La conversa, les anècdotes i els bons records amanits amb frases divertides van fer que semblés curta la nit. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 22

 

imagesgatoLa mare era un robot. De bon començament no em vaig adonar d’aquesta particularitat seva que la distingia i la feia del tot especial, però amb el pas del temps vaig adquirir, entre altres coses, la capacitat de distingir i fer comparacions. Això em va dur a sospitar que alguna cosa hi havia en ella que no lligava amb el que un llibre de contes em sugeria del que era una mare.

Una mare era tendra amb els seus fills, els acaronava, i els feia dormir als seus braços mentre els parlava d’històries de fades i els cantava cançons. També hi havien però aquelles anomenades madrastes dolentes i envejoses que no soportaven les virtuts dels fills dels seus marits i per això els humiliaven i els feien treballar amb desmesura, i fins i tot els desitjaven la mort.

La imagte que tinc de la meva mare no te res a veure amb la d’aquests patrons. Jo la recordo molt propera, vigilant atenta els meus primers desplaçaments, no fos cas que em produís algun mal irreparable. Això si, mai em va agafar entre els seus braços, ni de la seva boca en va sortir mai una paraula, però aquesta mena d’expressions a mi no em feien cap falta, en tenia prou en percebre el seu contacte dur i lleugerament tebi per saber-me segur i ben protegit.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 12

 

imagesarenalAvui el dia s’aixecat mandrós i envoltat de boires matineres, però poc després, uns tímids raigs de sol han estat el preludi anunciador d’un bon dia assoleiat.

Som a la tardor i els arbres ja han començat a desprendre´s de les seves fulles protectores, les mateixes que dies enrera ens van fer embadalir davant el seu renovat esclat de colors.

El vent que dies enrera bufava fort avui s’ha encalmat i, encara que en aquesta època de l’any l’ambient comença a ser una mica fred, he sentit la necessitat d’anar a la platja i abandonar-me sota l’escalf reparador del nostre astre solar.

En arribar prop de la mar m’he assegut damunt la sorra i, després de treure’m les sabates, he experimentat un gran plaer en notar sota els peus un agradable formigueig relaxant. Seguidament he agafat un parell de grapats de sorra i apropant-los al meu rostre els he apretat dins els punys tancats per deixar-me omplir de les seves olors. No cal dir que la primera que m’ha arribat ha estat la intensa salabror de la mar propera. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress