nov 07

Realitats

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Cabories i altres reflexions 2 Comentaris »

 

imagesmujeres i espejo 4El fil dels meus enrebessats pensaments nocturns es desvien vers una realitat més present tan aviat com surto de la dutxa. Ja ben desperta i relaxada embolico el meu cap amb una tovallola de color blau cel, en conjunt amb el barnús que cobreix el meu cos. Una tènue cortina de vapor vagareja lentament per tot l’espai del  bany  fins a  formar un  baf ploraner que abraça el mirall.  La temptativa de dispersar amb la mà el tel que encega aquest vidre no dóna bons resultats. Tan sols aconsegueixo que la meva imatge es reflexi precàriament confosa uns instants, per tornar a ser engolida ràpidament per la boirina.  No és fins que obro la finestra que l’aire fresc del matí retorna la normalitat a l’estança. Llavors eixugo i pentino bé els meus  llargs  cabells, alhora que examino amb molta atenció la meva aparença. I haig d’admetre que la imatge que em torna el mirall no és precisament tan engrescadora com per a tirar coets.

Que lluny han quedat els anys de jovenesa de la Dina, quan les sabates de taló d’agulla i l’estretor de les faldilles que duia feien cimbrejar el seu cos com un jonc.  La cintura normalment  comprimida sota la pressió d’amples cinturons, de cuir o de roba, per allò d’aconseguir treure més pit. El ulls sempre ombrejats i pintats amb una atrevida ratlla, resseguida a pinzell amb un “eyeline” negre anti-al·lèrgic, provinent d’Andorra.  Els pòmuls realçats amb una lleugera capa de pólvores de color siena clar, per imprimir més realç i vivesa al rostre. Els cabells pentinats segons la moda del moment; agafats amb una cua dalt del cap, deixats anar ben llisos, o tot al contrari, ben rinxolats. El “crepat” que incloïa un monyo a l’estil Grace Kelly, o un altre que  acabava en forma de “bucle”.  Alguns d’aquests pentinats els aconseguia a força de dormir tota la nit amb els “rulos” posats.  No hi ha dubte que amb tot aquest envernissat la Dina feia una certa patxoca.    LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 15

abuelaEl pasado verano me despedí de las mini-vacaciones que hacemos desde que mi madre y el señor Alzheimer viven con nosotros. Cada año el deterioro cognitivo y físico avanzan con más rapidez. La medicación ya no frena el avance de los daños colaterales: perdida de memoria inmediata, recuerdos del pasado que desaparecen, seres queridos que ya no puede recordar ni reconocer en las fotografías familiares, preguntas obsesivas por temas como por ejemplo, preguntar la hora cada dos minutos después de haber consultado su reloj, para confirmar que sigue funcionando y sigue marcando la hora correcta. Si a esto se le añade la falta de control ocasional de una función metabólica bastante engorrosa ya tenemos todos los ingredientes para no animarte ni ilusionarte por salir de la “zona comoda”. Con este panorama por delante pensamos que ya no podríamos salir de nuestro encierro casero.

¿Que podíamos hacer? Coger el mismo apartamento en Calafell? Imposible, después del “incidente” en la piscina del ultimo verano. ¿Un hotel? demasiado barullo de gente, los tres en la misma habitación, problemas con las comidas de fritanga y rancho cuartelario. Totalmente inapropiado. ¿Coger un apartamento sin piscina, con la única opción de bajar a la playa? Tampoco podíamos por los problemas de movilidad de mi madre. ¿Que nos quedaba? Y alguien dijo: ¿y si cogemos un bungalow en el camping de Santa Susana? Yo al principio creí que se trataba de una broma, pero poco a poco fuimos analizando los pros y los contras. Un bungalow para nosotros tres con dos habitaciones individuales. Bien! Con piscina. Bien! Siempre podríamos bañarnos por turnos. Recordaba que la playa no era una maravilla, ya que estaba formada por pequeñas calas con rocas y poca arena, y muy mal camino para acceder, pero siempre podríamos dar un remojon a los pies de la abuela en la playa larga. Y al camping que nos vamos.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 07

 

ABECEDARIOHi han coses que hem acabat acceptant com a fets inamobibles i, talment com si fossin un “dogma”, segueixen estant en el mateix ordre que es va establir en el seu  dia.

Un d’aquest casos és el de l´anomenat “Abecedari”. Totes les lletres, de la “A” a la “Z” es troben  encadenades de manera fixe i inalterable, és així com ens hem acostumat a veure-les, una darrera de l’altre, com soldadets en una desfilada des que ens les varen fer aprendre i recitar de  memòria en el parvulari. A,B,C,D,E,F,G,H.I,J,K,L,M,N,O,P,Q,R,S,T,U,V,X,,Z.

Després d’aquest inmobilisme perpetuat a través dels anys penso que ja va sent hora que li donem un gir més original i innovador al “abecedari”. La meva proposta és que li concedim a la lletra “Z”  l’oportunitat de passar a ser la primera i que darrera d’ella es vagin col.locant totes les que ara són al seu davant.  Per que m’entengueu tots millor; es tracta simplement d’invertir el seu ordre, que a partir d’ara seria: Z,,X,V,U,T,S,R,Q,P,O,N,M,L,K,J,I,H,G,F,E,D,C,B,A.

Sé perfectament que aquest canvi significaria un gran d’altabaix en l ´obscur i laberíntic món dels arxius i un gran maldecap per tots els arxivers. És ben segur també que una impressionant aturada es produirïa en tots els despatxos, oficines bancàries, comerços, arxius, registres, etc. etc. i dies i més dies de feina pesada i força laboriosa, però… tindria  l’avantatge que, durant un temps, donaria feina i un sou a gent que, sense ells voler-ho, es trobessin desesperadament a l’atur, la majoria amb les mans buides i els plans d’ajuda  vergonyosament caducats. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 03

NO RES

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Cabories i altres reflexions 1 Comentari »

camiSap que està tancat en un casa plena de gent. Quan es desperta sempre veu la mateixa porta tancada al costat d’un finestral. Pensa que està presoner i que no ha de relacionar-se amb la gent que es troba a prop, una mica més enllà de la seva habitació. El seu pensament des del matí fins a la nit, és com poder obrir aquella porta, com sortir cap el camí que des de la finestra, veu avançar fins l`horitzó, tot envoltat d’arbres i flors.

Com desitja sortir i caminar per aquell camí fins el seu final! Mentre passa el dia, va fent suposicions sobre cap a on deu anar, que hi ha quan s’acaba el camí…

Menja just el que cada dia li porten per tal de mantenir-se viu, per tenir forces per pensar com fugir… Les persones que entren a la seva habitació i que contínuament li parlen, les veu desdibuixades, no li agrada sentir la remor de les seves veus, no les escolta perquè el distreuen de la seva fita: FUGIR!

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 14

images 99Enrera han quedat les festes del Nadal, fins l’any que ve no tornarà la gatzara i el malversament que desgraciadament l’acompanyen. Ara, allunyada de tots els inconvenients que comporta viure en una ciutat tan turística com Barcelona, reposo damunt la fina sorra de la platja. Estant aquí experimento una profunda sensació de serenor i plaer, el plaer d’haver aconseguit a la fi una petita parcel.la  d’aillament i tranquil.litat. Amb els  ulls tancats aixeco uns instants el meu rostre cap  els atemperats rajos d’aquest sol d’hivern que tan m’agrada, la seva escalfor em reconforta, la meva ànima es calma i els pensaments neguitosos fugen tan depressa que acaben diluint-se dins les entranyes d’un núvol vaporós.

La platja és gaire bé deserta aquest matí. En un extrem i assegut damunt les roques un pacient pescador  és a l’aguait del més petit moviment de la seva canya, una petita galleda i un sarró són la seva companyia.  Més enllà un gos joganer es fica a l’aigua per recollir el bastonet que un xicot pel roig li llença una vegada i un altre. De tant en tant algú passa corrent o a peu lleuger a ran de mar i es perd en la distància. Són escenes que apareixen i desapareixen per deixar lloc a unes altres de semblants però cap d’elles em molesta, cap d’elles distreu la meva ment capficada tant sols a admirar la mar i el  constant moviment  de les seves aigües, unes aigües que avui són serenes  però qui sap si la força del vent les arrauxarà demà.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 11

espejoDavant del mirall em pregunto:   t’agrada la persona que veus?  físicament acceptable, crec  que és simpàtica i agradable, encara que a vegades treu el seu mal geni , però em cau bé.

Veig que ha tingut molta sort, ha estat dotada de totes les facultats que es necessita per gaudir de la vida. Ha tingut els seus sentits en perfectes condicions i a pogut veure, sentir, estimar, pensar, raonar, tenir sentiments de tota mena, ha pogut emocionar-se al escoltar una cançó, al veure una flor, un arbre, un ocell, al llegir una poesia, al relacionar-se amb els altres . Ës veritat que tot no ha estat flors i violes, però he volgut fer-li un seguiment d’una part de la seva història i trobo que ha d’estar sumament agraïda per tot el que he citat anteriorment .

Abans d’anar-me’n del seu costat li he fet una pregunta:  Essent conseqüent amb tot el que has rebut, no creus que has tingut i tens un deute a retornar a la vida?. No m’ha contestat, però coneixent-la, ella mateixa trobarà la resposta.

 

Joana Nevado

Etiquetes:
jun 08

imageHoy, un precioso día de primavera del mes de abril de 2016, he subido al pequeño montículo El puntal de Cambra, término de Villar del Arzobispo en la Comarca de La Serranía de Valencia,  donde un grupo de alumnos del  Taller Ocupacional Arqueoturismo, que imparte el arqueólogo Juan José Ruiz, trabajan a pleno sol para facilitarnos la lectura de fragmentos de nuestra pasada historia escritos con sudor y sangre en valles, laderas, cuevas y cimas de nuestros montes. En estas ocasiones me embarga una emoción tan  intensa que acelera mis pulsaciones.

Hemos dejado el coche para subir caminando por una pequeña senda hacia la cercana cima, donde veo varias personas inmersas en su trabajo… y no lo puedo evitar, retrocedo acelerada en la Historia, mi historia; porque mi querido amigo César Salvo, mi especial tutor y guía en estas cuestiones, me ha explicado que lo que están descubriendo, consecuencia de las primeras campañas de excavaciones realizadas en 1948 y 1952 por los Arqueólogos Alcácer y Grau, teniendo como punto de partida los hallazgos y archivos de D. Vicente Llatas en aquella zona, anteriormente, podría ser el origen de los primeros pobladores de Villar del Arzobispo, mi pueblo. Nos situamos en el 2000 aC.

 Observé el muro y dos estancias más que nos indicó el arqueólogo, descubiertos en aquel montículo; toqué suavemente las piedras y cerré los ojos un instante preguntándome cuántas voces, anhelos, miedos, latidos de corazón habrían absorbido aquellas paredes.  Alejándome un poquito escarbé la tierra en un apartado de la pendiente, con la infantil ilusión de encontrar de inmediato un resto arqueológico significativo y, ¡eureka! la pieza que hallé a los dos minutos parecía un hacha de sílex de las que en esta época ya utilizaban aprovechando la variedad de minerales que aportaban los montes cercanos al lugar elegido. Puedo pasar a la historia por mi hallazgo, pensé, porque mi mente, recordando lo que  Santa Teresa comentaba de la suya, al aire libre y feliz es la loca de la casa. ¿Quién me vino a la mente en aquel instante glorioso? el pastor que encontró  la Dama de Elche Ibera. Pese a todo, el sentido común me aconsejó tapar un poquito lo que llevaba entre mis manos, y dirigirme con una sonrisa lo más convincente posible y brillándome los ojos, hacia mi amigo y el arqueólogo que, juntos, comentaban los trabajos. Sus miradas hacia mí y acto seguido  casi cómplices entre ellos, las sentí como una iluminación y tomé conciencia rápidamente… ¡No vale reírse eh! LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress