Laumisita, Friscopenda, Jassinela, Lipesinda i Pasaminda. Cinc son les paraules que després de molts i costosos esforços he aconseguit inventar però, entre totes elles, he decidit quedar-me amb “JASSINELA”
Tot seguit m’he adonat que tinc un problema; no sé què puc fer amb aquesta paraula inventada. Simplement l’he escollida perquè la seva sonoritat em resulta força engrescadora, però es clar, això no és suficient, cal donar-li un ús que pugui encaixar en una determinada forma o contingut.
Confesso que he estat a punt de deixar-ho córrer, no tenia ganes de tornar a exprimir-me el cervell, però a la fi la curiositat i, per què no ho haig de dir?, el meu cabut amor propi, m’han empès a acceptar el repte; aixì és que he tancat els ulls i altre cop m’he tornat a concentrar:
“En un lloc d’aquesta malaurada terra nostra, un lloc que no us sé dir, existeix un petit país meravellós anomenat Jassinela. Es troba en un indret molt bell, protegit per un seguit de magestuoses muntanyes i esplendits arbres gegantins. Allà les pluges solen ser tranquil·les, els prats verdegen tot l’any i per tot arreu les flors llueixen els colors de l’Arc de Sant Martí. Els Jassinelencs són una bona gent molt curosa amb la natura i, a canvi, ella els proporciona els remeis i tots els aliments que necessiten regant els seus camps amb nombroses fonts d’aigua fresca.
Els habitants de Jassinela viuen en pau i són feliços perquè no desitgen més del que ja poseeixen. Desconeixen que és l’enveja, l’avaricia i la mentida i encara menys pensen planificar ni participar en cap guerra”.De sobte he obert els ulls i la crua realitat m’ha colpejat fort allà on fa més mal. En quin indret del món ets Jassinela? Estic segura que a la fi et trobarem el dia que, amb convicció i tots a l’hora, somiem fer-te possible.
Pilar Zabala