feb 18

Cinema

Escrit per Pepa Fortuny Arxivat a: Cabories i altres reflexions 2 Comentaris »

hermanos marxAl saber que havia d’escriure sobre cinema, vaig  pensar que no en sabia… i sí que en sé.

Gaudeixo amb moltes pel·lícules  però actualment no recordo ni títols ni artistes, inclús ni els temes! També em passa amb els llibres que llegeixo…

Aquesta edat no perdona!

Avui us explicaré que quan era petita i vivíem a Falset, un poble del Priorat,  la meva avia ens portava els diumenges al cinema  a “l’ Acció Catòlica”, el local de la Santa Mare Església. També ens donava una pesseta per comprar-nos “ txufes “ o cacauets.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 11

PsicosisTenia set anys i acabava d’estrenar les meves primeres ulleres per la vista cansada. Sempre que em feien llegir en veu alta a l’escola, hi havia un moment que les lletres es tornaven borroses i no podia seguir la lectura. Els ulls sempre em ploraven. Aquell dia no vaig anar a l’escola per la tarda i el pare, que no treballava per les tardes, suposo que, no sabent que fer amb mi a casa, va decidir  que aniriem al cinema. Em va portar al cine Martinense, un cine de barri que estava al carrer Muntanya, al costat d’una comissaria de policia (dels grisos, anomenats així pel color de l’uniforme). Sempre feien dues pel·lícules i el NODO. La primera no acostumava a ser molt bona. Eren pel·lícules de tipus B –i quasi diria que de tipus C- i després feien “la bona”.

Aquell dia la peli bona era en blanc i negre. Això ja no em va agradar. Preferia les de color. Semblava policíaca. Una noia roba uns diners de l’oficina on treballa i escapa en el seu cotxe. Escapant de la policia, es refugia en un motel de carretera per passar la nit. L’hotel el porta un noi, que viu amb la seva mare en una casa que hi ha dalt d’un petit turo. I aquí és on comença el meu trauma infantil que em duraria fins ben entrada la vida adulta. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 07

Anar al cinema

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Cabories i altres reflexions 3 Comentaris »

 

981886atreaQuan jo encara no arribava a ser una joveneta, d’això ja fa una bona rècula d’anys, la gent no acostumava a sortir gaire de nit. Eren temps difícils i tocava treballar moltes hores per tal de tirar endavant la família i, en  arribar a casa, es desitjava descansar.

Un exemple: Els meus pares eren els porters d’una finca amb dues escales i molts veïns. La feina els tenia ocupats tots els dies de l’any, de les vuit del matí a les deu de la nit i sense dret a cap tipus de vacances. Als meus germans i a mi ens tocava ajudar en allò que podíem, com netejar els daurats de les portes, escombrar alguns dels patis interiors, pujar els diaris i la correspondència un parell de cops al dia i altres feines per l’estil. Vist a dia d’avui bé es podria dir que es tractava d’una mena d’esclavitud encoberta, però no és d’això del que ara us vull parlar. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 17

si

Me gusta leer. Hasta tal extremo que hay temporadas que leo dos o tres libros a la vez, y no solo eso, sino que tengo horarios adecuados para cada uno, debido quizá a mi particular funcionamiento cerebral, y vario mi elección si voy en tren a un viaje largo, para la noche, la mañana, el atardecer… casi siempre ganan terreno a la TV. Hoy he terminado uno muy diferente a los leídos anteriormente e incluso llegué a pensar que fue un error comprarlo: “Resurrecciones” del Dr. Sam Parnia, director del proyecto AWARE, donde explica después de una profunda investigación científica, la diferencia entre experiencias cercanas a la muerte y experiencias de muerte real.

Hubo un momento en que la lectura resultaba tan diferente a mis expectativas que di un salto de varias páginas, pero no lo dejé, eso no entra en mis planes cuando empiezo un libro. Poco a poco iba comprendiendo lo que el autor quería hacerme descubrir y vislumbrar; un avance tan importante en la investigación médica que, como dice la portada: “es la ciencia que está borrando la frontera entre la vida y la muerte”

Zambullida de pleno en la lectura y tomando nota de dudas y certezas, necesité repasar apuntes, o mejor dicho, coger uno de los libros anteriormente leído, que  en este caso era “La danza de los Maestros de Wu Li” de Gary Zukav, y encontré lo que buscaba pues allá donde leo, por poco espacio que haya, escribo lo que opino, lo que no entiendo, y muchas veces lo que me impacta y hace inmensamente feliz.

Al terminar de leer “Resurrecciones” y sin darme tiempo a dejar escapar una certeza que me invade, sin pretender que alguien la comparta, la he plasmado en la media página que quedaba libre al terminar el capítulo, y que ahora transcribo sabiéndome muy ingenua pero libre para expresar lo que siento. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 04
_nochedereyes_6d46dd54Un cop vaig veure els Reis Mags. No eran tres, eran dos i eran els millors mags que he vist mai.
Se les arreglaven per a que sempre hi hagués alguna cosa a les sabates, el mínim, el que fos.
Encara que no tinguessin res, ells aconseguien que hi hagués el que per nosaltres era tot.
Al tercer mai el vaig veure, però segur que estava cuidant els camells.
Mai, mai oblidaré als dos reis mags que vaig veure.
Segur que vosaltres també els vau veure i sabeu qui són i que eran més mags que reis.
Si heu deixat de creure, si aquesta nit no poseu les sabates, ni la palla, ni l’aigua,
acosteu-vos als vostres reis, feu-los un petó al front (sabeu que els teniu a prop) i els que no els teniu,
sapigueu que des d’un cel preciós segueixen viatjant per seguir lliurant il·lusions i somriures …
 Agraiu-los  l’herència perquè ara molts de vosaltres us heu convertit en reis i en mags.
I potser podeu deixar als vostres fills aquesta màgia que els convertiran en reis i en mags….
I potser, d’aquí  a uns anys, vosaltres rebreu el petó al front i així serà fins a la fi dels temps…
Feliç nit pels Reis d’avui, pels d’ahir i pels Reis del futur,
perquè no hi ha millor regne que el màgic, ni millors Reis que vosaltres…
Feliç nit de reis amics i amigues!!
Etiquetes:
des 17

Ara ve Nadal

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Cabories i altres reflexions 3 Comentaris »

 

dibujoscampanasdenavidadparaimprimirAra ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n,hi darem un tall. Quins temps aquells quan comprar un pollastre sencer era un luxe extraordinari reservat només per a les grans ocasions.

Molt ha plogut, tot i els episodis de sequera, des  d’aquells dies de postguerra plens de privacions. Ara la majoria de famílies poden menjar tant de pollastre com els vingui de gust. Surt a bon preu, fa de bon cuinar en mil maneres diferents i és un bon aliat per no sortir del presupost.

També el gall d’indi ha cedit el pas aquest dia a  altres tipus de carns, com els peixos, el marisc o a d’altres productes variats i més sofisticats perquè, sembla ser que en la celebració del Nadal fa de bon veure servir a taula una sèrie de plats cada cop més originals i ben guarnits. Em pregunto on ha quedat la típica escudella catalana i  l’apreciada carn d’olla?, aquella que el meu avi Manel cuinava més bé que ningú?

Reconec que no sóc jo la més adient per respondre aquesta pregunta perquè ja fa quaranta anys que formo part del corrent que està a favor de no empassar-se res que tingui ulls. De tota manera és ben cert que, de fa poc més de tres anys, em salto el reglament un dia a la setmana per menjar una mica de peix petit. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 12

musica-saludDicen que la música amansa a las fieras, y he llegado a la conclusión, que soy una fiera de las más temibles, ya que a medida que iba escuchando las melodías, notaba como mi alma se iba calmando. He navegado por Venecia, he vislumbrado ese Paris bohemio, he bailado imaginariamente un sirtaki, he volado acompañada de Andrea Boccelli, he brindado con la Traviata, he estado en la orilla blanca orilla negra, y he llorado con Mio babino caro…Todo esto en poco rato, el justo para liberar mi alma. Me ha ido muy bien, lo necesitaba después de tantos problemas con mis ojos, hoy por fin parece que ya he visto la luz al final del túnel, ya era hora. Probablemente la próxima semana ya sea la última visita. ¡Qué descanso!

Necesito recordar, que a veces la música es el sustento del alma. Hoy por lo menos lo ha sido. Y todo ha venido casi sin darme cuenta al hablar de mi nieta, la más pequeña, que se nos ha hecho mayor, sin darnos cuenta. Uf dejo de escribir, que me estoy poniendo MUY tonta… pero MUY tonta.

Teresa Vidal

 

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress