gen 14

images 99Enrera han quedat les festes del Nadal, fins l’any que ve no tornarà la gatzara i el malversament que desgraciadament l’acompanyen. Ara, allunyada de tots els inconvenients que comporta viure en una ciutat tan turística com Barcelona, reposo damunt la fina sorra de la platja. Estant aquí experimento una profunda sensació de serenor i plaer, el plaer d’haver aconseguit a la fi una petita parcel.la  d’aillament i tranquil.litat. Amb els  ulls tancats aixeco uns instants el meu rostre cap  els atemperats rajos d’aquest sol d’hivern que tan m’agrada, la seva escalfor em reconforta, la meva ànima es calma i els pensaments neguitosos fugen tan depressa que acaben diluint-se dins les entranyes d’un núvol vaporós.

La platja és gaire bé deserta aquest matí. En un extrem i assegut damunt les roques un pacient pescador  és a l’aguait del més petit moviment de la seva canya, una petita galleda i un sarró són la seva companyia.  Més enllà un gos joganer es fica a l’aigua per recollir el bastonet que un xicot pel roig li llença una vegada i un altre. De tant en tant algú passa corrent o a peu lleuger a ran de mar i es perd en la distància. Són escenes que apareixen i desapareixen per deixar lloc a unes altres de semblants però cap d’elles em molesta, cap d’elles distreu la meva ment capficada tant sols a admirar la mar i el  constant moviment  de les seves aigües, unes aigües que avui són serenes  però qui sap si la força del vent les arrauxarà demà.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 11

espejoDavant del mirall em pregunto:   t’agrada la persona que veus?  físicament acceptable, crec  que és simpàtica i agradable, encara que a vegades treu el seu mal geni , però em cau bé.

Veig que ha tingut molta sort, ha estat dotada de totes les facultats que es necessita per gaudir de la vida. Ha tingut els seus sentits en perfectes condicions i a pogut veure, sentir, estimar, pensar, raonar, tenir sentiments de tota mena, ha pogut emocionar-se al escoltar una cançó, al veure una flor, un arbre, un ocell, al llegir una poesia, al relacionar-se amb els altres . Ës veritat que tot no ha estat flors i violes, però he volgut fer-li un seguiment d’una part de la seva història i trobo que ha d’estar sumament agraïda per tot el que he citat anteriorment .

Abans d’anar-me’n del seu costat li he fet una pregunta:  Essent conseqüent amb tot el que has rebut, no creus que has tingut i tens un deute a retornar a la vida?. No m’ha contestat, però coneixent-la, ella mateixa trobarà la resposta.

 

Joana Nevado

Etiquetes:
jun 08

imageHoy, un precioso día de primavera del mes de abril de 2016, he subido al pequeño montículo El puntal de Cambra, término de Villar del Arzobispo en la Comarca de La Serranía de Valencia,  donde un grupo de alumnos del  Taller Ocupacional Arqueoturismo, que imparte el arqueólogo Juan José Ruiz, trabajan a pleno sol para facilitarnos la lectura de fragmentos de nuestra pasada historia escritos con sudor y sangre en valles, laderas, cuevas y cimas de nuestros montes. En estas ocasiones me embarga una emoción tan  intensa que acelera mis pulsaciones.

Hemos dejado el coche para subir caminando por una pequeña senda hacia la cercana cima, donde veo varias personas inmersas en su trabajo… y no lo puedo evitar, retrocedo acelerada en la Historia, mi historia; porque mi querido amigo César Salvo, mi especial tutor y guía en estas cuestiones, me ha explicado que lo que están descubriendo, consecuencia de las primeras campañas de excavaciones realizadas en 1948 y 1952 por los Arqueólogos Alcácer y Grau, teniendo como punto de partida los hallazgos y archivos de D. Vicente Llatas en aquella zona, anteriormente, podría ser el origen de los primeros pobladores de Villar del Arzobispo, mi pueblo. Nos situamos en el 2000 aC.

 Observé el muro y dos estancias más que nos indicó el arqueólogo, descubiertos en aquel montículo; toqué suavemente las piedras y cerré los ojos un instante preguntándome cuántas voces, anhelos, miedos, latidos de corazón habrían absorbido aquellas paredes.  Alejándome un poquito escarbé la tierra en un apartado de la pendiente, con la infantil ilusión de encontrar de inmediato un resto arqueológico significativo y, ¡eureka! la pieza que hallé a los dos minutos parecía un hacha de sílex de las que en esta época ya utilizaban aprovechando la variedad de minerales que aportaban los montes cercanos al lugar elegido. Puedo pasar a la historia por mi hallazgo, pensé, porque mi mente, recordando lo que  Santa Teresa comentaba de la suya, al aire libre y feliz es la loca de la casa. ¿Quién me vino a la mente en aquel instante glorioso? el pastor que encontró  la Dama de Elche Ibera. Pese a todo, el sentido común me aconsejó tapar un poquito lo que llevaba entre mis manos, y dirigirme con una sonrisa lo más convincente posible y brillándome los ojos, hacia mi amigo y el arqueólogo que, juntos, comentaban los trabajos. Sus miradas hacia mí y acto seguido  casi cómplices entre ellos, las sentí como una iluminación y tomé conciencia rápidamente… ¡No vale reírse eh! LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 04

 images BOTELLA HIELOQuasi bé ja era l’hora. Els amics que esperava a sopar no trigarien a trucar a la porta. Vaig repassar-ho tot  per si m’havia oblidat alguna cosa i el resultat em va satisfer.  Damunt la taula no hi faltava res, tot era llest, cuinat i preparat. A punt per a ser menjat.

El timbre va sonar amb insistència, d’aquella manera tan característica que sempre fa servir en Jaume per anunciar la seva arribada.

Ja erem tots  asseguts al voltant de la taula quan de sobte algú em va demanar si tenia aigüa fresca. No, no en tenia, havia oblidat una cosa tan senzilla com posar l’ampolla  dins la nevera. Em vaig disculpar i vaig córrer a ficar-ne una dins el congelador, segur que en pocs minuts seria ben freda.

La trobada va transcórrer com sempre amb una bona entesa entre tots. La conversa, les anècdotes i els bons records amanits amb frases divertides van fer que semblés curta la nit. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 22

 

imagesgatoLa mare era un robot. De bon començament no em vaig adonar d’aquesta particularitat seva que la distingia i la feia del tot especial, però amb el pas del temps vaig adquirir, entre altres coses, la capacitat de distingir i fer comparacions. Això em va dur a sospitar que alguna cosa hi havia en ella que no lligava amb el que un llibre de contes em sugeria del que era una mare.

Una mare era tendra amb els seus fills, els acaronava, i els feia dormir als seus braços mentre els parlava d’històries de fades i els cantava cançons. També hi havien però aquelles anomenades madrastes dolentes i envejoses que no soportaven les virtuts dels fills dels seus marits i per això els humiliaven i els feien treballar amb desmesura, i fins i tot els desitjaven la mort.

La imagte que tinc de la meva mare no te res a veure amb la d’aquests patrons. Jo la recordo molt propera, vigilant atenta els meus primers desplaçaments, no fos cas que em produís algun mal irreparable. Això si, mai em va agafar entre els seus braços, ni de la seva boca en va sortir mai una paraula, però aquesta mena d’expressions a mi no em feien cap falta, en tenia prou en percebre el seu contacte dur i lleugerament tebi per saber-me segur i ben protegit.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 12

 

imagesarenalAvui el dia s’aixecat mandrós i envoltat de boires matineres, però poc després, uns tímids raigs de sol han estat el preludi anunciador d’un bon dia assoleiat.

Som a la tardor i els arbres ja han començat a desprendre´s de les seves fulles protectores, les mateixes que dies enrera ens van fer embadalir davant el seu renovat esclat de colors.

El vent que dies enrera bufava fort avui s’ha encalmat i, encara que en aquesta època de l’any l’ambient comença a ser una mica fred, he sentit la necessitat d’anar a la platja i abandonar-me sota l’escalf reparador del nostre astre solar.

En arribar prop de la mar m’he assegut damunt la sorra i, després de treure’m les sabates, he experimentat un gran plaer en notar sota els peus un agradable formigueig relaxant. Seguidament he agafat un parell de grapats de sorra i apropant-los al meu rostre els he apretat dins els punys tancats per deixar-me omplir de les seves olors. No cal dir que la primera que m’ha arribat ha estat la intensa salabror de la mar propera. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 16

Albada

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Cabories i altres reflexions, Colaborador@s 5 Comentaris »

AlbadaAvui m’he desvetllat un xic exaltat, encara és fosc, la nit se m’ha fet pesada, doncs uns somnis no gaire agradables m’han pertorbat el so, així que el millor és desempallegar-me d’aquesta boira que m’envolta. Em calço sabatilles esportives, xandall lleuger i apa, poso rumb cap al Camí de Ronda, fa fresca, així que alleugero el pas.

La brisa del mar impregnada de salnitre em desemboira el cap, em sento allò de el més bé, el mar és tranquil diria jo que encara no s’ha despertat, l’aigua al frisar la sorra don la sensació que el mar ronca. Estic aturat mirant cap l’horitzó, uns llums parpellegen en la llunyania, imagino són les barques dels pescadors que estan en plena feina, en el meu intern els hi desitjo sort. Un tremolor per tot el cos em diu que haig d’accelerar el pas, així o faig.

Caminar, córrer o bé passejar per aquest camí és una gojada, sempre descobreixes cosses noves, les roques canvien de forma segons la posició del sol, passen d’una brillantor enlluernador, a un gris esmorteït, les ombres juguen a fet amagar i pots imaginar-te mil formes, sempre acompanyat de la melodia sonora de l’aigua llepant-les, o bé empenyin-les amb força, ara amb la foscor, les formes son fantasmagòriques i plenes de misteri.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress