jun 04

 images BOTELLA HIELOQuasi bé ja era l’hora. Els amics que esperava a sopar no trigarien a trucar a la porta. Vaig repassar-ho tot  per si m’havia oblidat alguna cosa i el resultat em va satisfer.  Damunt la taula no hi faltava res, tot era llest, cuinat i preparat. A punt per a ser menjat.

El timbre va sonar amb insistència, d’aquella manera tan característica que sempre fa servir en Jaume per anunciar la seva arribada.

Ja erem tots  asseguts al voltant de la taula quan de sobte algú em va demanar si tenia aigüa fresca. No, no en tenia, havia oblidat una cosa tan senzilla com posar l’ampolla  dins la nevera. Em vaig disculpar i vaig córrer a ficar-ne una dins el congelador, segur que en pocs minuts seria ben freda.

La trobada va transcórrer com sempre amb una bona entesa entre tots. La conversa, les anècdotes i els bons records amanits amb frases divertides van fer que semblés curta la nit. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 22

 

imagesgatoLa mare era un robot. De bon començament no em vaig adonar d’aquesta particularitat seva que la distingia i la feia del tot especial, però amb el pas del temps vaig adquirir, entre altres coses, la capacitat de distingir i fer comparacions. Això em va dur a sospitar que alguna cosa hi havia en ella que no lligava amb el que un llibre de contes em sugeria del que era una mare.

Una mare era tendra amb els seus fills, els acaronava, i els feia dormir als seus braços mentre els parlava d’històries de fades i els cantava cançons. També hi havien però aquelles anomenades madrastes dolentes i envejoses que no soportaven les virtuts dels fills dels seus marits i per això els humiliaven i els feien treballar amb desmesura, i fins i tot els desitjaven la mort.

La imagte que tinc de la meva mare no te res a veure amb la d’aquests patrons. Jo la recordo molt propera, vigilant atenta els meus primers desplaçaments, no fos cas que em produís algun mal irreparable. Això si, mai em va agafar entre els seus braços, ni de la seva boca en va sortir mai una paraula, però aquesta mena d’expressions a mi no em feien cap falta, en tenia prou en percebre el seu contacte dur i lleugerament tebi per saber-me segur i ben protegit.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 12

 

imagesarenalAvui el dia s’aixecat mandrós i envoltat de boires matineres, però poc després, uns tímids raigs de sol han estat el preludi anunciador d’un bon dia assoleiat.

Som a la tardor i els arbres ja han començat a desprendre´s de les seves fulles protectores, les mateixes que dies enrera ens van fer embadalir davant el seu renovat esclat de colors.

El vent que dies enrera bufava fort avui s’ha encalmat i, encara que en aquesta època de l’any l’ambient comença a ser una mica fred, he sentit la necessitat d’anar a la platja i abandonar-me sota l’escalf reparador del nostre astre solar.

En arribar prop de la mar m’he assegut damunt la sorra i, després de treure’m les sabates, he experimentat un gran plaer en notar sota els peus un agradable formigueig relaxant. Seguidament he agafat un parell de grapats de sorra i apropant-los al meu rostre els he apretat dins els punys tancats per deixar-me omplir de les seves olors. No cal dir que la primera que m’ha arribat ha estat la intensa salabror de la mar propera. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 16

Albada

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Cabories i altres reflexions, Colaborador@s 5 Comentaris »

AlbadaAvui m’he desvetllat un xic exaltat, encara és fosc, la nit se m’ha fet pesada, doncs uns somnis no gaire agradables m’han pertorbat el so, així que el millor és desempallegar-me d’aquesta boira que m’envolta. Em calço sabatilles esportives, xandall lleuger i apa, poso rumb cap al Camí de Ronda, fa fresca, així que alleugero el pas.

La brisa del mar impregnada de salnitre em desemboira el cap, em sento allò de el més bé, el mar és tranquil diria jo que encara no s’ha despertat, l’aigua al frisar la sorra don la sensació que el mar ronca. Estic aturat mirant cap l’horitzó, uns llums parpellegen en la llunyania, imagino són les barques dels pescadors que estan en plena feina, en el meu intern els hi desitjo sort. Un tremolor per tot el cos em diu que haig d’accelerar el pas, així o faig.

Caminar, córrer o bé passejar per aquest camí és una gojada, sempre descobreixes cosses noves, les roques canvien de forma segons la posició del sol, passen d’una brillantor enlluernador, a un gris esmorteït, les ombres juguen a fet amagar i pots imaginar-te mil formes, sempre acompanyat de la melodia sonora de l’aigua llepant-les, o bé empenyin-les amb força, ara amb la foscor, les formes son fantasmagòriques i plenes de misteri.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 22

La Felicidad

Escrit per Angeles Bosch Arxivat a: Cabories i altres reflexions 2 Comentaris »

portesLa felicidad. Pufff… ¿Dónde la puedo encontrar, qué puerta abrir y en qué sentido; hacia adentro o hacia fuera? ¿Qué buscan mis ojos, qué busca mi corazón?, ¿una mirada limpia, una palabra, un abrazo? Sí; muchas veces he abierto esa puerta llamada del amor buscando todo eso y mucho más. He buscado reconocimiento, dinero, compañía, ternura, comprensión, pero si no lo encuentras o peor; si en el momento que lo necesitas no te lo dan ¿qué ocurre, son los otros los que me impiden ser feliz? ¿Por qué necesito su aprobación? ¿Dónde está la clave de la felicidad? ¿Por qué espero que los demás llenen mi vacío para ser feliz?

Hoy llueve. Una suave lluvia que invita a quedarte en casa por aburrimiento, a estar en silencio, a amargarte y regodearte en tu soledad.

Después de un buen rato absorta y atascada en un laberinto lleno de puertas, he decidido abrir una que no tiene nombre pero la manivela brillante, que es la que ha llamado mi atención me obliga a abrir hacia dentro y bajar muy despacito, a tientas, escalón tras escalón al sótano de mi propia casa y allí en un rincón he visto mi corazón ¡mi propio corazón al que podía observar como un espectador! Sus acelerados latidos poco a poco se han ido suavizando rítmicamente, hasta convertirse en un suave monólogo instándome a prestarle atención como atraída por una fuerza superior, similar a un canto de sirena. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 16

images0Entre moltes altres coses he après que la vida ens posa portes de tota mena al llarg del camí. M’he adonat que aquestes portes són diferents per a cadascú i per això conformen una extensa varietat de mides i colors. N’hi ha de gruixudes, primes, grans, petites, amples, estretes  i fins i tot de molt estretes. Algunes són obertes o mig obertes, altres són tancades amb pany i clau i d’altres es troben ajustades i prou.

Recordo que jo nomès era una nena de pocs anys quan em vaig adonar per primer cop que hi havia una porta amb forrellat que em barrava el pas.  La percepció que jo tenia d’aquest fet era motivada per la contundent i fosca alçada d’una muntanya, la del Tibidabo. Per a mi era com una gran i potent porta tancada. Fins allà podia arribar la meva visió i també el meu coneixement, però jo no en tenia prou, em delia per saber què hi havia a l’altre costat. Només podia fer una cosa, imaginar que es tractava d’un paisatge esplèndid i ple de meravelles, just com els que mostraven els contes de fades de l’època, amb animalets i prínceps inclosos. Em vaig dir que quan fos gran viatjaria  per tot món . El que llavors no sabia és que desprès d’aquesta porta en vindrien força més.

Després d’aquest fet innocent, he anat trobant al llarg dels anys diferents models de portes, algunes d’elles molt atraients i sugeridores, però amb uns continguts que no m’interessaven gens. Davant d’altres he dubtat un temps perquè resultaven molt feixugues d’obrir però, a la fi, el voler descobrir què hi havia al seu darrera m’ha empès a tenir coratge, seguir endevant i no defallir. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
feb 20

Trenes

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Cabories i altres reflexions 2 Comentaris »

Via 1Siempre he creido que el tren que transporta tu gran oportunidad en la vida solo pasa una vez y si no estas en la estación a la hora y con la maleta preparada el tren se va. Tu puedes correr detras de èl durante algun tiempo, pero finalmente te detendras y lo veras alejarse y entonces comprendes que aquella oportunidad que paso delante de ti la acabas de perder. Esto se entiende mejor si expongo un ejemplo que me sucedio personalmente.

Despues de varios años de permanencer ausente del mundo laboral, decido volver y compruebo que mis conocimientos han quedado absoletos. Primer tren que pierdo en la lontananza.

Las maquinas de escribir son electricas, la taquigrafia ya no se utiliza, el sistema contable con su libro de Caja, el libro Mayor, el libro de Balances, el libro de Clientes, el libro de Proveedores, el libro de etc, etc., todos ellos con su escritura gotica redondilla para los cabezales y con una letra clara y pulida para las diferentes anotaciones y que yo conocia tan bien, se ha transformado en un Plan General Contable que funciona con numeros. Y para mayor recochineo, los ordenadores acaban de irrumpir en las oficinas. Algunas amigas que han seguido activas laboralmente, me explican que aquello es muy complicado y que funcionan con unas targetas perforadas y no se que más. Si quiero incorporarme al mundo del trabajo tengo que actualizar mis conocimientos.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress