abr 05

La Nit

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 3 Comentaris »

nit

LA NIT

 

            Arriba la nit amb les seves penombres

             l’empenta de la ciutat el ritme perd

               s’apaga el soroll estrident del dia

             envaeix el soroll reprimit de la nit

 

                Els vividors nocturns prenen el lloc    

            als orfes diürns que han perdut el llum   

                 es l’altra cara amagada del joc

             també la nit té vida envoltada de fum

 

            La misèria humana sense rumb s’arrastra

               per tota riquesa, una caixa de cartró

             Oferta de carn humana a qualsevol cantó

              empedreït del sexe,  a la cita no falta 

 

              El borratxo a la seva estimada canta  

                   el que fa, no es cantar es bramar

               L’Enganxat  tremola, la dosi  busca,

          és urgent, té necessitat, acaba tirat a terra

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 22

El conte

Escrit per Joana Nevado Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 2 Comentaris »

Lonely man walking on a beachEl mar fa olor de sal, de iodo, de peix , de joventut, de força, d’il·lusió, de família, d’ àvia i de tieta soltera sempre al meu costat. Fa olor d’esperança… de tota una vida per davant. Respiro profund deixant que els records arrelin per dins, que el temps no m’els prengui, que el temps no els dissolgui.

Miro l’horitzó, el sol s’amaga, la mar es relaxa, el silenci pren força i m’embolqueja, sento un calfred, el cos  em demana seguir la ruta apresa, el desig m’atura, la realitat em fa moure. Agafo la tovallola i la bossa, vaig cap a casa, ningú m’espera, ningú m’abraça, fa temps que he perdut l’escalfor dolça de l’amor.

La casa està quieta, serena, apagada, tot en un ordre immaculat. Deixo la bossa en el penjador, vaig cap a l’habitació on trobo l’Esperanza, l’àngel que la protegeix quan jo no estic. Ajaguda en el llit està el meu amor, desvalguda, desposseïda de tot el que va ser, fa temps que ha marxar la vida i la consciencia  de la seva ment, la malaltia me la pres, ha retornat a la innocència d’una nena. De cop els seus ulls es fixen en mí i em parla: hola pare que bé que hagis vingut!!

El cor se’m fa petit, l’amor que vam tenir mai més tornarà.

Joana Nevado

 

Etiquetes:
nov 20

pobreçaEs pot fugir de les mirades?

No tenia cap remei. Ni aquell dia ni cap altra, no podia fugir dels ulls de la gent, no podia fugir de les seves mirades.

Ni aquelles infinites mirades, que ens trobem un dia si i un altre també, al peu de tantes escales. A la porta dels magatzems, mirades que ens semblen totes iguals, ombres encongides, ocupant el mateix espai, com si fos un lema après: ‘no fer nosa, no acaparar espai, no molestar.”

No molestar per res del món aquells que, en un moment determinat, et poden, d’una manera rutinària, llençar-te alguna moneda.

Aquells que en un moment determinat et poden mirar a la cara. Aquells que moltes vegades procuren, precisament no mirar-te-la, per escapar del mal, que aquella mirada els pot fer si s’instal·la en el seu cor. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 12

Melancolia Avui m’he llevat, he anat al lavabo, m’he mirat al mirall i m’he preguntat: qui és aquesta dona que em mira?

No recordo quan van aparèixer aquestes petites esquerdes a la pell. No recordo quin dia van decidir les parpelles deixar-se caure, com una persiana, sobre el globus ocular. Aquesta ombra imperceptible sobre el pòmul és una taca? Com és que el rictus de la boca mira cap a baix, en lloc de mirar amunt, tot dibuixant un somriure? Fins i tot observo que la mirada ha canviat. L’alegria i la brillantor han desaparegut i en el seu lloc s’ha instal·lat un tel que tan sols deixa traspassar una mirada carregada de melangia i que enyora altres temps. Tan sols els cabells conserven un toc juvenil gràcies al tint i als reflexos artificials.

Em rento les mans i la cara. Finalment les dents. Em poso la crema hidratant i faig un lleuger massatge procurant estiregassar les petites esquerdes. Em pentino i deixo caure unes gotes de perfum darrere les orelles. Finalment una mica de crema a les mans.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 10

Conocete a ti mismoSe le atribuye a Sócrates la conocida frase “Conócete a ti mismo”, que ha sido ampliamente difundida por filósofos y científicos, intentando significar la importancia de comprender y conocer los resortes que nos mueven a los humanos.

A medida que la ciencia ha ido teniendo mayor capacidad para saber como reaccionamos, la frase ha ido adquiriendo una perspectiva mayor -y de mayor conciencia también,- sobre el hecho de que faltaba algo más para completarla.

Conocer es importante, pero la finalidad del conocimiento es experimentar y aplicar para obtener resultados mejores; sólo conocerse, es una primera fase indispensable, pero no tendría ningún sentido si no existiera la aplicación posterior a ello.

De hecho, con sólo conocer, el ser humano no generaría ninguna evolución y estaría siempre estancado en un mismo nivel de conocimiento. La experimentación y la observación de los resultados obtenidos, con sus consiguientes correcciones y búsqueda de mejoras, es la segunda parte esencial de la frase, que le da un sentido completo.

Aplicado al ser humano, uno suele preguntarse sobre la finalidad de la frase, cuando se trata de saber como conocerse, y especialmente cuando se pregunta: ¿para qué?.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 07

Foscor

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció Cap comentari »

tunel-2

FOSCOR

 

Un gran llaç groc sura en l’espai,

símbol d’un vestit ratllat

que pesa com una llosa.

De tristor es tenyeix la vida

en els braços de la boira,

les matinades no tenen fi

I el temps s’allarga.

 

És un buit immens,

és un llençol de cendra

perdut en el temps,

presagi de soledat.

 

S’imposa el silenci

que l’enteniment pertorba,

ja no brilla el sol en el cel

ni en les nits la lluna.

 

Tot és incert.

Foscor absoluta.

 F. Guardiola

Febrer de 2018

 

Etiquetes:
mar 30

El chip en la piel

Escrit per Javier de la Casa Arxivat a: Articles d'Opinió, Colaborador@s Cap comentari »

microchipsGeorge Orwell escribió en 1949 su novela titulada “1984” pensando en el futuro. En ella aparecía el Gran Hermano, como sistema controlador de todos los súbditos por parte de un sistema dictatorial, y que tiene una “sospechosa semejanza” con los sistemas de control de vigilancia que tenemos hoy en día diseminados por las calles, edificios públicos, bancos, supermercados, aeropuertos, comisarias, empresas privadas, zonas peatonales, etc.

 De hecho, hoy cualquier sistema de comunicación digital puede ser intervenido, de forma legal o ilegalmente, y por lo tanto escaneados y escuchados sus mensajes y conversaciones.

 El sistema bancario, sanitario, y tributario, en conjunto, controlan todos los movimientos económicos, cuentas bancarias, registro de propiedades, variaciones de patrimonio, historiales clínicos, diagnósticos y enfermedades, etc. de cualquier individuo. Todos podemos ser controlados mediante un número de identificación -que en general suele coincidir con el DNI,- que consolida todos estos datos.

 No hace mucho, se incorporó el chip de identificación en animales de compañía, para saber sus datos y la identificación de su dueño. Hasta se incorporó el apellido del dueño al nombre del animal: como cuando se registra a un hijo en el juzgado. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress