oct 27

nostalgiaUn bon dia em vaig imaginar fent un vol pel poble on vaig néixer, veure com era i imaginar que estic caminant pels seus carrers, acompanyat del colorit ocàs, que potser és l’únic amic que em queda.

Tot està igual com abans, la tardor difusa per la boirina. Però el temps no passa en va, ho ha cobert tot de tristesa. No puc imaginar creure el que estic veient en aquesta estimada terra.

Res ha canviat, les seves cases blanques, amb les velles portes de fusta envernissades, tot és en el seu lloc, els nius de les orenetes en el campanar de l’església, els caragols campant pel jardí i la molsa en les humides pedres.

No hi ha lloc per al dubte, aquest és el paradís del cel blau i les fulles seques on tot i cada cosa té la seva pròpia llegenda. Fins i tot en la meva ombra veig la mirada de la meva àvia.

Aquestes són coses que recordo de la meva tardana infantesa, dues farmàcies, una en cada cantonada de la plaça, la façana de l’església amb dues columnes de pedra descantellada per tot arreu. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 21

La cuca coronada

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció Cap comentari »

covid19Entre tantes coses que li han passat en la seva existència al Mateu, potser la que li està causant un fort impacte, és quan ha vist que el món pot ser rosegat per una cuca coronada i quedar esmicolat, no pot creure que un animalot tan petitó, però tan petitó que no hi ha manera de trobar-lo, i el món plegat està enfrontat en una cursa, vejam qui troba a la cuca coronada i penjar-se al coll la medalla d’or.

Ah!… Però la cuca coronada és molta cuca, ha trobat el lloc on amagar-se, i ho ha fet on pot fer més mal, dintre dels homes i de les dones, entra per la gola i va rosegant de mica en mica, cosa que fa estossegar a la gent, puja la febre i fa mal de cap, però la cosa s’agreuja quan es fica en les entranyes i va ratant sense pressa però sense pausa fins a causar la mort.

Els grans Caps d’Estat mundials, posen tot el seu saber en posar remei al problema i decreten per Real Decret l’Estat d’Alarma als seus territoris, i ordenen tancar comerços, indústries, llocs d’esbarjo, llocs esportius, etc., etc. i tots els ciutadans tancats amb pany i forrellat als seus habitatges. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 06

superhombreA vosaltres homes, que us creieu els amos de l’univers. A vosaltres poderosos que treballeu prioritzant les vostres necessitats particulars, menyspreant i ignorant als marginats, als diferents, als que busquen aixopluc en la vostra societat, la societat de l’abundància, del confort, del benestar –Us creieu que sou els amos perquè teniu el poder, la força, els diners…Mireu-vos ara…,esteu espantats, vivim moments angoixants amb molta incertesa, moments difícils, amenaçadors.  Tots els vostres diners en aquest cas, no us serveixen per protegir-vos. Aquest virus assassí no reconeix ni classes ni societats, per a ell tots som iguals , no discrimina a ningú.

Potser ara és el moment d’aprendre la lliçó: l’home si vol protegir-se a sí mateix a de protegir a l’altre, ha de treballar per aconseguir el benestar del conjunt de les persones, doncs el que li passa al veí pot pasar-me a mi. S’ha de donar prioritat a tot allò  que és públic i així ens beneficiarem tots. En aquest cas, si la sanitat pública hagués estat dotada de més recursos i no hagués patit les retallades i les privatitzacions, aquest servei tan valuós seria molt més eficient i suficient. Així mateix potenciar i donar suport  als nostres científics  per poder avançar en la recerca de la ciència.

Davant de l’home que es creu tot poderós hi ha un virus petit, ocult, perillós, sortit del no res, que ens recorda que som molt més vulnerables del que pensem!

 

Joana Nevado

21 abril 2020

Etiquetes:
mai 06

Poema

Escrit per Joana Nevado Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 1 Comentari »

abrazo

Si yo tuviera un momento

Para poder abrazarte.

Si yo tuviera un minuto

Para volver a besarte

Sería como un rio que corre

Caminos limpios y sin huecos

Sin trampas…sin impedimentos…

Que sigue el curso natural

Para el que fue creado

Dando vida

Dando aliento

Dejando en el camino

Todo el amor que lleva dentro.

Joana Nevado

25-4-2020

Etiquetes:
mai 05

 

colors

A vegades penso com será el futur a partir d’ara.

Algú va dir: ”un futur que entre tots hem de dibuixar”.

Aquesta frase m’ha fet pensar…

El meu cap imagina garlandes de colors…

És el moment de preparar la paleta!

Començaria per la puresa del blanc, que marcaria el camí.

L’emoció i confiança del groc que ens acosta a la llum.

L’harmonia i serenitat del blau.

L’optimisme i fortalesa del vermell.

L’esperança, tranquil·litat i l’equilibri del verd.

La dolçor i sensibilitat del rosa.

La maduresa i experiència del violeta.

Tots agafarem un pinzell.

Junts dibuixarem un quadre.

Que abans mai vam poder gaudir.

Joana Nevado

13-3-2020

Etiquetes:
mai 04

 jardin

Aquests dies he aprés a caminar pel meu jardí

Comptant els passos he mesurat el temps invertit

Són catorze voltes, equivalent a trenta minuts

És un espai diferent a l’habitual

Però més intens per  aprofundir

Camino observant les petites coses ignorades

Precioses flos nascudes sense plantar-les

Sense cures, sense regar-les

Són acaronades pel sol, la pluja, la rosada

Confiant en la naturalesa

Que sempre tendeix les seves ales

 

 

Joana Nevado

26-3-2020

Etiquetes:
abr 18

guantsHaig de confessar que necessito cultura per a afrontar la nova era que viurem.

Ahir, després d’un mes de confinament, vaig sortir a comprar. Com de costum em canvío de roba, em maquillo… i quan estic maquillada penso…- pero que faig?, si haig de posar-me la mascareta, la tacaré amb el pintallavis. Agafo una tovalloleta i em tret el maquillatge.

Em poso la mascareta, pujo al cotxe… oh! no puc conduir amb ella posada, se m’entelen les ulleres ¡ doncs… fora mascareta!.

En arribar al poble, em sentía una mica extranya, carrers deserts, – eren les 16,30 -, el meu pensament estaba en el fet que haig de cumplir unes normes que mai abans havia seguit. Em poso la màscara, tanco el cotxe i vaig cap a la farmàcia. Pel camí em trobo amb una amiga – Quina il·lusió… fa molts dies que no ens veiem ¡ em recorda la distància que hem de respectar. Aquí em ve el primer dubte: són 1,50, 2 ó 3 metres?. Comencem a parlar i a ballar els metres, calculant la distancia. Haig de dir que va ser divertit.

Ens acomiadem. Vaig cap a la farmàcia. Compro 2  mascaretes, líquid desinfectant etc, sempre amb l’ull posat en les persones que entren i on es van   col·locant .

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress