des 18

Trenquem Muralles

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció Cap comentari »

muro cara

El nostre regne perviurà

mentre sigui present

en els nostres records,

com es poden enfonsar

les nostres muralles?,

de tot allò, com no es pot parlar?

a

El vent no escolta,

no escolten les pedres,

però s’ha de parlar,

comunicar-se amb les pedres,

comunicar-se amb el vent,

l’eco, companyia ens donarà.

a

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 16

Recepció

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 2 Comentaris »

doctor

RECEPCIÓ

Bon dia, Maria!

Bon dia, Marta!

Bon dia, Pilar!

Bon dia! contesten

totes tres alhora.

Amb veus cantarelles

són veus celestials

com l’escolania de Montserrat,

omplen l’estança de goig

en sentir-les, es curen tots els mals.

Vostè dirà, senyor Manel.

Pregunta una d’elles.

Doncs… demanar hora…

Per consultar al doctor.

Com més aviat millor.

Em fan mal tots els ossos. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 14

Buscant inspiració

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció Cap comentari »

musas

Tu estimada Musa pirenaica

que inspires a l’humil poeta

a cantar temes d’alabança,

li omples l’ànima d’una flama

i ell el gran espectacle plasma

de la llum en els cims de l’ocàs.

 a

Tu Musa, com àliga que escodrinya l’horitzó,

burxes en la ment adormida del poeta,

li fas bullir la sang, i remous la seva ment,

la seva mirada guspireja i el pols s’accelera,

de les seves mans surten frases harmonioses

prats i abismes amb sonets, amb rima.

  a

Geni de les immenses soledats,

geni de les escarpades muntanyes,

tu Musa de la Cordillera pirenaica,

on ets, on estàs? Perquè estàs callada?

Quin profund pesar talla el teu alè?

Aixecat i parla, oh Déu, parla. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 04

Quan jo sigui gran

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció Cap comentari »

avis

Vull caminar amb llibertat

per fugir de mi mateix,

vull sortir de la sima

que a la infantesa m’atrapa.

a

Vull ser gran com el meu avi

amb la seva saviesa, el seu riure,

amb el seu seny i l’amor a l’àvia

i contar de tant en tant un conte.

a

Vull el coneixement

d’una gran veritat

i buscant l’amistat

em faré amic del vent.

a

Escriure com un poeta,

descriure la bellesa d’una flor.

Vull escriure a l’amor

el desig que m’angoixa

a

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 27

nostalgiaUn bon dia em vaig imaginar fent un vol pel poble on vaig néixer, veure com era i imaginar que estic caminant pels seus carrers, acompanyat del colorit ocàs, que potser és l’únic amic que em queda.

Tot està igual com abans, la tardor difusa per la boirina. Però el temps no passa en va, ho ha cobert tot de tristesa. No puc imaginar creure el que estic veient en aquesta estimada terra.

Res ha canviat, les seves cases blanques, amb les velles portes de fusta envernissades, tot és en el seu lloc, els nius de les orenetes en el campanar de l’església, els caragols campant pel jardí i la molsa en les humides pedres.

No hi ha lloc per al dubte, aquest és el paradís del cel blau i les fulles seques on tot i cada cosa té la seva pròpia llegenda. Fins i tot en la meva ombra veig la mirada de la meva àvia.

Aquestes són coses que recordo de la meva tardana infantesa, dues farmàcies, una en cada cantonada de la plaça, la façana de l’església amb dues columnes de pedra descantellada per tot arreu. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 21

La cuca coronada

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció Cap comentari »

covid19Entre tantes coses que li han passat en la seva existència al Mateu, potser la que li està causant un fort impacte, és quan ha vist que el món pot ser rosegat per una cuca coronada i quedar esmicolat, no pot creure que un animalot tan petitó, però tan petitó que no hi ha manera de trobar-lo, i el món plegat està enfrontat en una cursa, vejam qui troba a la cuca coronada i penjar-se al coll la medalla d’or.

Ah!… Però la cuca coronada és molta cuca, ha trobat el lloc on amagar-se, i ho ha fet on pot fer més mal, dintre dels homes i de les dones, entra per la gola i va rosegant de mica en mica, cosa que fa estossegar a la gent, puja la febre i fa mal de cap, però la cosa s’agreuja quan es fica en les entranyes i va ratant sense pressa però sense pausa fins a causar la mort.

Els grans Caps d’Estat mundials, posen tot el seu saber en posar remei al problema i decreten per Real Decret l’Estat d’Alarma als seus territoris, i ordenen tancar comerços, indústries, llocs d’esbarjo, llocs esportius, etc., etc. i tots els ciutadans tancats amb pany i forrellat als seus habitatges. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
mai 06

superhombreA vosaltres homes, que us creieu els amos de l’univers. A vosaltres poderosos que treballeu prioritzant les vostres necessitats particulars, menyspreant i ignorant als marginats, als diferents, als que busquen aixopluc en la vostra societat, la societat de l’abundància, del confort, del benestar –Us creieu que sou els amos perquè teniu el poder, la força, els diners…Mireu-vos ara…,esteu espantats, vivim moments angoixants amb molta incertesa, moments difícils, amenaçadors.  Tots els vostres diners en aquest cas, no us serveixen per protegir-vos. Aquest virus assassí no reconeix ni classes ni societats, per a ell tots som iguals , no discrimina a ningú.

Potser ara és el moment d’aprendre la lliçó: l’home si vol protegir-se a sí mateix a de protegir a l’altre, ha de treballar per aconseguir el benestar del conjunt de les persones, doncs el que li passa al veí pot pasar-me a mi. S’ha de donar prioritat a tot allò  que és públic i així ens beneficiarem tots. En aquest cas, si la sanitat pública hagués estat dotada de més recursos i no hagués patit les retallades i les privatitzacions, aquest servei tan valuós seria molt més eficient i suficient. Així mateix potenciar i donar suport  als nostres científics  per poder avançar en la recerca de la ciència.

Davant de l’home que es creu tot poderós hi ha un virus petit, ocult, perillós, sortit del no res, que ens recorda que som molt més vulnerables del que pensem!

 

Joana Nevado

21 abril 2020

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress