nov 21

maltrato

 Et vaig veure de lluny i em vas agradar…

El vent de mica en mica t’apropava.

Com un núvol suau em vas embolcallar.

Fugia de la teva empenta però m’arrossegaves.

Fins que la teva força em va atrapar…

Tant contundent i dominant que em vas anul·lar.

Vas trencar els meus somnis.

Em vas ficar en un món petit, reduït, empobrit…

Amb privacions…negacions continuades…

Caminant sense esma, avorrida, angoixada.

Temps perdut, temps buit, temps sense vida…

Closa en un pou fosc sense sortida

Sóc jo el jonc que es doblega.

Que no té l’orgull de fer marxa enrere.

Fins que un dia el vent et va endur.

Portant-te ben lluny, d’on mai més tornaràs.

Però els costums deixen empremtes molt ben arrelades.

Continuo atordida, dolguda, callada…

I, malgrat la teva absència

Sento que encara em domines.

 

 

Joana Nevado.

Etiquetes:
nov 12

musica-saludDicen que la música amansa a las fieras, y he llegado a la conclusión, que soy una fiera de las más temibles, ya que a medida que iba escuchando las melodías, notaba como mi alma se iba calmando. He navegado por Venecia, he vislumbrado ese Paris bohemio, he bailado imaginariamente un sirtaki, he volado acompañada de Andrea Boccelli, he brindado con la Traviata, he estado en la orilla blanca orilla negra, y he llorado con Mio babino caro…Todo esto en poco rato, el justo para liberar mi alma. Me ha ido muy bien, lo necesitaba después de tantos problemas con mis ojos, hoy por fin parece que ya he visto la luz al final del túnel, ya era hora. Probablemente la próxima semana ya sea la última visita. ¡Qué descanso!

Necesito recordar, que a veces la música es el sustento del alma. Hoy por lo menos lo ha sido. Y todo ha venido casi sin darme cuenta al hablar de mi nieta, la más pequeña, que se nos ha hecho mayor, sin darnos cuenta. Uf dejo de escribir, que me estoy poniendo MUY tonta… pero MUY tonta.

Teresa Vidal

 

Etiquetes:
nov 05

Amor platònic

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 5 Comentaris »

Era molt d’hora comparat amb aLa marltres dies, ja que últimament em llevava molt més tard, no podria dir perquè havia deixat el llit sobtadament.

Com quasi sempre faig, és sortir a la terrassa a respirar l’aire fresc, però aquell dia pujava una forta bravada a claveguera, doncs aquesta s’havia rebentat i el carrer era ple d’aigües fecals. L’estómac se’m va remoure, això sumat a que la nit abans no havia sopat, em va envair un estat agònic. Vaig pensar que el millor que podia fer era tancar la porta de la terrassa i embotir d’aliment l’estómac, dues llesques de pa torrat sucades amb tomàquet i oli guarnides amb llenques de pernil, un parell de gotets de vi i un cafetó em va fer reviure. Dintre meu vaig sentir fortes vibracions.

Induït per un instint amorós em vaig vestir sense parafernàlies, ja que ella és molt senzilla i atrevida. Sempre em demana que quan vagi a trobar-la ho faci lleuger de roba.

Vaig sortir al carrer fugint de la brutícia acumulada tapant-me el nas, cercant el camí més curt que m’apropés a ella, em vaig enfilar per un carreró que se’m feia infinitament llarg, vaig girar a l’esquerra després a la dreta per carrers que m’allunyaven del meu objectiu, estava desorientat en la foscor del dubte.

Ella no es veia per enlloc. Capficat ja pensava que l’havia perdut, era el secret més ben guardat que tenia.

Ensopegava amb la gent que caminava de pressa amunt i avall com si busquessin la felicitat perduda o bé fugint del diable, un remolí m’arrossegava a les profunditats més fosques. Mirava en totes les direccions buscant, ella no apareixia, ni tan sols la seva peculiar fragància. On era la meva estimada? Qui se l’havia emportat? Per ventura fugia de mi?

Potser estic confós del lloc on és ella. No. Estic segur que no. Potser del dia? Tampoc, ja que sempre es trobàvem qualsevol dia i a qualsevol hora. Ella sempre tan polida, vestida amb el vestit blau guarnit amb serrell i borles blanques, no podia passar desapercebuda. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 17

Boira

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 1 Comentari »

boira

BOIRA

Estic immers em un núvol

I un xic, potser desorientat

Dons endavant no veig res

Enrere, tot es gris  esglaiat

A l’esquerra com si plores

Cap la dreta, estic atabalat

Mirar amunt, com si sures

Avall els peus no he trobat

 

Haig de sortir d’aquest enrenou

Però tinc grans dubtes de com

Per endavant pot ser es l’avern

Enrere por de trobar penya-segats

Cap l’esquerra, por d’un cercle tancat

O cap la dreta, por al buit immens

A amunt si hi troba l’infinit

I avall no puc, tinc els peus barrats

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 25

Casas

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Cabories i altres reflexions, Colaborador@s Cap comentari »

casas-tapiadasCasas que hablan… guardan historias…rompen silencios…amasan recuerdos…diversos escenarios, distintos actores.

Casa rústica, casa rural, casa de campo, casa modernista, casa de pueblo, casa adosada…, etc.

Tu función no  es  tu nombre, ni tu estado ni tu categoría. Fuiste concebida como refugio y guarida de las personas. Naciste de la mano del hombre dejándote moldear a su modo y deseos. Con el tiempo y para muchos eres artículo difícil de soportar . Si las casas hablaran y explicaran sus historias, no habrían suficientes escritores para poderlas contar .Historias gloriosas, familias unidas, harmonía en sus estancias, risas en el patio, pan caliente en la cocina. Otras no tan gloriosas, bañadas de tristeza y soledad, privación y necesidad.

Casas abandonadas sin personas, personas desahuciadas de sus casas. La perversión del poder tomando como prenda las casas, sin importarles con ello dejar a familias destrozadas, al amparo del desamparo.

 

 Joana Nevado

Etiquetes:
mai 07

Dejadme ya

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 4 Comentaris »

vela

DEJADME YA

Amanece otro día

estoy cansado y sin vida

nadie se da cuenta

sin alma mi cuerpo está

Todo es negra penumbra

la luz mis ojos ya no ciega

todo quedó en la cuneta

aquella noche nefasta

Mi yo, de un hilo cuelga

deshilachado, no aguantara

le queda una sola hebra

¿Para que la desigual lucha?

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 05

La Nit

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 3 Comentaris »

nit

LA NIT

 

            Arriba la nit amb les seves penombres

             l’empenta de la ciutat el ritme perd

               s’apaga el soroll estrident del dia

             envaeix el soroll reprimit de la nit

 

                Els vividors nocturns prenen el lloc    

            als orfes diürns que han perdut el llum   

                 es l’altra cara amagada del joc

             també la nit té vida envoltada de fum

 

            La misèria humana sense rumb s’arrastra

               per tota riquesa, una caixa de cartró

             Oferta de carn humana a qualsevol cantó

              empedreït del sexe,  a la cita no falta 

 

              El borratxo a la seva estimada canta  

                   el que fa, no es cantar es bramar

               L’Enganxat  tremola, la dosi  busca,

          és urgent, té necessitat, acaba tirat a terra

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress