RESUM TROBADA EVA 

En primer lloc, M.C.  comenta sobre la biografia de Hipàtia, erudita que a mitjans del primer mil·lenni fou d’esquarterada per una turba de fanàtics religiosos. Va ser mestra, conferenciant, filosofa i matemàtica. A continuació s’obre debat sobre el tema de les religions, història i cinema…

La Pe recomana la lectura de “El olor de los dias felices” de Marta Gracia Pons. L’autora ens situa en la dècada de 1920, una època de grans canvis socials. La protagonista dona un gir a la seva vida i viu una apassionant aventura que la portarà des de la Casa de la Misericòrdia de Barcelona on s’ha criat fins a Sant Feliu de Guíxols, Madrid i Filipines.

La Pi comenta sobre el llibre “Como escribir para que los demas te lean”. Llibre traduït de l’anglès. La segona proposta de lectura és de Camilo José Cela “II Viaje a la Alcarria”. Descriu els personatges i els paisatges del primer llibre un cop transcorreguts alguns anys. La tercera lectura és “Donde me encuentro” de Lahiri, Jhumpa: Una dona camina per una ciutat contemplant la seva solitud i la de les persones que l’envolten. És un recorregut per la vida d’aquesta dona, en el seu dia a dia al llarg de les quatre estaciones de l’any. Finalment, ens comenta el llibre escrit per Armand Muntés “Divagacions Metafísiques o Quelcom Semblant”, un llibre no gaire gruixut, però de contingut dens, tot i això força entenedor. Tracta d’aquelles preguntes essencials que les persones s’han fet sobre la vida i la transcendència i dona algunes de les respostes que tant l’autor, com nombrosos personatges coneguts de la història i d’actualitat, han elaborat.

LLegiu-ne més »

El passat mes de gener la Generalitat  ha concedit el premi Internacional de Catalunya a la filòsofa i activista pels drets humans Judit Butler, tot destacant que la seva obra ha revolucionat i transformat la teoria feminista amb els seus estudis sobre el gènere de les persones i la seva lluita pels drets de gais i lesbianes donant suport al moviment queer.

S’ha convertit en un referent del feminisme contemporani per les seves teories sobre el gènere , la teoria queer i la defensa de les persones no binaries.

També porta a terme una lluita política buscant la igualtat per tothom i la no segregació de cap col·lectiu.

Les Blogueres de Sant Martí, vam dedicar l’any passat una exposició a DONES I CINEMA i aquest any l’exposició ha estat dedicada a DONES DE CIÈNCIA. Dins de les nostres minses possibilitats, intentem donar a conèixer dones que al llarg de l’història van contribuir en tots els àmbits, tant de les arts com de les ciències i creiem que aquesta exposició que es realitza al Parc del Fòrum, pot ser una bona iniciativa perquè poguem coneixer amb més profunditat el perquè d’aquesta ocultació al llarg dels segles. A continuació podeu ampliar la informació sobre l’exposició: (In)Visibles y (O)Cultes. LLegiu-ne més »

Louise Glück, Premio Nobel de Literatura 2020

Considerada como una de las autoras más destacadas de la literatura contemporánea estadounidense, ha sido galardonada por su “inconfundible voz poética”, caracterizada por una “belleza austera” y la búsqueda de la claridad.

Su inconfundible voz poética, esa que “hace universal la vida individual” a través de una belleza “austera”, le ha valido a Louis Glück para hacerse con el Premio Nobel de Literatura 2020, un galardón que la poeta recibe tras haber publicado doce poemarios y algunos volúmenes de ensayo.

Las obras de Glück (Nueva York, 1943) se caracterizan por la claridad a la hora de abordar temas como la infancia y la vida familiar, para los que se inspira en los mitos y motivos clásicos, presentes en la mayoría de sus obras. LLegiu-ne més »

 La literatura del segle XIX Es pot dividir en tres grans etapes: el Romanticisme, el Realisme i la literatura finisecular (que pertany a la fi d’un segle i principi del següent), i que entronca amb la literatura del segle XX. També és l’època en què s’urgeix la novel·la gòtica, el gènere negre. El feminisme i la revindicació dels drets de les dones encara quedaven molt lluny. Tres dones britaniques: Jane Austen, Emili Brönte i Mary Shelley, autores respectivament de: Orgullo y prejuicio, Cumbres borrascosas i Frankenstein destaquen notablement. Les tres escriuen amb una narrativa que te una característica bàsica, que són novel·les entretingudes. Res de soliloquis ni monòlegs interiors. Acció, critica i emoció. Es tractava d’explicar històries i no d’avorrir al lector. Dracula de Bram Stoker, Alícia en el País de las Maravillas de Lewis Carroll, Fortunata i Jacinta de Benito Perez Galdos, La Regenta de Clarín són un exemple d’aquest moviment.

I no podem oblidar que és també el naixement de les novel·les de gènere com les policíaques amb el personatge de Sherlock Holmes creat per Conan Doyle i la novel·la d’aventures com Tom Sawyer de Mark Twain, Robert Louis Stevenson amb La isla del tesoro, Julio Verne amb La vuelta al mundo en 80 dias i Dickens o Victor Hugo, dos autors que van captar les desigualtats socials de l’època amb obres com Historia de dos ciudades i Los miserables.

A continuació trobareu un apartat amb autors/es del segle XIX-XX, escollits per treballar i exposar aquells que més ens han marcat amb la lectura de la seva obra.

Charlotte és una novel•lista anglesa que neix a l’abril de 1816 i mor al març de 1855. Filla d’un clergue molt conservador i profundament enamorat de la seva dona Maria, té 5 germans, en Wanwell, la Maria, l’Elisabeth, l’Anne i l’Emily. Quan té 8 anys, la seva mare mor i ella i les seves germanes són enviades a l’escola Clergy Daughters, escola amb unes grans deficiències, penúries que reflexa a la seva novel.la Jane Eyre. Davant aquesta situació i que les seves germanes Elisabet i Maria emmalalteixen de tuberculosi, la família les treu de l’escola tornant a casa seva. Allà, les germanes llegeixen un magazine que rep el seu pare i creen un món imaginari on inventen diverses històries, d’algunes de les quals encara es conserven els quaderns.

Al 1832 comença a treballar de docent i d’institutriu . Junt amb l’Emily vol crear una escola privada per senyoretes però el projecte no prospera. Al 1842, ella i l’Emily van a un pensionat belga per millorar el seu francès. Allà s’enamora del director que era casat i tenia 3 fills. Coneix el desamor i li escriu varies cartes de les que encara es conserven algunes. Mor la seva tia i les germanes tornen a casa. Ella se’n va a York a fer, altre cop, d’institutriu.

Els sentiments de solitud, i d’ aïllament que pateix a Brussel•les, els plasma en la seva novel.la Villete (1853). Al 1846, l’Anne, l’Emily i la Charlotte decideixen publicar un llibre col•lectiu de poemes que no te gens d’èxit. Llavors cada una escriu un novel.la i la publica amb pseudònim. L’Anne publica Agnès Grey, l’Emily Cims borrascosos i la Charlotte Jane Eyre que des de el primer moment te un èxit aclaparador.

Les seves germanes també moren tuberculoses i ella es casa amb el Arthur Bell. El març de 1855, estant embarassada, emmalalteix de tuberculosi i mor.
Posteriorment es publica la primera novel.la que va escriure, The professor. LLegiu-ne més »