Louise Glück, Premio Nobel de Literatura 2020

Considerada como una de las autoras más destacadas de la literatura contemporánea estadounidense, ha sido galardonada por su “inconfundible voz poética”, caracterizada por una “belleza austera” y la búsqueda de la claridad.

Su inconfundible voz poética, esa que “hace universal la vida individual” a través de una belleza “austera”, le ha valido a Louis Glück para hacerse con el Premio Nobel de Literatura 2020, un galardón que la poeta recibe tras haber publicado doce poemarios y algunos volúmenes de ensayo.

Las obras de Glück (Nueva York, 1943) se caracterizan por la claridad a la hora de abordar temas como la infancia y la vida familiar, para los que se inspira en los mitos y motivos clásicos, presentes en la mayoría de sus obras. LLegiu-ne més »

 La literatura del segle XIX Es pot dividir en tres grans etapes: el Romanticisme, el Realisme i la literatura finisecular (que pertany a la fi d’un segle i principi del següent), i que entronca amb la literatura del segle XX. També és l’època en què s’urgeix la novel·la gòtica, el gènere negre. El feminisme i la revindicació dels drets de les dones encara quedaven molt lluny. Tres dones britaniques: Jane Austen, Emili Brönte i Mary Shelley, autores respectivament de: Orgullo y prejuicio, Cumbres borrascosas i Frankenstein destaquen notablement. Les tres escriuen amb una narrativa que te una característica bàsica, que són novel·les entretingudes. Res de soliloquis ni monòlegs interiors. Acció, critica i emoció. Es tractava d’explicar històries i no d’avorrir al lector. Dracula de Bram Stoker, Alícia en el País de las Maravillas de Lewis Carroll, Fortunata i Jacinta de Benito Perez Galdos, La Regenta de Clarín són un exemple d’aquest moviment.

I no podem oblidar que és també el naixement de les novel·les de gènere com les policíaques amb el personatge de Sherlock Holmes creat per Conan Doyle i la novel·la d’aventures com Tom Sawyer de Mark Twain, Robert Louis Stevenson amb La isla del tesoro, Julio Verne amb La vuelta al mundo en 80 dias i Dickens o Victor Hugo, dos autors que van captar les desigualtats socials de l’època amb obres com Historia de dos ciudades i Los miserables.

A continuació trobareu un apartat amb autors/es del segle XIX-XX, escollits per treballar i exposar aquells que més ens han marcat amb la lectura de la seva obra.

Charlotte és una novel•lista anglesa que neix a l’abril de 1816 i mor al març de 1855. Filla d’un clergue molt conservador i profundament enamorat de la seva dona Maria, té 5 germans, en Wanwell, la Maria, l’Elisabeth, l’Anne i l’Emily. Quan té 8 anys, la seva mare mor i ella i les seves germanes són enviades a l’escola Clergy Daughters, escola amb unes grans deficiències, penúries que reflexa a la seva novel.la Jane Eyre. Davant aquesta situació i que les seves germanes Elisabet i Maria emmalalteixen de tuberculosi, la família les treu de l’escola tornant a casa seva. Allà, les germanes llegeixen un magazine que rep el seu pare i creen un món imaginari on inventen diverses històries, d’algunes de les quals encara es conserven els quaderns.

Al 1832 comença a treballar de docent i d’institutriu . Junt amb l’Emily vol crear una escola privada per senyoretes però el projecte no prospera. Al 1842, ella i l’Emily van a un pensionat belga per millorar el seu francès. Allà s’enamora del director que era casat i tenia 3 fills. Coneix el desamor i li escriu varies cartes de les que encara es conserven algunes. Mor la seva tia i les germanes tornen a casa. Ella se’n va a York a fer, altre cop, d’institutriu.

Els sentiments de solitud, i d’ aïllament que pateix a Brussel•les, els plasma en la seva novel.la Villete (1853). Al 1846, l’Anne, l’Emily i la Charlotte decideixen publicar un llibre col•lectiu de poemes que no te gens d’èxit. Llavors cada una escriu un novel.la i la publica amb pseudònim. L’Anne publica Agnès Grey, l’Emily Cims borrascosos i la Charlotte Jane Eyre que des de el primer moment te un èxit aclaparador.

Les seves germanes també moren tuberculoses i ella es casa amb el Arthur Bell. El març de 1855, estant embarassada, emmalalteix de tuberculosi i mor.
Posteriorment es publica la primera novel.la que va escriure, The professor. LLegiu-ne més »

Nacimiento: 26 de junio de 1892, Hillsboro, Virginia Occidental, Estados Unidos Fallecimiento: 6 de marzo de 1973, Danby, Vermont, Estados Unidos

Pearl S. Buck, escritora estadounidense, ganadora del Premio Nobel de Literatura en 1938. Pasó la mitad de su vida en China, donde la llevaron sus padres misioneros con tres meses de edad y donde vivió unos cuarenta años. Conocida por el apellido de su primer marido, Buck.

Su estilo sencillo y directo, y su preocupación por los valores fundamentales de la vida humana, tienen su origen en el estudio de la novela china. Ofreció una visión sentimental y amable hacía los más humildes, que tanto estaban sufriendo en unos momentos de cruentas guerras civiles unidas a la intervención occidental. Este hecho ha llevado a valorar en su obras un valor humanitario que trascendía lo meramente literario.

Su primera novela, Viento del este, viento del oeste fue publicada por la editorial John Day en 1930. El ejecutivo de esta compañía, Richard Walsh, se convirtió en el segundo esposo de Pearl en 1935, después de que ésta y John Lossing Buck se divorciaron.

En 1931 la compañía publicó La buena tierra, que se convirtió en el libro más vendido en 1931 y 1932, ganó el premio Pulitzer y la Medalla Howells en 1935, y además fue adaptado a una película de la MGM en 1937. En 1938, menos de diez años después de publicar su primer libro, Pearl ganó el Premio Nobel de Literatura; fue la primera norteamericana sobre la que recayó dicho galardón. Entre sus obras posteriores cabe mencionar La estirpe del dragón (1942), Los Kennedy (1970) y China tal y como yo la veo (1970). LLegiu-ne més »

Samuel Langhorne Clemens, més conegu tamb el seudónim de Mark Twain, va ser un periodista, escriptor, aventurer, orador i humorista que va nèixer a Florida, Missouri, el 30 de noviembre de 1835 i va morir a Connecticut el 21 d’abril de 1910.

Considerat el pare de la literatura americana, Twain va escriure més de 500 obres, algunes d’elles tan exitoses, com “Las aventuras de Tom Sawyer” o les de “Huckleberry Finni”.

Fins a la fi de la seva mort, Twain va seguir escribint amb la mateixa força i entusiasme que va imprimir en els seus primers llibres. Prova d’això ho trobem en les pàgines  de “El diari d’Adam i Eva”, del 1906.

S’equivoquen els que esperen trobar en aquest relat la història idíl·lica,o potser la avorrida vida dels nostres primers pares. Així mateix també cal oblidar qualsevol prejudici que es tingui de l’anomenat Paradís Terrenal. LLegiu-ne més »

Mary Shelley (1797- 1851)

Mary Wollstonecraft Godwin fue una narradora, ​ dramaturga, ensayista, filósofa y biógrafa británica, ​ reconocida sobre todo por ser la autora de la novela gótica Frankenstein o el moderno Prometeo ​ considerada la primera obra de ciencia ficción de la historia.

 Mary Shelley nació en Londres en el seno de una familia liberal y culta.  Hija de Mary Wollstonecraft, importante pensadora, escritora y feminista, y de William Godwin, filósofo, periodista y activista político. A los pocos días de su nacimiento su madre, murió de unas fiebres dejando a su marido al cuidado de Mary y de su hermana de tres años y medio Fanny Imlay. Casado Godwin posteriormente con una viuda que ya tenía dos hijas con la que el filósofo alumbraría un nuevo vástago.

 Siendo una niña se evadía en el cementerio de Saint Pancras, donde fue enterrada su progenitora. Sobre su tumba aprendió a leer. Su padre solía acompañarla junto a su hermanastra Fanny y practicaban lectura sobre las lápidas.

 A los 16 años de edad, abandonó su hogar y su país con el poeta Percy Shelley, con el que había iniciado una relación a pesar de estar casado, viajando a Francia y a Suiza. Godwin, no puso ningún reparo en que corriera tras él. No fue ese el caso de la esposa del poeta quien, humillada, ofendida y embaraza siguió a la pareja hasta La Spezia, localidad de la costa italiana en que se establecieron. A los desarreglos deducibles de semejante situación no tardó en sumarse el mismísimo Byron, siempre afecto a toda clase de desórdenes. LLegiu-ne més »

Som personatges descobrint-nos capítol a capítol, escena a escena, sense saber on ens porta la trama. Som frases, potser sense sentit, o verbs dels quals a vegades ens enorgullim. Som comes que ens fan somiar en el camí. Interrogants que ens fan reflexionar.

Som punts i a part. Però sobretot som sempre l’esperança d’una pàgina en blanc. Perquè una pàgina on escriure és l’única forma de saber com seguirem endavant.

Abril 2020