nov 14

La Magnitud de la Tragèdia

Escrit per Mª Jesús Mandianes Arxivat a: Croniques Culturals Cap comentari »

tragedia Autor: Quim Monzó
 Estilo: Novela
 Idioma: Catalán
 Editorial: Quaderns Crema

 

  Mirados de cerca los ojos de Mª Eugenia eran un mar de luces, un océano de noche, un naufragio, con barcas llenas de gente con salvavidas color calabaza, y todo lleno de venas rojas a punto de estallar.
Análisis:                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     Una novela donde el escritor, observador crítico de la conducta humana, parece aplicar una lente de aumento a cada episodio de la vida de personas corrientes, para desarrollarla a cámara lenta, transformándolas en “personajes singulares”. Consigue así una reproducción casi fotográfica de la realidad, deformada por su estilo sarcástico y una sobredosis de ironía, con la que pretende dejar en evidencia la trivialidad de las relaciones entre adultos y la inconsistencia de las pasiones adolescentes. Aunque la maestría descriptiva del autor se impone claramente a ese  argumento que parece invitar a los lectores a profundizar en todas las tragedias solo insinuadas. En los abandonos, soledades y silencios, que acaban convirtiendo a los protagonistas en autistas emocionales.

Sorprenden los rimbombantes nombres compuestos, recurso humorístico al estilo de los culebrones sudamericanos, para etiquetar a unos seres vacíos, cuyo mundo se derrumba dominados por el odio irreflexivo (Ana Francesca) o por la imposibilidad de enfrentarse a la muerte (Ramón María). Los dos viviendo bajo el mismo techo, alimentando una aversión mutua. Conjurando el miedo y la soledad en compañía de amantes, que como ellos son víctimas de la incomunicación y el aislamiento que domina la sociedad urbana. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 24

Charneca en Flor (Florbela Espanca)

Escrit per Mª Jesús Mandianes Arxivat a: Croniques Culturals Cap comentari »

antologiaflorTurista incorregible, callejeo por las tortuosas ruas de Lisboa a pleno Sol, intentando localizar “a librería Bertrand”. Por fin doblando la esquina de la rua Garret, una fachada de azulejos azules y blancos anuncia “A livraria máis antigua do mundo”.  Accedo aspirando el olor a madera antigüa, historias de conspiradores, revolucionarios y tertulias de intelectuales.

Rebusco entre las estanterías un libro sin definir… últimamente al entrar en una librería espero que los libros me encuentren a mí, suele suceder que efectivamente me encuentran. En esta ocasión la fotografía de una mujer joven, sofisticada, de mirada atormentada, llama mi atención desde un expositor, es Florbela, una desconocida que me invita a leer sus poemas. Se presenta con una dedicatoria de Fernando Pessoa: Alma innovadora. Irmá gémea da minha.

El poemario en portugués bajo el ti­tulo Sonetos” me condujo a su antología esencial “Charneca en Flor” traducida al castellano, ojeándolo al azar leo: Deja que te recite mis versos al oído. Versos de mármol, tallados expresamente para ti.

Colgada de sus versos me perdí por el laberinto del Chiado hasta llegar al intrincado mosaico de callejuelas empinadas que forman el barrio de Alfama. Desde la entrada de un restaurante espectáculo escuché cantar uno de sus poemas transformados en Fado Se tu viesses ver-me. Traspasé la puerta sin pensarlo, rendida a la voz aterciopela, melancólica de la cantante, a su interpretación trágica, acompañada por el llanto de la guitarra portuguesa, sin duda Florbela tenia alma de fadista, a pesar de confesar que no le gustaban los tipismos portugueses ¡Una más de sus contradicciones! LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 17

Sense noticies de Gurb

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Croniques Culturals Cap comentari »

 índice 400L’autor d’aquest llibre és Eduardo Mendoza, nascut a Barcelona l’any 1943. És autor teatral, escriptor, advocat i traductor. Ha rebut diversos premis; l’últim ha estat el Premi Cervantes concedit el 20l6.  Entre els anys  1973 i 1982 visqué a Nova York, on va treballar d’intèrpret a les Naciones Unides.

“Sense notícies de Gurb” es un relat que va veure la llum el 1991. Consta de quinze capítols al llarg de 144 pàgines i  parteix d’una crònica novel·lada de la realitat, tractada amb una gran dosi d’humor satíric i força còmic.

Mendoza aprofita la visió d’un extraterrestre que ha aterrat a Barcelona per criticar tant la ciutat com als seus habitants i les institucions. També posa de relleu altres problemes com la contaminació, els sorolls, el tràfic, les desigualtats econòmiques, la delinquència… però sense deixar de transmetre en tot moment la seva estimació i fascinació per Barcelona.

Gurb no és pas el protagonista, ho és el seu company, el comandant de la nau espacial, que és qui cada dia escriu un diari fent referència al lloc on es troba, el que succeeix i fins i tot el que pensa. Gurb no ha tornat a la nau des de que va adoptar l’apariència de la Marta Sánchez i el comandant veu difícil que pugui retornar a l’espai sense ell.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
jun 06

club_adults_lectura1Últim dimarts de maig per un “Club de Literatura en Veu Alta” on les integrants no poden ignorar els últims casos de dones assassinades per les seves parelles, reflectint un clar repunt de la violència de gènere. Un fragment del llibre “Solas” de Carmen Alborch, publicat el 1999, posa en evidència la similitud de casos i circumstàncies tot i el temps transcorregut. Conduint-nos a totes a la mateixa reflexió: l’única manera d’erradicar la violència contra les dones és la prevenció des de l’àmbit educatiu, eliminant les conductes sexistes, les actituds discriminatòries, ensenyant a resoldre les situacions conflictives a través de l’aprenentatge emocional, acceptant frustracions i desenganys com a part de la nostra experiència vital.

La lectura d’unes frases de l’assaig “Dones a la frontera: Tradició i identitat musulmanes a Ceuta” d’Eva Evers, professora d’antropologia social, ens mostra els costums i ritus acceptats per les dones musulmanes, que viuen entre Espanya i el Marroc, com l’única manera d’aconseguir el respecte en una societat que camina lentament cap a la modernitat.

Canviem de registre escoltant les aventures del “Cavaller de l’armadura rovellada” de Robert Fisher, on el protagonista, enlluernat per la brillantor de la seva armadura no valora tot el que té al seu voltant. Presoner de si mateix només al final del seu camí aconsegueix treure l’armadura deslliurant-se de totes les barreres que li impedien reconèixer-se. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 18

La apología de Socrates

Escrit per Mª Jesús Mandianes Arxivat a: Croniques Culturals Cap comentari »

platon y Aristoteles4Autor: Platón

Lugar: Atenas

Tiempo: 400 (A.C.)

Situación: Juicio Socrates

Solo dos frases escuchadas de improviso, hacen que decida leer “La Defensa de Socrates”, sorprendida en cada párrafo por la actualidad de un mensaje, que se puede aplicar en toda su extensión a las circunstancias presentes en nuestra sociedad. Destacando por un lado la profunda crítica que realiza sobre el materialismo de una época donde los hombres solo pensaban en acumular riqueza y cultivar la belleza del cuerpo (470-399 A.C.). Por el otro su valentia, a pesar de las circunstancias, no tiene inconveniente en censurar la demagogia de los políticos y a la corrupción del sistema en Atenas: “No, el juez no es juez para convertir la justicia en favor, sino para decidir sobre lo justo o lo injusto. No para favorecer a tal o cual, sino para juzgar con arreglo a la ley”.

Es Platón quien rescata del olvido la obra de Socrates a través de “La apología”, donde el filosofo acusado de impiedad y de corromper a los jóvenes se presenta ante el tribunal con la intención de responder a todas las acusaciones que se han vertido contra él, para ello utiliza “el método” que había creado. Desplegando en su defensa todos los postulados filosóficos que difundió entre quienes libremente lo querían escuchar. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 19

 El que segueix a continuació són alguns dels paràgrafs que he extret d’un text més extens, escrit per l’autora Claire Bonet i publicat a la revista “Plantas i Bienestar”

 images2El vesc és una planta molt peculiar perquè no creix a la terra sinó que envolta les branques més altes dels  arbres. Una altra de les seves característiques es que, tot i que acostuma a créixer al mes de febrer, no dóna fruits fins que arriba l’estació freda i, a més, es manté explèndidament verda, sense marcir-se ni engroguir-se mai, ignorant la gravetat i les lleis de la física.

Hi ha qui creu erròneament que el vesc és una planta paràsita, però si s’observa amb atenció es pot veure que és totalment verda i que per tant realitza perfectament la seva fotosíntesi, a diferència de les veritables plantes parasitàries. Una vella dita camperola no  sols nega que el vesc sigui dolent per a l ´arbre, sinó que assegura que el salva. “Qui talla el vesc mata l’arbre.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 30

club_adults_lecturaEl passat dimarts 27 de setembre Blogueres de Sant Martí, després de les vacances d ‘estiu, hem reprès el taller de “Literatura en veu alta” acompanyades per dues bones amigues, que van voler compartir amb nosaltres uns fragments de les seves lectures favorites. Rosa va participar amb un article d’Eduard Punset amb un títol tan suggerent com “L’amor ens fa intel·ligents”, que va originar un intens debat sobre la necessitat que tenen els éssers humans de sentir-se estimats per ser emocionalment sans. La Pepi ens va recordar el valor de l’amistat llegint uns paràgrafs de l’obra “El Profeta” de l’escriptor i poeta libanès Gibran Kahlil Gibran: “Els amics existeixen per satisfer la nostra necessitat, no el nostre buit …”.

La nostra companya Pilar ens va fer reflexionar sobre la fragilitat de la vida humana

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress