Et vaig veure de lluny i em vas agradar…

El vent de mica en mica t’apropava.

Com un núvol suau em vas embolcallar.

Fugia de la teva empenta però m’arrossegaves.

Fins que la teva força em va atrapar…

Tant contundent i dominant que em vas anul·lar.

Vas trencar els meus somnis.

Em vas ficar en un món petit, reduït, empobrit…

Amb privacions…negacions continuades…

Caminant sense esma, avorrida, angoixada.

Temps perdut, temps buit, temps sense vida…

Closa en un pou fosc sense sortida

Sóc jo el jonc que es doblega.

Que no té l’orgull de fer marxa enrere.

Fins que un dia el vent et va endur.

Portant-te ben lluny, d’on mai més tornaràs.

Però els costums deixen empremtes molt ben arrelades.

Continuo atordida, dolguda, callada…

I, malgrat la teva absència

Sento que encara em domines.

Joana Nevado.

A ningún hombre consiento
que dicte mi sentencia.
Sólo Dios puede juzgarme,
sólo a él debo obediencia.

Hasta que fuiste carcelero,
yo era tuya, compañero,
hasta que fuiste carcelero.

Voy a tatuarme en la piel
tu inicial porque es la mía,
pa’ acordarme para siempre
de lo que me hiciste un día,
de lo que me hiciste un día.

Voy a tatuarme en la piel
tu inicial porque es la mía,
pa’ acordarme para siempre
y recordarlo toda la vida,
de lo que me hiciste un día,
de lo que me hiciste un día.

Soc molt afeccionada al cinema, i quant veig algun escrit que em crida l’atenció i dedico uns moments per assabentar-me de que va la cosa. He pogut assessorar-me, que aquesta actriu, d’una bellesa difícil d’oblidar, quan anava a l’escola ja demostrava ser una persona amb unes facultats innates per a les matemàtiques, i d’altres temes científics a quin mes interessant.

El seu veritable nom era Hedwing Eva María Kiester, descendent d’una família jueva. Va nàixer a Viena, el 9-11-1914, y mori el 19-1-2000. Amb el pas dels anys es va nacionalitzar com Nord-americana.

Segons els seus mestres des de petita,ja va demostrar que era una superdotada, pels estudis,  però als 16 anys va deixar d’anar a l’escola perquè va sentir la crida de la interpretació, arribant a ser una bona actriu, a mes de la seva bellesa. Una pel·lícula li va donar fama, perquè en aquell temps va ser la primera dona que es va mostrar nua davant les càmeres.

El que seria després el seu marit, va voler fer desaparèixer aquell film sense aconseguir-ho. Gelós fins a extrems malaltissos, li va fer la vida impossible, fins al extrem, que ella va fugir del seu costat, fent-se passar per un altra persona. Va arribar a Paris on va començar una nova vida.

LLegiu-ne més »

Cada any el 8 de març celebrem el Dia de la Dona Treballadora. Quanta hipocresia! Què vol dir Dia de la Dona Treballadora? Potser n’hi ha alguna que no treballi? Unes ho fan en empreses grans o petites, en serveis públics o privats, altres treballen a casa, però totes treballen, incloses les que fan cantonades per poder sobreviure.

Potser podríem celebrar el dia que les dones es començaren a emancipar del domini dels homes i per a mi la pregunta no seria: què fan avui en dia les dones? Si no que considerant que han estat, i encara ho estan, sotmeses a l’altre sexe, voldria que es fes un balanç de com els homes han anat canviant o evolucionant la seva actitud, si aquests anys hi ha més homes que deixant enrere el masclisme, han millorat la relació home-dona i han avançat cap a la relació entre persones, sent més tolerants, escoltant més els altres  anant deixant enrere aquest complex d’inferioritat pel qual necessiten sentir-se tant per sobre de les dones i d’altres col•lectius que consideren més dèbils.

És molt còmode que un dia a l’any fem xerrades, manifestacions, etc. sobre el tema, però que passa amb la resta de l’any? Segueixen havent dones mortes per les seves parelles, violència domèstica, tant en forma psicològica com de pallisses que les porta a la seva pròpia desvaloració.

LLegiu-ne més »

María Montessori nació en Italia en 1870, y falleció en Holanda en 1952.

Fue una mujer extraordinaria, destacando en varias facetas, que habitualmente estaban vedadas a las mujeres.

Fue educadora, científica, médica, psiquiatra, filósofa y psicóloga. Con el tiempo a raíz de un desengaño por parte del padre de su hijo, se afianzó en el feminismo, y humanismo, cosas que llevó a cabo durante el resto de su vida.

La que la hizo más famosa fue sin duda su novedosa manera de educar a los niños/as. Basándose primordialmente en la capacidad asombrosa que tenían los estudiantes en la capacidad de aprender.

La idea  era transmitir a los alumnos la capacidad de actuar por ellos mismos sin depender constantemente  de un adulto, obligándoles a pensar por sí mismos.

LLegiu-ne més »

 Sabem que són molts els llocs que, coincidint amb el mes de març, porten anys celebrant l’anomenat “dia de la dona”.

Em consta que hi ha poblacions que, durant la festivitat de Santa Àgueda, fan processons en honor a aquesta santa. Fins i tot  anuncien a “bombo i plateret” el privilegi que tenen les dones de  deslliurar-se, en  aquesta jornada, de les seves “labors” dins la llar. També es concedeix el bastó de comandament a una d,elles anomenant-la “alcaldesa per un dia” perquè durant unes hores  tingui l’honor de dir, fer o desfer  el que consideri  necessari.  Després, l’endemà tot torna al seu curs habitual.

Desconec quí es fa càrrec aquest dia de la custòdia dels fills petits. També ignoro si són poques o moltes les dones que s’afanyen a preparar amb antelació la roba i els àpats de tota la familia, perquè no es produexi cap desgavell mentre elles son fora celebrant la seva festa. Si la resposta és que són els homes els que s’encarreguen de fer aquestes tasques durant unes hores, llavors jo em pregunto: LLegiu-ne més »