Manifest amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones 25 de novembre de 2021

Avui, 25 de novembre de 2021, commemorem el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones i volem que totes les accions i tots els actes al voltant d’aquesta data s’estenguin a tots els dies de l’any. La lluita per una vida lliure de violències ha de ser diària.

En un món cada cop més accelerat i canviant hi ha, però, estructures que es resisteixen a canviar, com ara les causes que provoquen tots els tipus, formes i àmbits de les violències masclistes. D’aquestes formes de violència, n’hi ha que evolucionen, altres que sorgeixen i altres que són reconegudes, tal com ha succeït a partir de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, que modifica i amplia la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.

La modificació d’aquesta Llei introdueix el reconeixement de noves formes de violència, com ara:

― La violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius, que es defineix com la violència que s’exerceix amb l’objectiu d’impedir o dificultar l’accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades. Pot afectar els diferents àmbits de la salut física i mental, incloent-hi la salut sexual i reproductiva, i pot impedir o dificultar a les dones prendre decisions sobre llurs pràctiques i preferències sexuals, i sobre llur reproducció i les condicions en què es duu a terme. LLegiu-ne més »

Les Blogueres de Sant Martí, vam dedicar l’any passat una exposició a DONES I CINEMA i aquest any l’exposició ha estat dedicada a DONES DE CIÈNCIA. Dins de les nostres minses possibilitats, intentem donar a conèixer dones que al llarg de l’història van contribuir en tots els àmbits, tant de les arts com de les ciències i creiem que aquesta exposició que es realitza al Parc del Fòrum, pot ser una bona iniciativa perquè poguem coneixer amb més profunditat el perquè d’aquesta ocultació al llarg dels segles. A continuació podeu ampliar la informació sobre l’exposició: (In)Visibles y (O)Cultes. LLegiu-ne més »

Dins de l’apartat “Biografies”, hem volgut obrir un espai per publicar les trajectories vitals,  de personatges que ens han marcat d’una manera positiva, o han despertat el nostre interes per la seva trajectoria a nivell personal, artistic o cultural. Com podreu observar, predominen els personatges de dones, però són dones que han trencat -cadascuna dins de l’epoca que’ls ha tocast viure- amb els esquemes i els motlles on se les ha volgut encerronar.

 En la “Historia de Heike”, un libro japonés del siglo XII, se hace alusión a una mujer que destacó en el mundo de los guerreros samurái. Conocida como Tomoe Gozen (Círculo perfecto), esta legendaria mujer luchó como una perfecta samurái al lado de su esposo o compañero (según las fuentes) en las guerras entre clanes conocidas como Guerras Gempei.

Tomoe Gozen nació alrededor del año 1157 en Japón, en el seno de una prestigiosa familia de samuráis. A pesar de que las mujeres no debían dedicarse a la guerra, eran instruidas en el arte marcial de la naginata para proteger sus hogares durante las largas ausencias de los guerreros samuráis. La naginata era una suerte de lanza de madera que llevaba acoplada una hoja metálica. Tomoe aprendió a dominar la naginata con gran soltura y eficacia. Amante de la lucha, Tomoe se familiarizó también con el uso del arco y dominó a la perfección los caballos.

Tomoe Gozen formó parte de las conocidas como Guerras Gempei que durante 5 años, entre 1180 y 1185 enfrentaron a dos principales clanes, Taira y Minamoto. Tomoe luchó con valentía del lado del clan Minamoto junto a su esposo, un prestigioso general llamado Minamoto Yoshinaka. Finalizada la guerra a favor del clan de Tomoe, su esposo sufrió las acusaciones de conspiración por parte del Shogun de Kamakura, Yorimoto Minamoto, quien apeló al emperador para que fuera declarado enemigo del estado. Minamoto Yoshinaka fue abandonado por sus hombres, excepto por algunos de sus más fieles soldados y su esposa.

No está claro cómo murió Tomoe. Mientras unas fuentes apuntan que falleció al lado de su esposo en la batalla de Awazu, otras aseguran que Tomoe era simplemente compañera de Minamoto y otras afirman que terminó sus días como religiosa en un templo budista.

Sea como fuere, la existencia de la guerrera samurái Tomoe Gozen parece demostrada y su vida legendaria sigue fascinando a su país y al resto del mundo.

Elisabeth Jane Cochran, coneguda per Nellie Bly, va ser una gran i interessant escriptora en temes periodístics.

Va ser precursora del periodisme d’investigació i pionera del periodisme clandestí.

Nascuda al 1864 a Pennsilvània, Estats Units, va lluitar sempre pels drets de les dones. Era escriptora, periodista, novel.lista i sufragista.En una ocasió va llegir un article en una columna sexista del diari local Pittsburghm Dispatch que menyspreava que les dones treballessin fora de casa i la seva indignació la porta a escriure una carta al director. Aquest, davant l’estil de la seva carta de protesta li oferí treballar al seu diari a Nova York com a reportera. Acceptà i es va dedicar al periodisme d’investigació.

Al cap d’un temps d’escriure aquest tipus d’articles, la van relegar a les pàgines femenines per això va canviar de diari, anant a treballar al New York World de Joseph Pullitzer. Allà va començar per investigar els maltractaments que suposava que es donaven als interns de les institucions per malalts mentals, va voler escriure un article i buscant que fos real, fingí tenir una malaltia mental perquè l’internessin en una d’aquestes institucions, aconseguint realitzar un gran treball. LLegiu-ne més »

Lise Meitner va nèixer a Viena l’any 1878. El dia concret és una mica confús però dins la comunitat jueva consta que va ser el 7 de Novembre.

Els seus pares, d’origen jueu, van ser Hedwig Skovran i Philipp Meitner. El pare, abogat de professió, tenia el seu despaig dins de casa i això va propiciar que tant Lise com els seus germans visquessin dins un ambient plenament intel.lectual.

Va decidir de cursar estudis de ciències i lletres. En acabar, només quatre dones van aprovar el Matura, l’examen de l’època, entre elles Lise.

El 1901 va cursar estudis universitaris i va assistir a les classes del físic Ludwig Boltzmann. La passió que aquest mestre posava a l’hora d’interpretar i predir els fenomens naturals que els sentits no detectaven, va fascinar tan a Lise que va decidir unir-se a la comunitat científica que Boltzmann va establir.

El 1905, en les seves pràctiques de la universitat va explicar, entre d’altres fenomens, un experiment que el britànic Lord Rayleig no acabava d´entendre. Gràcies a aquest minuciós treball Lise va aconseguir el 1906 el grau de Doctora.

En aquells dies una científica no tenia gaire futur a Viena, per molt èxit que haguès obtingut, això la va empènyer a anar a Berlin i seguir estudis sobre la radioactivitat.

Un cop a Berlin va demanar a Max Planck d’assistir a les seves classes. Aquest era del parer que les dones no havien d’anar a la universitat, a no ser que tinguessin un talent extraordinari però Lise ven aviat li ho va demostrar. Tot i així com que el laboratori del seu col.laborador Otto Hahn, al que es va unir, no aceptava més dones es va veure obligada a treballar en el soterrani i fins i tot li era prohibit de pujar al laboratori de Otto, que era al primer pis. LLegiu-ne més »

Isadora Duncan (1877- 1927), bailarina y coreógrafa estadounidense, considerada por muchos como la creadora de la danza moderna. Su innovadora técnica en la ejecución se caracterizó por movimientos libres, fluidos y cargados de pasión, dando fin a la rigidez del ballet clásico.

Isadora Duncan, desarrolló una inclinación temprana hacia el baile. En su autobiografía, titulada Mi vida, escribió: «Nací a la orilla del mar. Mi primera idea del movimiento y de la danza me ha venido seguramente del ritmo de las olas…». A los once años abandonó la escuela para dedicarse a su pasión y a los diecisiete se dirigió a Nueva York. Supo explotar la capacidad de las nuevas tecnologías, al bailar en una nube de seda iluminada por los nuevos sistemas eléctricos de la iluminación teatral. Utilizó los ideales del antiguo arte griego para inspirar formas más naturales de danza, utilizando el cuerpo humano como un instrumento de expresión emocional. Su vida y su muerte hicieron de Isadora una figura mística de la danza.

Fue una mujer inspiradora que reinventó la danza clásica, una mujer libre, transgresora y que transmitía con el movimiento,  pasión y belleza, pero también seguridad, fuerza, energía y cambio. Fue una mujer inquieta, curiosa, observadora, inteligente. Pasó su infancia junto al mar y el movimiento de las olas fue impregnando su alma. A veces suave, a veces violento, pero siempre rítmico. Más adelante, se dedico a pasear durante horas  por el British Museum, recogiendo la esencia de la cultura clásica. Juntando las olas del mar, con la antigua Grecia y con sus conocimientos de ballet clásico, Isadora decidió dar una nueva expresión a la danza, convirtiéndose en un icono. Con un estilo libre de artificios, más natural, más salvaje, más expresivo, però que no logro complacer a todos por igual, ya que tambien tuvo a sus detractores.

El mito se fue forjando a lo largo de toda una vida rompiendo las reglas, no solo en su profesión, sino también en su vida privada. Su carácter libre no se amoldaba a las convenciones sociales y decidió que se merecía vivir como ella quisiera. Amantes de ambos sexos, relaciones tormentosas y maternidad en solitario eran verdaderos escándalos para aquella época, pero que contribuyeron a dibujar el mito de Isadora Duncan. LLegiu-ne més »