La cerimònia dels 60ns Premis Sant Martí va tenir lloc divendres 11 de novembre, diada de Sant Martí. S’hi van entregar tres premis en les modalitats Individual, Col·lectiu i Promoció Econòmica; tres medalles temàtiques, Món de Treball, Justícia Social i Cultura; i quatre medalles commemoratives, tres de Bronze i una d’Or.

L’acte, que es va celebrar a l’Auditori de Sant Martí, va ser emès per streaming i seguit en directeper tota la ciutadania dels barris de Sant Martí, va ser conduït per la periodista Ruth Jiménez, amb la col·laboració de l’actriu d’improvisació Rocío Raval. Les intervencions artístiques van fer-les el cantautor Guillem Bautista i Aitor Penak. A més, el pianista Martí Castelló va posar fil musical a cada lliurament de guardó.

La presidenta del Consell de Districte, Marilén Barceló, va donar la benvinguda a l’acte anunciant els guanyadors i guanyadors d’aquesta seixantena edició. De la seva banda, el regidor del Districte, David Escudé, el va cloure ressaltant la feina de les entitats i veïns i veïnes: “Al llarg d’aquests 60 anys vosaltres heu sigut la raó de ser de la nostra feina. Amb la vostra crítica constructiva feu que avancem”.

La cerimònia va comptar amb servei d’interpretació de llenguatge de signes i subtitulat en directe, es pot visualitzar a posteriori a través del canal YouTube del Districte de Sant Martí (vegeu l’espai Més informació). LLegiu-ne més »

Volguda cunyada: avui fa un dia completament “rúfol “. No sé si és la paraula adequada, o m’ho acabo d’inventar, però per mi no importa… He vist que l’arbre que toca a la meva finestra, ha tret les seves primeres fulles. Que estupenda que és la naturalesa ¡Aquest arbre té boletes grogues penjant com si fos un arbre de Nadal i quant l’hi dona la llum de la fanal, queda d’allò més bonic!

Veig la Sagrada Família, ara caldrà veure si a l’estiu les fulles de l’arbre no me la deixaran veure. A mi, a la nit, aquesta estrella encesa m’agrada molt. A Barcelona les estrelles no es veuen i les trobo a faltar. Aquesta ha posat un xic d’alegria al panorama. Quan soc fora, la lluna i les estrelles, em donen molta alegria, més d’una nit ens hem quedat al jardí, tapats amb una manta per veure caure les “llàgrimes de Sant Llorenç”. Això no vol dir que ens hem adormit… I una vegada a les cinc vàrem de córrer perquè es va posar a ploure…És tan emocionant!

Com et deia, veig la Sagrada Família, que et puc explicar d’ella. Hi ha gen, que amb el que estan fent ara, no estan d’acord. Jo crec que hem de deixar que es faci. Així s’han fet totes les catedrals… Veurem com s’acaba i potser ens agradarà.

El món avança, i a cops bé per alguns i malament per altres. Estem vivint en el món dels nostres fills i els nostres nets, és un privilegi pogué viure com canvia tot. I tan ràpidament!

Ja veus cunyada, així van les coses de casa meva. Ja t’explicaré més endavant si veig o no l’estrella aquest estiu o si me’n he d’anar a Valls que és el més segur. Una forta abraçada!

Pepa Fortuny

Ahir em vaig retrobar amb la Montserrat, una amiga que feia quatre anys que no veia. La vida és així, ens porta d’un lloc a l’altre per uns camins tan plens d’ocupacions i distraccions que gairebé no ens adonem que el temps va passant i que com el vent huracanat tot s’ho emporta pel davant.

Vam tenir sort, el matí es va presentar esplèndid de sol i la temperatura no podia ser millor, així és que ens vam dirigir cap als jardins de “Pla i Armengol”, un indret que ella no coneixia.

Anàvem caminant i parlant de les nostres coses per la Ronda del Guinardó quan ens vam adonar de la presència d’un ocell, més concretament una “garseta comú”, que es trobava a poc més d’un metre d’alçada en un petit espai cobert d’herba, flors i branquillons. Ens va semblar estrany que fos allà perquè, pel que sabíem, el seu hàbitat acostuma a ser prop dels estanys i dels rius, on s’alimenta d’insectes i peixos. Després d’observar que feia vols de curta durada per acabar tornant al mateix lloc, la Montserrat va decidir trucar al 061 i aquests ens van passar amb el departament adient.

Després d’informar-los amb tota classe de detalls i contestar les seves preguntes ens van dir que no ens preocupéssim perquè l’ocell en qüestió donava senyals d’estar bé i aquí es va acabar la conversa. La resposta no era la que esperàvem, però nosaltres havíem fet el que crèiem més correcte, n’estàvem segures.

LLegiu-ne més »

Un dels apartats del nostre bloc esta adreçat als barris que conformen l’entremat del Districte de Sant Martí. En aquest apartat hem intentat recollir petits retalls que formen part de la historia dels nostres barris. Potser poca gent recordi, un antic barri de barraques, potser l’últim barri de barraques de Barcelona: El barri de La Perona.

Estava situat, seguint la ronda de Sant Martí, per sota de les vies de Rodalies, entre el punt on ara hi ha el pont de Bac de Roda (1987) i l’antic emplaçament del pont del Treball Digne, a tocar del barri de la Verneda, amb una extensió aproximada d’uns dos kilòmetres de llargada.

Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent és el títol de l’exposició que fins al 22 de maig es podrà visitar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Tens entre 16 i 25 anys, vius al districte de Sant Martí i vols aportar idees per

millorar el barri? 

T’estem buscant!

 La segona quinzena de novembre Calidoscoop organitzem les jornades Co-Creativa en col·laboració amb l’institut Salvador Seguí, un programa gratuït per a joves amb inquietuds en què recollirem necessitats a Sant Martí i les transformarem en oportunitats enfocades a la generació d’iniciatives socioeconòmiques

Llegir mes