El cementiri del Poblenou, conegut també com Cementiri Vell o de l’Est, està integrat a la ciutat, però originàriament es va edificar fora de les muralles i al costat del mar.Situat al barri del mateix nom, està ubicat al carrer Taulat núm. 2. Va ser inaugurat pel bisbe Climent l’any 1775 qui l’ havia fet construir per raons d’higiene, avançant-se a la mesura que el 1787 obligava a traslladar fora de les muralles de la ciutat tots els cementiris i enterraments de les parròquies. El bisbe en va assumir la càrrega financera, per la qual cosa l’administració del cementiri va quedar en poder de l’església, i no va passar al municipi fins a les últimes dècades del segle XIX. És doncs, el primer cementiri de la ciutat que va ser construït fora del perímetre emmurallat. LLegiu-ne més »

En el barri del Clot, concretament en el carrer Rogent nº 51, es va començar a construir l’any 1911 un edifici singular amb l’idea de convertir-lo en un asil però, un cop acabades les obres l’any següent, l’Ajuntament va canviar de parer i va decidir ubicar-hi l’Escola d’Arts i Oficis, una entitat que havia estat creada el 1893 en un altre indret i que impartia classes  nocturnes dirigides a capatassos i directors o caps de taller de les indústries químiques, tèxtils i mecàniques.

Els encarregats de dur a terme aquesta construcció varen ser els arquitectes modernistes Pere Falqués (autor dels fanals del Pg. de Gràcia) i Antoni Falguera, que  l’any 1929 va remodelar l’Ajuntament.

L’edifici mostra una façana de maó vermell formada per cinc cossos de diferents alçàries, amb un marcat aspecte de nau industrial. Es pot dir que es tracta d’una construcció modesta pel seu aspecte sobri i rústic, si es compara amb altres obres modernistes de Barcelona, però tot i així aquest edifici té una composició força elaborada amb jocs d’horitzontals, verticals, corvas i escalonaments. La combinació de materials com la pedra, la ceràmica, la fusta i el ferro forjat li confereixen  un estil molt proper al  modernisme. LLegiu-ne més »

El passat dia 1 de desembre del 2012 va tenir lloc la inauguració de la Biblioteca Caterina Albert, un equipament reivindicat durant molts anys per l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa. Per aquest motiu el dia de la inauguració l’Associació de Veïns i la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa van organitzar  una cercavila.la que des de la plaça del Mercat aniria pujant per el carrer Rogent fins arribar a la Biblioteca. La sorpresa per a molts i moltes dels veïns concentrats va estar l’arribada dels Tabalers i als gegants del Clot (La Melis, el Clot i el Tolc) amb l’ull esquerre tapat amb un pegat, amb solidaritat amb l’Ester Quintana, la veïna del barri veí de Sant Martí de Provençals, que el passat dia 14 durant la vaga general, va rebre un tret de bala de goma que li va lesionar el globus ocular.La iniciativa va estar rebuda amb un fort aplaudiment per els veïns i veïnes que en aquell moment ocupaven la plaça.

La cercavil.la es va iniciar amb una pancarta a la capçalera, amb el lema:  “Anem a estrenar Alchemika: la nostra primera Biblioteca”. La comitiva a enfilar per el carrer Sequia Condal i per Rogent fins arribar al capdamunt de Fresser i van seguir per el Passeig Maragall fins al carrer Indústria davant de l’antiga fàbrica d’Alchemika, avui feliçment transformada en Biblioteca. Un equipament llargament reivindicat per tot el barri durant molts anys i que avui finalment han pogut gaudir i prendre possessió.

VIDEO. Biblioteca Caterina Albert

Cuando mis compañeras me sugirieron que puesto que vivo en poblenou podría encargarme de escribir sobre la celebración del centenario de la ORXATERIA EL TIO CHE sentí algo así como una pequeña mascletá en mi interior ¡cuántos recuerdos se agolparon en mi mente! Sin ser consciente de ello, he formado parte desde 1970, que vine a vivir a Barcelona, de la gran familia de poblenovins que se han deleitado con su riquísima horchata.

_ ¿Sabes que cerca de mi casa hay una horchatería buenísima y se llama el tio che?—me dijo en una ocasión el que entonces todavía era mi novio.

_ Pero ¿es que son valencianos?—pregunté sorprendida

_ Alicantinos, de la Nucía, cerca de mi pueblo.

_ ¡Qué suerte, una horchatería! — respondí —y el corazón empezó a latirme un poquito más deprisa. LLegiu-ne més »

Podeu consultar els actes de la Festa Major aqui:

Fa cosa d’un cinc anys vaig tenir l’oportunitat de pogué visitar el refugi que es troba al carrer Mallorca, entre Navas i Biscaia. Aquell dia també havíem visitat la Torre del Fang del carrer Espronceda perquè potser amb les obres del túnel de l’AVE que tenia que passar tot just per sota de La Torre, ho més segur, era que li quedessin pocs dies de vida. Un edifici que havia aguantat nou segles en peu no podria aguantar la tuneladora que buidaria les seves entranyes.

La visita al refugi va ser per a mi una experiència inoblidable. Em va sorprendre molt saber que en aquell indret hi havia un refugi de la guerra civil. La persona que ens va acompanyar va explicar que el refugi l’havien construït els mateixos veïns que ocupen l’edifici, un bloc d’habitatges que agafa pràcticament tota una illa de cases. Una de les persones que hi viu a l’edifici, era una nena quant va veure com es construïa, però un cop acabada la guerra mai més va voler tornar a baixar. LLegiu-ne més »

Situadas en los dos extremos de la Rambla del Clot las esculturas de las Pajaritas parecen ingenuos guardianes de juegos infantiles, sueños adolescentes o del letargo de los ancianos que buscan los últimos rayos del inclemente sol otoñal para calentar sus huesos mientras recuerdan historias de la lejana juventud.  

Enfrentadas en perfecta simetría se alzan sobre bases cubicas, con dos placas metálicas dispuestas a los pies de cada una. La primera colocada en la confluencia de la calle Aragón con Meridiana contiene inscrito el primer articulo de la Declaración Universal de los Derechos Humanos: “Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros”. La segunda emplazada a la altura de la calle Bilbao con Aragón recuerda al autor: “Las Pajaritas” Ramón Acin -(1888 – 1936) Parc Municipal d’Osca 1929, Rambla del Clot de Barcelona 1991. LLegiu-ne més »