nov 21

maltrato

 Et vaig veure de lluny i em vas agradar…

El vent de mica en mica t’apropava.

Com un núvol suau em vas embolcallar.

Fugia de la teva empenta però m’arrossegaves.

Fins que la teva força em va atrapar…

Tant contundent i dominant que em vas anul·lar.

Vas trencar els meus somnis.

Em vas ficar en un món petit, reduït, empobrit…

Amb privacions…negacions continuades…

Caminant sense esma, avorrida, angoixada.

Temps perdut, temps buit, temps sense vida…

Closa en un pou fosc sense sortida

Sóc jo el jonc que es doblega.

Que no té l’orgull de fer marxa enrere.

Fins que un dia el vent et va endur.

Portant-te ben lluny, d’on mai més tornaràs.

Però els costums deixen empremtes molt ben arrelades.

Continuo atordida, dolguda, callada…

I, malgrat la teva absència

Sento que encara em domines.

 

 

Joana Nevado.

Etiquetes:
nov 05

Amor platònic

Escrit per Fernando Guardiola Arxivat a: Colaborador@s, Literatura i Ficció 5 Comentaris »

Era molt d’hora comparat amb aLa marltres dies, ja que últimament em llevava molt més tard, no podria dir perquè havia deixat el llit sobtadament.

Com quasi sempre faig, és sortir a la terrassa a respirar l’aire fresc, però aquell dia pujava una forta bravada a claveguera, doncs aquesta s’havia rebentat i el carrer era ple d’aigües fecals. L’estómac se’m va remoure, això sumat a que la nit abans no havia sopat, em va envair un estat agònic. Vaig pensar que el millor que podia fer era tancar la porta de la terrassa i embotir d’aliment l’estómac, dues llesques de pa torrat sucades amb tomàquet i oli guarnides amb llenques de pernil, un parell de gotets de vi i un cafetó em va fer reviure. Dintre meu vaig sentir fortes vibracions.

Induït per un instint amorós em vaig vestir sense parafernàlies, ja que ella és molt senzilla i atrevida. Sempre em demana que quan vagi a trobar-la ho faci lleuger de roba.

Vaig sortir al carrer fugint de la brutícia acumulada tapant-me el nas, cercant el camí més curt que m’apropés a ella, em vaig enfilar per un carreró que se’m feia infinitament llarg, vaig girar a l’esquerra després a la dreta per carrers que m’allunyaven del meu objectiu, estava desorientat en la foscor del dubte.

Ella no es veia per enlloc. Capficat ja pensava que l’havia perdut, era el secret més ben guardat que tenia.

Ensopegava amb la gent que caminava de pressa amunt i avall com si busquessin la felicitat perduda o bé fugint del diable, un remolí m’arrossegava a les profunditats més fosques. Mirava en totes les direccions buscant, ella no apareixia, ni tan sols la seva peculiar fragància. On era la meva estimada? Qui se l’havia emportat? Per ventura fugia de mi?

Potser estic confós del lloc on és ella. No. Estic segur que no. Potser del dia? Tampoc, ja que sempre es trobàvem qualsevol dia i a qualsevol hora. Ella sempre tan polida, vestida amb el vestit blau guarnit amb serrell i borles blanques, no podia passar desapercebuda. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
oct 29

Tan sols paraules

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

imagesbbccaa

 

 

M’aniria bé una lupa per desxifrar la lletra petita de les fotudes instruccions, per si es dóna el cas de pluja, llamps i trons durant el vol d’aquest avió . Millor activo el despertador per d’aquí a mitja hora i no em preocupo més. Tanco els ulls. No trigarè a fer una bona dormida.

Pilar Zabala

 

 

Etiquetes:
oct 22

Vivaldi

Escrit per Teresa Vidal Arxivat a: Literatura i Ficció 6 Comentaris »

Musica-Classica-5El despertador sonava insistentment, sense miraments amb un cop de el va fer emmudir, mentre buscava la casset de música clàssica, de seguida li va semblar  veure un camp ple de flors, de margarides blanques. I es que Vivaldi era especial per transmetre aquest quasi oníric paisatge.

Teresa Vidal

Etiquetes:
oct 15

Guiza

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció 4 Comentaris »

Egipto_4175La Montse, una enamorada d’Egipte i de la seva història, ha vist realitzat el seu somni; visitar la piràmide  de Guiza. Les agulles del rellotge es desplacen molt lentament. Els turistes esperen al guia al saló de l’hotel.

Finalment fa acte de presencia. La seva cara no augura res de bo. Es refrega les mans amb un mocador rebregat, que ha conegut temps millors. Es disculpa per el retard i els comunica que no es podrà realitzar l’excursió programada, per causes alienes a la seva voluntat.

A continuació exposa els fets. La piràmide “ha desaparegut”. S’ha enlairat  i s’ha perdut en la immensitat del firmament. Sembla ser que, l’estrambòtica teoria de que les piràmides van ser construïdes per essers extraterrestres era certa. Però no cal que es preocupin –diu tot seguit- que els dines de l’excursió se’ls retornaran sense cap problema.

Rosa C.L.

Etiquetes:
oct 08

Tomaquets

Escrit per Montse Sales Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

tomatesEn Joan estava groc de vergonya i de preocupació. Semblava ben bé un emoticó amb cara preocupada, d’aquells tan simpàtics que surten al mòbil. Els pares li havien dit que agafés el tren per anar a casa dels cosins però un cop a l’estació es va trobar que algun simpàtic s’havia endut el cartell que indicava els horaris , les poblacions i la direcció en que s’havia d’agafar el tren per anar-hi. Què faré ara? Es preguntà. Llavors veié en un camp proper un vellet que collia tomàquets i s’adreçà cap a ell.

- Bon dia, bon home, vos em podríeu indicar en quina direcció he d’agafar el tren per anar a Solvent?
– No ho sé però si t’esperes una mica li demanaré a la meva neta que porti un mapa de casa meva junt amb una lupa, perquè sinó no m’hi veig, i no t’ho podria buscar.
– Rosalia, crida el vell, pots anar a casa a buscar un mapa i la meva lupa? Estan a sobre de la tauleta de la meva cambra.
-Sí, digué la noia, que sortí de sobte de darrera un pou. La llum del sol li acaronava la cara i en Joan va pensar que mai havia vist una noia tant bonica com aquella. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 24

Un trabajo de clase

Escrit per Angeles Bosch Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

                                   

 

imagesiouytFaustina Alonso era muy conocida en la Escuela de Adultos de su barrio, no solo porque era la mayor de todas las personas que participaban en las actividades que se hacían en el Centro, sino por su carácter extrovertido y entusiasta que animaba a muchas personas a despertar un poquito y salir de la aburrida somnolencia que podía adueñarse del espíritu cuando crees que te has hecho vieja y ya no tienes nada que aportar al mundo.

Faustina no era perfecta, todos lo sabían, hablaba mucho y en ocasiones algún que otro compañero/a soplaba pensando: ya está la Faustina de marras al medio, ¡es que no da tiempo a que otra persona responda..! pero hoy, cuando Conso, la joven profesora que solo hacía un mes que trabajaba en el Centro, pidió que voluntariamente saliese  alguien a explicar verbalmente el trabajo que les había pedido…, en cuanto Faustina se levantó la mayoría de los cuerpos se relajaron y,muchos soplaron, sí, sí, pero de alivio. El sentido al ridículo, a que nos juzguen, a decir lo que pensamos sobre cualquier cosa, parece que nos oprime. No era el caso de Faustina como podemos observar. Y nuestra Faustina subió a la pequeña tarima que Conso había colocado en el centro delante de sus compañeros, y comenzó su disertación, ya que desde ese martes y hasta final de curso, y con un tiempo cronometrado por la profe, tendrían que participar con su opinión sobre un tema y ponerlo a debate, como hacen los políticos.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress