gen 18

bastoEra de consistencia fuerte y robusta, con grandes nudos en su piel rugosa. Su color natural había dejado paso a un tono más oscuro debido a los años en que permaneció durante horas y días sometido a la dura temperatura del sol a la  lluvia y al viento y  no por ello, había perdido presencia y elegancia sino todo lo contrario. La empuñadura que le habían añadido era la cabeza de un galgo, cincelada en marfil y muy bien tallada. Era una cabeza pequeña de  hocico alargado y rasgos nobles.

Aunque sabía, que, sus congéneres de carne y hueso eran potentes y veloces  en la caza y las carreras, aquella cabeza no le producía el más mínimo sentimiento de admiración o compañerismo,  a pesar de haber permanecido unidos, la mayor parte de sus vidas.

Siempre estaban compitiendo,  por ver quién era el más fuerte de los dos. Cuando el anciano maestro salía a pasear todas las mañanas y todas las tardes a la misma hora por la alameda, se esforzaban en ver quién de los dos lo sujetaba más fuerte, cuando tropezaba con una pequeña piedra o perdía el equilibrio en un pequeño hoyo del camino. El bastón clavaba la punta de acero en la blanda tierra y la empuñadura alargaba el cuello, para que el anciano se encontrara más seguro al apoyar el bastón en el suelo. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
gen 11

images

Avui parlaré d’una gateta que mirada de lluny hauria pogut passar molt bé per un conill si no hagués estat per la seva llarga cua. El seu esplèndid pelatge gris era abundós i suau com el més apreciat vellut, mentre que un parell de taques blanques, una a mitja cua i l’altre just darrere el clatell li conferien una elegant distinció.

La qüestió és que aquesta gateta peluda es deia Gatona, així tal com sona, ja que per alguna raó que se m’escapa, no li havien trobat un nom millor. Fos com fos, el cas és que la gata Gatona vivia com una reina en una casa on una jove parella i els seus dos fills, un de quatre anys i l’altre de sis, que l’estimaven i aviciaven tant com podien.

Guiada pel seu instint aquella gata sabia intuir perfectament l’hora d’arribada dels nens i cada tarda els esperava pacient asseguda darrere la porta d’entrada. Les hores que es trobava sense companyia es distreia jugant una estona amb les cintes i cordills acolorits, els ninotets de goma tova, el parell de pilotetes o amb el ratolí d’escuma, que eren dins la seva caixa de joguines.

Els dies i els mesos anaren passant i amb ells arribaren les festes de Nadal. Un avet coronat amb una estrella i molts llums de colors lluïa esplèndid a un costat del menjador. Ben esvalotats els nens saltaven i cridaven contents mentre la gata s’ho mirava de lluny, a ella no l’hi estava permès d’apropar-se des que tot volent atrapar els llaços que hi penjaven, va estar a punt de fer una bona trencadissa. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 11

Tres colors

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

imageslkjh

TRES COLORS

Verda la tendresa dels prats

Vermelles les humils roselles

Grises les boires matineres

Verds els brots primerencs

Vermelles les saboroses cireres

Grises les muntanyes llunyanes

Verdes les fulles dels arbres

Vermelles les maduixes boscanes

grises les teulades mullades

Verd el color de l’esperança

Vermelles les postes de sol

Grises les flonges nuvolades

Verdes les tiges dels girasols

Vermelles les guspires del foc

Grisos els ulls del meu estimat

                                         Pilar Zabala

Etiquetes:
des 01

Libro-La-madre-de-Frankenstein-Almudena-Grandes-1

El  dia 30, últim dimarts de mes i dins de l’activitat En Veu Alta, és va fer un especial en memoria de l’estimada Almudena Grandes. Es va visionar i comentar el llibre “La madre de Frankenstei”

Argument de la novel.la

La madre de Frankenstein es una novela contemporánea contextualizada en la posguerra española. Está escrita por Almudena Grandes y fue publicada en el año 2020. La narración describe una de las peores décadas del siglo XX – los 50- y la situación de la psiquiatría en España en esa época, con eje central en la última etapa de la vida de Aurora Rodríguez Carballeira, ingresada en el manicomio de Ciempozuelos. Aurora Rodríguez Carballeira fue conocida en los años 30 por haber asesinado a su hija prodigio Hildegart Rodríguez Carballeira, cuando percibió que perdía el control sobre ella y se sintió fracasar en la educación de la joven como “modelo de mujer del futuro”.​

En esta novela, Almudena Grandes intercala hechos históricos con relatos de personajes ficticios, mostrando así un reflejo de la sociedad española de la época. De hecho, hay un total de 117 personajes en la novela, de los cuales 7 son reales, incluyendo en a Antonio Vallejo Najera y López Ibor, dos estandartes de la psiquiatría en el Franquismo,así como la propia Aurora Rodríguez Carballeira. En palabras de la autora, “este libro, la represión tiene que ver con la vida cotidiana, no con grandes derramamientos de sangre ni con persecuciones policiales.”

​ Con esa realidad, choca Germán Velázquez, proveniente de un régimen mucho más abierto, tiene que convivir con personajes muy peculiares de la historia de España, como el psiquiatra Vallejo Nájera, el “menguele español”.  También era eugenesista, pero a diferencia de los teóricos alemanes, como buen católico, no creía en la esterilización. Para él, existía un “gen rojo”, al que estaba ligado la “imbecilidad” y la “debilidad mental”. Para extirparlo de la mente de los niños, y conservar así la raza hispana, había que separarlos de sus padres cuando eran bebés, fusilando a los padres y educando a los hijos en los valores del Movimiento Nacional.​También tiene que convivir con López Ibor, que fue conocido por sus métodos para “curar” la homosexualidad con tratamientos mediante eletroshocks o lobotomías. ​

Etiquetes:
nov 24

UNA DE FANTASMES

Escrit per Blogueres Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

 

fantasmes

A continuació podreu gaudir d’unes quantes històries relacionades amb fantasmes- Existeixen o no? Saps si dins de l’edifici de la teva comunitat habita algun? Saps que hi havia abans que s’aixequés el bloc de pisos en el mateix solar? T’has fixat en aquella fàbrica abandonada des de fa anys? Com és que cada 30 de novembre es veuen llums i ombres en la quarta planta? Has visitat algun cop el castell de Montsoriu?

Etiquetes:
nov 23

L’Hospital

Escrit per Rosa C.L. Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

Fotos de un hospital abandonado | Curiosidades, Dogguie.net | Hospital  abandonado, Lugares abandonados, AbandonoQuan va sonar el telèfon, la Rosa ja sabia que la trucada era de l’hospital, Efectivament, li van confirmar el dia i l’hora de la intervenció que li havien de fer. Nomes va haver una petita modificació. L’operació tindria lloc a l’antic Hospital del Mar i no al de Sant Pau. El dia assenyalat es va prendre la medicació que li havien recomanat, un Diapazant per relaxar-se, ja que era la primera vegada que li feien una intervenció quirúrgica -ni una apendicitis ni una cesarea- i estava força nerviosa. La seva parella la va acompanyar fins la porta perquè degut a la pandèmia que estava patint la ciutat no deixaven entrar als acompanyants. Dels seus fills s’havia acomiadat per telèfon, -tranqui-la mama, ja veuràs com tot anirà molt be i serà molt ràpid- li havia dit la seva filla.

La van ingressar al pavelló de Santa Tecla, habitació 2023 llit 23A. Era una habitació amb dos llits, un ocupat per una dona gran i l’altre al costat de la porta era el destinat per a ella. Tot va anar molt ràpid. L’anestesista li va dir: conti del 90 fins al 1 i el món va desaparèixer.  Al obrir de nou els ulls un calfred li va recorre de dalt a baix. Encara estava sobre la taula del quiròfan i tenia tot el ventre obert i regalimant sang, mentre el metge i les infermeres remenaven i tallaven per aquí i per allà. Va començar a cridar i dir que estava desperta, que li donessin mes anestesia fins que acabes l’operació, però ningú l’escoltava. De nou el món va desaparèixer. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 22

Fantasmes

Escrit per Clara Bruguera Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

fantasma ClaraQuin enrenou hi havia, tothom cridava, els nens ploraven i jo que dormia com una soca em varen despertar. D’un vot salto del llit amb un mal de cap horrorós, una sequedat de boca que sense pensar-m’ho un moment em vaig abocar directament sota l’aixeta del lavabo, no sé el que passava tota la gent dels pisos del  bloc estaven al carrer. Els meus companys de pis no hi són. Agafo el imprescindible i a l’anar a apagar els llums s’apaguen tots de cop, ara sí que estic espantada de veritat i m’espavilo de cop i surto al carrer.

Un fantasma! un fantasma! cridava la gent. Un altre deia jo he vist dos!! No m’ho podia creure el que sentia, ja que sempre he sigut una mica incrèdula amb aquestes coses, però el cert és que alguna cosa passava. Quan preguntava el que els va espantar, tots deien el mateix, les llums s’anaven apagant i encenent a l’hora i no hi havia manera de què es quedessin enceses, a tots els pisos era la mateixa situació, i això els va esfereir i van escapar espantats. Els minuts anaven passant i ningú treia l’aigua clara d’aquest embolic. De sobte vam sentir: LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress