BOIRA

Estic immers em un núvol

I un xic, potser desorientat

Dons endavant no veig res

Enrere, tot es gris  esglaiat

A l’esquerra com si plores

Cap la dreta, estic atabalat

Mirar amunt, com si sures

Avall els peus no he trobat

Haig de sortir d’aquest enrenou

Però tinc grans dubtes de com

Per endavant pot ser es l’avern

Enrere por de trobar penya-segats

Cap l’esquerra, por d’un cercle tancat

O cap la dreta, por al buit immens

A amunt si hi troba l’infinit

I avall no puc, tinc els peus barrats

LLegiu-ne més »

Hem tornat a tirar els daus i aquests són els microrelats que han sorgit del imaginari de Les Blogueres de Sant Marti. Esperem que os agradin.

Són les sis del matí quan sona el DESPERTADOR. Em passo la MÀ per la cara per defugir la son que m’aclapara, surto del llit, poso un CASSETE dins el walkman i deixo que el meu esperit es reconforti amb el so de la música. Truco a la MARGARIDA i li dic que avui arribaré tard a la feina.

Pilar Zabala

Mes de maig, mes de les flors, mes de Maria. Vaig a l’escola amb un pom a les mans. Era menuda. Ho recordo com un somni que revius quan sona el despertador i de cop i volta estàs aquí i allà a la vegada. Es dissabte, dia de neteja. Aprofito per tirar coses velles. Pujo a l’altell i baixo la capsa que tinc mes a ma. Papers escrits, retalls de diaris esgrogueïts, postals de viatges, nadales, figuretes del tortell de Reis… i en el fons una cassette. La poso. Mes flors: A Margalida, d’en Joan Isaac. Aquest cop em deixo emportar per el somni.

Rosa C.L.

Nena, estira la mà i dona’m el cassette que té el dibuix de la margarida perquè abans que soni el despertador anunciant l’hora d’anar a dormir, vull escoltar el diàleg polític que hi ha entre un home cregut i una dona sàvia.

Montse Sales

Aquesta vegada hem canviat l’estretegia del joc. Hem agafat quatre daus i cadascuna ha fet una tirada. Algunes imatges han sortit repetides pero els microrelats no tenen cap coincidencia entre ells, tot i els mots repetits. Coses de la fantasia. Esperem que os agradi.

Hi havia una vegada una abella molt agressiva que una nit, va picar l’ull d’una tortuga. Sort que en Joan li va treure el fibló amb l’ajuda d’una llanterna.

Montse Sales