oct 19

Musica 1

La música és l’art que mitjançant l’ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic o emotiu en l’oient. S’expressa mitjançant la combinació de sons, tenint com a elements constitutius la melodia, l’harmonia, el ritme i el timbre. Es manifesta en l’organització dels sons i els silencis …

I així podríem continuar amb la definició de la paraula Música, però aquí és tractar d’escriure sobre les emocions que ens pot produir la música. Veiem quantes blogueres s’han animat… i tu? T’animes a escriure sobre la música?

oct 15

Musica 2¿Por qué según qué pieza de música nos emociona y nos hace saltar las lagrimas?  No lloras de tristeza. Lloras porque te sientes plena, reconfortada, algo ha tocado tu alma. Incluso canciones de las cuales no conoces el idioma o una pieza instrumental, pueden llegar a emocionarte. Sin saber que es aquello que están expresando en el lenguaje verbal, existe otro lenguaje que no necesita traductor. Me ocurre con Imagine de Jonh Lennon o me ocurre escuchando a Sarah Brightman y Andrea Bocelli, interpretando Time to say goodbya. Cuando escuche por primera vez  a Susan Boyle cantar Dreamed a Dream (Soñe un sueño) de Los Miserables, llore a lagrima viva sin poder parar.

Para mí la música es como un libro, que según mi estado de ánimo preciso de uno o de otro. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 21

Buscant inspiració

Escrit per Col.laboradors Arxivat a: Literatura i Ficció 1 Comentari »

Musa

 

Tu estimada Musa pirenaica

que inspires a l’humil poeta

a cantar temes d’alabança,

li omples l’ànima d’una flama

i ell el gran espectacle plasma

de la llum en els cims de l’ocàs.

 

Tu Musa, com àliga que escodrinya l’horitzó,

burxes en la ment adormida del poeta,

li fas bullir la sang, i remous la seva ment,

la seva mirada guspireja i el pols s’accelera,

de les seves mans surten frases harmonioses

prats i abismes amb sonets, amb rima.

 

Geni de les immenses soledats,

geni de les escarpades muntanyes,

tu Musa de la Cordillera pirenaica,

on ets, on estàs? Perquè estàs callada?

Quin profund pesar talla el teu alè?

Aixeca’t i parla, oh Déu, parla. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 20

relojEscriu una narració en la que et trobes un rellotge a la sorra (del lloc que vulguis, de la platja, del desert… o en qualsevol lloc).

set 19

El rellotge de paret

Escrit per Clara Bruguera Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

Antiguo Reloj de Pared HAC. Alemania. Año 1900S’apropava el meu aniversari i per primera vegada em varen preguntar que volia de regal,. Mai m’ho preguntaven i el que rebia feia veure que m’agradava, però el cert és que poques vegades ho encertaven. És possible que en alguna ocasió s’ha hagin adonat i de cop em pregunten -que et faria il·lusió que et regaléssim pel teu aniversari?-. Em va sorprendre tant que sense pensar-m’ho i com si ho estigués esperant vaig respondre: un rellotge de paret!

Sempre he tingut curiositat pels rellotges, però principalment pels de paret, aquests que tenen el pèndol que va oscil·lant i fent el so del: tic- tac, tic- tac… són com el nostre cor que va bategant, tic-tac, tic-tac…

Els rellotges antics se’ls hi havia de donar corda, actualment funcionen amb piles, i poden tenir una llarga vida si no s’espatllen o perden les piles. En el cor passa el mateix, bé, no li hem de donar corda però si tenir cura d’ell, i si ens dona un ensurt, trobarem algú que ens el repari i allargui la vida com al rellotge. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
set 17

Antique Gold Watch Partially Buried in Sand. Focus on watch.Quan l’avi Joan era un marrec de vuit anys i corria per la platja de Burjassot, va trobar-se un bon dia un rellotge de butxaca mig enterrat a la sorra. La lluento de la cadena que sobresortia de la resta, el va fer frenar de sobte la seva corredissa. Tot seguit, es va ajupir, va esgarrapar la sorra i va rescatar un vell rellotge. Tenia el vidre escardat i una de les agulles estava fora del seu lloc. Però pel petit Joan allò va ser un tresor enterrat a la sorra i que només ell havia estat capaç de trobar. Amb tota la seva innocència i alimentat per la seva fantasia, va imaginar que aquell rellotge formava part d’un tresor enterrat a la platja per algun pirata, que potser pensava tornar algun cop a recuperar el seu preat boti. Va anar corrents cap a la vella barraca, situada entre la platja i l’albufera i li va ensenyar a la mare el tresor que havia trobat. La mare, dona seca i austera li va dir que allò no valia res i que no servia ni tan sols per porta empenyorar perquè no li donarien ni deu rals.

Però en Joan no pensava igual que la mare i va pujar a correcuita dalt de les golfes de la barraca on guardaven la collita de la petita horta, que la mare cuidava com la nineta dels seus ulls i aixecant una màrfega  plena de fullaraca de les panojas (panotxes) que feia servir per dormir, va agafar una capsa de llauna on guardava les seves pertinences més preuades: unes bales de coloraines, uns cromos de soldats muntats a cavall, un escapulari que li havia donat el mossèn de la parròquia i ara el vell rellotge trobat a la platja, que també entraria a formar part dels seus tresors.

Cada nit abans d’anar a dormir li donava corda, perquè encara que sembli impossible, el rellotge funcionava. No marcava les hores, perquè li faltava una busca, però la maquinària seguia girant: tic-tac, tic-tac…, amb aquest so en Joan quedava adormit cada vespre després de sopar. Amb el primer sou que va guanyar anant a la verema als camps de França, va fer arreglar el vell rellotge, que mai havia deixat de funcionar, encara que no marcava les hores. Van passar els anys i l’avi Joan es va casar amb la Roseta, van tenir quatre fills i sis nets. El vell rellotge va passar al fill gran, el Joanet, que només va tenir una filla, la Maria Rosa –aquesta soc jo- i que va heretar el rellotge que un dia un pirata de L’Illa de Les Tortugues va deixar enterrat a la sorra de la platja de Burjassot.

Rosa C.L.

maig 2021

Etiquetes:
jul 16

humor negroL’humor negre és un tipus d’humor sobre temes inapropiats que s’exerceix a propòsit de coses que suscitarien, contemplades des d’una altra perspectiva, pietat, terror, llàstima o emocions semblants. Qüestiona o analitza situacions socials que generalment són serioses mitjançant la sàtira. També s’inclou el sarcasme i la sàtira, generalment per induir al públic el pensament crític, la reflexió o la commoció.

Pertoca els temes més foscos i dolorosos per a l’ésser humà i que, per norma general, solen resultar controvertits i polèmics per a la societat perquè estan relacionats amb la moral i l’ètica.

 

Definició de Wikipedia

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress