EL VIATGE

Estava llegint un llibre, encara que m’adonava que no aconseguia captar la meva atenció, la trama no era gens divertida, perdia el interès a cada pàgina que passava, i encara que tenia lletres davant meu no treia l’entrellat, era com a vegades em passava al anar a dormir, que comptava una ovella, dues, tres… abans no em venia la son. Em va distreure un soroll quasi imperceptible, com si algú amb les ungles rasqués  la porta. De sobte em vaig sentir espiada, com si pel forat del pany m’estesin vigilant. Això no m’agradava gens.

Vaig deixar la lectura, per estar atenta al que passava darrere aquella porta. Mentre pensava que a hores d’ara jo tenia que estar viatjant en avió a un lloc llunyà, però maleïda juguesca, que em va fer perdre l’enteniment, en una jugada d’un sol dau. Vaig fer  l’aposta al numero més alt, per decidir si feia o no aquella sortida i la vaig perdre. D’aquesta manera tan fora de lloc no vaig anar de viatge a aquell país llunyà, on hi havia grans boscos, i hagués pogut estudiar aquell arbre emblemàtic que tant m’atreia. LLegiu-ne més »

Una bèstia ferotge ens ataca des de fa molt de temps. Ningú sap com lluitar i acabar amb ella. La gent s’ha tancat a casa amb pany i clau. No deixen sortir a les criatures a l’escola ni a jugar als carrers i els avis resen a un deu oblidat. Sant Jordi, la Princesa i el Dragui Dragonet s’han unit per combatre-la junts, però necessiten que la gent els faci costat. I rumiant, rumiant han ideat un pla.

Primer de tot, caldrà mantenir els ànims ben amunt, que ningú afluixi la seva força. Com ho faran perquè sàpiguen que no estan sols, que tots naveguen en el mateix vaixell? Quina arma poden utilitzar? LA MÚSICA.

I omplen les xarxes amb wuasaps, comparteixen la notícia en el facebook amb tots els seus amics, coneguts i familiars; animant a tothom a sortir cada dia a la mateixa hora als balcons, finestres, terrasses, eixides o patis a picar de mans al so d’una animada melodia que tots a la vegada hauran de connectar amb els seus mòbils. I així ho fan. Primer són uns pocs, després són uns quants i de mica en mica, cada cop són més.

LLegiu-ne més »

Avui parlo de tu

Parlo de lo important que ets

Parlo del teu ajut

Tu m’obres una finestra

Tu m’ofereixes un passeig

Tu fas caminar la meva ment

Tu comparteixes pensaments, paraules…

Tu a vegades em regales una cançó

Aquestes petites coses

Tenen un valor incalculable

Avui i ara!

Joana Nevado

23 març 2020

Avui al despertar-me

Pensa que havia somiat

No podia pas abraçar-te

No podia ser-hi al teu costat

L’instant d’un segon

Em torna a la realitat

No és un lapsus

No és un somni

És el segrest

De la meva llibertat.

Joana Nevado

21 març 2020

Hoy me he llevado por delante a dos ancianas… bueno, como diría la buena gente, las he ayudado a dar el transito.

.Emigre junto a mis padres y hermanos a una edad muy temprana al nuevo mundo. La guerra y el hambre nos expulsaron de nuestra tierra. Una tierra de meigas y supersticiones, donde a la señora de la guadaña se le tiene autentico pavor. Y en la tierra que nos acogió, me crie rodeada de amuletos, fetiches, gallinas degolladas, puros humeantes y mujeres de blanco.

A los once años cogí una extraña enfermedad que ningún médico reconocido o no reconocido pudo sanar. Dijeron que se trataba de una infección producida por un virus desconocido. A los pocos meses caí en coma y dijeron que no iba a sobrevivir. Lo que ellos no sabían, era que yo sí que quería seguir viviendo… y lo conseguí. Dijeron que era un milagro. Falso. Hice un pacto con la señora de la guadaña y resucite de entre los muertos.

Deje a mis padres y hermanos enterrados en aquellas cálidas tierras y yo regrese a la casa de mis abuelos. Como no tenía ni oficio ni beneficio, me dedique a alquilar mis servicios para cuidar personas mayores o niños. Estos últimos me gustaban menos, por el alboroto que armaban, las peleas o berrinches sin ton ni son que cogían y por ello me centre en mis queridos abuelitos. El inconveniente de este oficio, es que, me duraban poco. Ya sea porque eran muy mayores, ya sea porque cogían algún resfriado que se les complicaba y se los llevaba por delante, el caso es que poco a poco, me fui quedando sin clientes y tuve que emigrar de nuevo. LLegiu-ne més »

Se hallaban reunidos en aquel lugar inmenso e infinito todos aquellos que de alguna manera se habían sentido ultrajados, desdeñados y por supuesto heridos de muerte.

Ahora en aquella congregación se iba a tratar de sanar lo que en muchos años se había ido deteriorando.

Surgieron muchas voces que pedían justicia, eran unas voces que apenas se escuchaban, pero que al estar todas de acuerdo estaban provistas de mucha fuerza. Tenían que atacar a todos los que de alguna manera les había infringido el daño.

La respuesta fue unánime. Atacarían a la humanidad. Lo harían de una manera salvaje. No tendrían piedad.

Alguien allí presente se atrevió a decir “¿Tanto daño queremos hacer?”

Y un pesado silencio los envolvió. Pero en el aire flotaba “Todo el mal que la humanidad nos ha hecho a nosotros”

Y decidieron atacar. LLegiu-ne més »

HOMENATGE ALS CAMIONERS

Tu amic(a) desconegut,

tancat en la cabina d’un camió,

la teva segona llar,

on passes la meitat de la vida.

Quasi bé obligat a treballar,

transportes mercaderies

imprescindibles per subsistir,

tu, desconegut camioner.

As deixat enrere família,

tancada a casa pel real decret,

ells tenen espai per bellugar-se,

tu amic(a), tens el silenci per company.

Tu amic(a) ets conscient

del perill que t’envolta,

el coronavirus és latent,

no saps el que t’espera.

Tu amic(a) desconegut,

no t’aturis, t’estem esperant,

els prestatges dels súpers,

s’estan buidant.

Les àrees de servei són desertes,

els restaurants barrats,

no pots fer un àpat calent,

els sanitaris reduïts al més essencial.

La teva llar amic(a) camioner,

la cabina del camió,

un fogonet de gas,

per fer un cafè calentó.

Aturat a fer les parades tècniques,

arronsat en el teu cau,

passes el temps escoltant

la veu del silenci angoixant.

És l’hora de reprendre el camí,

t’esperem amic(a) camioner,

els prestatges dels súpers,

t’estan esperant.

F. Guardiola.

Març de 2020.