“Poesía es la unión de dos palabras que uno nunca supuso que podría juntarse, y que forman algo así como un misterio.”
- Federico García Lorca

La Poesia és una de les formes més preades d’expressió i d’identitat lingüística de la humanitat. La poesia practicada al llarg de la història, en totes les cultures i en tots els continents, parla comuna de la nostra humanitat i d’uns valors compartits, transformant el poema més senzill en un poderós catalitzador del diàleg i la pau. El dia 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia.

Hem escollit el mes de desembre per publicar Poemes per donar un aire de pau i serenor i un punt i final a aquest  nefast any que finalment culmina. Esperem que os agradi la selecció que ha realitzat cadascuna de Les Blogueres i els col.laboradors que ens ajuden a mantenir viu aquest blog.

Louise Glück, Premio Nobel de Literatura 2020

Considerada como una de las autoras más destacadas de la literatura contemporánea estadounidense, ha sido galardonada por su “inconfundible voz poética”, caracterizada por una “belleza austera” y la búsqueda de la claridad.

Su inconfundible voz poética, esa que “hace universal la vida individual” a través de una belleza “austera”, le ha valido a Louis Glück para hacerse con el Premio Nobel de Literatura 2020, un galardón que la poeta recibe tras haber publicado doce poemarios y algunos volúmenes de ensayo.

Las obras de Glück (Nueva York, 1943) se caracterizan por la claridad a la hora de abordar temas como la infancia y la vida familiar, para los que se inspira en los mitos y motivos clásicos, presentes en la mayoría de sus obras. LLegiu-ne més »

 En nuestra familia, todos aman las flores.

Por eso las tumbas nos parecen tan extrañas:

Sin flores, sólo herméticas fincas de hierba

Con placas de granito en el centro:

Las inscripciones suaves, la leve hondura de las letras

Llena de mugre algunas veces…

Para limpiarlas, hay que usar el pañuelo.

Pero en mi hermana, la cosa es distinta:

una obsesión. Los domingos se sienta en el porche de mi 

      madre

a leer catálogos. Cada otoño siembra bulbos junto a los

    escalones de ladrillo.

Cada primavera, espera, espera las flores.

Nadie discute por los gastos. Se sobreentiende 

que es mi madre quien paga; después de todo, 

es su jardín y cada flor

es para mi padre. Ambas ven

la casa como su auténtica tumba. LLegiu-ne més »

Ïtaca sempre ha estat per a mi un `poema molt entenedor sobre la vida.
Penso que el viatge cap a Ítaca és el camí que fem per la vida amb la fita d’arribar – hi i que quan ho fem , ens trobem amb Ítaca, la mort, perquè ja hi hem arribat i em complert les nostres metes.
Les meves creences passen per pensar que habitem en aquests moments en un pla o dimensió i que a la nostra mort anirem cap un altre. Això em dona a entendre que el nostre naixement és l’origen de la nostra vida terrenal i la mort el pas cap a una altra dimensió, entenc, doncs que la vida és un viatge amb una finalitat: La mort.
El poema està inspirat en l’Odissea d’Homer, on Odisseu, rei de Ítaca, a l’acabar la guerra de Troia, inicia un llarg viatge fins a retornar a la seva pàtria.
Durant el seu viatge passa moltes aventures i desventures per anar adquirint saviesa i per despullar-se de tots aquells defectes que no li permeten avançar i tornar a Ítaca. Aquest camí, no és un solament un retorn físic a la llar, sinó que per a mi és un viatge cap a si mateix, cap a la seva llar interior, per això va adquirint capacitat per resoldre totes les peripècies que li passen, i això és el que ens demana el poeta.
Kavafis ens diu que a més d’enriquir-nos en saviesa, , hem de perseguir la nostra meta però fruint del camí i que els únics perills o monstres que trobarem són els que portem dins nostre. Per això cal el nostre treball interior.
Em sembla que el poema Ítaca es ambivalent, ja que és un camí per la vida per arribar a la mort. Així , considero que Ítaca representa les dues coses: la vida, perquè sense tenir la meta d’arribar-hi, no viuríem tantes experiències ni aprendríem tantes coses i al mateix temps la mort perquè d’alguna manera retornem al nostre origen qui sap si per seguir nous camins…

Montserrat Sales

KONSTANDINOS KAVAFIS

(1863- 1933)

Un dels majors exponents del renaixement de la llengua grega moderna

ÍTACA

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca
Has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences.

Els Lestrígons i els Cíclops,
I aïrat Posidó, no te n’esfereeixes:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.

LLegiu-ne més »

El nostre regne perviurà

mentre sigui present

en els nostres records,

com es poden enfonsar

les nostres muralles?,

de tot allò, com no es pot parlar?

a

El vent no escolta,

no escolten les pedres,

però s’ha de parlar,

comunicar-se amb les pedres,

comunicar-se amb el vent,

l’eco, companyia ens donarà.

a

LLegiu-ne més »