des 08

Veinticuatro de diciembre

Escrit per Mª Jesús Mandianes Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

Navidad

Cae la nieve dejando al mundo reducido.
En esa época, se dan al desenfreno, los Pinkerton,

y te descubre a ti mismo, de cualquier manera,
la huella impresa en ella con descuido.
Esos hallazgos no exigen tributo.
Silencio por todo el barrio.
!Cuánta luz se metió en ese trozo de estrella
al llegar la noche! Tanta como fugitivos en una balsa.
No te ciegues, !mira! Tú también eres huérfano,
Desarraigado, canalla, estás fuera de la ley;
no busques, porque nada tienes. De tu boca,
como de un dragón, salen bocanadas de humo.
Mejor será que reces en voz alta, como un segundo Nazareno,
por los reyes sin reino que vagan por los presentes
en ambos confines de la tierra,
y por todos los niños en sus cunas.

                                                                 Joseph Brodsky, Diciembre de 1986 LLegiu-ne més »

Etiquetes:
des 05
Bastein-Lepage_Diogenes

Bastein-Lepage_Diogenes

Durante mi carrera como periodista, tuve la oportunidad de viajar al inframundo -cosas de la ficción-  para mantener una entrevista con un personaje que siempre me ha impresionado y por el que siento una profunda admiración

– Es cierto que fue desterrado de su ciudad por falsificar moneda.

– Sí, fui cómplice de mi padre, que era banquero y falsificaba moneda, pero desgraciadamente nos descubrieron y tuvimos que exiliarnos a Atenas. Allí aprendí a falsificar o mejor dicho desfigurar la “moneda”

– En Atenas quiso hacerse discípulo de Antistenes y tengo entendido que esté lo rechazo en innumerables ocasiones, incluso creo que llego a darle algún que otro bastonazo

– Llegue a Atenas con un esclavo llamado Manes, que me abandonó poco más tarde. Afronte mi mala suerte estoicamente: “si Manes puede vivir sin Diógenes, ¿por qué Diógenes no va a poder sin Manes?”. Quise ser coherente y me burlaba de la relación de extrema dependencia entre las personas. Encontré un maestro, que no hacía nada para sí mismo, pero rechace su ayuda. Quise ser discípulo de Antístenes, però mi fama me precedía. Finalmente, viendo mi perseverancia me acepto como discípulo LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 28

CleopatraAmb la màquina del temps inventada per un savi, en un tres i no res, em vaig plantar als bells jardins del palau de Cleòpatra VII, a Alexandria per fer-li una entrevista.
La vaig trobar, asseguda i bellament vestida entremig dels seus servents escrivint, en jeroglífics, el seu testament.
-Bon dia, gran Faraó, vaig dir sense fer cap tipus de reverència ja que ho considerava un gest estúpid per molt important que es sentis la reina.
-D’on vens estrangera?
-De Catalunya, gran senyora, un país que a la teva època encara no existeix. És un conjunt de quatre províncies que pertanyen a Espanya.
-Val, ja me n’adono que poc han canviat les coses al llarg del temps. Només canvien els noms. Veig que existirà un imperi que es dirà Espanya i que tindrà províncies, com el romà.
-Exacte, però jo he vingut a entrevistar-vos a vos, no a l’inrevés,
-D’acord. Les dones ens hem d’ajudar perquè sempre estem a remolc de les fal•làcies conqueridores, guerreres i estúpides dels homes. Què em vols preguntar?
M’agradaria que fessis una valoració de la teva vida
-Doncs mira, ha estat una vida de decepcions . Diuen que sóc atractiva, bella, seductora, intel•ligent i interessant. Parlo 7 idiomes, entre ells el faraònic , i no tindria perquè saber-lo perquè jo descendeixo d’Alexandre el Gran, no tinc ascendència egípcia sinó grega, sóc una gran estratega i domino l’art de la política així com l’art de conquerir els homes i amb tot i això ja sabràs que en un futur molt proper, he de morir per la dignitat que mereix el meu país. Amb 39 anys, m’hauré de suïcidar posant-me els meus millors vestits i fent-me mossegar per un àspid, la mateixa cobra egípcia que simbolitza la deessa UTO que durant més de 3000 anys ha protegit els reis d’Egipte i que per això sempre la portem a la corona o diadema.

LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 25

Basta

Escrit per Magui Turnes Arxivat a: Literatura i Ficció 2 Comentaris »

Magui

No más cicatrices en mi cuerpo ni en mi corazón

no mas patadas a la puerta no mas patadas al amor

no confundas amor con sumisión, pánico con pasión

no más violencia acomodada en el salón.

Quita las garras de mi cuello que ahogan mi corazón

llévate la angustia la tristeza la consternación

llévatela porque es tuya tú la creaste sin compasión,

junto con tus besos amargos, besos de torturador LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 25

25 de Noviembre

Escrit per Mª Jesús Mandianes Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

dos

Un día para conjurar el horror,

para agitar el sufrimiento

ante la mirada escandalizada

de las buenas conciencias.

a

Turbada su delicada sensibilidad

por la brutalidad de imágenes,

que muestra el noticiario

mientras saborean el postre.

a

Estremecidas por un escalofrío,

escuchan el rosario de nombres

resbalando como lluvia ácida

sobre códigos de leyes inútiles.

a

Mañana regresaran al olvido

de las esquelas mortuorias,

al estante de los relatos de terror,

al desván de los recuerdos lúgubres. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 21

El despertar

Escrit per Pilar Zabala Arxivat a: Literatura i Ficció Cap comentari »

 

images tic tacJa sé que és absurd que cada nit, en el moment d’anar a dormir, activi el botó del despertador per a que soni a les vuit del matí. És absurd perquè estic jubilada i ja no em cal marcar l’hora per anar a treballar. És absurd perquè ara dormo menys; tant és així que, la majoria de vegades em desperto cap a les sis del matí i ja no aconsegueixo  dormir més. Cada vespre sóc conscient de l’absurd que resulta el meu gest però, no ho puc evitar. Necessito saber que el despertador vetlla per mí, no fos cas que m’aixequés massa tard, sobretot a l’hivern, quan les matinades son més fosques.

El despertador… aquest objecte posseidor en altres dies d’una odiosa estridència metàl·lica, va ser la causa de que durant molts anys el considerés tan valuós i necessari com menyspreable.  Recordo que, en despertar-me cada matí no festiu, li dedicava els meus  pitjors pensaments per atrevir-se a destorbar l’imperiosa necessitat que jo sentia de  dormir una mica més. Llavors, quan era jove i bonica,  mai en tenia prou de dormir. És ben cert que amb el pas del temps tot canvia. Ara el so constant, acompassat i discret del seu tic- tac, acompanya les meves vigílies abans de submergir-me dins les flonges nebuloses de Morfeu, però… cosa extranya,  avui ja a prop de les tres de la matinada, encara vagareixo desperta per l’espai sideral més aixerida que un ginjol.

Au vinga, Claudina, deixa ja de donar voltes i més voltes com una croqueta a mig rebossar. Deixa que els pensaments passin sens més davant teu, no et distreguis i intenta centrar-te en el buit, en el no res. Ommmmmm…  No hi ha res a fer, ho he provat una vegada i un altre però no em funciona, i allò de les ovelles tampoc ha resultat;  les molt impertinents intenten saltar la tanca totes a l’hora i així no tinc manera de   poguer-les comptar. Impotent davant la llarga vigília em deixo atrapar  pel conjunt d’imatges que agafen el relleu. Són imatges que ocupen i distreuen la meva ment amb una successió de  situacions  que,  estic segura,  perdran importància a la llum del sol, però que ara, en aquest moment, em mantenen lligada a una sèrie de pensaments  que avancen enganxats com els vagons d’un llarg tren de mercaderies.     LLegiu-ne més »

Etiquetes:
nov 10

club_adults_lectura1L’últim dimarts d’octubre ha coincidit amb la primera reunió del nostre Club despres de les vacances. Totes fem l’esforç de aïllar-nos de la tempesta política que cau sobre Catalunya per centrar-nos en les aportacions literàries, que cadascuna de les integrants han volgut compartir amb la resta.

Trenca el gel Carme llegint un fragment de “La perla” de l’escriptor John Steinbeck. L’interès d’aquesta novel·la resideix en l’enfrontament entre dos mons, el dels rics i el dels pobres, i en el procés de canvi en les relacions humanes en funció de la situació econòmica de les persones, convidant a la reflexió sobre la manca d’ètica d’una societat que només ens valora en raó de la nostra situació econòmica.

Pilar ens sorprèn llegint un article titulat “Els secrets que amaguen les Escombraries“, de la periodista Eva Arderius. L’autora amb gran destresa ironitza sobre la possibilitat d’analitzar la personalitat dels individus a través de les seves escombraries.

Rosa, aprofita la próximidad de “halloween”, per posar-nos en situació llegint una història inquietant “Instruccions per una casa de vacances” que forma part del llibre “201 Contes Corrents” de Joan Barril.

Finalitza la ronda Mª Jesús llegint l’article “El triomf dels mediocres” de David Jimenez, periodista i escriptor fa una crítica al sistema educatiu espanyol, que ha realitzat tretze reformes educatives en trenta anys, a cadascú més funesta, donant lloc a generacions de mediocres que utilitzen el piloteig i el nepotisme per assolir els seus objectius i segueix marginant aquells ingenus que creuen en l’esforç i el treball.

Aquesta ha estat una sessió on totes ens hem obligat a imposar la literatura com a element de concòrdia, per sobre dels diferents opinions polítiques. Posant en relleu una vegada més l’afany de conciliació i el sentit comú de les dones.

Ens trobaràs a l’EAMP (Pl. Carme Monturiol, 10) el darrer dimarts de cada mes a les 10.30h.

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress