Em preocupa l’afany, al meu entendre desmesurat, que ha sorgit per part d’algunes escoles, de demonitzar i ocultar als ulls de la canalla molts dels contes, llegendes i llibres infantils que fins ara formaven part del seu món, igual que abans ho havien estat de nosaltres i també dels nostres pares i avis.

De debò cal emprendre una tasca tan exhaustiva, buidant prestatgeries i armaris i llençar a les flames de l’oblit una llarga llista de títols, perquè ara ens hem adonat que són  masclistes com “La llegenda de Sant Jordi” o massa ensucrades, com “La Ventafocs”? O fins i tot les que a més de ser sexistes poden arribar a fer por com “La Blancaneus” ?, per citar  només algunes.

Em pregunto quina serà la següent acció que amagarem als ulls dels nens. Potser pel·lícules  com “Mickey Mouse”,  “La dama y el vagabundo”, “La bella i la bèstia” , “El llibre de la Selva”?   Realment la feina pot ser llarga i esgotadora.

Estic plenament  d’acord  amb la coeducació i amb tot allò que doni impuls a  un treball igualitari, jo mateixa he escrit algun relat on intercanvio  personatges que sempre havien estat mascles per femelles heroïnes. Per a mi es tracta de fer un clic, o sigui, transformar (sense caure en un parany ultra feminista) en lloc d’amagar. LLegiu-ne més »

Avui vull parlar de feminisme i política. Diuen que és El Dia de la Mare i jo em pregunto de quina o quines mares? De les que acaronen criatures tot cantant cançons de bressol? De les que ensenyen costums ben “nyonyes” a les seves filles per tal de perpetuar-se elles mateixes?, de les que apallissen els fills per desfogar les seves penúries, de les que treballen en fàbriques tot cosint roba de soldat per fills o filles, pròpies o d’ altres, sense saber si estan cosint un vestit o un sudari? de les mares bel•licoses que lluiten per aconseguir justícia com per ex. “Las madres de Mayo”?

Si hi pensem ens venen a la ment molts tipus de mares però jo crec que n’hi ha unes que sempre queden com si fossin invisibles. Són les que fan que la família rutlli bé, que tenen la casa ben neta que cuiden dia a dia els infants, que escolten els marits, i en molts dels casos han de deixar enrere totes les seves il•lusions, i esperances, perdent part de la seva personalitat, sempre al servei del marit. Avui en dia encara en queden forces, d’aquestes. I que dir, de tots aquests homes famosos dels que sabem que ho han pogut ser gràcies a les seves dones?

El mateix passa si parlem de política. Segur que tots i totes hem sentit parlar de “los Padres de la Pàtria”, políticament estan a l’ordre del dia, però qui ha sentit parlar de Les Mares de la Pàtria? Per a mi les Mares de la Pàtria, son totes les mares que lluiten dia a dia, tant per la salut, educació, alimentació, etc dels seus fills/es, i considero també com a mares, a totes les dones que treballen per aquest fi, sigui des de l’àmbit de la maternitat, com de la política, com de l’educació, etc. Per a mi són mares totes aquelles dones que pensant en un futur millor ajuden als infants des de que són nadons, i els preparen perquè la seva Pàtria pugui ser ben gran, amb un màxim d’humanitat que faci obsoletes les fàbriques que tinguin alguna cosa a veure amb enfrontaments armats.

LLegiu-ne més »

Cada any el 8 de març celebrem el Dia de la Dona Treballadora. Quanta hipocresia! Què vol dir Dia de la Dona Treballadora? Potser n’hi ha alguna que no treballi? Unes ho fan en empreses grans o petites, en serveis públics o privats, altres treballen a casa, però totes treballen, incloses les que fan cantonades per poder sobreviure.

Potser podríem celebrar el dia que les dones es començaren a emancipar del domini dels homes i per a mi la pregunta no seria: què fan avui en dia les dones? Si no que considerant que han estat, i encara ho estan, sotmeses a l’altre sexe, voldria que es fes un balanç de com els homes han anat canviant o evolucionant la seva actitud, si aquests anys hi ha més homes que deixant enrere el masclisme, han millorat la relació home-dona i han avançat cap a la relació entre persones, sent més tolerants, escoltant més els altres  anant deixant enrere aquest complex d’inferioritat pel qual necessiten sentir-se tant per sobre de les dones i d’altres col•lectius que consideren més dèbils.

És molt còmode que un dia a l’any fem xerrades, manifestacions, etc. sobre el tema, però que passa amb la resta de l’any? Segueixen havent dones mortes per les seves parelles, violència domèstica, tant en forma psicològica com de pallisses que les porta a la seva pròpia desvaloració.

LLegiu-ne més »

El dia 8 de març, les dones dels barris de Sant Martí tornem a sortir juntes al carrer. Som dones diverses: Paies, gitanes, migrades, racialitzades…Som d’arreu, treballem en l’àmbit laboral i de les cures. Som bisexuals, lesbianes, cisgenere, trans, hetero… Som de totes les edats. Som les que es queden al mar o a les fronteres i som les que ja no hi són: les assassinades.

Aquest any tornem a alçar la veu per defensar els drets adquirits gràcies a la lluita feminista, que a través del temps va guanyant força i sumant complicitats. També estem aquí per alertar que no baixarem la guàrdia davant les amenaces d’un sistema i d’unes polítiques feixistes i hetero patriarcals que volen posar en perill els nostres drets i les nostres vides. És per això que les dones del districte organitzem durant tot el mes de març diferents activitats en cadascuna de les nostres associacions o entitats i, per altre cantó, coneixedores de la força que dóna la lluita conjunta, enguany ens unim de nou al conjunt del moviment adherint-nos a la convocatòria de vaga feminista internacional del 8 de març, una vaga laboral, de cures, estudiantil i de consum. Aturarem el món durant 24h per capgirar el sistema patriarcal i cridarem ben fort per RECLAMAR i EXIGIR:

1) Que es posi en valor el treball domèstic i de cures, ja sigui en l’àmbit personal com laboral, un treball imprescindible per al sosteniment de la societat. Per tot plegat exigim que deixi de ser gratuït, mal pagat o subjecte de l’economia submergida. D’altra banda, reclamem una redistribució equitativa d’aquest tipus de tasques perquè no recaiguin exclusivament en les dones. LLegiu-ne més »

T’agrada llegir?

Vols compartir  l’últim llibre llegit i recomanar la seva lectura?

Un poema, un petit escrit propi?

Un article d’opinió que t’ha cridat l’atenció i vols conèixer altres visions sobre el mateix tema.

A Blogueres de Sant Marti trobaràs un grup de dones que ens agrada llegir, escriure i compartir.

Ens trobaràs l’últim dimarts de cada mes al Casal de Barri Espai Antoni Miro Peris (Pl Carme Monturiol, 10) de 10:30 a 12:30h.

T’esperem!!!

Espai gratuït

Navidad dulce Navidad

amarga Navidad, amarga

navidad de lujo

navidad de harapos 

de opulencia Navidad

navidad de mendigos

de mesas llenas

de calles vacías

de portales de cartón

de sábanas finas 

música de villancicos

música de rugir de tripas 

de luces de neón

de bombilla ciega  LLegiu-ne més »