mai 10

LA PLUJA D'ESTELS – Castell de MedionaEra un hivern molt dur. Feia tant de fred que els vidres es glaçaven i els metges no donaven l’abast amb tants refredats. El vent era fi, tallant , gelava els nassos i els arbres plens de neu i de glaçada no permetien collir castanyes per torrar-les al foc i escalfar-se una mica.

La Roser estava a la finestra i tot mirant el cel es demanava si els habitants d’altres planetes també patien tant fred, encara que raonava que podien tenir cossos molt diferents i llavors les seves necessitats també podien ser unes altres. Des de la finestra veia l’ombra de les muntanyes que tenia davant i malgrat estar cobertes de neu, tenien un perfil blanquinós molt bonic en contrast amb el cel , molt fosc i net on hi lluïen i parpellejaven molts estels, grans i petits.

De sobte, li va semblar que una brillant estrella es movia i s’anava desplaçant pel cel en direcció a on es trobava ella i va córrer a buscar el seu telescopi. Un cop instal·lat s’adonà que aquell brillant estel, anava baixant en la seva direcció i s’anava expandint de manera que a l’arribar al seu costat ho va fer com una pluja de petits estels. Es quedà sorpresa i meravellada quan s’adonà que a l’arribar a terra aquells petits estels s’anaven convertint en petits essers de llum. Els demanà qui eren i un d’ells se li acostà molt fins fer entrar a la Roser en el seu cercle lluminós. Llavors ella notà que li explicaven que venien d’un gran estel, un planeta diferent on els habitants s’havien convertit en sers lluminosos, energètics que tenien com objectiu vigilar els planetes on hi havia conflictes i ajudar-los a resoldre’ls. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
abr 28

polleria 2La meva tieta Trini treballava darrera el taulell. No era la mestressa però tenia bona mà i millor tracte amb les clientes. Venia pollastres i conills, tant era que fossin vius o morts, sencers o tallats a quarts. En un altre taulell hi havia un bon munt d’ous distribuits per tamanys i colors, els blancs per un costat i els rossos per un altre. Jo era petita llavors i m’encantava veure com feia la seva feina, això de mostrar i pesar el gènere, calcular el preu i tornar els diners sobrers era una cosa que em fascinava.

Anys després va deixar la polleria i es va establir en una parada al voltant del “Mercat del Ninot”. Llavors el seu taulell va passar a ser més petit i la mercaderia diferent. Venia devantals, mocadors de coll, mocadorets, calces, mitges i mitjons.

En temps de vacances escolars van ser moltes les estones que vaig passar darrera aquell taulell mentre la meva mare era comprant dins el mercat. Tot era perfecte. La tieta podia esmorzar tranquil·la a la barra del bar i jo disfrutava d’allò més atenent a les clientes. Tenia clar que arribat el moment jo seria botiguera. LLegiu-ne més »

Etiquetes:
  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress