Novament amb els amics Rosa i Antonio, el meu marit i jo iniciem les vacances. Aquest cop el destí escollit és Grècia i el dissabte 17 de maig, a les 10 h del matí sortim cap a ATENES. La durada del vol és de 2,45 h i, tenint en compte la diferència horària, aterrem quan allí són a prop de les dos de la tarda.

Observo que a la ciutat d’ATENES, els vehicles circulen caòticament a gran velocitat i, a més, són afavorits pels semàfors en perjudici dels vianants, que tan sols disposen d’uns insuficients segons per creuar grans avingudes. En la major part del centre els edificis estan mancats de personalitat, tot i estar inclosos dins un seguit de carrers porxats que podrien resultar agradables, però les façanes atrotinades, brutes, i les guixades que hi ha per tot arreu, desmereixen el lloc.

Davant del Parlament, situat a un costat de l’antiga PLAÇA SINTAGMA, he gaudit amb el peculiar cerimonial protagonitzat per dos guardies nacionals guarnits amb l’uniforme tradicional. El MERCAT CENTRAL em sembla molt pintoresc per la primària manera que tenen els paradistes de presentar el gènere fresc. Un cop a fora m’arriben les olors de les espècies; vainilla, safrà i farigola. La PLAÇA OMÒNIA, lloc molt popular i concorregut pels turistes és, alhora, punt de trobada festiva del jovent. PLAKA és realment el cor d’Atenes, es tracta d’un antic barri que transcorre per un laberint de carrerons de l’època otomana i bizantina; és un lloc ple d’encant i color que convida al relaxament, tot i la quantitat de paradetes i botigues d’objectes artesanals i de records que omplen els seus carrers. LLegiu-ne més »

29 JULIOL.- L’Armand i jo, junt amb els nostres amics  Rosa i Antoni  sortim en avió de Barcelona rumb a Polònia per donar inici un any més a les nostres desitjades vacances. Arribem a l’aeroport de Katowice a les 18’30 i tot seguit un cotxe de línea ens durà fins a CRACÒVIA. En aquest recorregut d’una hora puc veure que les dues bandes de la carretera es troben vorejades per diferents tipus d’avets i nombrosos arbres de tronc esvelt. Algunes cases familiars aillades i petits nuclis de població, amb teulades inclinades de color siena, es troben diseminades al llarg dels camps. A l’arribada fem estada en un correcte apartament d’una habitació i sala d’estar amb sofà llit, dins un sobri edifici de l’època soviètica.

30-31  JULIOL.-  Visita a la ciutat de CRACÒVIA. Plaça del Mercat amb un gran edifici porxat al centre i envoltada de palaus i manífiques cases de suaus tons pastel. Basílica STA. MARIA del segle XIV amb dues altes torres quadrades desiguals i tres naus amb un interior super barroc. El CEMENTIRI JUEU, amb esteles de pedra a terra, es a tocar de la SINAGOGA, on un grup de joves s’encarreguen de la  restauració. Dalt d’un turó es troba la impressionant FORTALESA WAWEL que inclou la Catedral al costat d’una capella amb cúpula daurada i d’altres edificis d’estils suggerents davant d’una àmplia zona ajardinada. Parc ZONA FRANCISCA gran i frondós, on refilen els ocells i grallen els corbs. Agradable espai verd al llarg del riu Vístula; ponts, bicicletes, bancs, embarcacions. Moments de serenor. LLegiu-ne més »

Un lunes del mes de febrero, inicio junto a mi marido, mi hermano Jaime, y Luisa su mujer,  unas breves vacaciones. Un autocar nos espera a la salida del aeropuerto de Sevilla para conducirnos hasta un hotel situado en Matalascañas, una urbanización costera  perteneciente a Almonte,  provincia de Huelva.

Son las seis de la tarde cuando decidimos recorrer a pie un  tramo del paseo de seis quilómetros que transcurre a lo largo de la playa. Un viento desapacible y frio me obliga a subir al máximo la cremallera del anorak y a introducir las manos en los bolsillos a la vez que  un nutrido grupo de golondrinas, ajenas al estado del tiempo, revolotean  gritonas y amenazantes a nuestro alrededor para que abandonemos su territorio.  Durante el camino de regreso al hotel el sol se tiñe de un rojo intenso antes de desaparecer bajo las plateadas aguas que bordean el horizonte.

Compruebo que los amaneceres son más perezosos aquí. La oscura sombra  de la noche  sigue reinando impasible a la misma hora que en Barcelona empieza a asomar el día. LLegiu-ne més »

Diari d’unes vacances es la descripció d’un viatge realitzat per una Bloguera aquest estiu a Budapest i Viena. Amb aquest article volem encetar un nou apartat en el nostre bloc, on recollirem els viatges (llargs o curts) de les Blogueres, però també de totes aquelles persones que vulguin participar i explicar la seva experiència i opinió d’un viatge o d’un lloc especific que cregui que val la pena visitar. Esperem que os agradi. DIARI D’UNES VACANCES

Un viatge organitzat em porta fins a A Coruña un matí del mes de febrer. En arribar veig un cel gris i trist, tot ell tapat per espesses nuvolades que no triguen a mostrar les seves  capacitats. Sol, vent, pluja, calamarsa, fred i, un altre cop el sol i tot això en tan sols un  parell d’hores.

L’hotel està situat davant la platja de Santa Cristina, en una urbanització  turística que porta el mateix nom. Darrera d’aquest edifici la Ria de Mendel transcorre tranquil.la tot  vorejant un bonic passeig que, per la tarda i a conseqüència de la baixamar, mostra al seus peus una extensa porció de terra humida amb tot de petits manyocs d’algues oblidades i també moltes petxines.

La finestra de l’habitació mira directament al mar i em deixa veure  com les contínues onades  descarreguen amb força damunt la castigada sorra una blanca i ampla cinta escumejant. Mar endins un grup d’uns vint joves surfistes desafiant el fred i la calamarsa s’esforcen per cavalcar damunt les onades fins ben entrat el capvespre, moment  en què comencen a parpellejar un darrera l’altra els llums  dels vaixells que es troben ancorats dins la dàrsena del port. LLegiu-ne més »

Dins l’avió que em transporta a l’illa de Menorca repasso amb il.lusió la llista de llocs que vull visitar. Disposo de deu dies de vacances en un hotel situat en un lloc de  la costa anomenat Arenal d’en Castell. Som al mes de Novembre i ara les hores de llum s’amaguen i fugen de pressa. És per això que quan arribem al nostre destí la nit s’ha fet  ja la  mestressa  i mostra orgullosa el seu mantell més fosc.

L’endemà al matí surto del llit tot just quan comença a clarejar, separo les espesses cortines que amaguen la petita terrassa i em quedo bocabadada. La imatge d’una gran i esplèndida cala en forma de petxina és al meu davant protegint amb els seus braços de roca dura la quietud d’unes aigües que reposen tranquil.les mostrant les seves lluïssors platejades.  Tan sols una lleugera brisa s’aixeca prudentment silenciosa i ajuda a lliscar suaument fins a la platja un seguit de petites onades que deixen damunt la sorra la ofrena dels seus brodats festonejats d’escuma blanca. A l’extrem esquerra del penya-segat un grup de casetes blanques s’apinyen i es sobreposen entre elles formant un conjunt que lluita per no trencar  l´harmonia.. El braç del costat dret mostra el seu espai ple de pins i també algunes palmeres que deixen entreveure unes poques cases de teulades netament vermelles. A l’horitzó el sol s’aixeca amb el seu millor vestit i em dóna el bon dia amb un immens badall ple de tènues clarors groguenques. LLegiu-ne més »