Charlotte és una novel•lista anglesa que neix a l’abril de 1816 i mor al març de 1855. Filla d’un clergue molt conservador i profundament enamorat de la seva dona Maria, té 5 germans, en Wanwell, la Maria, l’Elisabeth, l’Anne i l’Emily. Quan té 8 anys, la seva mare mor i ella i les seves germanes són enviades a l’escola Clergy Daughters, escola amb unes grans deficiències, penúries que reflexa a la seva novel.la Jane Eyre. Davant aquesta situació i que les seves germanes Elisabet i Maria emmalalteixen de tuberculosi, la família les treu de l’escola tornant a casa seva. Allà, les germanes llegeixen un magazine que rep el seu pare i creen un món imaginari on inventen diverses històries, d’algunes de les quals encara es conserven els quaderns.

Al 1832 comença a treballar de docent i d’institutriu . Junt amb l’Emily vol crear una escola privada per senyoretes però el projecte no prospera. Al 1842, ella i l’Emily van a un pensionat belga per millorar el seu francès. Allà s’enamora del director que era casat i tenia 3 fills. Coneix el desamor i li escriu varies cartes de les que encara es conserven algunes. Mor la seva tia i les germanes tornen a casa. Ella se’n va a York a fer, altre cop, d’institutriu.

Els sentiments de solitud, i d’ aïllament que pateix a Brussel•les, els plasma en la seva novel.la Villete (1853). Al 1846, l’Anne, l’Emily i la Charlotte decideixen publicar un llibre col•lectiu de poemes que no te gens d’èxit. Llavors cada una escriu un novel.la i la publica amb pseudònim. L’Anne publica Agnès Grey, l’Emily Cims borrascosos i la Charlotte Jane Eyre que des de el primer moment te un èxit aclaparador.

Les seves germanes també moren tuberculoses i ella es casa amb el Arthur Bell. El març de 1855, estant embarassada, emmalalteix de tuberculosi i mor.
Posteriorment es publica la primera novel.la que va escriure, The professor.

JANE EYRE
No sabem si el llibre va tenir més èxit entre els homes o entre les dones. Presumiblement, les grans lectores són dones. Aquesta novel.la la podem considerar com una obra pre-feminista. Ens trobem amb una protagonista que pensa i actua de forma oposada als cànons de comportament de les dones d’aquella època, encara molt victoriana. La Jane és una dona amb criteris molt clars sobre ètica, relacions de gènere, de classes socials, necessitats afectives , ella és rebel i no s’arronsa davant de les dificultats que va trobant a la seva vida. Sap el que vol i el que necessita. També hi trobem una crítica a les condicions de determinades classes socials, quan ens parla de l’orfenat o del paper dòcil que han d’assumir les dones davant els marits.

En la meva opinió, sent una novel.la que he llegit amb molt plaer quantitat de vegades i que m’agrada molt, també el seu final, trobo que té un desenllaç molt ràpid i que amb la quantitat de idees innovadores respecte a les dones i a les relacions de gènere i classes socials que es plasmen al llarg de la novel.la, el final és poc consistent i massa tradicional, potser ella també estava influenciada per la educació d’ un pare clergue, però sempre m’ha sobtat que amb tota la seva independència, saber anar per la vida i disposar dels diners d’una herència, es conformés en casar-se i estar sotmesa a tot el que significava el matrimoni en aquell moment, es clar que es suposa que seguirà buscant l’equilibri entre el que pensa, sent i vol, considerant també, la seva relació amb els demés.

Montserrat Sales