des 19

 El que segueix a continuació són alguns dels paràgrafs que he extret d’un text més extens, escrit per l’autora Claire Bonet i publicat a la revista “Plantas i Bienestar”

 images2El vesc és una planta molt peculiar perquè no creix a la terra sinó que envolta les branques més altes dels  arbres. Una altra de les seves característiques es que, tot i que acostuma a créixer al mes de febrer, no dóna fruits fins que arriba l’estació freda i, a més, es manté explèndidament verda, sense marcir-se ni engroguir-se mai, ignorant la gravetat i les lleis de la física.

Hi ha qui creu erròneament que el vesc és una planta paràsita, però si s’observa amb atenció es pot veure que és totalment verda i que per tant realitza perfectament la seva fotosíntesi, a diferència de les veritables plantes parasitàries. Una vella dita camperola no  sols nega que el vesc sigui dolent per a l ´arbre, sinó que assegura que el salva. “Qui talla el vesc mata l’arbre.

Va ser precisament a Normandia on, ja fa uns anys, es va dur a terme un interessant experiment que va demostrar que el vesc contribueix a  mantenir  vius aquells  arbres malalts o débilitats sobre els que viu. I és que el vesc extrau a través de les seves arrels l’aigua i les sals minerals que necessita de la sàvia bruta de l’arbre, però a canvi li transfereix savies molt riques en substàncies i també anticossos en forma d’enzimes.

Encara que les seves baies són tòxiques per a l’home, les fulles formen part de la medicina popular des de fa segles, no obstant, aquesta planta excepcional va caure en l’oblit en el segle XIX i es va haver d’esperar fins a finals de 1930 per tornar a reconèixer les seves virtuts.

Entre altes coses cal no oblidar que  el vesc tenia un paper molt important dins les antigues tradicions. Els gals la consideraven sagrada i l’anomenaven “solilacos” (remei universal).

Plini “el vell”, en el seu tractat “Història natural”, l’anomenava “herba de ciència”. La llegenda indú de Rama, sacerdot de l’antiga Escitia, conta l’història d’aquesta planta sagrada i manifesta que tan sols els sacerdots coneixien i tenien el dret de preparar-la. També en la llegenda contada per Virgili, el vesc va ser la planta que va permetre a Eneas baixar a les profunditats de l´Hades i tornar amb vida, ja que el vesc era el símbol de la llum per trobar el camí entre les tenebres, perquè actuava de protecció i victòria sobre la mort.

Com sol passar, els vells mites es resisteixen a morir i el Nadal no va poder erradicar totalment la festa pagana del solstici d’hivern, en la que el vesc es penjava acompanyat de grèvol i picea (conífera coneguda com “fals avet” per la semblança amb aquest arbre). Un símbol de la victòria de la vida sobre la mort hivernal i promesa de que de la obscuritat més profunda sempre renaixerà la llum.

Pilar Zabala

 

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress