Els escrits més destacats que donen fe de l’existència de la que va ser una eminent filòsofa anomenada Hipàtia han arribat fins els nostres dies gràcies a Sòcrates Escolàstic, (s. V. dc), l’historiador més proper als fets que van marcar la desgraciada mort d’aquesta dona.

Sòcrates Escolàstic comença la seva història descrivint-la així: “Va haver-hi una dona a Alexandria anomenada Hipàtia, filla del filòsof Teón, que va realitzar tants avenços en literatura i ciència, que va sobrepassar tots els filòsofs del seu propi temps. Es va formar en les idees de Plató i Plotí i explicava els començaments de la filosofia a tots els seus oients, molts dels quals venien de molt lluny per rebre les seves ensenyances”.

Hipàtia va ser la primera dona matemàtica de la que es té un coneixement raonablement segur i detallat. Va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia, va millorar els primitius instruments per determinar les posicions de les estrelles i fou també la creadora d’un densímetre.

Va educar, entre d’altres, un escollit grup d’aristòcrates cristians i pagans que després van aconseguir ocupar càrrecs molt importants en la política. Entre d’ells sobresurten el Bisbe Sinesi de Cirene -que va mantenir amb ella una important correspondència- Hesiqui d’Alexandria i Orestes. Aquest últim era prefecte d’Egipte quan es va produir el linxament públic d’Hipàtia, el desmembrament del seu cos i la seva posterior crema.

Poc abans d’aquest fet, l’anomenat catolicisme havia estat declarat religió d’Estat sota el mandat de Teodosi I el Gran, i això va motivar que els filòsofs neoplatònics fossin objecte de grans pressions perquè es convertissin al cristianisme, però Hipàtia no va voler accedir malgrat els consells dels seus amics. El malestar entre la gent i les enveges van anar creixent dins un marc d’hostilitats cristianes contra l’afeblit paganisme i, atiat per les lluites polítiques entre les diferents faccions de l’Església, el patriarcat alexandrí i el poder imperial representat per Orestes.

L’assassinat d’Hipàtia, perpetrat per una furiosa multitud de cristians, es va produir a conseqüència d’una estudiada campanya de difamació que va acabar suscitant molta por entre una població hàbilment manipulada. La gent va acabar creient que un cúmul de desgràcies caurien al seu damunt a causa dels encanteris i la màgia negra que presumptament practicava aquesta dona.

Molts historiadors consideren que és molt probable la implicació del patriarca Ciril en aquest assassinat, però el debat respecte a aquest tema encara segueix obert.

PILAR ZABALA