nov 21

 imagesSe sap que per mitjà dels seus geroglífics, els egipcis van ser els primers en dibuixar l’ànima humana en forma de cap d’ocell,  representada per l’au Fènix o l’Ibis, fent al.lusió a l’esperit dels difunts.

A l’altre extrem del Mediterrani, concretamente a Grècia, l’ànima  anomenada Psique es convertirà en una papallona. Tindrà ales diferents però el símbol del seu vol serà el mateix;  l’ànima, emparentada amb el vent i la brisa, té qualitats volàtils i etèrees, no es mor, es transforma en un aire que va i ve, en núvols o arrauxats huracans.

En les famoses guerres florides que es lliuraven a l´Amèrica Central, els que morien en les batalles, pujaven cap a el sol per retornar més tard convertits en colibrís.

Per els Azteques la mort era sentida com un viatge de l’ànima a la nit sideral. Representaven al seu déu del foc a través d’una papallona de obsidiana (lava petrificada i negre) que se sent atreta per les flames, és a dir el sol.

Segons els Mayas cada ser humà tenia una espurna de sol en el seu cor, una espurna que tant sols l’amor aconseguia mantenir encesa. Si un s’enutjava, la força del sol la transformava en ràbia i si es tornava indiferent (cosa que es considerava el començament de tota malaltia), corria el perill de que l’espurna es fongués.

L’encontre de l’ànima i el mite de la mort han estat en totes les cultures motiu d’inspiració religiosa. El cristianisme, entre altres creences, ha assumit imatges divines abstractes (àngels i dimonis), mentre que molts altres pobles han associat allò desconegut amb animals, fent-lo d’aquesta manera més terrenal i proper.

Respirar profunda i vívidament, (mètode que les mares ensenyaven als seus fills)  anava creant, des de la infantesa, lligams invisibles, com les papallones i els colibrís (el femeni i el masculí),  de tal manera que un, al mateix instant de morir, podia imaginar el  color d’ales que tindria o el vec que posseiria en el seu descens, després dels quatre anys passats en el paradís solar.

Pilar Zabala

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

3 Comentaris a “Papallones, colibrís i d’altres”

  1. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    ¡Que sabiduría encierran los mitos! Todos dulcifican ese momento terrible que supone enfrentase a la muerte.

    Hace mucho tiempo en Galicia un colibrí se puso a dar vueltas a mi alrededor ¡Quien sabe si no sería uno de esos guerreros!

  2. pilar Zabala escrigué:

    Vete a saber Mª Jesús, todo és posible. Es muy sugerente pensar que un posible guerrero convertido en colibrí diese vueltas a tu alrededor. ¿porqué no ?

  3. montse sales escrigué:

    M’agraden molt els mites. Sempre tenen un punt de realitat. I m’encanten les creencies dels antics egipcis que inclús diferenciaven entre, el que nosaltres definiriem com a ànima i esperit.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress