nov 22

 rosa_biancab0000Aquest és el títol d’una novel.la de l’escriptora islandesa Audur Ava Ólafsdóttir. L’obra està narrada en primera persona i consta de 77 capítols, ocupats cada un d’ells per no més de tres o quatre pàgines. Els fets són exposats amb gran realisme i una profunda sensibilitat descriptiva.

En realitat es tracta de la crónica d’un viatge, el que el jove Amljótur decideix emprendre per mirar de buscar resposta a les inquietuts que l’atenallen. El viatge va més enllà del que representa el destí físic que ha escollit, el seu és a l’hora la recerca iniciàtica del seu sentir interior i, més clarament, el sentit de la vida.

La novel.la està envoltada d’un gran sentit simbòlic. L’hivernacle on la mare cultivava la rosa de vuit pètals i sense espines, és el mateix on va ser concebuda la filla de Amljótur. El roserar del monestir té similitud amb l’hivernacle. El lligam que Amljótur mantenia amb la mare es manifesta en la tendresa que li desperta la filla. Interpreto que la rosa sense espines pot significar que la inquietut i la desesperança que sentia (la mort), dóna pas a la serenitat i l’apreci a la vida. Naturalment es poden trobar altres simbolismes.

Amljótur prové d’un país encorat en els convencionalismes. La gent del poble on es situa el monestir és més oberta i Amljótur experimenta aquí una transformació, es torna més comunicatiu, se sent feliç. Adquireix així una major seguretat emocional i experimenta un renaixement interior.

No queda clar quins són els llocs per on transcorre el viatge físic. L’autora deixa que sigui la imaginació del propi lector la que configuri els espais i les formes dels diferents llocs on passen els fets, uns fets que són amanits amb un bon receptari de menjars casolans que, des de la llunyania, intercanvien pare i fill. Una comunicació que, poc a poc, els fa sentir més propers del que mai havien estat.

Aflicció, desconcert, sensualitat, tendresa, amor, responsabilitat, esperança, són alguns dels sentiments que el protagonista va experimentant al llarg del seu peregrinatge interior.

La història està situada en un indret d’Islàndia i comença a partir del moment que Amljótur, de 22 anys, decideix marxar de casa deixant sols al seu pare de 80 anys i al seu germà bessò que és autista.

A Amljótur li costa aceptar la sobtada absència de la seva mare, morta en accident de cotxe en un dia de pluja. Molt unit a la mare Amljótur compartia la passió que ella sentia pel cultiu de les flors, i de manera especial per un rar exemplar de rosa sense espines i vuit pètals, que guarda parentiu amb la anomenada Rosa Càndida.

Nou mesos després de la esporàdica relació sexual de Amljótur amb l’Anna,una noia del poble, neix una nena. La mare no demana res, no exigeix cap compromís i Amljótur ho acepta alleugerit, tot i la sobtada tendresa que li desperta el naixement de Flora Sol, la seva filla.

Amljótu es un jove insegur, ple de dubtes i contradiccions però la necessitat d’aclarir i posar ordre a la seva vida l’empeny a pendre la decisió de deixar els estudis i emprendre un viatge que el durà fins a un monestir llunyà . Allí viurà i es farà càrrec d’una antiga i prestigiosa rosaleda que ara perdura mig abandonada. En els dies del llarg viatge cap a el seu objectiu viu un seguit d’experiències profundes. Una sobtada malaltia el fa pensar en la mort i en la seva soledat. Coneix gent, sobre tot dones que es preocuparan per ell. A tots els mostra orgullós la foto de la seva filleta.

Poc desprès d’arribar al monestir, el jove Amljótur li confia a l’abat els seus dubtes i patiments, i també les apremiants necessitats dels seu cos. L’abat, un apassionat del cinema i el bon vi, confia poder ajudar-lo a trobar respostes a través de les pel.lícules que li mostra, escollides entre la seva particular i extensa col.lecció.

Amljótur aconsegueix que la rosaleda del monestir torni a lluir totalment renovada i magnífica. També els esquexos de rosa sense espines que tant ha protegit durant el seu llarg viatge creixen ara ufanosos en un indret protegit i assoleiat de la rosaleda.

Un comunicat anunciant l’arribada de l’Anna i la seva filla, preocupa a Amljótur. S’haurà de fer carrec de la nena durant tres setmanes, el temps que la mare necessita per concentrar-se en preparar la seva tesis. Tornaré a recollir-la passats aquests dies diu ella. Amljótur s’haurà d’allotjar fora del monestir. Després d’arribar a un pacte, l’Anna decideix quedar-se en lloc de marxar com tenia previst. Ella passa les hores estudiant mentre ell s’encarrega gustosament de Flora Sol i també de la neteja, la compra i la cuina. L’encant de la seva filla el té emocionalment captivat, tot li sembla poc per la nena.

La convivència entre Amljótur i l’Anna transcorre de manera plàcida i serena fins que el desig d’estimació es fa present entre ells dos i un bon dia acaben l’un al braços del l’altre. Amljótur se sent feliç, estima a la mare de la seva filla i sommia que els tres viuran junts per sempre.

Parlar de futur és parlar d’incerteses. És sorprenent com les solucions apareixen més tard carregades de sorpreses imprevistes. De la mateixa manera també els fets d’aquesta història acaben oferint un gir inesperat.

Pilar Zabala

 

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress