set 09

Angeles Lopez de AyalaMolt valorada Ángeles

Et sorprendrà veure que t’arriba una carta des de l’any 2014, però tal com estan les coses necessito escriure-la.

M’agradaria explicar-te com veig i valoro la teva vida, encara que la informació que hi ha sobre tu és una mica minsa. Ja sé que no em podràs contestar però potser em pots fer de musa i adreçar-me als llocs adequats per trobar les peces del puzle que em falten.

Però ara vull repassar la teva vida per explicar-te com la veig jo.

Crec que el tenir una família que et relegava tant com a persona, que no et deixava estudiar pel fet de ser dona quan tu tenies tantes inquietuds i potencial intel·lectual, va ser el detonant per iniciar aquesta lluita per educar, i defensar els drets de les dones. Posteriorment quan la teva família et portà a una escola de monges devies veure la teva situació com un pas endavant, com una obertura cap el món de la cultura. Potser per això decidires fer-te monja, encara que aquesta idea et va durar molt poc, suposo que veient el que s’hi donava al convent , on només educaven noies per ser esposes sumisses i aquesta experiència et devia portar a l’ anticlericalisme, a intentar separar les dones del catolicisme que les relegava i els deia que havien de fer o opinar. Penso que aquest trencament amb les idees eclesiàstiques el vas poder portar a terme perquè erets orfe i malgrat criar-te en un ambient una mica burgès, això et va fer més realista i més lluitadora, donat-te la capacitat de ser crítica amb la religió.

Em crida molt l’atenció que tot i sent anticlerical i anarquista et casessis i ho fessis dues vegades, però penso que ho vas encertar, perquè en les dues ocasions ho vas fer amb persones que pertanyien a la maçoneria, i no podem oblidar, que aquesta era la corrent intel·lectual més important en aquell moment.. Des de el meu punt de vista, al 1882, vas tenir la sort de casar-te amb Francisco Valero de la Peña, fill del governador civil de Jaén al que vas conèixer en cercles progressistes i lliurepensadors, on t’ havia introduït el teu oncle Abelardo. I dic que vas tenir sort perquè Francisco era maçó i al traslladar-vos a viure a Madrid et va ajudar a entrar en una lògia maçònica, on vas poder evolucionar tot el teu potencial en diversos àmbits.

Així que pertanyent a un grup maçó, organització que tenia com a lema: Llibertat, igualtat i fraternitat, vas veure la possibilitat de treballar per les dones, tenint molt clar que calia fer- les estudiar i separar-les d’un catolicisme que encara era més “carca” que ara.

Les dades que he trobat no expliquen com va ser la seva relació amb els dos marits, però no tinc cap dubte que al marge que hi pogués haver amor, el que hi havia era molt respecte i valoració personal , amb espais compartits pels dos, on vas poder créixer com a persona i sobretot com a dona.

No sé de que va morir en Francisco perquè no n’he trobat cap referència ni tampoc cap dada del teu segon marit, només se que també era maçó.

A veure si d’alguna forma em fas arribar més dades perquè m’agradaria saber si vas o no tenir fills i per què. Si no vas poder o no vas voler…

Tota la teva vida la vas dedicar a la lluita per les dones, perquè tinguéssin més informació i poguéssin avançar com a persones.

Sé que vas anar a la presó per la teva lluita antigovernamental i antimonàrquica i també que al 1920, organitzares la primera manifestació de dones de la història.

Escrivires diversos llibre i revistes i vas crear diferents associacions de dones a més d’unes escoles laiques, un orfeó i un teatre.

També se que vivies de les teves classes com a mestra, però no se si això et proporcionava els suficients diners per viure, però que et vas esforçar pel futur de les dones, això si que ho tinc clar. El que passa, Ángeles, és que tots els teus esforços, no estic segura que els poguessis transmetre perquè avui en dia, la majoria de gent no recorda qui erets, i costa trobar informació sobre la teva persona i la teva obra. En realitat no se a qui no li interessa que se’t conegui: si als maçons, estructura que encara està molt dominada per homes, o senzillament és producte de la societat masclista en la que vivim.

Cal considerar que tota la teva obra, la vas realitzar en temps molt convulsos a nivell polític i amb les dictadures i guerres que hi van haver, es va anar diluint a l’igual que la d’altres dones feministes, però jo vull pensar que encara que avui en dia, la majoria de dones, no et recordem, ni tampoc els teus esforços en crear espais d’activitat cultural i política per a dones, les teves idees s’han anat transmeten durant moltes generacions i que gràcies a tu i a tantes dones com tu, avui som més les que lluitem per la igualtat de sexes.

Trobo que ets un personatge increïble, per la teva època i seguint el fil del que tu i moltes altres veu fer, considero que el pas que queda pendent és l’educació de l’home, al que la història ha convertit en la classe dominant, en persones insegures de mostrar els seus sentiments, d’acceptar la frustració i que encara, molts d’ells, necessiten a la dona com a recipient per depositar totes les seves febleses acusant-les a elles dels seus problemes.

M’ha interessat tant la teva personalitat que intentaré buscar i llegir algun dels teus llibres o articles, serà una feia entretinguda però espero que sigui fructífera i ens doni més idees per tirar endavant la lluita feminista que encara queda per fer. Per cert, Ángeles, he llegit el teu llibre de “Cuentos i cantares para niños” i la veritat és que m’ha sorprès perquè sent molt carrincló, sembla escrit per monges, està adreçat a nenes i malgrat que els insisteix en que si són bones tindran un premi i sinó un càstig perquè suposo que aquest era el vocabulari de la teva època, els ensenyes la importància que tenen el coneixement i els estudis i com poden ser unes dones autònomes.

Bé, espero que des de aquesta eternitat que gaudeixes, em puguis orientar cap a on anar per poder-te conèixer millor.

Una abraçada, companya.

Montserrat Sales

Share and Enjoy:
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • email

8 Comentaris a “Carta a Ángeles López De Ayala (Sevilla 1858 – Barcelona1926)”

  1. Mª Jesús Mandianes escrigué:

    Montse, gracias por desenterrar la memoria de una mujer olvidada. A pesar del tiempo transcurrido desde esa época oscura en que las mujeres eran propiedad primero de sus padres y luego de sus maridos, donde sus pensamientos y sueños se controlaban desde un confesionario, tu has sido capaz de transformarla en una compañera cercana que luchó por los mismos ideales que siguen moviendo a las mujeres en la actualidad, Ánageles fue sin ninguna duda una adelantada a su tiempo, la avanzadilla de generaciones futuras que rompieron definitivamente con el patriarcado impuesto por una sociedad retrógrada.

    • Motserrat Sales escrigué:

      És cert que va ser l’iniciadora d’un camí , que va fer coses importants i mediàtiques i que té una gran vàlua, però, des de el teu comentari, m’agradaria destacar el gran treball portat a terme per petites dones anònimes que sense fer discursos ni crear revistes o escoles, han sabut educar els seus fills, nois i noies, de manera que anés fluint aquesta igualtat i que com gotetes d’aigua han anat formant un gran riu que encara flueix en els nostres dies. Així que m’agradaria donar les gràcies a totes elles. No sempre les persones més mediàtiques són les millors en el seu tema.

  2. Magui escrigué:

    Sin duda alguna Àngeles , como tantas otras mujeres nos abrieron muchos caminos y aunque su lucha no ha caído en saco roto sí volviera nacer se decepcionaría de ver que transcurridos más de 100 años las mujeres seguimos sufriendo muchas discriminaciones. Vergonzoso compañera, gracias por tu trabajo.

    • Motserrat Sales escrigué:

      No, no crec que es decepcionés. Les premises per les que ella lluitava, educació, autonomia, indepèndencia dels marits, etc. ja es donen, inclús la llei ho estableix, només cal agafar-ho, i com a bona coneixedora de les dones, veuria que l’únic que ens manca és la valentia d’exigir alló que és nostre i que les lleis ens permeten, i no deixar que ens segueixin dient que no som vàlides per fer d’entrenadores de tenis o de qualsevol altra cosa.

  3. Martina del Clot escrigué:

    Estoy deseando que llegue la proxima publicacion en vuestro bloc. Me ha sorprendido gratamente saber que tambien las mujeres formaron parte de las logias masonicas y que no eran estos clubs privados solo para hombres. Es hermoso comprobar que a tod@s nos unen una serie de sueños e ilusiones a lo largo de la historia. Algunos se han conseguido despues de muchos años y esfuerzos, los otros los conseguiremos si seguimos trabajando codo con codo hacia un mismo fin: la igualdad de derechos entre hombres y mujeres.

    • Motserrat Sales escrigué:

      En la societat que li va tocar viure, els maçons tenien molt pes, amb la seva intel.lectualitat però cal no oblidar, que la majoria de lògies maçòniques del moment estaven tutelades per homes.
      És una pena que encara no s’hagi aconseguit aquesta igualtat. Peso que homes i dones sent iguals, tenim característiques diferents, no sé si naixem així o és per educació, però tant se val, si treballéssim conjuntament en tots els àmbits, la societat en general, s’enriquiria i arribaria molt més lluny.

  4. pilar Zabala escrigué:

    Mol bona idea la d’escriure una carta a aquesta dona emprenedora i valenta, no sé si li arribarà pero et dirè que a mi sí que m’ha arribat el misatge de la seva gran tasca. Veritablement son moltes les dones que han lluitat per educar i defensar els drets de les dones, unes ho han fet amb més medis i possibilitats que d’altres, però està clar que totes elles ho han fet amb molta valentia i força coratge. L’igualtat de drets entre homes i dones encara es pler de forats i es perfila lluny d’aconseguir. Cal estar alerta.

  5. Àngels escrigué:

    Montse, cada cosa que aportas es una visión nueva en la forma de trabajarlo. Es una maravilla.

Fes un comentari

  • Blogueres de Sant Martí

    Les Blogueres de Sant Martí som un grup de dones que es forma a partir del taller: "La teva veu a internet". Hem creat una finestra oberta a totes les persones on poder reflectir les nostres inquietuds sobre el que succeeix al nostre entorn.

  • Amb el suport de:

    www.xarxantoni.net
    Xarxa Comunitària de Sant Antoni
    www.farinera.org
    La Farinera del Clot

    EAMP
  • Sobre aquesta web:

    Valid XHTML 1.0 Transitional [Valid RSS]

    Aquesta web ha estat desenvolupada per www.femweb.info; utilitzant PHP, XHTML, CSS i JavaScript. Powered by WordPress